Quan parlem amb algú
d'una teoria científica establerta
pot ser que ens contesti
"Bé, només és una teoria."
Però quan parlem
d'una llei científica ben establerta
rarament ens dirà
"Bé, només és una llei."
Per què?
Quina diferència hi ha entre
entre una teoria i una llei?
N'hi ha una de millor?
Les lleis i les teories
fan feines diferents.
Una llei prediu els resultats
de determinades condicions inicials.
Pot predir els possibles colors
de cabells d'un futur fill,
o fins a on arribarà una pilota de beisbol
llençada en un angle determinat.
En canvi, una teoria intenta oferir
l'explicació més lògica
sobre per què les coses són com són.
Una teoria pot invocar
al·lels dominans i recessius
per explicar com uns pares de cabell fosc
poden tenir un fill pèl-roig.
o emprar la gravetat per esclarir
la trajectòria parabòlica d'una pilota.
En termes senzills,
una llei prediu el que passarà
mentre que una teoria proposa per què.
Una teoria mai no esdevindrà una llei,
si bé el desenvolupament de l'una
sovint fa avançar en l'altra.
Al segle XVII, Johannes Kepler
va teoritzar unes harmonies celestials
per explicar les característiques
de les òrbites planetàries.
Va desenvolupar tres lleis brillants
sobre el moviment dels planetes
tot estudiant dècades
de dades astronòmiques precises
en un esforç per recolzar
la seva teoria.
Tot i que les seves lleis
encara es fan servir avui,
la gravetat ha substituït la teoria dels harmònics
com a explicació del moviment dels planetes.
Com és que Kepler es va equivocar parcialment?
No ens han donat un manual
universal d'instruccions.
Sinó que constantment proposem,
comprovem, revisem i fins i tot substituïm
les idees científiques
com una tasca en procés.
Les lleis solen resistir als canvis
ja que no s'haurien acceptat
si no haguéssin encaixat amb les dades,
però a vegades les revisem
si tenim noves dades imprevistes.
L'acceptació d'una teoria, en canvi,
sovint és una lluita.
Vàries teories poden competir
per oferir la millor explicació
d'una descoberta científica.
Amb nous estudis,
els científics tendeixen a afavorir
la teoria que explica millor les dades,
Si bé hi pot haver detalls
que no entenguem.
Als científics també els agrada
quan una teoria preveu correctament
un fenomen encara no observat,
com la teoria de la taula periòdica
de Dimitri Mendeléiev
va predir una colla d'elements desconeguts.
El terme 'teoria científica'
cobreix una àmplia franja.
Algunes teories són noves idees
amb poc recolzament experimental
que els científics es miren amb suspicàcia,
o fins i tot ridiculizen.
Altres teories,
com les que inclouen el Big Bang,
l'evolució o el canvi climàtic,
han suportat anys
de confirmació experimental
abans de ser acceptades per la majoria
de la comunitat científica.
Caldrà aprendre més
sobre una explicació científica
abans de poder entendre bé
com la perceben els científics.
La paraula 'teoria' tota sola
no ens diu gaire cosa.
Si voleu saber la veritat,
la comunitat científica
també ha fet apostes equivocades:
l'alquímia,
el model geocèntric,
la generació espontània,
i l'èter còsmic
són només algunes de les teories
que s'han descartat per altres millors.
Però fins i tot les teories errònies
tenen valor.
L'alquímia, ara desacreditada,
va ser l'origen de la química moderna,
i la medicina va fer grans avenços
molt abans d'entendre el paper
dels bacteris i els virus.
Dit això, les millors teories sovint
porten a noves descobertes emocionants
que eren impensables
amb l'antiga manera de pensar.
Tampoc no em de pensar
que totes les teories actuals
resistiran la prova del temps.
N'hi ha prou amb un sol resultat inesperat
per qüestionar l'status quo.
Així i tot, el ser vulnerable
a una possible explicació millor
no debilita una teoria actual.
Al contrari. Això evita que la ciència
esdevingui un dogma inqüestionable.
Una bona llei científica
és una màquina ben engreixada,
fa la seva feina a la perfecció
però sense saber per què funciona tan bé.
Una bona teoria científica
és un lluitador ferit però encara d'empeus
que s'arrisca a la derrota si no aconsegueix
vèncer o adaptar-se al proper reptador.
Són diferents,
però totes dues són necessàries
per entendre el conjunt.
Així, el pròxim cop que et diguin
que és només una teoria,
repta'ls a nou assalts amb el campió
a veure si ho fan millor.