[Do Ho Suh: "Frotar/ Amar"]

Tinc un amic comú 
que deixava aquest apartament

Aixì que ho vaig prendre.

Mai vaig viure en un altre lloc 
a New York City--

aquest és el primer and ùltim lloc.

Vaig tenir una entrevista 
amb el propietari.

Van escoltar que soc artista.

Estaven realment preocupats.

No estaven segurs 
si podría pagar la renta.

Pero em van deixar viure aquí.

Va ésser el meu espai vital i estudi
durant divuit anys.

La meva carrera artística
va començar aquí.

Tot el procès és recordar l'espai,

i de alguna manera memorializar l'espai.

Qualsevol que compri aquest lloc
va a renovar l'espai

and tot es anirà.

És un lloc bastant significatiu 
per a la familia

i també per a mi.

M'he estat mudant 
des de que vaig deixar Corea.

Jo visc en Londres ara.

És una recalibració constant.

Intento comprendre vida com un moviment 
a través de diferents espais.

-- Pots fer això, també.

--Sí, no pateixis.

--Ho sé...

--[Dona] Ho vam reparar!

[Tots riuren]

--[SUH] Sí.

Després de que el projecte es termina
i es treu del espai,

probablement ho embalaré
i ho ensenyaré en el futur.

És una mica difícil de treure'l
dels objectes,

pero si ho fas amb acompte,
conté la forma del objecte.

Vaig buscar constantment
altres maneres

de capturar l'nformació del espai

que faltaven de la versió d'estructura.

Quan vaig descobrir que frotant

evocava les memòries 
associades amb aquells detalls,

i hi ha centenars d'ells.

Quan vaig fer les versions d'estructura
d'aquest espai,

Arthur, el propietari,
em va donar suport moral.

No sé quan entenia 
d'ho que feia en aquell moment,

pero sempre em deixava fer bogeries
en aquest espai.

Si jo escriu "frotar" ("rubbing")
en coreà

Es por llegir com "amar" ("loving")

perque no hi ha distinció 
entre "r" and "l" a l'alfabet coreà

Crec que el gest de frotar
es un gest molt amatori.

Aixì que vaig fer la conexió
entre frotar i amar,

i d'aquesta manera va venir el títol.

La meva energía ha estat acumulada,

i d'alguna manera el meu frotar ho mostra.

La part més fosca -- poms i panys--

són els objectes que toques a cada cop.

Imagina només quantes vegades

polso aquest interruptor
quan vaig viure aquí divuit anys.

Intento mostrar els nivells del temps.

Des de la distància, sembla un dibuix.

Quan t'apropes, es fa molt escultural
i tridimensional.

Hi ha un punt on hi un canvi
de dos a tres dimensions.

Arthur estava sofrint
el mal d'Alzheimer.

Unos mesos abans que es morís,

vaig fer un esforç especial per veure-ho.

Em va prevenir que potser 
que no em reconeixiria.

Estaba preparat per això,

pero vem estar parlant durant dues hores.

Aixì que al final del día,

li vaig demanar que vingués
a veure ho que estava fent.

L'hi vaig ensenyar and va diure:

"¡Oh, no hi ha molt a veure!"

Ho qual es comprensible.

Pero es va seure i em va dir:

"Tu és benvingut a fer qualsevol cosa
que vulguis en aquesta casa"

Vaig estar a punt d'irrompre en llàgrimes

perque és exactament ho que em va dir
fa tretze anys,

quan estava mesurant el vestíbol
a les quatre de la matinada

perque no volía molestar 
les altres persones.

Va aparèixer tan silenciosament

i em va veure mesurant el racó

i va dir: "Què fas?"

I vaig intentar explicar-ho 
[RIURE]

sobre el projecte,

pero ell va dir la mateixa cosa:

"Fes ho que vulguis fer."