Sabeu que cada cop que els músics agafen un instrument, s'encenen focs d'artifici a tot el seu cervell? Per fora, poden semblar tranquils i concentrats, llegint la partitura i fent els moviments precisos i practicats que calen. Però dins del seu cervell, hi ha una festa en marxa Com ho sabem? Bé, a les darreres dècades; els neurocientífics han fet avenços enormes en la comprensió del funcionament del cervell observant-lo en temps real amb instruments com la TEP o la IRM. Quan la persona està connectada a aquestes màquines cada tasca que fa, com llegir o resoldre problemes; es correspon a una àrea del cervell de la que en podem observar l'activitat. Però quan els investigadors van fer escoltar música als participants, van veure focs d'artifici. Múltiples àrees del cervell s'encenien alhora, a mesura que processaven el so, separaven els elements, com so i melodia, per a entendre'ls, i els tornaven a unir en una experiència musical global. I el cervell fa tot això en una fracció de segon entre que comencem a escoltar la música i comencem a picar amb el peu. Però quan els científics van passar d'observar el cervell de qui escolta música al dels músics, els petits focs d'artifici del pati van esdevenir un castell. Resulta que mentre escoltar música implica el cervell en algunes activitats interessants, tocar música és per al cervell l'equivalent a tota una sessió de gimnàs. Els neurocientífics van veure com s'encenien moltes àrees del cervell, processant alhora diferent informació en seqüències complexes, connectades i sorprenentment ràpides. Què té el fer música que encén el cervell? La recerca encara és molt recent, però els neurocientífics en tenen una idea prou bona. Tocar un instrument implica alhora gairebé totes les àrees del cervell, especialment els còrtex visual, motor i auditiu. Com tota activitat, la pràctica disciplinada i estructurada de la música reforça aquestes funcions cerebrals i ens permet aplicar aquesta força a altres activitats. La diferència més evident entre escoltar i fer música és que la interpretació requereix habilitats motrius que es controlen als dos hemisferis cerebrals. I també combina la precisió matemàtica i lingüística, en les que s'implica més l'hemisferi esquerre, amb el contingut creatiu i innovador propis de l'hemisferi dret. Per això s'ha trobat que la interpretació musical augmenta el volum i l'activitat del cos callós, el pont que connecta els dos hemisferis, i permet que la informació passi més ràpida i per rutes més diverses. Això permet als músics resoldre problemes de manera més efectiva i creativa, en entorns tant acadèmics com socials. Com que fer música també implica la comprensió i elaboració del contingut i missatge emocional els músics sovint tenen nivells més alts de la funció executiva, un tipus de tasques entrelligades que inclou planificar, ser estratègic i parar atenció als detalls, i que requereix una anàlisi simultània dels aspectes cognitius i emocionals. Aquesta habilitat també afecta com treballa la memòria. I, de fet, la memòria dels músics funciona millor, creen, emmagatzemen i recuperen records de manera més ràpida i eficient. S'ha demostrat que fan servir els seus cervells, altament connectats, per adjuntar vàries etiquetes als records, com etiquetes conceptuals, emocionals, auditives, i contextuals, com un bon cercador d'internet. Com sabem que aquests beneficis són exclusius de la música, i no també de l'esport o la pintura? O podria ser que qui es dedica a la música ja fos més intel·ligent d'entrada? Els neurocientífics ja ho han investigat, però fins ara han trobat que els aspectes artístics i estètics de l'estudi d'un instrument difereixen de qualsevol altra activitat, incloses les altres arts. I molts estudis aleatoritzats de persones que mostraven iguals nivells de funció cognitiva i processament neural al principi, van trobar que els qui seguien un període d'aprenentatge musical milloraven més en vàries àrees cerebrals que la resta. Aquesta recerca recent sobre els beneficis mentals de fer música ha fet avançar la comprensió del funcionament mental, tot revelant els ritmes interns i la complexa harmonia que formen la meravellosa orquestra del nostre cervell.