D'ençà que naixen se'ls diu als nens
que els han d'agradar
els cotxes i l'esport.
Que no han de plorar,
que els han d'agradar les mates,
i la ciència, però no les arts.
A les nenes que han de ser
princesetes amb volants.
I que han de jugar a nines.
Les dones han après a cuinar i netejar,
mentre que s'ha dit als homes
que busquin algú qui ho sàpiga fer.
Hi ha gent que dirà que tracten
a tots els fills igual,
però els pares no ho fan i no se n'adonen.
En un estudi fet
per la neurocientífica Lise Elliot,
les mares havien de posar
els seus nadons en un pendent.
I havien de valorar la inclinació
que els seus nadons podrien gatejar.
Les mares dels nens ho van calcular bé
mentre que les mares de les nenes
els van subestimar les habilitats
malgrat que no hi ha diferència entre
les habilitats motrius dels dos sexes.
Infravalorem els nostres fills
sense adonar-nos-en.
Però és realment culpa nostra quan,
com a societat, ho hem fet durant segles?
Recordeu Margaret Hamilton,
qui va ajudar a desenvolupar
el programari de navegació de l'Apollo 11?
I la Rebecca Latimer Felton,
la primera dona senadora dels EU?
I la Caroline Herschel, l'astrònoma
alemanya que va descobrir molts cometes?
La societat ens ha dictat els rols
que tenim al món durant segles
com que els homes han de ser forts
i les dones han de ser delicades,
les nostres creences sobre
com percebem el gènere són atroces.
Segons landofthebrave.info,
les tasques de les dones colonials
entre el 1607 i el 1763,
eren cuinar, netejar,
i tenir cura dels nens i dels animals.
Les tasques dels homes colonials,
segons la web public.gettysburg.edu,
eren tindre poder social,
educació i posseir una propietat.
També diuen que els homes normalment
no sortien fora dels rols de gènere
perquè ja tenien
tota la llibertat que necessitaven.
Les dones, però, no gaudien
d'aquesta llibertat
i sovint tenien problemes
per no respectar els límits.
Encara tractem a la gent igual
que fa aproximadament 409 anys.
Això és com si a Amèrica
encara es perseguís la bruixeria.
En una cerca d'imatges
amb la frase ''joguines per nens,"
tots els resultats
estaven relacionats amb armes,
cotxes, eines,
superherois o dinosaures.
En una altra cerca
amb la frase '' joguines per nenes,''
tot el que apareixia era rosa,
relacionat amb castells o princeses,
i fins i tot una cuineta i maquillatge.
També tractem
els nostres fills diferentment
per com se’ns venen les coses.
En un article de la Laurie Futterman,
demostra que, entre els 6 i 12 mesos,
els dos sexes prefereixen jugar a nines.
Molta gent dirà que jugar amb nines,
una joguina considerada femenina,
pot confondre el nen
en termes de gènere o sexualitat,
cosa que no podria ser més incorrecte.
Jugar amb una nina podria ajudar el nen
amb la seva criança i a crear relacions,
segons l'article de la Rebecca Haynes
''Per què els nens han de jugar a nines.''
Per què hauríem de privar els nens
de l'habilitat d'estimar
i cuidar alguna cosa?
Tenint en compte tot això,
la gent tracta els fills
diferentment que a les filles.
Potser és perquè
a la gent no li agrada el canvi,
o pels anuncis constants
sobre normes de gènere.
Deixa que els nens juguin a nines.
Deixa que les nenes juguin amb camions.
Deixa que els nens vagin de rosa.
Però, sense frases com
''Els homes durs porten roba rosa.''
Deixa que siguin delicats o esverats.
Ensenya els nens a cuinar
i a les nenes a fer bricolatge.
No deixis que els teus fills
depenguin d'altres.
Deixa que siguin què i qui vulguin ser.
Segons Margaret Fuller,
''No hi ha cap home totalment masculí,
ni cap dona exclusivament femenina.''