La idea dels drets humans és que cada un de nosaltres independentment de qui som o d'on hem nascut té els mateixos drets i llibertats. Els drets humans no són privilegis i no es poden menysprear o derogar. Són inalienables i universals. Això deu semblar prou clar, però la cosa es torna ben complicada tan aviat algú intenta posar-la en pràctica. Què són exactament els drets humans? Qui els escull? Qui els fa complir? I com? La història darrera del concepte dels drets humans és ben llarga. Al llarg dels segles i a través de les societats, religions i cultures s'ha lluitat amb les nocions de legitimitat, justícia i drets. Una de les afirmacions més modernes dels drets humans universals sorgeix de les runes de la Segona Guerra Mundial amb la creació de les Nacions Unides. El tractat que va establir l'ONU té en un dels seus propòsits reafirmar la fe en els drets humans fonamentals. I amb aquest esperit, el 1948, l'Assemblea General de l'ONU va adoptar la Declaració Universal dels Drets Humans. Redactada per un comitè internacional dirigit per Eleanor Roosevelt, senta les bases per l'actual llei dels drets humans internacionals. La declaració es basa en el principi que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets. Anomena 30 articles reconeixent entre d'altres, el principi de no-discriminació i el dret a la vida i a la llibertat. Es refereix a les llibertats negatives, com la llibertat contra la tortura o l'esclavitud, i a les llibertats positives com la llibertat de moviment i residència. Inclou drets polítics i civils bàsics, com la llibertat d'expressió, religió, o el dret de reunió pacífica, així com drets socials, econòmics i culturals com el dret a l'educació, el dret d'escollir lliurament una feina i el de ser tractat i pagat justament. La declaració no pren partit sobre quins drets són més importants insistint en la seva universalitat, indivisibilitat, i interdependència. I en les darreres dècades, la llei internacional dels drets humans ha crescut aprofundint i ampliant el nostre coneixement sobre què són els drets humans i quina és la millor manera de protegir-los. Doncs si aquests principis estan tan ben desenvolupats, per què es continuen abusant els drets humans a tot el món? El problema, en general, és que no és gens fàcil fer complir aquests drets de manera universal o castigar-ne els transgressors. La DUDH en sí, malgrat ser altament reconeguda i respectada és una declaració, i no una llei vinculant. Per tant, quan els països la violen, els mecanismes per encarar aquestes violacions són febles. Per exemple, els organismes de l'ONU encarregats de protegir els drets humans principalment supervisen i investiguen les violacions, però no poden obligar els estats a canviar les polítiques o compensar una víctima. Per això alguns crítics diuen que és ingenu donar per fet els drets humans en un món on els interessos dels estats exerceixen tant de poder. Els crítics també dubten de la universalitat dels drets humans i resalten que el seu desenvolupament ha estat molt guiat per un petit nombre de països occidentals en detriment de la inclusió. El resultat? Una discriminació general en favor de les llibertats civils i polítiques sobre els drets sociopolítics i de l'individu sobre el col·lectiu o els drets del grup. Altres defensen les lleis dels drets humans universals i senyalen l'important rol que tenen per establir valors internacionals i per ajudar els activistes en les seves campanyes. També assenyalen que no tots els instruments dels drets humans internacionals són ineficaços. Per exemple, la Convenció Europea dels Drets Humans estableix una cort on els 47 països membres i els seus ciutadans poden portar-hi casos. La cort emet decisions obligatòries que cada estat membre ha d'obeïr. La llei dels drets humans evoluciona constantment segons la nostra visió i definició del que haurien de ser els drets humans. Per exemple, com de bàsic o important és el dret a la democràcia o al desenvolupament? I com que les nostres vides són cada cop més digitals hauria d'haver-hi un dret a l'accés a internet? Un dret a la privacitat digital? Què en penseu?