[Stanford University www.stanford.edu] Presentador: Us presentem aquest programa de mà d'Stanford University. Visiteu-nos a stanford.edu [aplaudiments] Steve Jobs: Gràcies. [Steve Jobs - CEO d'Apple i Pixar Animation] Jobs: És un honor estar aquí per la vostra graduació d'una de les millors universitats del món. [aplaudiments] La veritat, mai vaig graduar-me a la universitat i això és el més prop que hi estaré. [riure] Avui, us vull explicar tres històries de la meva vida. Només tres històries. La primera història és sobre connectar els punts. Vaig deixar Reed College després dels primers 6 mesos. Però després m'hi vaig quedar per 18 mesos més fins deixar-ho de debò. I així, per què vaig deixar-ho? Tot va començar abans que jo nasqués. La meva mare biològica era una estudiant jove soltera que va decidir donar-me en adopció. Ella volia que m'adoptés gent graduada. així que tot estava arreglat perquè m'adoptessin un advocat i la seva dona. Excepte que quan vaig néixer, van decidir a última hora que ells volien una nena. Així que els meus pares, que estaven en llista d'espera, van rebre una trucada a mitja nit preguntant: "Tenim un nen nounat, el voleu?" I ells van contestar: "És clar." La meva mare biològica va descobrir que la meva mare no va graduar-se a la universitat ni mon pare a l'institut. Va rebutjar firmar els papers de l'adopció. Ella tan sols va cedir mesos més tard quan els meus pares van prometre-li que jo aniria a la universitat. Això era el començament de la meva vida. I 17 anys més tard vaig anar a la universitat. Però, ingenuament, vaig escollir una universitat quasi tan cara com Stanford. i tots els estalvis dels meus pares, de classe treballadora, eren gastats en la meva matrícula. Després de sis mesos, no podia veure-li un valor. No tenia ni idea de què volia fer amb la meva vida ni com m'ajudaria la universitat a descobrir-ho. I aquí estava, gastant tots els diners que mons pares havien estalviat tota la seva vida. Així que vaig decidir deixar-ho i confiar en què tot aniria bé. Feia una mica de por llavors, però mirant enrere va ser una de les millors decisions que he près mai. [riure] En el moment que vaig deixar-ho vaig poder deixar les classes que no m'interessàven. i anar com a oient a les que més m'agradaven. No tot era bonic. No tenia residència, així que dormia al terra de la d'un amic. Retornava ampolles de cola pels dipòsits de 5 cèntims per comprar menjar. I caminava 10km cada diumenge a la nit per trobar un bon àpat al temple Hare Krishna. M'encantava.