1
00:00:00,000 --> 00:00:03,000
Parlava amb un grup de 300 nens,

2
00:00:03,000 --> 00:00:05,000
d'edats entre sis i vuit anys, en el museu dels nens,

3
00:00:05,000 --> 00:00:09,000
i portava una bossa plena de cames,

4
00:00:09,000 --> 00:00:11,000
semblants a les que veieu allà dalt

5
00:00:11,000 --> 00:00:13,000
i les vaig posar sobre una taula, pels nens.

6
00:00:13,000 --> 00:00:17,000
i, per l'experiència que en tinc, els nens són especialment curiosos

7
00:00:17,000 --> 00:00:19,000
sobre allò que no coneixen o que no entenen,

8
00:00:19,000 --> 00:00:21,000
o el que és extrany per ells.

9
00:00:21,000 --> 00:00:23,000
Només els espanten les diferències

10
00:00:23,000 --> 00:00:26,000
quan un adult els influencia perquè es comportin així,

11
00:00:26,000 --> 00:00:29,000
i potser censura la seva curiositat natural,

12
00:00:29,000 --> 00:00:32,000
o perquè els condiciona en una situació en que poden preguntar

13
00:00:32,000 --> 00:00:34,000
amb l'esperança de que es comportin com nens ben educats.

14
00:00:34,000 --> 00:00:38,000
Només puc recordar el professor de primer a la recepció

15
00:00:38,000 --> 00:00:41,000
amb tots aquells nens esverats, dient: "Ara, sigueu bons i

16
00:00:41,000 --> 00:00:43,000
feu el favor de no mirar-li les cames".

17
00:00:43,000 --> 00:00:45,000
Però, sens dubte, això era l'objectiu.

18
00:00:45,000 --> 00:00:48,000
Per això estava jo allà, volia convidar-los a mirar i explorar.

19
00:00:48,000 --> 00:00:52,000
Així doncs vaig fer un pacte amb els adults

20
00:00:52,000 --> 00:00:55,000
perquè els nens puguessin entrar, sense adults, durant dos minuts,

21
00:00:55,000 --> 00:00:57,000
nomès ells sols.

22
00:00:57,000 --> 00:01:01,000
Les portes es van obrir, i els nens van anar directes a la taula amb les cames

23
00:01:01,000 --> 00:01:04,000
i ells van poder tocar flexionar, moure els dits dels peus,

24
00:01:04,000 --> 00:01:06,000
provar de posar tot el seu pes sobre les cames de córrer

25
00:01:06,000 --> 00:01:08,000
per veure què passava.

26
00:01:08,000 --> 00:01:10,000
I jo vaig dir: "Nois, molt ràpid --

27
00:01:10,000 --> 00:01:14,000
M'he aixecat aquest matí i he decidit que m'agradaria poder saltar per sobre d'una casa

28
00:01:14,000 --> 00:01:16,000
no massa gran, de dos o tres pisos --

29
00:01:16,000 --> 00:01:21,000
a veure si podeu inspirar-vos en algun animal, superheroi, personatge de dibuixos,

30
00:01:21,000 --> 00:01:23,000
qualsevol cosa que pugueu imaginar ara mateix,

31
00:01:23,000 --> 00:01:25,000
quin tipus de cames em construirieu?"

32
00:01:25,000 --> 00:01:28,000
Imediatament un d'ell va cridar: "Un cangur!"

33
00:01:28,000 --> 00:01:30,000
"No, no no! Hauria de ser una granota!"

34
00:01:30,000 --> 00:01:32,000
"No. Hauria de ser un saltador!"

35
00:01:32,000 --> 00:01:34,000
"No, no, no! Hauria de ser de 'Els Increïbles'"

36
00:01:34,000 --> 00:01:37,000
I altres coses que jo no... que no coneixia.

37
00:01:37,000 --> 00:01:39,000
Llavors, un nen de vuit anys va dir:

38
00:01:39,000 --> 00:01:43,000
"Ei, per què no vols volar també?"

39
00:01:44,000 --> 00:01:47,000
I tothom, jo també, vam dir: "Sí."

40
00:01:47,000 --> 00:01:49,000
(Riures)

41
00:01:49,000 --> 00:01:52,000
I, així, vaig passar de ser una dona

42
00:01:52,000 --> 00:01:56,000
que aquests nens haurien sigut educats per veure com una "discapacitada"

43
00:01:56,000 --> 00:02:01,000
a algú que tenia un potencial que els seus cossos no tenien encara.

44
00:02:01,000 --> 00:02:03,000
Algú que podia podia ser fins i tot superdotat.

45
00:02:03,000 --> 00:02:05,000
Interessant.

46
00:02:05,000 --> 00:02:10,000
Alguns de vosaltres ja em veu veure al TED, fa 11 anys,

47
00:02:10,000 --> 00:02:14,000
i tots sabem com aquestes conferències revolucionen les nostres vides

48
00:02:14,000 --> 00:02:18,000
tant pels espectadors com per els conferenciants, i jo no sóc una excepció.

49
00:02:18,000 --> 00:02:24,000
TED va ser literalment la meva plataforma de llançament per la meva exploració la dècada següent.

50
00:02:24,000 --> 00:02:29,000
Les cames que vaig presentar llavors eren unes pròtesis totalment innovadores.

51
00:02:29,000 --> 00:02:31,000
Tenia unes cames per córrer fetes amb fibra de carboni

52
00:02:31,000 --> 00:02:33,000
modelades imitant la pota del darrera d'un guepard,

53
00:02:33,000 --> 00:02:35,000
que vau poder veure ahir a l'escenari.

54
00:02:35,000 --> 00:02:41,000
I també aquestes, molt més realistes, fetes de silicona pintada.

55
00:02:41,000 --> 00:02:45,000
En aquell moment, vaig tenir la oportunitat de fer una crida

56
00:02:45,000 --> 00:02:49,000
als innovadors fóra del món de les pròtesis mèdiques

57
00:02:49,000 --> 00:02:53,000
perquè aportessin el seu talent a la ciència i a l'art

58
00:02:53,000 --> 00:02:55,000
de fer cames.

59
00:02:55,000 --> 00:03:00,000
Perquè poguéssim deixar de compartimentar forma, funció i estètica,

60
00:03:00,000 --> 00:03:02,000
i els poguéssim assignar diferents valors.

61
00:03:02,000 --> 00:03:06,000
Afortunadament per a mi, molta gent va respondre la meva crida.

62
00:03:06,000 --> 00:03:11,000
I va començar un viatge, força divertit, amb un assistent a aquella conferència TED --

63
00:03:11,000 --> 00:03:14,000
Chee Pearlman, qui per sort estarà per algun lloc en l'audiència d'avui.

64
00:03:14,000 --> 00:03:17,000
Ella era la editora d'una revista anomenada ID,

65
00:03:17,000 --> 00:03:20,000
i em va concedir l'article d'una portada.

66
00:03:20,000 --> 00:03:23,000
Allò va fer que comencés un viatge increïble.

67
00:03:23,000 --> 00:03:25,000
Vaig tenir unes trobades ben curioses sense parar;

68
00:03:25,000 --> 00:03:28,000
He acceptat moltes invitacions per parlar

69
00:03:28,000 --> 00:03:31,000
sobre el disseny de les cames de guepard per tot el món.

70
00:03:31,000 --> 00:03:34,000
La gent se m'acostava després de la conferència, desprès de parlar,

71
00:03:34,000 --> 00:03:36,000
homes i dones.

72
00:03:36,000 --> 00:03:38,000
I les converses anàvem més o menys així:

73
00:03:38,000 --> 00:03:42,000
"Saps Aimee, ets molt atractiva.

74
00:03:42,000 --> 00:03:44,000
No sembles discapacitada."

75
00:03:44,000 --> 00:03:45,000
(Riures)

76
00:03:45,000 --> 00:03:47,000
I jo pensava: "Bé, és increïble,

77
00:03:47,000 --> 00:03:49,000
perquè jo no em sento discapacitada."

78
00:03:49,000 --> 00:03:54,000
I allò em va fer obrir els ulls a aquella conversa

79
00:03:54,000 --> 00:03:56,000
que es podia explorar: la bellesa.

80
00:03:56,000 --> 00:03:59,000
Com ha de ser una dona per ser atractiva?

81
00:03:59,000 --> 00:04:01,000
Necessita un cos sexy?

82
00:04:01,000 --> 00:04:03,000
I curiosament, des del punt de vista d'identitat,

83
00:04:03,000 --> 00:04:06,000
què vol dir tenir una discapacitat?

84
00:04:06,000 --> 00:04:09,000
Vull dir, gent -- la Pamela Anderson porta més pròtesis que jo al seu cos.

85
00:04:09,000 --> 00:04:11,000
i ningú diu que sigui una discapacitada.

86
00:04:11,000 --> 00:04:16,000
(Riures)

87
00:04:17,000 --> 00:04:21,000
Així doncs, aquesta revista de la mà del dissenyador gràfics Peter Saville

88
00:04:21,000 --> 00:04:26,000
van convencer al dissenyador de moda Alexander McQueen, i al fotògraf Nick Knight,

89
00:04:26,000 --> 00:04:28,000
que també estaven interessats en aquesta idea.

90
00:04:28,000 --> 00:04:31,000
Així doncs, tres mesos després d'estar al TED, em trobava en un avió

91
00:04:31,000 --> 00:04:36,000
cap a Londres, fent la meva primera sessió de fotos de moda

92
00:04:36,000 --> 00:04:37,000
Que va apareixer en aquesta portada

93
00:04:37,000 --> 00:04:40,000
Mod-ificada?

94
00:04:40,000 --> 00:04:44,000
Tres mesos després d'allò, vaig fer la meva primera desfilada per l'Alexander McQueen

95
00:04:44,000 --> 00:04:49,000
sobre un parell de cames de fusta tallades a mà fetes de freixa massissa.

96
00:04:49,000 --> 00:04:52,000
Ningú ho va notar, tothom va pensar que eren botes de fusta.

97
00:04:52,000 --> 00:04:54,000
De fet, les tinc aquí al escenari amb mi:

98
00:04:55,000 --> 00:04:59,000
parres, magnòlies, veritablement impressionants.

99
00:05:00,000 --> 00:05:03,000
La poesia importa.

100
00:05:03,000 --> 00:05:08,000
La poesia és el que eleva les coses banals i els objectes marginats

101
00:05:08,000 --> 00:05:10,000
al reialme del art.

102
00:05:10,000 --> 00:05:16,000
Pot transformar les coses que fan que la gent s'espanti

103
00:05:16,000 --> 00:05:18,000
en coses agradables de mirar

104
00:05:18,000 --> 00:05:21,000
i mirar una mica més enllà,

105
00:05:21,000 --> 00:05:23,000
i potser arribes inclòs a entendre-les.

106
00:05:23,000 --> 00:05:27,000
vaig aprendre això de primera mà en la meva següent aventura.

107
00:05:27,000 --> 00:05:31,000
L'artista Matthew Barney, en les seves pel·lícules "The Cremaster Cycle".

108
00:05:31,000 --> 00:05:34,000
Aquí és on realment em va colpir,

109
00:05:34,000 --> 00:05:36,000
va dir que les meves cames eren escultures per portar.

110
00:05:36,000 --> 00:05:43,000
A partir d'aquest punt, vaig començar a deixar de pensar en la necessitat d'imitar la forma humana

111
00:05:43,000 --> 00:05:45,000
com a únic objectiu estètic.

112
00:05:45,000 --> 00:05:49,000
Així que vam construir el que la gent va anomenar cames de vidre

113
00:05:49,000 --> 00:05:53,000
encara que, de fet, son de poliuterà transparent,

114
00:05:53,000 --> 00:05:55,000
també conegut com el material per fer boles de bitlles.

115
00:05:55,000 --> 00:05:56,000
Pesades!

116
00:05:56,000 --> 00:05:58,000
Després vam fer aquestes cames moldejades com terra

117
00:05:58,000 --> 00:06:02,000
amb un sistema d'arrels de patata que creix a dins, i remolatxa sortint per dalt,

118
00:06:02,000 --> 00:06:04,000
i un preciós dit metàlic.

119
00:06:04,000 --> 00:06:06,000
Aquí podeu veure'n una ampliació.

120
00:06:06,000 --> 00:06:08,000
Un altre personatge era la mig dona, mig guepard --

121
00:06:08,000 --> 00:06:10,000
un petit homenatge a la meva vida d'atleta.

122
00:06:10,000 --> 00:06:13,000
14 hores de maquillatge protèsic

123
00:06:13,000 --> 00:06:17,000
per aconseguir una criatura de potes articulades,

124
00:06:17,000 --> 00:06:21,000
urpes i una cua que es movia,

125
00:06:21,000 --> 00:06:23,000
com la d'un llangardaix.

126
00:06:23,000 --> 00:06:24,000
(Riures)

127
00:06:25,000 --> 00:06:29,000
I un altre parell de cames en les que vem col·laborar són aquestes...

128
00:06:29,000 --> 00:06:31,000
semblen els tentacles d'una medussa.

129
00:06:31,000 --> 00:06:33,000
també són de poliuterà transparent

130
00:06:33,000 --> 00:06:36,000
i l'únic objectiu que tenen,

131
00:06:36,000 --> 00:06:39,000
fora del context de la pel·lícula,

132
00:06:39,000 --> 00:06:42,000
és per provocar els sentits i fer volar la imaginació.

133
00:06:42,000 --> 00:06:45,000
Els capricis són importants.

134
00:06:45,000 --> 00:06:51,000
Avui, tinc més d'una dotzena de parells de cames protèsiques

135
00:06:51,000 --> 00:06:53,000
que diferents persones han dissenyat per a mi,

136
00:06:53,000 --> 00:06:57,000
i amb cadascuna d'elles noto el terra sota meu de manera diferent.

137
00:06:57,000 --> 00:06:59,000
Puc canviar la meva alçada --

138
00:06:59,000 --> 00:07:01,000
Puc tenir fins a cinc alçades diferents.

139
00:07:01,000 --> 00:07:03,000
(Riures)

140
00:07:03,000 --> 00:07:05,000
Avui, medeixo 1,86.

141
00:07:05,000 --> 00:07:08,000
Aquestes me les van fer fa una mica més d'un any

142
00:07:08,000 --> 00:07:10,000
al Dorset Orthopaedic a Anglaterra

143
00:07:10,000 --> 00:07:12,000
i quan les vaig portar a Manhattan,

144
00:07:12,000 --> 00:07:14,000
la primera nit que vaig sortir, vaig anar a una festa ben luxosa.

145
00:07:14,000 --> 00:07:17,000
Hi vaig trobar una noia a qui coneixia de feia anys

146
00:07:17,000 --> 00:07:19,000
a la meva mida normal de 1,76.

147
00:07:19,000 --> 00:07:21,000
Es va quedar al·lucinada quan em va veure,

148
00:07:21,000 --> 00:07:24,000
va dir: "Però que alta estàs!"

149
00:07:24,000 --> 00:07:26,000
I vaig contestar: "Si. No és divertit?"

150
00:07:26,000 --> 00:07:28,000
Vull dir, és una mica com portar xanques sobre xanques,

151
00:07:28,000 --> 00:07:31,000
però ara tinc una nova relació amb el marcs de les portes

152
00:07:31,000 --> 00:07:33,000
que mai havia experimentat abans.

153
00:07:33,000 --> 00:07:36,000
I era realment divertit.

154
00:07:36,000 --> 00:07:38,000
Ella em va mirar

155
00:07:38,000 --> 00:07:40,000
i em va dir: "Però, Aimee, això no és just,"

156
00:07:40,000 --> 00:07:43,000
(Riures)

157
00:07:43,000 --> 00:07:45,000
(Aplaudiments)

158
00:07:45,000 --> 00:07:49,000
I el més increïble és que ho pensava de veritat.

159
00:07:49,000 --> 00:07:51,000
No és just que tu puguis canviar la teva altura,

160
00:07:51,000 --> 00:07:53,000
quan vulguis.

161
00:07:53,000 --> 00:07:55,000
I llavors vaig saber --

162
00:07:55,000 --> 00:07:58,000
vaig saber que la relació amb la societat

163
00:07:58,000 --> 00:08:00,000
havia canviat profundament

164
00:08:00,000 --> 00:08:02,000
en l'última dècada.

165
00:08:02,000 --> 00:08:07,000
Ja no es tracta de superar les mancances.

166
00:08:07,000 --> 00:08:09,000
És tracta d'anar més enllà.

167
00:08:09,000 --> 00:08:13,000
Es tracta del potencial.

168
00:08:13,000 --> 00:08:18,000
Una extremitat protèsica ja no representa la necessitat de substituir una pèrdua.

169
00:08:18,000 --> 00:08:21,000
Pot ser el símbol de que la persona que la porta

170
00:08:21,000 --> 00:08:24,000
te el poder de crear el que vulgui crear

171
00:08:24,000 --> 00:08:26,000
en aquell lloc.

172
00:08:26,000 --> 00:08:29,000
Així, la gent que abans la societat considerava discapacitada

173
00:08:29,000 --> 00:08:34,000
ara poden esdevenir arquitectes de la seva pròpia identitat

174
00:08:34,000 --> 00:08:36,000
i, a més, poden anar canviar aquestes identitats

175
00:08:36,000 --> 00:08:38,000
dissenyant els seus cossos

176
00:08:38,000 --> 00:08:41,000
des d'un punt avantatjós.

177
00:08:41,000 --> 00:08:46,000
I ara mateix, el que em fa estat tant contenta

178
00:08:46,000 --> 00:08:50,000
és que combinant la tecnologia punta --

179
00:08:50,000 --> 00:08:52,000
robòtica, biònica --

180
00:08:52,000 --> 00:08:54,000
amb l'antiga poesia,

181
00:08:54,000 --> 00:09:00,000
ens estem acostem a entendre millor la nostra condició humana.

182
00:09:00,000 --> 00:09:05,000
Penso que si volem descobrir el ple potencial

183
00:09:05,000 --> 00:09:07,000
de la nostra humanitat,

184
00:09:07,000 --> 00:09:11,000
hem de celebrar aquests enormes potencialitats

185
00:09:11,000 --> 00:09:14,000
i les magnífiques incapacitats que tots tenim.

186
00:09:14,000 --> 00:09:17,000
Penso en el Shylock de Shakespeare:

187
00:09:17,000 --> 00:09:21,000
"Si ens punxeu, no sagnem,

188
00:09:21,000 --> 00:09:24,000
i si ens feu pessigolles, no riem?"

189
00:09:24,000 --> 00:09:27,000
És la nostra humanitat,

190
00:09:27,000 --> 00:09:29,000
i tot el potencial que té,

191
00:09:29,000 --> 00:09:32,000
el que ens fa preciosos.

192
00:09:32,000 --> 00:09:33,000
Gràcies.

193
00:09:33,000 --> 00:09:40,000
(Aplaudiments)