>> PRESIDENT: si us plau, Sr. Lauer (Pausa) >> LAUER: sí, quant temps tinc? >> PRESIDENTA: deu minuts. >> LAUER: Molt bé >> LAUER: Sra. Presidenta, senyores i senyors, Benvolgut Sr. Wowereit (és l'alcalde de Berlin) A l'últim discurs de l'Andreas es va parlar de l'aspecte programàtic del rumb pres pel govern, i jo voldria aprofitar per explicar algunes coses que són d'una natura més general. El grup parlamentari pirata forma part d'aquesta casa des del setembre de l'any passat, i després de l'eufòria i les declaracions inicials per part dels partits que ja formaven part de la casa parlant de canviar el seu estil polític, sembla que la maquinària habitual ha tornat a imposar-se. Puc entendre que confieu en que nosaltres ens adaptarem a vosaltres en comptes de que vosaltres ho feu a nosaltres, però aquesta lògica del blanc i negre es queda curta. L'entrada del partit pirata al parlament estatal de Berlin significa un trencament. Amb nosaltres, ha entrar un partit polític, els membres del qual estan familiaritzats amb els nous mitjans de comunicació i amb l'internet. Aquest és un fet consumat que heu d'acceptar, si voleu entendre la nostra sorpresa i descontentament en referència als esdeveniments d'aquest parlament. Hem crescut en un món que ofereix, a tothom que vol entrar-hi, una plataforma neutral pel lliure desenvolupament de les persones. Per suposat, aquest món - l'internet - també conté perills, però esmenteu-me un sol lloc on això no és compleixi. Creiem que les oportunitats que ofereix l'internet són més grans. I la igualtat d'oportunitats que ofereix el món físic, de la qual es parla a molts dels programes electorals i en aquesta declaració del govern, es fa realitat a l'internet. Perquè allà, de fet, ningú es preocupa pel teu origen, quin gènere tens o a quina religió pertanys. Només has de convèncer pels teus actes. Com una societat paral·lela - i empro aquest terme intencionadament - està esdevenint encara més important en aquest moment, en el qual més i més ciutadans de la nostra societat estan sent ignorats pel sistema social i no volen ser oprimits per les convencions socials existents. Els pirates no representen als "pijos" de l'escola sinó als "empollons", els inadaptats; aquells que no van ser convidats a les festes durant el seu temps a l'escola; aquells que no s'estaven enmig de la colla enfotent-sen sarcàsticament, fent veure que eren compassius. Sí, fa poc parlàveu de solidaritat, i ara dieu 'Aww' a una cosa com aquesta; haurieu d'avergonyir-vos de vosaltres mateixos! Havíem de trobar (....) - Per desgràcia he oblidat la meva (joc de paraules) Si ho hagués empaquetat, ho haurieu agafat i després us haurieu callat la boca. (traducció aproximada d'un joc de paraules) Gràcies a l'internet estem en l'ull de l'uracà d'un procés que inclou a tota la societat el final del qual encara no albirem. El canvi social, causat per l'internet com a tecnologia (...) >> PRESIDENTA: Sr Lauer, un segon, disculpi'm. Sres. i Srs., les interjeccions són una cosa però un nivell constant de soroll és una altra. Deixin parlar a l'orador. >> LAUER: estic arribant al punt. Gràcies a l'internet estem a l'ull de l'uracà d'un procés que implica a tota la societat, el final del qual encara no tenim a la vista. El canvi social causat per l'internet com a tecnologia és significatiu i no hauríem de deixar passar l'oportunitat d'aprofitar-lo. L'internet canvia implacablement els paradigmes dels segles 19 i 20. Què és coneixement, què és treball, què són les qualificacions en un món que m'ofereix tota la informació prement un botó? Com a molt estem connectant amb els símptomes d'un món canviant. Però hem de començar a connectar amb les causes. Simultàniament, no podem reaccionar amb solucions del segle 20 per arreglar problemes del segle 21 0:03:53.790,0:03:59.120 Mentrestant, l'internet pot fer més. No és només Google o eBay, sinó la participació democràtica de molts. Com a parlament no podem ignorar els avenços tecnològics dels darrers anys. El problema és que aquesta casa no recompensa la innovació. Però, perquè hauria de fer-ho, si tot plegat va sobre continuïtat, i des del moment en què 149 persones com a representants electes substituïm 3,5 milions de ciutadans de Berlín, va sobre la reducció de la complexitat. Sí, va sobre el poder. En el moment en què aquesta casa decideix el nivell d'implicació dels ciutadans al procés polític, va sobre la por d'abolir-lo. Però no tingueu por: ens vàrem abolir a nosaltres mateixos fa bastant temps. Per que, què significa realment el rumb polític del seu govern, Sr. Wowereit? Ha estat vosté qui ha declarat avui el que es suposa que passarà durant els propers 5 anys. I com succeirà això? Mitjançant lleis. Qui decideix aquestes lleis? Aquesta casa. Però: qui les escriu aquestes lleis? Qui dels representants presents és el Sr. o la Sra. "redactor d'esborranys"? On seu aquest consultor? Seu a l'administració. És una trista realitat que aquesta casa no està complint el seu encàrrec constitucional de generar lleis. Serà una trista realitat que durant els següents 5 anys cada canvi sortirà del senat, i cada canvi serà aprovat per la coalició (governant), apretant les dents o no. I l'oposició cridarà. I l'oposició farà suggerències, i l'oposició cridarà. Arribats a aquest punt parlaré explícitament als diputats dels grups parlamentaris: us ho havíeu imaginat així?, val la pena aprovar el que el Sr. o la Sra. "redactor d'esborranys" ha escrit en alguna oficina del senat durant 5 anys? El lliure albir, ancorat a la constitució, està esdevenint una taca al parlament estatal una setmana darrera l'altra. I qui d'aquí té les regnes lliures per estar en desacord amb el seu grup parlamentari en públic? Aquest seguiment de la línia del partit que, al seu torn, segueix la línia del senat és un perill per a la democràcia. Quan estem parlant aquí sobre els perills dels grups de pressió i més transparència en aquesta casa, no estem considerant que els grups de pressió redacten les lleis no els que les aproven. Ja no hi ha més debats en aquesta casa, només espectacles de titelles, amb rols dividits en coalició i oposició. Hi ha una concentració de poder al senat que no és saludable. A la vista dels reptes que Berlín ha d'afrontar, és digne de menció que nosaltres, com a representants, només estem obligats per la nostra consciència, haureu d'aguantar-ho. La solució és tan simple com radical la secció 2a de l'article 59 de la constitució diu "les lleis hauran de sorgir del parlament, del senat o de les iniciatives populars". Esborrem "del senat". Atorguem als membres d'aquest parlament l'autoritat per a escriure lleis, així hi haurà debats reals en aquesta casa - importants i transversals als partits. Proveu a imaginar quant motivador podria ser, si aprovéssiu una llei després d'un dur debat, en el qual hi heu treballat amb sang, suor i llàgrimes.. Però, per suposat, ho sé: això són només desitjos. Després del meu discurs argumentareu amb prou raons per explicar que el sistema que hem tingut durant 50 anys és prou bo i ha de continuar. Sobretot us explicareu a vosaltres mateixos que teniu un paper important en el que passa en aquesta casa. I, fins i tot, si el que acabo de dir us hagués convençut, no sereu prou atrevits per a discutir-ho dins el vostre grup parlamentari, dins el vostre partit. Durant la campanya electoral vàrem posar un cartell amb l'slogan "Perquè estic penjat aquí, si igualment no aneu a votar?". També podrieu posar-ne una altra en aquest estrat que digués: "Perquè estic parlant aquí, si ja sé el que votareu igualment?". L'exit del partit pirata és també l'èxit d'una crisi en la confiança en en el nostre sistema de representació parlamentària Els ciutadans de Berlín no demanarien més participació si es sentíssin representats de la forma adeqüada aquí. Algú s'ha fet mai a si mateix aquesta pregunta?: perquè la gent, que obté el corrent elèctric d'un endoll i els diners d'un caixer automàtic, de cop i volta està interessada en la participació política? Si volem convèncer a la gent de Berlín de que el sistema democràtic representatiu és necessari, aleshores hauriem de començar ràpidament a donar-los motius per a fer-lo. Amb l'excusa d'un negoci, com sempre, no funcionarà de cap de les maneres. Moltes gràcies. >>PRESIDENTA: gràcies.