A vegades,
vaig a una classe de gimnàs
o a un recinte musical
o, en realitat,
a qualsevol lloc amb música de fons
i gaudeixo dels ritmes
i de les melodies i els temps...
I després dedico un moment
a escoltar la lletra,
una lletra que, per exemple,
ens posa en posició de subordinació
que mai no toleraríem
en qualsevol altre context.
I m'horroritza el nivell de normalització
del sexisme a la nostra cultura.
Escolto música i penso,
no vull haver de gaudir
amb el so de la meva opressió.
La música és una de les formes
de comunicació més poderoses,
perquè té el potencial
d'encoratjar-nos o oprimir-nos.
La música satisfà les emocions.
La música satisfà l'ànima.
La música ens arriba a l'ànima.
Ens obre els canals
per rebre informació
sobre la condició social dels altres,
i informa els nostres rols.
I tot i que no tinc cap problema
amb la fantasia masculina,
sí que en tinc
amb el fet que, segons un estudi recent,
només un 2,6 % dels productors musicals
s'identifiquin com a dones.
Això significa que un percentatge
encara més petit
s'identifiquen com a "trans"
o inconformes amb el gènere
I per què és important?
Perquè, si no manegem
la nostra narrativa,
algú altre contarà les nostres històries,
i s'equivocarà,
i perpetuarà els mateixos mites
que ens frenen.
I no he vingut per dir als altres
com fer la seva música.
Sóc aquí per donar
i traçar l'alternativa.
Una estratègia que utilitzo
a la meva música
és la de fer ritmes de percussió globals
que siguin energètics i estimulants
i afegir-hi una lletra
que descriu de forma genuïna
les meves experiències vitals
sense fer que ningú altre
se senti oprimit.
Fa gràcia, perquè per la mateixa raó
excusam
tantes lletres problemàtiques;
perquè ens encanta
com ens fan sentir els ritmes.
Un exemple és la meva cançó
"Top Knot Turn Up".
(Música: "Top Knot Turn Up")
(Canta) Vaig apagar les notificacions
del mòbil per tenir més temps /
Sense bombolles que molestin
el meu estat mental clar/
Heu de saber que
no sóc aquí per complaure. /
Amb els cabells fermats, ho faig bé /
El meu temps no és
propietat teva /
Quan sóc productiva com els meus ovaris,
ei! /
Dóna a una dona adulta
espai per respirar
drets bàsics i llibertat /
Lliure de la inseguretat
que el món projecta sobre mi /
No em molestis
quan estic concentrada /
El futur es femení
ja ho saps /
Lluit contra la corrupció
de la Cort Suprema /
Divertint-me amb el monyo alt
des que vaig escriure això /
Un monyo alt
i a divertir-se
Un monyo alt i a divertir-se,
divertir-se.
Un monyo alt i a divertir-se
Un monyo alt i a divertir-se,
divertir-se.
Un monyo alt i a divertir-se
Un monyo alt i a divertir-se, ei.
És un monyo alt i a divertir-se.
(Acaba la música)
Vull que seguim fent
música preciosa, pro-sexe
sobre l'alegria i la llibertat.
Vull que acceptem el plaer
igual que acceptem el dolor.
Vull que celebrem els aspectes vertaders,
matisats
i multidimensionals
de la nostra existència humana,
en lloc de reforçar narratives falses
de sexualitat degradant
per tal de sentir-nos
acceptats o estimats.
I una altra estratègia
que utilitzo a la meva música
per combatre la misogínia
que existeix a la música
és retratar de manera visual el món
on desitjaria que visquérem.
Pel vídeo musical
de la meva cançó "See Me Thru",
una cançó tipus
R&B electrònic i "queer"
vaig triar a les meves estimades amigues
Ania i Dejha,
per al paper de les amants,
perquè estan casades a la vida real.
Però el que no sabeu
és que també estan darrere la càmera
conceptualitzant i dirigint tot el vídeo.
(Vídeo) Eiiiiii ohhhh
Les meves emocions estaven esgotades.
La música hauria de ser segura
i accessible perquè tothom la gaudís
Com vegeu, no es tracta de perdre
el "sex appeal" o l'estil
de la música,
es tracta d'afegir missatges
que omplin de tendresa i positivitat
a la música que ens motiva i ens desafia.
I mentre que nosaltres, els músics,
tenim la responsabilitat
de fer música que no sigui denigrant,
els consumidors també poden ser
part d'aquest canvi.
Per començar, podem triar
quines cançons silenciem
i quines cançons pujem de volum.
Podem dir, "Em respecto suficient
per decidir que no vull escoltar això,
i tampoc vull que ocupi
l'espai de ningú altre".
Segon, ens podem preguntar:
"Aquesta música o aquest missatge
contribueixen a oprimir algú altre?
Per què ho tolero?"
I finalment, tots podem triar
fer "playlists" o punxar música
que creï l'ambient que necessitem
a cada moment
evitant els missatges problemàtics.
Per què és important?
Perquè mostra als algoritmes
dels sistemes de "streaming" i al món
que és aquesta
la música que volem escoltar,
i produeix canvis a llarg termini
i una retroalimentació
que impacta tota la indústria.
Aquest no és un missatge dirigit
només a un petit grup de persones.
És un missatge que ens afecta a tots:
quan ens expressem i alliberem
als més vulnerables,
alliberem a tothom.