L'any passat... va ser un infern. (Riures) Va ser el primer cop que vaig menjar el plat nigerià "jollof". (Riures) De fet, i posant-nos seriosos, estava passant per molt neguit personal. Enfrentava un estrès enorme, i vaig patir un atac d'ansietat. Alguns dies no podia treballar. Altres dies, només volia quedar-me al llit i plorar. El metge em va preguntar si volia parlar amb un professional de la salut mental sobre el meu estrès i ansietat. Salut mental? Em vaig quedar mut i vaig sacsejar el cap en senyal de protesta. Vaig tenir un sentiment profund de vergonya. Vaig sentir el pes de l'estigma. Tinc una familia afectuosa i comprensiva i uns amics increïblement lleials, però no podia acceptar la idea de parlar amb algú sobre el meu dolor. Em sentia sufocat per la rígida arquitectura de la nostra masculinitat africana. "La gent té problemes de veritat, Sangu. Supera't!" El primer cop en sentir "salut mental" jo era un estudiant d'un internat, que acabava d'arribar de Ghana, a l'escola Peddie School a Nova Jersey. Just havia patit la brutal experiència de perdre set èssers estimats al mateix mes. La infemera de l'escola, preocupada pel què estava passant, i que Déu la beneeixi, em va preguntar per la meva salut mental. "Està boja?", vaig pensar. És que no sap que sóc un home africà? (Riures) Igual que Okonkwo a "Things Fall Apart", els homes africans no processem ni expresem les nostres emocions. Encarem els nostres problemes. (Aplaudiments) Encarem els nostres problemes. Vaig trucar al meu germà i vam riure de la gent "Oyibo" (gent blanca) i de les seves malalties estranyes: depressió, TDAH i altres "coses rares". Al creixer a l'Àfrica occidental, quan algú utilitza el terme "mental", el que em ve a la ment és un boig amb el cabell brut i amb rastes, donant tombs mig despullat pel carrer. Tots coneixem aquest home. Els nostres pares ens avisaven sobre ell. "Mami, mami, per què està boig?" "Drogues! Només mirant-les ja acabes com ell". (Riures) Si tens pneumònia, la teva mare et portarà a l'hospital més proper per rebre un tractament. Però atreveix-te a dir que tens depressió i el pastor local expulsarà els dimonis i culparà les bruixes del teu poble. Segons l'Organització Mundial de la Salut, salut mental significa poder lidiar amb l'estrès quotidià de la vida; treballar de manera productiva i fructífera; i ser capaç de fer una contribució a la teva comunitat. La salut mental inclou el benestar emocional, psicològic i social. A nivell mundial, el 75% dels casos de malalties mentals es troben en països amb pocs ingressos. La majoria dels governs africans inverteixen menys d'un 1% del pressuport d'atenció mèdica a la salut mental. Encara pitjor, tenim una greu escassetat de psiquiatres a l'Àfrica. S'estima que a Nigèria n'hi ha 200 per una població de casi 200 milions. A tota l'Àfrica, el 90% de la gent no té accès al tractament. Com a resultat, patim de solitud, silenciats per l'estigma. Com a africans, solem respondre a la salut mental amb distància, ignorància, culpa, por i ira. En un estudi realitzat per Arboleda-Flórez, on preguntava "Quina és la causa de la malalties mentals?" El 34% dels nigerians enquestats van citar l'ús inadecuat de les drogues; el 19% va dir la ira divina i la voluntat de Déu (Riures) el 12%, bruixeria i possessió espiritual. Però pocs van nomenar altres causes conegudes de la malaltia mental, com la genètica l'estatus socioeconòmic, la guerra, els conflictes i la pèrdua d'un ésser estimat. L'estigmatització contra les malalties mentals sol donar lloc a l'exclusió i la demonització dels qui les pateixen. El fotoperiodista Robis Hammond ha documentat alguns d'aquests abusos... a Uganda, a Somàlia, i aquí, a Nigèria. Per a mi, l'estigma és personal. Al 2009, vaig rebre una trucada frenètica en meitat de la nit. El meu millor amic del món - un home jove, brillant, filosòfic, encantador i sempre a la última - va ser diagnostigat d'esquizofrènia. Vaig ser testimoni de veure com amics de la infància el miraven amb fàstic. He sentit els riures. He sentit les xafarderies. "Has escoltat que s'ha tornat boig?" (Ioruba) "Està boig!" Un comentari despectiu i degradant sobre la seva malaltia, unes paraules que mai diríem d'algú amb càncer o amb malària. D'alguna manera, quan parlem de malalties mentals, la nostra ingorància mata l'empatia. Em vaig quedar al seu costat quan la seva comunitat el va marginar però el nostre amor mai va flaquejar. Tàcticament, em vaig tornar un apassionat de la salut mental. Inspirat pel seu mal tràngol, vaig ajudar a fundar el grup d'exalumnes per a la salut mental a la meva universitat. I durant la meva permanència com a tutor resident a l'escola de postgrau vaig donar suport a molts universitaris amb els seus reptes de salut mental. Vaig veure als alumnes africans lluitar i incapaços de parlar amb ningú. Tot i tenint el coneixement i portant les seves històries amb mi, jo, a la vegada, també lluitava, i no podia parlar amb ningú quan m'enfrontava a la meva ansietat; tan profunda és la por de ser "l'home boig". Tots nosaltres, però els africans en concret, ens hem d'adonar que les lluites mentals no treuen valor a la nostra virilitat, ni els traumes taquen la nostra força. Hem de veure la salut mental tan important com la salut física. Hem de parar de patir en silenci. Hem de parar d'estigmatizar la malaltia i de traumatitzar als afligits. Parleu amb els vostres amics, amb els vostres èssers estimats, amb professionals de la salut. Sigueu vulnerables. Feu-ho amb la confiança de que no esteu sols. Parleu si esteu lluitant. Ser honestos sobre el que sentim no ens fa dèbils; ens fa humans. És el moment d'acabar amb l'estigma associat a les malalties mentals. Doncs, la pròxima vegada que escolteu "mental", no penseu en un home boig. Penseu en mi. (Aplaudiments) Gràcies. (Aplaudiments)