Què causa, per exemple, l'addicció a l'heroína? Es una pregunta molt estúpida, no? És obvi, tothom ho sap; l'heroína causa l'addicció a l'heroína Funciona de la següent manera: Si consumeixes heroína durant vint dies,arrivat el dia 21, el teu cos desitjaria físicament més droga de forma feroç perquè hi han "ganxos" químics en la droga, és això el que significa "addicció". Però hi ha una trampa. Casi tot el que creiem que sabem sobre l'adicció és erroni. Si tu, per exemple, et trenques el maluc, et portaran a l'hospital i et suministraran grans cuantitats de diamorfina durant setmanes,o fins i tot messos. La diamorfina és heroína. És de fet, més forta que l'heroína que cualsevol drogadicte pugui conseguir al carrer, perquè no està contaminada per totes les substàncies amb les que els traficans les dilueixen. Hi ha molta gent a la que se li estan subministrant grans quantitats d'heroína de gran cualitat als hospitals ara mateix. Així que almenys alguns d'ells hauríesn de tornar-se drogoaddictes. Però això ha estat estudiat a fons: No passa. La teva àvia no es va convertir en una drogoaddicte per el seu transplant de maluc. Perquè? La actual teoría sobre l'adicció es basa en part a una sèrie d'experiments duts a terme a principis del segle XX. L'experiment és molt simple: agafes una rata i la poses en una gàbia amb dos recipients. Un només té aigua, i l'altre aigua amb heroína o cocaína dissolta. Casi totes les vegades que facis l'experiment la rata s'obsesionarà amb el recipient amb droga i tornarà a per més fins que mori. Però als anys setanta, Bruce Alexander, un professor de psicología, va notar una cosa en particular a l'experimet: La rata està tancada tota sola a la gàbia. No té res més a fer apart de pendre les drogues. Qué passaria, es va preguntar, si provessim això d'una altra manera? Així que va construir "Rat Park", que era bàsicament el paradís per a rates; és un exuberant gàbia on les rates tindrien boles de colors , túnels per correr amunt i avall, plena d'amics amb els que poder jugar, i on podrien tindre molt de sexe - tot el que una rata pogués desitjar. I tindrien les ampolles l'aigua amb droga i les d'aigua normal. Però aquí hi ha el més fascinant: a "Rat Park", les rates gairabé mai utilitzaven l'aigua drogada; cap d'elles l'utilitzaven compulsivament; cap d'elles patirien una sobredosis. Però poder és una peculiaritat de les rates, oi? Bé, per sort per nostaltres, hi va haver un experiment humà semblant: la Guerra de Vietnam. El 20% de les tropes americanes utilitzaven molta heroína. La gent d'america tenien pànic, perquè pensaven que hi haurien centenars de milers de drogoaddictes als carrers d'Estats Units quan la guerra acabes. Però un estudi va seguir els soldats cap a casa i van trobar una cosa sorprenent: no van anar a rehabilitació; ni tan sols van tindre abstinència; El 95% d'ells simplement van parar després d'arribar a casa. Si creus en la vella teoria de l'adicció, no té sentit. Però si creus en la teoria del professor Alexander, té molt de sentit, perquè si ets ficat en una jungla terrorifica en un país estranger on no vols estar, i podries estar forçat a matar o morir en qualsevol moment, consumir heroína es una bona manera de perdre el temps; però si tornes a la teva bonica casa amb els teus amics i familia, és l'equivalent de treuret de la primera gàbia i posarte en un "Rat Park" humà; no són els químics, és la teva gàbia. Tenim que pensar de forma diferent sobre l'adicció. Els éssers humans tenen una. nessecitat innata unir-nos i estar connectats Quan som feliços i saludables, ens ajuntarem amb les persones que ens envolten. Però quan no podem, perquè estem traumatitzats, aïllats, o derrotats per la vida, ens ajuntarem amb alguna cosa que ens dongui alguna sensació d'alleujament.