Quin honor! Estic molt emocionat. Gràcies per venir a veure'm. Sí, senyor. Gràcies per invitar-me, senyor president. Digue'm, François, com està el teu turmell? - El meu turmell? - Em van dir que et feia mal. Està millor? La veritat és, senyor, que mai jugues al 100%, passi el que passi. Sí, en l'esport i en la vida, eh? - Sí, senyor. - Si us plau, assegui's. Agafi aquest. Em fa mal mirar a la llum. Senyora Brits, ets la llum que m'il·lumina cada dia. Sí, senyor. Senyora Brits, ell és François Pienaar, capità dels Springboks. Vol que li serveixi? No, no. Preferiria fer-ho jo mateix. Moltes gràcies, senyora Brits. Com voldria el te, François? Llet sola, si us plau. Els anglesos ens han donat tantes coses... ... incloent el rugby. Però el te de la tarda, aquest és el millor. Aquí el té. Moltes gràcies, senyor. Té un treball molt difícil. El tinc? Tinc un negoci. Capità dels Springboks. Un treball molt difícil. Bé, res en comparació amb el seu, senyor president. Bé, ningú intenta arrancar-me el cap mentre faig el meu. Sí, senyor. Digue'm, François... ... quina és la teva filosofia de liderat? Com inspires al teu equip per donar el millor? Amb exemple. Sempre he pensat en liderar amb exemple, senyor. Bé, això és correcte. Això és perfecte. Però com fer-los millors del que s'imaginen? Això trobo que és molt difícil. Potser la inspiració. Com ens inspirem la grandesa, quan res més ho farà? Com inspirem a tothom que ens envolta? A vegades penso que és utilitzant el treball dels altres. A Robben Island... ... quan les coses anaven molt malament... ... vaig trobar la inspiració en un poema. - Un poema? - Un poema victorià. Només paraules. Però em van ajudar a aixecar-me quan tot el que volia fer era estirar-me. No has fet aquest viatge per escoltar a un home gran... ... sobre coses sense sentit. No, no, si us plau, senyor president. Té molt sentit per a mi. El dia d'un gran partit, per exemple, una prova... ... en l'autobús cap a l'estadi. Ningú parla. - Sí. Tots es preparen. - Cert. Però quan crec que estem a punt, faig que el conductor posi una cançó. Alguna que he escollit. Una que coneixem tots. I escoltem les paraules tots junts. I ens ajuda. Recordo quan em van invitar, l'any 1992, als Jocs Olímpics de Barcelona. A l'estadi, em van donar la benvinguda amb una cançó. En aquell moment, el futur... ... el nostre futur, semblava molt trist. Però escoltar aquella cançó, en les veus de gent de tot arreu... ... em vaig sentir orgullós de ser sud africà. Em va inspirar a tornar a casa i fer-ho millor. Em va permetre d'esperar més de mi mateix. Puc preguntar-li quina va ser la cançó, senyor? Bé, era "Nkosi sikelel' iAfrika". Una cançó molt inspiradora. Necessitem inspiració, François. Perquè per construir la nostra nació... ... hem de superar les nostres expectatives.