1
00:00:00,000 --> 00:00:03,000
Era 1995,

2
00:00:03,000 --> 00:00:05,000
jo anava a la universitat,

3
00:00:05,000 --> 00:00:08,000
i una amiga i jo estàvem fent una excursió en cotxe

4
00:00:08,000 --> 00:00:10,000
des de Providence, Rhode Island

5
00:00:10,000 --> 00:00:12,000
a Portland, Oregon.

6
00:00:12,000 --> 00:00:15,000
I ja us ho podeu imaginar, érem joves i a l'atur,

7
00:00:15,000 --> 00:00:17,000
així que fèiem la ruta per carreteres secundàries

8
00:00:17,000 --> 00:00:19,000
a través de parcs nacionals

9
00:00:19,000 --> 00:00:22,000
i reserves forestals --

10
00:00:22,000 --> 00:00:25,000
bàsicament la ruta més llarga possible.

11
00:00:26,000 --> 00:00:29,000
I per algun lloc al mig de Dakota del Sud,

12
00:00:29,000 --> 00:00:32,000
miro a la meva amiga

13
00:00:32,000 --> 00:00:34,000
i li pregunto allò

14
00:00:34,000 --> 00:00:36,000
que m'havia estat capficant

15
00:00:36,000 --> 00:00:39,000
durant 3000 km.

16
00:00:40,000 --> 00:00:44,000
"Què hi fa aquest símbol xinès que vaig veient
tota l'estona al costat de la carretera?"

17
00:00:47,000 --> 00:00:51,000
La meva amiga em mira sense entendre res.

18
00:00:51,000 --> 00:00:53,000
De fet hi ha un home a la primera fila

19
00:00:53,000 --> 00:00:56,000
que imita perfectament la seva mirada.

20
00:00:56,000 --> 00:00:59,000
(Rialles)

21
00:00:59,000 --> 00:01:01,000
I jo li dic: "Ja saps,

22
00:01:01,000 --> 00:01:03,000
els senyals que anem veient

23
00:01:03,000 --> 00:01:06,000
amb el símbol xinès escrit."

24
00:01:07,000 --> 00:01:10,000
Em mira fixament uns instants,

25
00:01:10,000 --> 00:01:13,000
i llavors es parteix de riure,

26
00:01:13,000 --> 00:01:15,000
perquè se n'adona del que estic parlant.

27
00:01:15,000 --> 00:01:18,000
I del que estic parlant és d'això.

28
00:01:18,000 --> 00:01:24,000
(Rialles)

29
00:01:24,000 --> 00:01:28,000
D'acord, el famós símbol xinès per descriure un àrea de pícnic.

30
00:01:28,000 --> 00:01:30,000
(Rialles)

31
00:01:30,000 --> 00:01:34,000
He passat els últims 5 anys de la meva vida

32
00:01:34,000 --> 00:01:36,000
pensant en situacions

33
00:01:36,000 --> 00:01:39,000
exactament com aquesta --

34
00:01:39,000 --> 00:01:41,000
per què a vegades ens confonem

35
00:01:41,000 --> 00:01:43,000
amb els senyals del voltant,

36
00:01:43,000 --> 00:01:46,000
i com ens comportem quan això passa,

37
00:01:46,000 --> 00:01:50,000
i què ens pot dir tot això sobre la naturalesa humana.

38
00:01:50,000 --> 00:01:52,000
En altres paraules, com heu sentit dir al Chris,

39
00:01:52,000 --> 00:01:54,000
he passat els últims 5 anys

40
00:01:54,000 --> 00:01:57,000
pensant sobre el fet d'estar equivocat.

41
00:01:57,000 --> 00:02:00,000
Això us pot semblar un moviment professional estrany,

42
00:02:00,000 --> 00:02:03,000
Però, de fet, té un gran avantatge:

43
00:02:03,000 --> 00:02:05,000
no hi ha competència.

44
00:02:05,000 --> 00:02:07,000
(Rialles)

45
00:02:07,000 --> 00:02:10,000
De fet, la majoria fem tot el que podem

46
00:02:10,000 --> 00:02:13,000
per evitar pensar sobre el fet d'estar equivocat,

47
00:02:13,000 --> 00:02:15,000
o almenys per evitar pensar en la possibilitat

48
00:02:15,000 --> 00:02:17,000
que nosaltres estiguem equivocats.

49
00:02:17,000 --> 00:02:19,000
Ho entenem en termes abstractes.

50
00:02:19,000 --> 00:02:21,000
Tots sabem que tothom en aquesta sala comet errors.

51
00:02:22,000 --> 00:02:25,000
Els humans, en general, s'equivoquen -- d'acord.

52
00:02:26,000 --> 00:02:29,000
Però quan parlem de mi, ara mateix,

53
00:02:29,000 --> 00:02:31,000
de tot allò que penso,

54
00:02:31,000 --> 00:02:34,000
ara, en present,

55
00:02:34,000 --> 00:02:38,000
de sobte tota aquesta apreciació abstracta
de la possibilitat d'equivocar-se

56
00:02:38,000 --> 00:02:41,000
s'esfuma --

57
00:02:41,000 --> 00:02:44,000
i no puc pensar en res
en què estigui equivocada.

58
00:02:45,000 --> 00:02:48,000
I la qüestió és, el present és on vivim.

59
00:02:48,000 --> 00:02:51,000
Anem a reunions en el present;

60
00:02:51,000 --> 00:02:53,000
anem de vacances amb la família en el present;

61
00:02:53,000 --> 00:02:57,000
anem a votar en el present.

62
00:02:57,000 --> 00:03:00,000
Al final, tots anem avançant per la vida,

63
00:03:00,000 --> 00:03:02,000
atrapats en aquesta bombolla

64
00:03:02,000 --> 00:03:05,000
en què ens sentim que tenim raó en tot.

65
00:03:06,000 --> 00:03:08,000
Penso que això és un problema.

66
00:03:08,000 --> 00:03:11,000
Penso que és un problema per a cadascun de nosaltres com a persones,

67
00:03:11,000 --> 00:03:14,000
en les nostres vides personals i professionals,

68
00:03:14,000 --> 00:03:17,000
i crec que és un problema per tots nosaltres
col·lectivament com a cultura.

69
00:03:17,000 --> 00:03:19,000
Per això, el que vull fer avui

70
00:03:19,000 --> 00:03:22,000
és, primer de tot, parlar sobre perquè ens encallem

71
00:03:22,000 --> 00:03:24,000
en aquesta sensació de tenir raó.

72
00:03:24,000 --> 00:03:27,000
I segon, per què és un problema tan gran.

73
00:03:27,000 --> 00:03:29,000
I finalment, us vull convèncer

74
00:03:29,000 --> 00:03:31,000
que és possible

75
00:03:31,000 --> 00:03:33,000
desfer-se d'aquesta sensació

76
00:03:33,000 --> 00:03:35,000
i que si ho podeu fer,

77
00:03:35,000 --> 00:03:37,000
és el pas més gran a nivell

78
00:03:37,000 --> 00:03:40,000
moral, intel·lectual i creatiu que podeu fer.

79
00:03:42,000 --> 00:03:44,000
Així que, per què ens encallem

80
00:03:44,000 --> 00:03:46,000
en la sensació de tenir raó?

81
00:03:46,000 --> 00:03:49,000
Una raó, de fet, té a veure amb el que sentim
quan ens equivoquem.

82
00:03:49,000 --> 00:03:51,000
Deixeu-me que us pregunti --

83
00:03:51,000 --> 00:03:55,000
o de fet, deixeu-me que us pregunti a vosaltres,
perquè esteu aquí mateix:

84
00:03:55,000 --> 00:03:58,000
Com us sentiu -- emocionalment --

85
00:03:58,000 --> 00:04:01,000
com us sentiu quan us equivoqueu?

86
00:04:01,000 --> 00:04:04,000
Terrible. Malament.

87
00:04:04,000 --> 00:04:06,000
Avergonyits. D'acord, perfecte,

88
00:04:06,000 --> 00:04:08,000
Terrible, malament, avergonyits --

89
00:04:08,000 --> 00:04:11,000
gràcies, aquestes són bones respostes,

90
00:04:11,000 --> 00:04:14,000
però són respostes a una altra pregunta.

91
00:04:14,000 --> 00:04:16,000
Esteu responent a la pregunta:

92
00:04:16,000 --> 00:04:19,000
Què sentiu quan us adoneu que esteu equivocats?

93
00:04:19,000 --> 00:04:23,000
(Rialles)

94
00:04:23,000 --> 00:04:26,000
Adonar-nos-en que estem equivocats pot
fer-nos sentir així i d'altres maneres, oi?

95
00:04:26,000 --> 00:04:29,000
Vull dir, pot ser devastador, revelador,

96
00:04:29,000 --> 00:04:31,000
fins i tot, pot ser prou divertit,

97
00:04:31,000 --> 00:04:34,000
com el meu estúpid error del símbol xinès.

98
00:04:34,000 --> 00:04:37,000
Però el sol fet d’estar equivocat

99
00:04:37,000 --> 00:04:39,000
no ens fa sentir de cap manera.

100
00:04:39,000 --> 00:04:42,000
Us donaré una analogia.

101
00:04:42,000 --> 00:04:44,000
Us en recordeu dels dibuixos dels Loony Tunes

102
00:04:44,000 --> 00:04:46,000
on hi havia aquell coiot patètic

103
00:04:46,000 --> 00:04:48,000
que sempre perseguia i
mai atrapava al correcamins?

104
00:04:48,000 --> 00:04:51,000
En gairebé cada episodi d'aquests dibuixos,

105
00:04:51,000 --> 00:04:53,000
hi ha un moment en què el coiot
està perseguint el correcamins

106
00:04:53,000 --> 00:04:55,000
i el correcamins es llença corrents per un precipici,

107
00:04:55,000 --> 00:04:58,000
i no passa res -- és un ocell, pot volar.

108
00:04:58,000 --> 00:05:02,000
Però el coiot també es llença pel precipici darrere d'ell.

109
00:05:02,000 --> 00:05:04,000
I el que és divertit --

110
00:05:04,000 --> 00:05:06,000
almenys si tens 6 anys --

111
00:05:06,000 --> 00:05:08,000
és que al coiot no li passa res.

112
00:05:08,000 --> 00:05:10,000
Simplement segueix corrent --

113
00:05:10,000 --> 00:05:12,000
fins el moment precís en què mira avall

114
00:05:12,000 --> 00:05:15,000
i se n'adona que està a l'aire.

115
00:05:15,000 --> 00:05:18,000
És llavors quan cau.

116
00:05:19,000 --> 00:05:21,000
Quan estem equivocats sobre quelcom --

117
00:05:21,000 --> 00:05:24,000
no quan ens n'adonem, sinó abans d'això --

118
00:05:24,000 --> 00:05:27,000
som com aquell coiot

119
00:05:27,000 --> 00:05:30,000
quan s'ha llençat pel precipici i abans de mirar cap avall.

120
00:05:31,000 --> 00:05:34,000
Sabeu, ja estem equivocats,

121
00:05:34,000 --> 00:05:36,000
ja ens hem ficat en un problema,

122
00:05:36,000 --> 00:05:39,000
però sentim que tenim els peus a terra.

123
00:05:40,000 --> 00:05:43,000
Per això, hauria de corregir el que he dit fa un moment.

124
00:05:43,000 --> 00:05:46,000
Sí que sentim alguna cosa quan ens equivoquem,

125
00:05:46,000 --> 00:05:49,000
sentim que tenim raó.

126
00:05:49,000 --> 00:05:52,000
(Rialles)

127
00:05:52,000 --> 00:05:55,000
Així que aquesta és una raó, una raó estructural,

128
00:05:55,000 --> 00:05:57,000
de per què ens encallem en aquest
sentiment de tenir raó.

129
00:05:57,000 --> 00:05:59,000
Jo ho anomeno ceguera a l'error.

130
00:05:59,000 --> 00:06:01,000
La major part del temps,

131
00:06:01,000 --> 00:06:04,000
no tenim cap senyal interna

132
00:06:04,000 --> 00:06:06,000
per fer-nos saber que estem equivocats,

133
00:06:06,000 --> 00:06:09,000
fins que és massa tard.

134
00:06:09,000 --> 00:06:12,000
Però també hi ha una segona raó per la que
ens encallem en aquesta sensació --

135
00:06:12,000 --> 00:06:14,000
i aquesta és cultural.

136
00:06:15,000 --> 00:06:18,000
Penseu per un moment en l'escola primària.

137
00:06:18,000 --> 00:06:20,000
Estàs assegut a classe,

138
00:06:20,000 --> 00:06:23,000
i el teu professor està entregant els exàmens,

139
00:06:23,000 --> 00:06:25,000
i un té aquesta pinta.

140
00:06:25,000 --> 00:06:27,000
Aquest no és meu, per cert.

141
00:06:27,000 --> 00:06:29,000
(Rialles)

142
00:06:29,000 --> 00:06:32,000
Aixi que ets a l'escola,

143
00:06:32,000 --> 00:06:34,000
i ja saps exactament què pensar

144
00:06:34,000 --> 00:06:37,000
del nen que rep aquest examen.

145
00:06:37,000 --> 00:06:40,000
És el nen estúpid, el que porta problemes,

146
00:06:40,000 --> 00:06:43,000
el que mai fa els seus deures.

147
00:06:43,000 --> 00:06:46,000
Quan arribes a l'edat de 9 anys,

148
00:06:46,000 --> 00:06:48,000
ja has après, primer de tot,

149
00:06:48,000 --> 00:06:50,000
que la gent que s'equivoca

150
00:06:50,000 --> 00:06:53,000
son babaus ganduls i irresponsables --

151
00:06:53,000 --> 00:06:55,000
i en segon lloc,

152
00:06:55,000 --> 00:06:57,000
que la manera de tenir èxit a la vida

153
00:06:57,000 --> 00:07:00,000
és no equivocar-se mai.

154
00:07:01,000 --> 00:07:05,000
Aprenem aquestes lliçons tant dolentes molt bé.

155
00:07:06,000 --> 00:07:08,000
I molts de nosaltres --

156
00:07:08,000 --> 00:07:12,000
i sospito, especialment molts en aquesta sala --

157
00:07:12,000 --> 00:07:14,000
ens hi enfrontem convertint-nos

158
00:07:14,000 --> 00:07:16,000
ens estudiants de matrícula,

159
00:07:16,000 --> 00:07:19,000
perfeccionistes, destacats.

160
00:07:19,000 --> 00:07:21,000
Veritat,

161
00:07:21,000 --> 00:07:25,000
Sr. Director Financer, astrofísic, ultra-maratonià?

162
00:07:25,000 --> 00:07:32,000
(Rialles)

163
00:07:32,000 --> 00:07:36,000
Tots sou Directors Financers, astrofísics,
ultra-maratonians, sembla ser.

164
00:07:36,000 --> 00:07:38,000
D'acord, correcte.

165
00:07:38,000 --> 00:07:41,000
Però llavors se'ns posen els pèls de punta

166
00:07:41,000 --> 00:07:43,000
davant la possibilitat que ens haguem equivocat.

167
00:07:43,000 --> 00:07:46,000
Perquè segons això,

168
00:07:46,000 --> 00:07:48,000
equivocar-se en quelcom

169
00:07:48,000 --> 00:07:51,000
significa que hi ha quelcom incorrecte en nosaltres.

170
00:07:51,000 --> 00:07:53,000
Per això insistim en que tenim raó,

171
00:07:53,000 --> 00:07:55,000
perquè ens fa sentir llestos i responsables

172
00:07:55,000 --> 00:07:58,000
i virtuosos i segurs.

173
00:07:59,000 --> 00:08:01,000
Deixeu-me que us expliqui una història.

174
00:08:01,000 --> 00:08:03,000
Fa un parell d'anys,

175
00:08:03,000 --> 00:08:06,000
una dona ve a operar-se al centre mèdic
Beth Israel Deaconess.

176
00:08:06,000 --> 00:08:08,000
Aquest centre és a Boston.

177
00:08:08,000 --> 00:08:10,000
És l'hospital universitari de Harvard --

178
00:08:10,000 --> 00:08:12,000
un dels millors hospitals del país.

179
00:08:12,000 --> 00:08:15,000
Aquesta dona entra i se l'enduen al quiròfan.

180
00:08:15,000 --> 00:08:17,000
L'anestesien, el cirurgià fa el que li pertoca --

181
00:08:17,000 --> 00:08:20,000
la torna a cosir, l'envia a la sala de recuperació.

182
00:08:20,000 --> 00:08:23,000
Tot sembla haver anat bé.

183
00:08:23,000 --> 00:08:26,000
Ella es desperta, mira la part inferior del seu cos,

184
00:08:26,000 --> 00:08:30,000
i diu: "Per què està embenat
el costat equivocat del meu cos?"

185
00:08:30,000 --> 00:08:33,000
El cantó incorrecte del seu cos està embenat

186
00:08:33,000 --> 00:08:35,000
perquè el cirurgià ha realitzat una operació important

187
00:08:35,000 --> 00:08:38,000
a la seva cama esquerra en comtes de la dreta.

188
00:08:39,000 --> 00:08:42,000
Quan el vice-president de qualitat
de sanitat a Beth Israel

189
00:08:42,000 --> 00:08:45,000
va donar explicacions sobre aquest incident,

190
00:08:45,000 --> 00:08:48,000
va dir una cosa molt interessant.

191
00:08:48,000 --> 00:08:51,000
Va dir: "Per algun motiu,

192
00:08:51,000 --> 00:08:53,000
el cirurgià simplement sentia

193
00:08:53,000 --> 00:08:55,000
que estava al cantó correcte de la pacient."

194
00:08:55,000 --> 00:08:58,000
(Rialles)

195
00:09:00,000 --> 00:09:02,000
L’ensenyança d’aquesta història

196
00:09:02,000 --> 00:09:05,000
és que confiar en excés en aquesta sensació

197
00:09:05,000 --> 00:09:08,000
d'estar al cantó correcte del que sigui

198
00:09:08,000 --> 00:09:11,000
pot ser molt perillós.

199
00:09:11,000 --> 00:09:14,000
Aquesta sensació interna de tenir raó

200
00:09:14,000 --> 00:09:16,000
que tots experimentem tant sovint

201
00:09:16,000 --> 00:09:18,000
no és una guia fiable

202
00:09:18,000 --> 00:09:21,000
del que passa en realitat al món exterior.

203
00:09:21,000 --> 00:09:23,000
I quan ens comportem com si ho fos,

204
00:09:23,000 --> 00:09:27,000
i deixem de plantejar-nos la possibilitat
de que podríem estar equivocats,

205
00:09:27,000 --> 00:09:29,000
llavors és quan acabem fent coses com

206
00:09:29,000 --> 00:09:33,000
vessar 700 milions de litres de cru al Golf de Mèxic,

207
00:09:33,000 --> 00:09:36,000
o dinamitar l'economia global.

208
00:09:37,000 --> 00:09:40,000
Això és un problema pràctic enorme.

209
00:09:40,000 --> 00:09:43,000
Però també és un problema social enorme.

210
00:09:43,000 --> 00:09:47,000
Penseu per un moment en què significa sentir que es té raó.

211
00:09:47,000 --> 00:09:49,000
Significa que penses que les teves creences

212
00:09:49,000 --> 00:09:52,000
són un reflex perfecte de la realitat.

213
00:09:52,000 --> 00:09:54,000
I quan ens sentim així,

214
00:09:54,000 --> 00:09:56,000
Estem davant d’un problema,

215
00:09:56,000 --> 00:09:58,000
que és, com et podràs explicar

216
00:09:58,000 --> 00:10:00,000
que un munt de gent no està d'acord amb tu?

217
00:10:02,000 --> 00:10:04,000
Resulta que, la majoria de nosaltres
ens ho expliquem de la mateixa manera,

218
00:10:04,000 --> 00:10:07,000
fent ús d'una sèrie d'assumpcions desafortunades.

219
00:10:08,000 --> 00:10:11,000
El primer que fem quan algú
no està d'acord amb nosaltres

220
00:10:11,000 --> 00:10:14,000
és assumir que són ignorants.

221
00:10:14,000 --> 00:10:16,000
No tenen accés a la mateixa informació que nosaltres tenim,

222
00:10:16,000 --> 00:10:19,000
i quan generosament compartim
aquesta informació amb ells,

223
00:10:19,000 --> 00:10:22,000
veuran la llum i s'uniran al nostre equip.

224
00:10:22,000 --> 00:10:25,000
Quan això no funciona,

225
00:10:25,000 --> 00:10:26,333
Quan resulta que aquella gent té
la mateixa informació que nosaltres

226
00:10:27,666 --> 00:10:29,000
i tot i així no estan d'acord amb nosaltres,

227
00:10:29,000 --> 00:10:31,000
passem a una segona assumpció,

228
00:10:31,000 --> 00:10:33,000
que és que són idiotes.

229
00:10:33,000 --> 00:10:35,000
(Rialles)

230
00:10:35,000 --> 00:10:37,000
Tenen les peces correctes del trencaclosques,

231
00:10:37,000 --> 00:10:40,000
però són massa babaus
com per unir-les correctament.

232
00:10:40,000 --> 00:10:42,000
I quan això no funciona,

233
00:10:42,000 --> 00:10:45,000
quan resulta que la gent que
no està d'acord amb nosaltres

234
00:10:45,000 --> 00:10:47,000
tenen la mateixa informació

235
00:10:47,000 --> 00:10:50,000
i de fet són bastant intel·ligents,

236
00:10:50,000 --> 00:10:53,000
passem a una tercera assumpció:

237
00:10:53,000 --> 00:10:56,000
saben la veritat,

238
00:10:56,000 --> 00:10:58,000
i estan distorsionant-la a propòsit

239
00:10:58,000 --> 00:11:01,000
pels seus propis interessos malèvols.

240
00:11:02,000 --> 00:11:04,000
I això, és catastròfic.

241
00:11:04,000 --> 00:11:07,000
Aquest aferrament al voler tenir raó

242
00:11:07,000 --> 00:11:09,000
ens impedeix evitar errors

243
00:11:09,000 --> 00:11:11,000
quan és vital que ho fem

244
00:11:11,000 --> 00:11:14,000
i fa que ens tractem els uns als altres de forma terrible.

245
00:11:15,000 --> 00:11:17,000
Però per mi, el que és més sorprenent

246
00:11:17,000 --> 00:11:20,000
i més tràgic de tot això

247
00:11:20,000 --> 00:11:24,000
és que perdem de vista l'essència de ser humans.

248
00:11:24,000 --> 00:11:26,000
És com si volguéssim imaginar

249
00:11:26,000 --> 00:11:29,000
que les nostres ments són com
unes finestres perfectament translúcides

250
00:11:29,000 --> 00:11:31,000
i simplement observem des d'elles

251
00:11:31,000 --> 00:11:34,000
i descrivim el món tal i com és.

252
00:11:34,000 --> 00:11:36,000
I volem que tothom miri des de la mateixa finestra

253
00:11:36,000 --> 00:11:38,000
i vegi exactament el mateix.

254
00:11:38,000 --> 00:11:40,000
Això no és així,

255
00:11:40,000 --> 00:11:43,000
i si ho fos, la vida seria increïblement avorrida.

256
00:11:43,000 --> 00:11:46,000
El miracle de la teva ment

257
00:11:46,000 --> 00:11:49,000
no és que pots veure el món tal i com és.

258
00:11:50,000 --> 00:11:53,000
És que pots veure el món com no és.

259
00:11:54,000 --> 00:11:56,000
Podem recordar el passat,

260
00:11:56,000 --> 00:11:59,000
podem pensar en el futur,

261
00:11:59,000 --> 00:12:01,000
podem imaginar com seríem

262
00:12:01,000 --> 00:12:04,000
si fóssim un altre persona en un altre lloc.

263
00:12:04,000 --> 00:12:06,000
I tots fem això de forma una mica diferent,

264
00:12:06,000 --> 00:12:08,000
i és per això que tots podem mirar el cel la mateixa nit

265
00:12:08,000 --> 00:12:10,000
i veiem això

266
00:12:10,000 --> 00:12:12,000
i això

267
00:12:12,000 --> 00:12:15,000
i també això.

268
00:12:15,000 --> 00:12:18,000
I sí, també és la raó per la què ens equivoquem.

269
00:12:19,000 --> 00:12:21,000
1.200 anys abans que Descartes digués la seva famosa

270
00:12:21,000 --> 00:12:23,000
frase "Penso, per tant existeixo."

271
00:12:23,000 --> 00:12:25,000
aquest noi, St Agustí, va asseure's

272
00:12:25,000 --> 00:12:28,000
i va escriure "Fallor ergo sum" --

273
00:12:28,000 --> 00:12:32,000
"Erro, per tant existeixo"

274
00:12:32,000 --> 00:12:34,000
Agustí va entendre

275
00:12:34,000 --> 00:12:36,000
que la nostra capacitat per equivocar-nos

276
00:12:36,000 --> 00:12:38,000
no és un defecte vergonyós

277
00:12:38,000 --> 00:12:40,000
del sistema humà,

278
00:12:40,000 --> 00:12:43,000
que hem d'eradicar o superar.

279
00:12:43,000 --> 00:12:46,000
És totalment fonamental a la nostra essència.

280
00:12:46,000 --> 00:12:48,000
Perquè, a diferència de Déu,

281
00:12:48,000 --> 00:12:51,000
no sabem realment què és el que passa allà fora.

282
00:12:51,000 --> 00:12:54,000
I a diferència dels altres animals,

283
00:12:54,000 --> 00:12:58,000
estem obsessionats en intentar descobrir-ho.

284
00:12:58,000 --> 00:13:00,000
Per mi, aquesta obsessió

285
00:13:00,000 --> 00:13:02,000
és la font i l'arrel

286
00:13:02,000 --> 00:13:05,000
de tota la nostra productivitat i creativitat.

287
00:13:05,000 --> 00:13:08,000
L'any passat, per diverses raons,

288
00:13:08,000 --> 00:13:10,000
vaig escoltar molts episodis de la sèrie

289
00:13:10,000 --> 00:13:12,000
"This American Life" de la Public Radio.

290
00:13:12,000 --> 00:13:15,000
Estava escoltant-los i escoltant-los

291
00:13:15,000 --> 00:13:18,000
i en un moment donat, me n’adono

292
00:13:18,000 --> 00:13:21,000
que totes les històries són sobre el fet d’equivocar-se.

293
00:13:22,000 --> 00:13:24,000
I el meu primer pensament va ser,

294
00:13:24,000 --> 00:13:26,000
"M'he tornat boja.

295
00:13:26,000 --> 00:13:28,000
M'he convertit en la boja de les equivocacions.

296
00:13:28,000 --> 00:13:30,000
Ho veig a tot arreu,"

297
00:13:30,000 --> 00:13:32,000
cosa que ha passat.

298
00:13:32,000 --> 00:13:34,000
Però al cap d'uns mesos,

299
00:13:34,000 --> 00:13:36,000
vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar Ira Glass,
el presentador del programa.

300
00:13:36,000 --> 00:13:38,000
I li vaig fer menció d’això

301
00:13:38,000 --> 00:13:41,000
i em va dir: "No, realment, és cert.

302
00:13:41,000 --> 00:13:43,000
De fet”, va dir,

303
00:13:43,000 --> 00:13:45,000
"amb l'equip, fem broma

304
00:13:45,000 --> 00:13:47,000
que cada episodi del nostre programa

305
00:13:47,000 --> 00:13:50,000
té el mateix cripto-tema.

306
00:13:50,000 --> 00:13:52,000
I el cripto-tema és:

307
00:13:52,000 --> 00:13:55,000
"Pensava que això és el que passaria

308
00:13:55,000 --> 00:13:58,000
I, en canvi, va passar una altra cosa."

309
00:13:58,000 --> 00:14:01,000
I el que passa és que," va dir Ira Glass,"necessitem això.

310
00:14:01,000 --> 00:14:03,000
Necessitem aquests moments

311
00:14:03,000 --> 00:14:05,000
de sorpresa i de gir i d'equivocació

312
00:14:05,000 --> 00:14:07,000
per fer que aquestes històries funcionin."

313
00:14:07,000 --> 00:14:09,000
I la resta de nosaltres, els membres de l'audiència,

314
00:14:09,000 --> 00:14:12,000
els oients, els lectors,

315
00:14:12,000 --> 00:14:14,000
consumim això.

316
00:14:14,000 --> 00:14:17,000
Ens encanten els girs argumentals

317
00:14:17,000 --> 00:14:20,000
amb pistes falses i finals sorpresa.

318
00:14:20,000 --> 00:14:23,000
Quan es tracta de les nostres històries,

319
00:14:23,000 --> 00:14:26,000
ens encanta estar equivocats.

320
00:14:26,000 --> 00:14:28,000
Però, ja sabeu, les nostres històries són així

321
00:14:28,000 --> 00:14:31,000
perquè les nostres vides són així.

322
00:14:31,000 --> 00:14:34,000
Pensem que passarà una cosa

323
00:14:34,000 --> 00:14:37,000
i en comptes d'això en passa una altra.

324
00:14:37,000 --> 00:14:39,000
George Bush pensava que envairia Iraq,

325
00:14:39,000 --> 00:14:41,000
hi trobaria un munt d'armes de destrucció massiva,

326
00:14:41,000 --> 00:14:44,000
alliberaria la gent i retornaria
la democràcia a l'Orient Mitjà

327
00:14:45,000 --> 00:14:47,000
I, en canvi, va passar una altra cosa.

328
00:14:48,000 --> 00:14:50,000
I Hosni Mubarak

329
00:14:50,000 --> 00:14:52,000
pensava que seria el dictador d'Egipte
durant la resta de la seva vida

330
00:14:52,000 --> 00:14:54,000
fins que fos massa gran o estigués malalt

331
00:14:54,000 --> 00:14:57,000
i li podria passar les regnes del poder al seu fill.

332
00:14:57,000 --> 00:15:00,000
I, en canvi, va passar una altra cosa.

333
00:15:01,000 --> 00:15:03,000
I potser vosaltres pensàveu

334
00:15:03,000 --> 00:15:05,000
que creixeríeu i us casaríeu amb la parella de l'institut

335
00:15:05,000 --> 00:15:08,000
i us aniríeu a viure al poble on vau néixer
i tindríeu uns quants fills junts.

336
00:15:09,000 --> 00:15:12,000
I, en canvi, ha passat una altra cosa.

337
00:15:12,000 --> 00:15:14,000
I us he de dir

338
00:15:14,000 --> 00:15:16,000
que jo pensava que estava escrivint un llibre avorrit

339
00:15:16,000 --> 00:15:18,000
sobre un tema que tothom odia

340
00:15:18,000 --> 00:15:21,000
per una audiència que mai es materialitzaria.

341
00:15:21,000 --> 00:15:23,000
I, en canvi, ha passat una altra cosa.

342
00:15:23,000 --> 00:15:25,000
(Rialles)

343
00:15:25,000 --> 00:15:27,000
Vull dir, així és la vida.

344
00:15:27,000 --> 00:15:29,000
Per sort o per desgràcia,

345
00:15:29,000 --> 00:15:32,000
generem unes històries increïbles

346
00:15:32,000 --> 00:15:34,000
sobre el món que ens envolta,

347
00:15:34,000 --> 00:15:37,000
i llavors el món es gira i ens sorprèn.

348
00:15:40,000 --> 00:15:43,000
No us molesteu, però aquesta mateixa conferència

349
00:15:43,000 --> 00:15:45,000
és un monument increïble

350
00:15:45,000 --> 00:15:47,000
a la nostra capacitat d'equivocar-nos.

351
00:15:47,000 --> 00:15:49,000
Acabem de passar una setmana sencera

352
00:15:49,000 --> 00:15:51,000
parlant d'innovació i avenços

353
00:15:51,000 --> 00:15:53,000
i millores,

354
00:15:53,000 --> 00:15:56,000
però sabeu per què necessitem
totes aquestes innovacions

355
00:15:56,000 --> 00:15:58,000
i avenços i millores?

356
00:15:58,000 --> 00:16:00,000
Perquè la meitat de les coses

357
00:16:00,000 --> 00:16:03,000
més al·lucinants, amb la capacitat de canviar el món --

358
00:16:03,000 --> 00:16:05,000
TED 1998 --

359
00:16:05,000 --> 00:16:07,000
eh.

360
00:16:07,000 --> 00:16:11,000
(Rialles)

361
00:16:11,000 --> 00:16:13,000
No van acabar de funcionar, oi?

362
00:16:13,000 --> 00:16:15,000
(Rialles)

363
00:16:15,000 --> 00:16:18,000
On és la meva motxilla coet, Chris?

364
00:16:18,000 --> 00:16:22,000
(Rialles)

365
00:16:22,000 --> 00:16:27,000
(Aplaudiments)

366
00:16:27,000 --> 00:16:30,000
I aquí estem altre cop.

367
00:16:30,000 --> 00:16:32,000
I així segueix.

368
00:16:32,000 --> 00:16:34,000
Se'ns acut una altra idea.

369
00:16:34,000 --> 00:16:37,000
Expliquem una altra història.

370
00:16:37,000 --> 00:16:40,000
Muntem una altra conferència.

371
00:16:40,000 --> 00:16:42,000
El tema d'aquesta,

372
00:16:42,000 --> 00:16:44,000
com ja heu sentit set milions de vegades,

373
00:16:44,000 --> 00:16:46,000
és el re-descobriment de les meravelles.

374
00:16:46,000 --> 00:16:48,000
I per a mi,

375
00:16:48,000 --> 00:16:51,000
si vols realment redescobrir les meravelles,

376
00:16:51,000 --> 00:16:53,000
has de fer un pas fora

377
00:16:53,000 --> 00:16:59,000
d'aquest petit i aterrit espai de tenir raó

378
00:16:59,000 --> 00:17:02,000
i mirar al voltant els uns als altres

379
00:17:02,000 --> 00:17:05,000
i mirar a la immensitat

380
00:17:05,000 --> 00:17:08,000
i a la complexitat i al misteri

381
00:17:08,000 --> 00:17:11,000
de l'univers

382
00:17:11,000 --> 00:17:14,000
i ser capaç de dir:

383
00:17:14,000 --> 00:17:18,000
"Ostres, no ho se.

384
00:17:18,000 --> 00:17:20,000
Potser estic equivocat."

385
00:17:20,000 --> 00:17:22,000
Gràcies.

386
00:17:22,000 --> 00:17:25,000
(Aplaudiments)

387
00:17:25,000 --> 00:17:27,000
Gràcies nois.

388
00:17:27,000 --> 00:17:30,000
(Aplaudiments)