0:00:00.000,0:00:03.000
Segurament molts de vosaltres coneixeu la història de dos venedors

0:00:03.000,0:00:06.000
que van viatjar a l'Àfrica cap al 1900.

0:00:06.000,0:00:08.000
Els havien enviat allà per a esbrinar si hi havia alguna oportunitat

0:00:08.000,0:00:10.000
per a vendre sabates.

0:00:10.000,0:00:13.000
I van escriure uns telegrames a Manchester.

0:00:13.000,0:00:17.000
Un d'ells hi va escriure. "La situació és desesperant. Stop.

0:00:17.000,0:00:18.000
Aquí no porten sabates."

0:00:18.000,0:00:21.000
Mentre que l'altre va escriure: "Gran oportunitat.

0:00:21.000,0:00:23.000
Encara no tenen sabates."

0:00:23.000,0:00:24.000
(Riures)

0:00:24.000,0:00:27.000
Actualment, passa quelcom semblant en el món de la música clàssica,

0:00:28.000,0:00:29.000
perquè hi ha alguna gent que creu

0:00:29.000,0:00:32.000
que la música clàssica s'està morint.

0:00:33.000,0:00:36.000
Però també hi ha alguns de nosaltres que creiem que encara no heu vist res.

0:00:36.000,0:00:40.000
I, en comptes de mirar les estadístiques i tendències,

0:00:40.000,0:00:42.000
i parlar-vos de les orquestres que estan tancant,

0:00:42.000,0:00:45.000
i de les companyies discogràfiques que fan fallida,

0:00:45.000,0:00:49.000
crec que hauríem de fer un experiment aquesta nit -- un experiment.

0:00:49.000,0:00:53.000
En realitat, no es ben bé un experiment perquè jo ja sé el resultat.,

0:00:54.000,0:00:56.000
Però és semblant a un experiment. Abans de que...

0:00:56.000,0:01:00.000
(Riures)

0:01:00.000,0:01:02.000
...abans de que comencem he de fer dues coses.

0:01:02.000,0:01:06.000
La primera és recordar-vos com sona el piano

0:01:07.000,0:01:08.000
quan el toca un nen de set anys.

0:01:08.000,0:01:10.000
Potser teniu un nen així a casa.

0:01:11.000,0:01:12.000
Sona més o menys així.

0:01:12.000,0:01:32.000
(Piano)

0:01:32.000,0:01:34.000
Veig que alguns de vosaltres reconeixeu a aquest nen.

0:01:34.000,0:01:39.000
Si estudia durant un any i va a classes, als vuit anys

0:01:39.000,0:01:40.000
sona així.

0:01:40.000,0:01:47.000
(Piano)

0:01:47.000,0:01:50.000
Llavors estudia durant un altre any i va a més classes; ja en té nou.

0:01:50.000,0:01:56.000
(Piano)

0:01:56.000,0:01:59.000
Encara estudia durant un any més i va a més classes; té deu anys.

0:01:59.000,0:02:06.000
(Piano)

0:02:06.000,0:02:07.000
Arribats a aquest punt, normalment abandonen.

0:02:07.000,0:02:09.000
(Riures)

0:02:09.000,0:02:11.000
(Aplaudiments)

0:02:11.000,0:02:13.000
Però, si haguéssiu esperat un any més,

0:02:14.000,0:02:15.000
haurieu escoltat això:

0:02:15.000,0:02:24.000
(Piano)

0:02:24.000,0:02:27.000
El que va passar, potser no és el que esteu pensant,

0:02:27.000,0:02:30.000
que és que, de cop es va apassionar, es va comprometre,

0:02:30.000,0:02:33.000
es va involucrar, va tenir un professor nou, va arribar a la pubertat, o el que sigui.

0:02:33.000,0:02:37.000
El que realment va passar és que es van reduir els accents.

0:02:38.000,0:02:39.000
Si us hi fixeu, el primer cop el nen tocava

0:02:39.000,0:02:41.000
amb un accent a cada nota.

0:02:42.000,0:02:44.000
(Piano)

0:02:44.000,0:02:46.000
I el segon amb un accent cada dues notes.

0:02:47.000,0:02:49.000
(Piano)

0:02:49.000,0:02:50.000
Ho podeu veure mirant el meu cap.

0:02:51.000,0:02:52.000
(Riures)

0:02:52.000,0:02:54.000
El nen de nou anys,

0:02:54.000,0:02:55.000
posava un accent cada quatre notes.

0:02:55.000,0:02:57.000
(Piano)

0:02:58.000,0:02:59.000
I el nen de deu anys cada vuit notes.

0:02:59.000,0:03:02.000
(Piano)

0:03:02.000,0:03:04.000
I el nen d'onze anys, un accent per a tota la frase.

0:03:04.000,0:03:07.000
(Piano)

0:03:08.000,0:03:10.000
No sé com he arribat a aquesta posició.

0:03:10.000,0:03:12.000
(Riures)

0:03:13.000,0:03:15.000
No he dit "Mouré la meva espatlla cap amunt, mouré el meu cos".

0:03:15.000,0:03:17.000
No, la música m'hi ha portat.

0:03:17.000,0:03:19.000
I és per això que ho anomeno "tocar amb una natja".

0:03:19.000,0:03:21.000
(Piano)

0:03:21.000,0:03:22.000
Podria ser amb l'altra natja.

0:03:22.000,0:03:26.000
(Piano)

0:03:26.000,0:03:29.000
Sabeu? Un senyor estaba en una presentació que jo feia

0:03:29.000,0:03:30.000
quan jo treballava amb un jove pianista.

0:03:31.000,0:03:33.000
Era el president d'una companyia d'Ohio.

0:03:33.000,0:03:35.000
I jo estava treballant amb aquest jove pianista

0:03:36.000,0:03:38.000
i li vaig dir, "El teu problema és que ets un intèrpret de dues natges"

0:03:38.000,0:03:40.000
Hauries de ser un intèrpret d'una natja."

0:03:40.000,0:03:42.000
I vaig moure el seu cos així mentre ell tocava.

0:03:42.000,0:03:44.000
De sobte la música es va enlairar.

0:03:45.000,0:03:47.000
L'audiencia es va quedar bocabadada quan van sentir la diferència.

0:03:47.000,0:03:49.000
Llavors vaig rebre una carta d'aquest senyor.

0:03:49.000,0:03:50.000
Deia, "Estava tan emocionat

0:03:50.000,0:03:52.000
que vaig tornar i vaig transformar tota la meva companyia

0:03:53.000,0:03:54.000
en una companyia d'una natja."

0:03:54.000,0:03:57.000
(Riures)

0:03:58.000,0:04:00.000
La segona cosa que volia fer és parlar-vos sobre vosaltres.

0:04:00.000,0:04:03.000
Hi ha 1.600 persones, crec.

0:04:03.000,0:04:06.000
La meva estimació és que probablement 45 de vosaltres

0:04:06.000,0:04:08.000
sou uns apassionats de la música clàssica.

0:04:09.000,0:04:14.000
Adoreu la música clàssica. La vostra ràdio sempre està en una emissora de música clàssica.

0:04:14.000,0:04:17.000
I teniu CDs al cotxe, i aneu a concerts.

0:04:17.000,0:04:18.000
I els vostres fills toquen instruments.

0:04:18.000,0:04:20.000
No podeu imaginar la vostra vida sense música clàssica.

0:04:21.000,0:04:23.000
Aquest és el primer grup; és un grup molt reduït.

0:04:23.000,0:04:25.000
Després hi ha un altre grup, més gran.

0:04:25.000,0:04:27.000
Són les persones que no els importa la música clàssica.

0:04:27.000,0:04:28.000
(Riures)

0:04:28.000,0:04:30.000
Arribeu a casa després d'un llarg dia,

0:04:30.000,0:04:32.000
preneu una copa de vi i poseu els peus en alt.

0:04:33.000,0:04:35.000
Una mica de Vivaldi de fons no fa cap mal a ningú.

0:04:35.000,0:04:36.000
(Riures)

0:04:36.000,0:04:37.000
Aquest és el segon grup.

0:04:37.000,0:04:38.000
Ara toca el tercer grup.

0:04:38.000,0:04:40.000
Aquesta és la gent que mai escolta música clàssica.

0:04:40.000,0:04:42.000
Simplement no forma part de la vostra vida.

0:04:43.000,0:04:45.000
La podeu sentir com el fum de tabac aliè a un aeroport, però...

0:04:45.000,0:04:47.000
(Riures)

0:04:47.000,0:04:48.000
... i potser una mica una marxa d'AÏda

0:04:48.000,0:04:51.000
quan entreu al rebedor. Però si no, ni us en adoneu.

0:04:52.000,0:04:53.000
Aquest és probablement el grup més gran de tots.

0:04:53.000,0:04:55.000
També hi ha un grup molt reduït.

0:04:55.000,0:04:58.000
De gent que es pensa que no tenen oïda musical.

0:04:58.000,0:05:00.000
Un nombre sorprenent de gent creu que no tenen oïda musical.

0:05:01.000,0:05:03.000
De fet, sovint sento dir, "El meu marit no té oïda musical."

0:05:03.000,0:05:04.000
(Riures)

0:05:04.000,0:05:07.000
En realitat, no pot ser que no tinguis oïda musical. A ningú li manca oïda musical.

0:05:07.000,0:05:10.000
Si no tinguéssiu oïda musical, no podrieu canviar les marxes

0:05:10.000,0:05:12.000
del vostre cotxe.

0:05:12.000,0:05:14.000
No podrieu diferenciar entre

0:05:14.000,0:05:16.000
algú de Texas i algú de Roma.

0:05:16.000,0:05:20.000
I al telèfon. Si la teva mare truca

0:05:21.000,0:05:23.000
pel miserable telèfon, i diu "Hola"

0:05:23.000,0:05:26.000
no només sabreu qui és que truca, a més sabreu el seu estat d'ànim.

0:05:27.000,0:05:30.000
Teniu una oïda fantàstica. Tothom té una oïda fantàstica.

0:05:30.000,0:05:32.000
Així que a ningú li manca oïda musical.

0:05:32.000,0:05:36.000
Però us diré una cosa. No té sentit per a mi continuar amb aquest tema

0:05:36.000,0:05:39.000
quan hi ha un abisme tan gran entre aquells que entenen,

0:05:40.000,0:05:42.000
estimen i s'apassionen amb la música clàssica,

0:05:42.000,0:05:45.000
i aquells que no tenen cap relació amb ella.

0:05:45.000,0:05:47.000
La gent sense oïda musical, ja no existeix.

0:05:47.000,0:05:51.000
Però inclús entre les tres categories, hi ha un abisme massa gran.

0:05:51.000,0:05:55.000
Així que no continuaré fins que tota persona en aquesta sala,

0:05:55.000,0:06:00.000
al pis d'abaix i a Aspen, i tota la resta que estigui mirant,

0:06:01.000,0:06:04.000
acabi estimant i entenent la música clàssica.

0:06:04.000,0:06:06.000
Això és el que farem.

0:06:07.000,0:06:12.000
Adoneu-vos de que no tinc cap mena de dubte

0:06:12.000,0:06:15.000
de que això funcionarà si em mireu a la cara, d'acord?

0:06:15.000,0:06:19.000
És una de les característiques d'un lider, no dubtar

0:06:19.000,0:06:22.000
ni un instant de la capacitat de la gent que esta liderant

0:06:23.000,0:06:25.000
per a fer realitat allò que somia.

0:06:25.000,0:06:28.000
Imagineu si en Martin Luther King hagués dit, "Tinc un somni.

0:06:28.000,0:06:30.000
Naturalment, no estic segur de que estiguin a l'alçada."

0:06:30.000,0:06:33.000
(Riures)

0:06:34.000,0:06:36.000
D'acord. Vaig a escollir una peça de Chopin.

0:06:36.000,0:06:41.000
Es tracta d'un bonic preludi de Chopin. Alguns de vosaltres ja el coneixereu.

0:06:42.000,0:07:10.000
(Música)

0:07:10.000,0:07:12.000
Sabeu que és el que crec que probablement ha passat en aquesta sala?

0:07:13.000,0:07:15.000
Quan he començat, heu pensat, "Que bé que sona."

0:07:15.000,0:07:28.000
(Música)

0:07:29.000,0:07:30.000
"No crec que haguem d'anar al mateix lloc

0:07:30.000,0:07:32.000
les properes vacances d'estiu."

0:07:32.000,0:07:35.000
(Riures)

0:07:35.000,0:07:38.000
És curiós, oi? Com tots aquests pensaments

0:07:38.000,0:07:41.000
d'alguna manera floten al vostre cap.

0:07:41.000,0:07:42.000
I naturalment...

0:07:42.000,0:07:45.000
(Aplaudiments)

0:07:45.000,0:07:47.000
... i naturalment, si la peça és llarga i heu tingut un dia dur,

0:07:48.000,0:07:49.000
us podrieu adormir.

0:07:49.000,0:07:51.000
Llavors el vostre acompanyant us clavarà un cop a les costelles

0:07:51.000,0:07:55.000
i us dirà, "Desperta! Això és cultura!" I llavors us sentireu encara pitjor.

0:07:55.000,0:07:58.000
Però se us ha acudit mai que potser el motiu pel qual us entra son

0:07:59.000,0:08:01.000
amb la música clàssica no és per culpa vostra, sino per culpa nostra?

0:08:01.000,0:08:03.000
Algú ha pensat mentre jo tocava,

0:08:03.000,0:08:05.000
"Per què utilitza tants accents?"

0:08:05.000,0:08:08.000
Si hagués fet això amb el cap certament ho haguéssiu pensat.

0:08:09.000,0:08:14.000
(Música)

0:08:14.000,0:08:18.000
I la resta de la vostra vida, cada cop que escolteu música clàssica

0:08:18.000,0:08:22.000
sereu capaços d'escoltar aquests accents.

0:08:22.000,0:08:24.000
Així que anem a veure que està passant realment aquí.

0:08:24.000,0:08:29.000
Tenin un Si. Això és un Si. La següent nota és un Do.

0:08:29.000,0:08:32.000
I la funció del Do és fer que el Si estigui trist. I ho fa, oi?

0:08:32.000,0:08:35.000
(Riures)

0:08:35.000,0:08:37.000
Els compositors ho saben. Si volen música trista

0:08:37.000,0:08:38.000
toquen només aquestes dues notes.

0:08:38.000,0:08:43.000
(Música)

0:08:43.000,0:08:45.000
Però bàsicament només és un Si, amb quatre tristes.

0:08:45.000,0:08:47.000
(Riures)

0:08:48.000,0:08:53.000
Ara baixa a un La. Ara a un Sol i finalment a un Fa.

0:08:53.000,0:08:57.000
Tenim Si, La, Sol, Fa. I si tenim Si, La, Sol, Fa,

0:08:58.000,0:09:04.000
que esperem a continuació? Oh, això pot haver estat sort.

0:09:04.000,0:09:10.000
Provem-ho de nou. Ooh, el cor de TED.

0:09:10.000,0:09:13.000
(Riures)

0:09:13.000,0:09:17.000
Veieu com a ningú li manca oïda musical?

0:09:17.000,0:09:19.000
Sabeu, a cada poble de Bangladesh

0:09:19.000,0:09:24.000
i a cada vila a Xina. Tothom sap:

0:09:25.000,0:09:28.000
na, na, na, na... na. Tothom sap qui està esperant aquest Mi.

0:09:28.000,0:09:31.000
Bé, Chopin no volia arribar al Mi encara,

0:09:32.000,0:09:34.000
per què, què hagués passat? S'hagués acabat, com a Hamlet.

0:09:34.000,0:09:36.000
Recordeu Hamlet? 1r acte, escena 3:

0:09:37.000,0:09:38.000
esbrina que el seu tiet va matar al seu pare.

0:09:38.000,0:09:40.000
Recordeu que se'n va a buscar al seu oncle

0:09:40.000,0:09:41.000
i quasi el mata. I després se'n va

0:09:41.000,0:09:44.000
i torna de nou i quasi el mata.

0:09:44.000,0:09:46.000
I els crítics, que seuen a darrera fila,

0:09:46.000,0:09:49.000
han de fer-se una opinió, així que diuen, "Hamlet ho posposa tot."

0:09:49.000,0:09:50.000
(Riures)

0:09:50.000,0:09:52.000
O dirán, "Hamlet té complex d'Edip."

0:09:53.000,0:09:56.000
No, si no fos així, l'obra s'acabaria, burro.

0:09:56.000,0:09:58.000
Per aquesta raó en Shakespeare omple Hamlet amb tot això.

0:09:59.000,0:10:01.000
Ja sabeu, Ofelia tornant-se boja i l'obra dins de l'obra,

0:10:01.000,0:10:02.000
i la calavera de Yorick, i els enterradors.

0:10:03.000,0:10:06.000
Tot plegat per a posposar, fins al 5è acte, l'assassinat.

0:10:06.000,0:10:11.000
Passa el mateix que amb Chopin. Està a punt d'arribar al Mi,

0:10:11.000,0:10:13.000
i diu, "Mmh, millor tornar enrere i tornar-ho a fer."

0:10:13.000,0:10:16.000
Així que ho torna a fer.

0:10:17.000,0:10:20.000
Aquí ell s'anima, això és agitació,

0:10:20.000,0:10:21.000
no us heu de preocupar pas.

0:10:22.000,0:10:24.000
I ara arriba al Fa sostingut per finalment arribar fins al Mi,

0:10:24.000,0:10:27.000
però fa un acord erroni. Perquè l'acord que ell busca

0:10:28.000,0:10:31.000
és aquest, i en comptes ell fa...

0:10:31.000,0:10:35.000
Bé, això s'anomena cadència enganyosa perquè ens enganya.

0:10:36.000,0:10:38.000
Jo sempre dic als meus alumnes, "Si feu una cadència enganyosa

0:10:38.000,0:10:40.000
assegureu-vos d'aixecar les celles, llavors tothom se n'adonarà."

0:10:40.000,0:10:43.000
(Riures)

0:10:43.000,0:10:46.000
(Aplaudiments)

0:10:47.000,0:10:49.000
Correcte. Així que arriba al Mi, però és l'acord erroni.

0:10:49.000,0:10:52.000
Ara, prova el Mi de nou. Aquest acord no funciona.

0:10:52.000,0:10:55.000
Prova el Mi un altre cop. L'acord no funciona.

0:10:55.000,0:10:57.000
Torna a provar el Mi de nou i continua sense funcionar.

0:10:58.000,0:11:01.000
I llavors finalment...

0:11:01.000,0:11:05.000
Hi ha hagut un senyor de la primera fila que ha fet, "Mmmm."

0:11:06.000,0:11:08.000
És el mateix gest que fa quan arriba a casa

0:11:08.000,0:11:11.000
després d'una llarg dia, apaga el cotxe i diu,

0:11:12.000,0:11:15.000
"Aah, ja estic a casa." Perquè tots sabem on està la nostra casa.

0:11:15.000,0:11:18.000
Així que això és una peça musical que s'allunya de casa.

0:11:18.000,0:11:20.000
I la tocaré tota sencera

0:11:20.000,0:11:23.000
i vosaltres el seguireu. Si, do, si, do, si, do, si...

0:11:23.000,0:11:25.000
baixant al La, després al Sol i més tard al Fa.

0:11:25.000,0:11:27.000
Quasi arribem al Mi, però llavors l'obra s'acabaria.

0:11:28.000,0:11:30.000
Torna al Si, s'emociona. Va al Fa sostingut. Arriba al Mi.

0:11:30.000,0:11:32.000
És l'acord erroni. És l'acord erroni. És l'acord erroni.

0:11:33.000,0:11:35.000
I finalment arriba a Mi, i ja està a casa.

0:11:35.000,0:11:38.000
I el que veureu és com es toca amb una natja.

0:11:38.000,0:11:41.000
(Riures)

0:11:41.000,0:11:43.000
Perquè per a mi, per a unir el Si amb el Mi,

0:11:44.000,0:11:49.000
he de parar de pensar en cadascuna de les notes que hi ha pel camí

0:11:49.000,0:11:54.000
i començar a pensar en el llarg, llarg viatge del Si al Mi.

0:11:55.000,0:11:59.000
Per exemple, si parlem de Sudàfrica, no pots fer-ho

0:11:59.000,0:12:02.000
sense pensar en Mandela i el seu empresonament durant 27 anys.

0:12:03.000,0:12:05.000
En què pensava? En el dinar?

0:12:05.000,0:12:08.000
No, pensava en la visió de Sudàfrica

0:12:09.000,0:12:10.000
i els éssers humans. Amb això es quedava...

0:12:10.000,0:12:13.000
es tracta de tenir visió; es tracta del llarg viatge.

0:12:13.000,0:12:15.000
Com l'ocell que vola sobre els camps

0:12:15.000,0:12:19.000
i no es preocupa dels tancats que té a sota, oi?

0:12:19.000,0:12:22.000
Així que ara seguireu tot el viatge des del Si fins al Mi.

0:12:22.000,0:12:26.000
I tinc una darrera petició abans de que toqui tota la peça sencera.

0:12:26.000,0:12:31.000
Podrieu pensar en algú que estimeu, que ja no estigui entre nosaltres?

0:12:31.000,0:12:34.000
Una àvia estimada, un amant,

0:12:35.000,0:12:38.000
algú de la vostra vida a qui estimeu amb tot el cor,

0:12:38.000,0:12:41.000
però que ja no teniu amb vosaltres.

0:12:42.000,0:12:45.000
Porteu aquesta persona al vostre cap, i al mateix temps

0:12:45.000,0:12:49.000
seguiu tot el viatge des del Si fins al Mi,

0:12:49.000,0:12:57.000
i sentireu tot el que Chopin tenia per dir.

0:12:57.000,0:14:48.000
(Música)

0:14:48.000,0:14:55.000
(Aplaudiments)

0:14:55.000,0:15:00.000
Bé, us estareu preguntant,

0:15:00.000,0:15:06.000
us estareu preguntant perquè aplaudeixo.

0:15:06.000,0:15:08.000
Bé, vaig fer això en una escola de Boston

0:15:08.000,0:15:12.000
amb uns 70 alumnes de setè, de 12 anys d'edat.

0:15:12.000,0:15:14.000
I vaig fer exactament el que he fet amb vosaltres, I vaig parlar amb ells

0:15:14.000,0:15:15.000
i els vaig explicar tot plegat.

0:15:15.000,0:15:17.000
I al final es van tornar bojos, aplaudint. Es van posar a aplaudir.

0:15:18.000,0:15:19.000
Jo aplaudia. Ells aplaudien.

0:15:19.000,0:15:21.000
Finalment, vaig dir "Per què estic aplaudint?"

0:15:21.000,0:15:22.000
I un dels nens va dir "Per què estàvem escoltant."

0:15:22.000,0:15:27.000
(Riures)

0:15:28.000,0:15:30.000
Penseu-ho bé. 1.600 persones, gent ocupada,

0:15:30.000,0:15:32.000
involucrada en tot tipus de coses diferents.

0:15:33.000,0:15:39.000
Escoltant, entenent i commovent-se per una peça de Chopin.

0:15:39.000,0:15:40.000
Això és alguna cosa.

0:15:40.000,0:15:43.000
Bé, estic segur que cadascuna de les persones ho ha seguit,

0:15:43.000,0:15:45.000
ho ha entès i s'ha commogut. Naturalment no en puc estar del tot segur.

0:15:46.000,0:15:47.000
Però us diré què em va passar.

0:15:47.000,0:15:50.000
Vaig estar a Irlanda durant el conflicte irlandés fa 10 anys,

0:15:50.000,0:15:53.000
i vaig estar treballant amb alguns nens catòlics i protestants

0:15:53.000,0:15:57.000
sobre resolució de conflictes. I vaig fer aquest experiment amb ells.

0:15:58.000,0:16:00.000
Quelcom arriscat perquè eren nens de carrer.

0:16:00.000,0:16:03.000
I un d'ells va venir a veure'm el següent matí i va dir-me,

0:16:04.000,0:16:07.000
"Saps, mai abans havia sentit música clàssica,

0:16:07.000,0:16:08.000
però quan has tocat aquesta peça de 'shopping'' (sona com Chopin, N. d. T.)"...

0:16:08.000,0:16:11.000
(Riures)

0:16:11.000,0:16:15.000
Va dir, "Al meu germà li van disparar l'any passat i no vaig plorar per ell.

0:16:16.000,0:16:17.000
Però ahir per la nit, quan vas tocar aquella peça,

0:16:17.000,0:16:20.000
era la persona en qui pensava.

0:16:20.000,0:16:22.000
I vaig sentir les llàgrimes caient per les meves galtes.

0:16:22.000,0:16:25.000
I, saps? Em va fer sentir molt bé plorar pel meu germà."

0:16:25.000,0:16:27.000
Així que en aquell instant vaig decidir

0:16:27.000,0:16:34.000
que la música clàssica és per a tothom. Per a tothom.

0:16:35.000,0:16:37.000
Llavors, com caminarieu... perquè com sabreu,

0:16:37.000,0:16:41.000
a la meva professió, la professió de músic no ho veu de la mateixa manera.

0:16:41.000,0:16:44.000
Ells diuen que al 3% de la població els agrada la música clàssica.

0:16:44.000,0:16:48.000
Si només poguéssim pujar al 4% els nostres problemes s'haurien acabat.

0:16:49.000,0:16:52.000
I jo dic, "Com caminarieu? Com parlarieu? Com us sentirieu

0:16:52.000,0:16:55.000
si penséssiu que al 3% de la població els agrada la música clàssica?

0:16:56.000,0:16:58.000
Si només poguéssim pujar-ho al 4%. Com caminarieu?

0:16:58.000,0:17:00.000
Com parlarieu? Com us sentirieu

0:17:00.000,0:17:02.000
si penséssiu que tothom estima la música clàssica...

0:17:02.000,0:17:04.000
però que encara no se n'han adonat."

0:17:04.000,0:17:05.000
(Riures)

0:17:05.000,0:17:07.000
Veieu, això són dos móns completament diferents.

0:17:08.000,0:17:11.000
Mireu, vaig tenir una experiència increíble quan tenia 45 anys.

0:17:11.000,0:17:16.000
Havia estat dirigint durant 20 anys, i de sobte vaig tenir una revelació.

0:17:17.000,0:17:20.000
El director d'una orquestra no emet cap so.

0:17:20.000,0:17:22.000
Les meves fotografies apareixen a les portades dels CD...

0:17:22.000,0:17:25.000
(Riures)

0:17:25.000,0:17:27.000
... però el director no emet cap so.

0:17:28.000,0:17:32.000
Depèn de la seva capacitat per a treure el màxim dels demés.

0:17:32.000,0:17:36.000
Això va canviar-ho tot per a mi. Em va canviar totalment la vida.

0:17:37.000,0:17:38.000
La gent de la meva orquestra em venia i em deia,

0:17:38.000,0:17:40.000
"Ben, què ha passat?" Això és el que va passar.

0:17:40.000,0:17:45.000
Em vaig adonar que la meva feina era despertar les possibilitats en altres persones.

0:17:45.000,0:17:48.000
I, naturalment, volia saber si ho estava aconseguint.

0:17:48.000,0:17:51.000
Sabeu com esbrinar-ho? Mirant als seus ulls.

0:17:51.000,0:17:55.000
Si els seus ulls estan brillant, saps que ho estàs aconseguint.

0:17:56.000,0:17:57.000
Podríeu il·luminar una vila amb els ulls d'aquest senyor.

0:17:57.000,0:17:59.000
(Riures)

0:17:59.000,0:18:01.000
Correcte. Així que si els ulls brillen, saps que ho estàs aconseguint.

0:18:01.000,0:18:04.000
Si els ulls no brillen, t'has de fer una pregunta.

0:18:04.000,0:18:05.000
I la pregunta és la següent:

0:18:05.000,0:18:11.000
Què estic fent perquè els ulls dels meus músics no brillin?

0:18:12.000,0:18:13.000
Podem preguntar-nos-ho també amb els nostres nens.

0:18:13.000,0:18:18.000
Què estic fent perquè els ulls dels meus nens no brillin?

0:18:19.000,0:18:21.000
Això és un món completament diferent.

0:18:21.000,0:18:26.000
Bé, estem a punt d'acabar aquesta setmana màgica,

0:18:27.000,0:18:28.000
i tornarem al món real.

0:18:28.000,0:18:32.000
I jo dic, és adequat que ens formulem la pregunta:

0:18:32.000,0:18:37.000
Què farem nosaltres quan tornem al món real?

0:18:37.000,0:18:39.000
I, sabeu? Tinc una definició de l'èxit.

0:18:40.000,0:18:42.000
Per mi és molt senzill. No es tracta de benestar, fama o poder.

0:18:42.000,0:18:45.000
Es tracta de quants ulls brillants tinc al meu voltant.

0:18:46.000,0:18:49.000
Tinc un darrer pensament, que es

0:18:49.000,0:18:52.000
que allò que diem pot ser decisiu.

0:18:52.000,0:18:54.000
Les paraules que surten de les nostres boques.

0:18:54.000,0:18:58.000
Vaig aprendre-ho d'una dona que va sobreviure a Auschwitz,

0:18:58.000,0:18:59.000
una de les poques supervivents.

0:18:59.000,0:19:03.000
La van enviar a Auschwitz quan tenia 15 anys,

0:19:04.000,0:19:11.000
el seu germà en tenia vuit i els pares estaven desapareguts.

0:19:11.000,0:19:16.000
Ella em va dir,

0:19:16.000,0:19:19.000
"Estàvem al tren camí a Auschwitz i vaig mirar abaix

0:19:19.000,0:19:21.000
i vaig veure que el meu germà havia perdut les sabates.

0:19:22.000,0:19:25.000
I vaig dir, "Per què ets tan estúpid, no pots tenir cura de les teves coses,

0:19:25.000,0:19:26.000
per l'amor de Déu? -- com una germana gran

0:19:26.000,0:19:30.000
li parlaria al seu germà petit.

0:19:30.000,0:19:33.000
Desafortunadament, va ser la última cosa que ella li va dir

0:19:33.000,0:19:37.000
perquè mai més el va tornar a veure. Ell no va sobreviure.

0:19:37.000,0:19:39.000
Així que quan va sortir d'Auschwitz, va fer un jurament.

0:19:40.000,0:19:44.000
Em va dir. "Quan vaig sortir d'Auschwitz vaig ressucitar

0:19:44.000,0:19:49.000
i vaig fer un jurament. Vaig jurar, no diré mai més res

0:19:50.000,0:19:53.000
que pugui ser la darrera cosa que digui."

0:19:53.000,0:19:57.000
Bé, podem fer això? No. I ens farem mal a nosaltres

0:19:58.000,0:20:05.000
i als demés. Però ens podria succeïr. Gràcies.

0:20:05.000,0:20:10.000
(Aplaudiments)

0:20:11.000,0:20:22.000
Ulls brillants, ulls brillants.

0:20:22.000,0:20:25.000
Gràcies, gràcies.

0:20:26.000,0:20:31.000
(Música)