WEBVTT 00:00:06.698 --> 00:00:08.793 Què fa que un llibre sigui un llibre? 00:00:08.793 --> 00:00:12.828 És qualsevol cosa que conté i comunica informació? 00:00:12.828 --> 00:00:14.509 O té a veure amb paper, 00:00:14.509 --> 00:00:15.236 enquadernació, 00:00:15.236 --> 00:00:15.984 tipografia, 00:00:15.984 --> 00:00:16.736 tinta, 00:00:16.736 --> 00:00:17.973 el pes a les mans, 00:00:17.973 --> 00:00:19.803 l'olor de les pàgines? 00:00:19.803 --> 00:00:21.112 Això és un llibre? NOTE Paragraph 00:00:21.112 --> 00:00:22.486 Probablement no. NOTE Paragraph 00:00:22.486 --> 00:00:23.483 Però i això? 00:00:23.483 --> 00:00:24.763 Per poder respondre, 00:00:24.763 --> 00:00:27.525 hem de retrocedir fins als inicis del llibre per saber 00:00:27.525 --> 00:00:30.698 i comprendre com aquests elements conflueixen per fer quelcom més 00:00:30.698 --> 00:00:33.240 que la suma de les seves parts. 00:00:33.240 --> 00:00:36.859 L'objecte més antic que considerem un llibre és un còdex, 00:00:36.859 --> 00:00:39.949 una pila de pàgines lligades per un costat. 00:00:39.949 --> 00:00:42.395 Però el veritable punt d'inflexió 00:00:42.395 --> 00:00:46.575 fou la impremta de Johannes Gutenberg a mitjans del segle XV. 00:00:46.575 --> 00:00:51.642 El concepte de tipus mòbil s'havia inventat molt abans a Orient, 00:00:51.642 --> 00:00:55.833 però la introducció de la impremta de Gutenberg tingué un impacte profund. 00:00:55.833 --> 00:00:59.949 De cop, una elit de monjos i la classe governant 00:00:59.949 --> 00:01:02.531 van deixar de controlar la producció de textos. 00:01:02.531 --> 00:01:04.955 Els missatges es podien divulgar amb més facilitat 00:01:04.955 --> 00:01:07.333 i se'n podien fer còpies constantment, 00:01:07.333 --> 00:01:10.432 així que brotaren impremtes arreu d'Europa. 00:01:10.432 --> 00:01:15.268 El producte d'aquest boom bibliogràfic ens és familiar en alguns aspectes, 00:01:15.268 --> 00:01:17.949 però notablement diferent en altres. 00:01:17.949 --> 00:01:22.796 L'esquelet d'un llibre és paper, tipografia i coberta. 00:01:22.796 --> 00:01:27.234 Fa més de 2.000 anys, la Xina inventà el paper com a superfície d'escriptura, 00:01:27.234 --> 00:01:30.516 precedida pel papir egipci. 00:01:30.516 --> 00:01:32.707 Tot i això, fins al segle XVI, 00:01:32.707 --> 00:01:35.236 els europeus escrivien sobre fines làmines de fusta 00:01:35.236 --> 00:01:39.176 i resistents pergamins fets a partir de la pell estirada d'animals. 00:01:39.176 --> 00:01:43.022 Amb el temps, la popularitat del paper s'extengué per tota Europa, 00:01:43.022 --> 00:01:47.673 substituint el pergamí perquè era menys car a granel. 00:01:47.673 --> 00:01:51.576 Les tintes es feien combinant tintures orgàniques vegetals i animals 00:01:51.576 --> 00:01:53.046 amb aigua o vi, 00:01:53.046 --> 00:01:55.519 però com l'aigua no s'enganxava a tipus metàl·liques, 00:01:55.519 --> 00:02:00.144 l'ús de la impremta requerí el canvi a la tinta a base d'oli. 00:02:00.144 --> 00:02:03.513 Els tipògrafs usaven una tinta feta amb una mescla de sutge de làmpada, 00:02:03.513 --> 00:02:04.395 trementina 00:02:04.395 --> 00:02:05.928 i oli de nous. 00:02:05.928 --> 00:02:08.236 I què passava amb el tamany i tipus de fonts? 00:02:08.236 --> 00:02:12.577 Les primeres peces de tipus mòbils consistien en lletres a l'inrevés 00:02:12.577 --> 00:02:16.673 foses en relleu sobre peces fetes amb un aliatge de plom. 00:02:16.673 --> 00:02:19.147 Estaven fetes a mà i eren cares, 00:02:19.147 --> 00:02:22.865 i els dissenys eren tan diferents com la gent que en tallava els motlles. 00:02:22.865 --> 00:02:27.151 L'estandardització no fou possible fins a la fabricació en massa 00:02:27.151 --> 00:02:30.830 i la creació d'un sistema accessible de processament de paraules. 00:02:30.830 --> 00:02:36.230 Podem agrair-li a en Nicolas Jenson el desenvolupament de dues fonts romanes 00:02:36.230 --> 00:02:38.610 que conduïren a milers d'altres, 00:02:38.610 --> 00:02:41.248 incloent-hi la familiar Times Roman. 00:02:41.248 --> 00:02:44.013 Alguna cosa havia de mantenir-ho tot unit, 00:02:44.013 --> 00:02:46.399 i fins a finals del segle XV, 00:02:46.399 --> 00:02:48.732 les cobertes eren de fusta, 00:02:48.732 --> 00:02:51.045 o fulles de paper enganxades entre si. 00:02:51.045 --> 00:02:54.698 Amb el temps foren reemplaçades per un cartró fet de fibra de corda, 00:02:54.698 --> 00:02:59.482 originàriament per a enquadernacions de qualitat a finals del segle XVII, 00:02:59.482 --> 00:03:02.947 però que després esdevingué una opció menys cara. 00:03:02.947 --> 00:03:06.550 I mentre avui les cobertes il·lustrades en massa són eines de màrqueting, 00:03:06.550 --> 00:03:10.304 els dissenys de les cobertes dels llibres antics es feien per encàrrec. 00:03:10.304 --> 00:03:12.839 Fins i tot el llom té la seva història. 00:03:12.839 --> 00:03:16.406 Inicialment no es consideraven estèticament importants, 00:03:16.406 --> 00:03:19.743 i els més antics eren plans, més que no pas arrodonits. 00:03:19.743 --> 00:03:22.516 La forma plana feia els llibres més fàcils de llegir 00:03:22.516 --> 00:03:25.522 permetent recolzar-los fàcilment sobre una taula. 00:03:25.522 --> 00:03:30.453 Però aquells lloms es feien malbé fàcilment pel desgast de l'ús quotidià. 00:03:30.453 --> 00:03:32.580 La forma arrodonida solucionà el tema, 00:03:32.580 --> 00:03:34.555 tot i que nous problemes aparegueren, 00:03:34.555 --> 00:03:37.389 com que els llibres es tancaven sols. 00:03:37.389 --> 00:03:39.263 Però la flexibilitat era més important, 00:03:39.263 --> 00:03:41.609 especialment pels que llegien sense parar. 00:03:41.609 --> 00:03:45.266 A mesura que el llibre evoluciona i substituïm els textos enquadernats 00:03:45.266 --> 00:03:47.855 per pantalles planes i tinta electrònica, 00:03:47.855 --> 00:03:50.953 són aquests objectes i arxius realment llibres? 00:03:50.953 --> 00:03:52.436 El fet de tocar la coberta 00:03:52.436 --> 00:03:55.738 o l'olor del paper afegeixen quelcom de crucial a l'experiència? 00:03:55.738 --> 00:03:58.837 O la màgia viu només en les paraules, 00:03:58.837 --> 00:04:01.018 sense importar-ne la presentació?