1
00:00:02,000 --> 00:00:04,000
Vull començar la meva xerrada d'avui amb dues observacions

2
00:00:04,000 --> 00:00:06,000
sobre l'espècie humana.

3
00:00:06,000 --> 00:00:09,000
La primera observació és una cosa que pensareu que és molt evident,

4
00:00:09,000 --> 00:00:11,000
i és que la nostra espècie, l'Homo sapiens,

5
00:00:11,000 --> 00:00:13,000
és realment molt, molt llesta --

6
00:00:13,000 --> 00:00:15,000
absurdament llesta --

7
00:00:15,000 --> 00:00:17,000
doncs esteu fent coses

8
00:00:17,000 --> 00:00:20,000
que cap altra espècie del planeta fa ara mateix.

9
00:00:20,000 --> 00:00:22,000
I ben segur que això

10
00:00:22,000 --> 00:00:24,000
no és el primer cop que ho sentiu a dir.

11
00:00:24,000 --> 00:00:27,000
És clar que, a més de ser llesta, també som una espècie força vanitosa.

12
00:00:27,000 --> 00:00:30,000
Així doncs, ens agrada assenyalar el fet que som llestos.

13
00:00:30,000 --> 00:00:32,000
D'aquesta manera, podria recórrer a qualsevol savi

14
00:00:32,000 --> 00:00:34,000
des de Shakespeare a Stephen Colbert

15
00:00:34,000 --> 00:00:36,000
per assenyalar coses com el fet que

16
00:00:36,000 --> 00:00:38,000
som nobles de pensament i infinits en facultats

17
00:00:38,000 --> 00:00:40,000
i de mena superior a qualsevol altra en el planeta

18
00:00:40,000 --> 00:00:43,000
quan es tracta de l'activitat cerebral.

19
00:00:43,000 --> 00:00:45,000
Hi ha una segona observació, però, sobre l'espècie humana

20
00:00:45,000 --> 00:00:47,000
que m'agradaria veure una mica més de prop,

21
00:00:47,000 --> 00:00:49,000
i és el fet que,

22
00:00:49,000 --> 00:00:52,000
malgrat siguem molt llestos, de vegades realment llestos,

23
00:00:52,000 --> 00:00:55,000
també podem ser increïblement, però increïblement ximples

24
00:00:55,000 --> 00:00:58,000
quan es tracta d'alguns aspectes de la presa de decisions.

25
00:00:58,000 --> 00:01:00,000
Sembla que en veig a molts que riuen per sota el nas.

26
00:01:00,000 --> 00:01:02,000
No patiu, no assenyalaré ningú en particular

27
00:01:02,000 --> 00:01:04,000
en cap aspecte dels vostres propis errors.

28
00:01:04,000 --> 00:01:06,000
És clar, però, que en els darrers dos anys

29
00:01:06,000 --> 00:01:09,000
hem vist exemples de la ineptitud humana sense precedents.

30
00:01:09,000 --> 00:01:12,000
I hem vist com les eines tan úniques que fem

31
00:01:12,000 --> 00:01:14,000
per extreure els recursos del nostre entorn

32
00:01:14,000 --> 00:01:16,000
ens explotaven als nassos.

33
00:01:16,000 --> 00:01:18,000
Hem observat com els mercats financers que només creem nosaltres --

34
00:01:18,000 --> 00:01:21,000
aquests mercats que pensàvem infal·libles --

35
00:01:21,000 --> 00:01:23,000
els hem vist com s'enfonsaven davant els nostres ulls.

36
00:01:23,000 --> 00:01:25,000
Però aquests dos exemples vergonyosos, penso que

37
00:01:25,000 --> 00:01:28,000
no mostren el que penso que és més vergonyós

38
00:01:28,000 --> 00:01:30,000
dels errors que els humans cometem,

39
00:01:30,000 --> 00:01:33,000
i és que ens agrada pensar que els errors que fem

40
00:01:33,000 --> 00:01:35,000
són només el resultat de la mala sort

41
00:01:35,000 --> 00:01:38,000
o potser només d'un parell de decisions per posar al Bloc de les CAGADES.

42
00:01:38,000 --> 00:01:41,000
Però resulta, que els científics socials s'estan adonant

43
00:01:41,000 --> 00:01:44,000
que molts de nosaltres, en certes circumstàncies,

44
00:01:44,000 --> 00:01:47,000
cometrem errors molt concrets.

45
00:01:47,000 --> 00:01:49,000
Els errors que cometem es poden predir.

46
00:01:49,000 --> 00:01:51,000
Els fem un cop i un altre.

47
00:01:51,000 --> 00:01:53,000
I passen realment desapercebuts a moltes evidències.

48
00:01:53,000 --> 00:01:55,000
Quan rebem una resposta negativa,

49
00:01:55,000 --> 00:01:58,000
de nou, el següent cop que ens trobem a la mateixa situació,

50
00:01:58,000 --> 00:02:00,000
tenim la tendència a cometre els mateixos errors.

51
00:02:00,000 --> 00:02:02,000
I això ha estat un veritable trencaclosques per a mi

52
00:02:02,000 --> 00:02:04,000
com a estudiosa de la naturalesa humana.

53
00:02:04,000 --> 00:02:06,000
El que més m'intriga és,

54
00:02:06,000 --> 00:02:09,000
com és que una espècie tan llesta com som

55
00:02:09,000 --> 00:02:11,000
sigui capaç de fer-ho tan malament

56
00:02:11,000 --> 00:02:13,000
i de cometre sempre els mateixos errors?

57
00:02:13,000 --> 00:02:16,000
Com sabeu, som el més llest que hi ha, per què no ho hauríem de poder resoldre, això?

58
00:02:16,000 --> 00:02:19,000
D'alguna manera, d'on provenen els nostres errors?

59
00:02:19,000 --> 00:02:22,000
I havent-ho rumiat una miqueta, veig un parell de possibilitats diferents.

60
00:02:22,000 --> 00:02:25,000
Una possibilitat és que, d'alguna forma, no sigui culpa nostra.

61
00:02:25,000 --> 00:02:27,000
Ja que som una espècie llesta,

62
00:02:27,000 --> 00:02:29,000
podem crear tota mena d'entorns

63
00:02:29,000 --> 00:02:31,000
que són súper, súper complicats,

64
00:02:31,000 --> 00:02:34,000
tan complicats que a vegades ni els entenem,

65
00:02:34,000 --> 00:02:36,000
encara que els haguem creat nosaltres.

66
00:02:36,000 --> 00:02:38,000
Creem mercats financers que són súper complexos.

67
00:02:38,000 --> 00:02:41,000
Creem clàusules hipotecàries que no sabem ni gestionar.

68
00:02:41,000 --> 00:02:44,000
I és clar, ens posem en situacions que no sabem gestionar,

69
00:02:44,000 --> 00:02:46,000
i d'alguna manera, té sentit que de fet

70
00:02:46,000 --> 00:02:48,000
puguem embolicar bastant la troca.

71
00:02:48,000 --> 00:02:50,000
Si així fos, tindríem una solució ben fàcil

72
00:02:50,000 --> 00:02:52,000
al problema de l'error humà.

73
00:02:52,000 --> 00:02:54,000
Diríem, bé, a veure si entenem

74
00:02:54,000 --> 00:02:56,000
la mena de tecnologia que no podem gestionar,

75
00:02:56,000 --> 00:02:58,000
els tipus d'entorn que són defectuosos --

76
00:02:58,000 --> 00:03:00,000
evitem-los, dissenyem les coses millor,

77
00:03:00,000 --> 00:03:02,000
i així serem l'espècie noble

78
00:03:02,000 --> 00:03:04,000
que nosaltres mateixos esperem ser.

79
00:03:04,000 --> 00:03:07,000
Però hi ha una altra possibilitat que m'amoïna una miqueta més,

80
00:03:07,000 --> 00:03:10,000
i és que, tal vegada, no es tracti de que els nostres entorns siguin defectuosos.

81
00:03:10,000 --> 00:03:13,000
Potser som nosaltres els qui hem estat dissenyats malament.

82
00:03:13,000 --> 00:03:15,000
Això és una idea que vaig tenir

83
00:03:15,000 --> 00:03:18,000
en observar com els científics socials han après sobre els errors humans.

84
00:03:18,000 --> 00:03:21,000
I el que veiem és que la gent té tendència a cometre errors

85
00:03:21,000 --> 00:03:24,000
de la mateixa manera, un cop i un altre.

86
00:03:24,000 --> 00:03:26,000
Sembla talment que haguem estat fets

87
00:03:26,000 --> 00:03:28,000
per cometre errors d'una certa manera.

88
00:03:28,000 --> 00:03:31,000
Aquesta és una possibilitat que em preocupa una mica més,

89
00:03:31,000 --> 00:03:33,000
perquè, si som nosaltres qui estem espatllats,

90
00:03:33,000 --> 00:03:35,000
no està gens clar com ho podrem arreglar.

91
00:03:35,000 --> 00:03:38,000
Haurem d'acceptar el fet que tendim a cometre errors

92
00:03:38,000 --> 00:03:40,000
i intentar dissenyar les coses tenint-ho en compte.

93
00:03:40,000 --> 00:03:43,000
Aquesta és la qüestió que els meus estudiants i jo volíem abordar.

94
00:03:43,000 --> 00:03:46,000
Com podem distingir la diferència entre la possibilitat u i la possibilitat dos?

95
00:03:46,000 --> 00:03:48,000
Caldria trobar una població

96
00:03:48,000 --> 00:03:50,000
que sigui bàsicament llesta, pugui prendre moltes decisions,

97
00:03:50,000 --> 00:03:52,000
però sense accés a cap dels sistemes que nosaltres tenim,

98
00:03:52,000 --> 00:03:54,000
a cap de les coses que ens fan equivocar --

99
00:03:54,000 --> 00:03:56,000
a cap tecnologia humana, cultura humana,

100
00:03:56,000 --> 00:03:58,000
tal vegada ni al llenguatge humà.

101
00:03:58,000 --> 00:04:00,000
Per això vam triar aquests xicots.

102
00:04:00,000 --> 00:04:03,000
Aquests són alguns dels xicots amb els que treballo. Aquest és un mico caputxí marró.

103
00:04:03,000 --> 00:04:05,000
Aquests xicots són primats del Nou Món,

104
00:04:05,000 --> 00:04:07,000
que vol dir que es van separar de la branca humana

105
00:04:07,000 --> 00:04:09,000
fa uns 35 milions d'anys.

106
00:04:09,000 --> 00:04:11,000
Això vol dir que la vostra re, re, re, re, re, re --

107
00:04:11,000 --> 00:04:13,000
amb uns 5 milions de "res" més per aquí --

108
00:04:13,000 --> 00:04:15,000
besàvia va ésser probablement la mateixa re, re, re, re

109
00:04:15,000 --> 00:04:17,000
besàvia amb 5 milions més de "res" per aquí

110
00:04:17,000 --> 00:04:19,000
que la Holly, que aquí teniu.

111
00:04:19,000 --> 00:04:22,000
Ja sabeu, ara podeu relaxar-vos pensant que aquest xicot és molt i molt distant,

112
00:04:22,000 --> 00:04:24,000
i malgrat tot un parent evolutiu.

113
00:04:24,000 --> 00:04:26,000
Malgrat tot, la bona notícia sobre la Holly és que

114
00:04:26,000 --> 00:04:29,000
ella no té la mateixa mena de tecnologies que nosaltres tenim.

115
00:04:29,000 --> 00:04:32,000
Ja sabeu, és llesta, bonica, també primat,

116
00:04:32,000 --> 00:04:34,000
però no té tot el que pensem que ens podria fer equivocar.

117
00:04:34,000 --> 00:04:36,000
Així doncs és perfecta pel test.

118
00:04:36,000 --> 00:04:39,000
Què passa si posem la Holly en la mateixa situació que els humans?

119
00:04:39,000 --> 00:04:41,000
Comet els mateixos errors que nosaltres?

120
00:04:41,000 --> 00:04:43,000
No aprèn d'ells? I així.

121
00:04:43,000 --> 00:04:45,000
I això és el que vam decidir fer.

122
00:04:45,000 --> 00:04:47,000
Els meus estudiants i jo ens vam entusiasmar amb això fa uns anys.

123
00:04:47,000 --> 00:04:49,000
Vam dir, bé, posem-li, diguem, problemes a la Holly,

124
00:04:49,000 --> 00:04:51,000
i mirem si s'embolica.

125
00:04:51,000 --> 00:04:54,000
El primer problema és, bé, per on comencem?

126
00:04:54,000 --> 00:04:56,000
Perquè, sabeu, és fantàstic per nosaltres, però dolent per als humans.

127
00:04:56,000 --> 00:04:58,000
Fem molts errors en molts contextos diferents.

128
00:04:58,000 --> 00:05:00,000
I doncs, per on començarem amb això?

129
00:05:00,000 --> 00:05:03,000
I com vam començar aquest treball quan va esclatar la crisi financera,

130
00:05:03,000 --> 00:05:05,000
quan els embargaments hipotecaris omplien les notícies,

131
00:05:05,000 --> 00:05:07,000
vam dir, hhmmm, potser podríem

132
00:05:07,000 --> 00:05:09,000
començar pel camp de les finances.

133
00:05:09,000 --> 00:05:12,000
Potser podríem investigar les decisions econòmiques dels micos

134
00:05:12,000 --> 00:05:15,000
i mirar de veure si fan les mateixes ximpleries que fem nosaltres.

135
00:05:15,000 --> 00:05:17,000
Per cert, aquí vam ensopegar amb un segon problema --

136
00:05:17,000 --> 00:05:19,000
un xic més metodològic --

137
00:05:19,000 --> 00:05:21,000
i és que, potser vosaltres no ho sabeu,

138
00:05:21,000 --> 00:05:24,000
però els micos no empren diners. Ja sé que no us els heu trobat.

139
00:05:24,000 --> 00:05:26,000
Però aquest és el motiu pel qual, ja sabeu, no estan a la cua darrere vostre

140
00:05:26,000 --> 00:05:29,000
a la botiga o al caixer automàtic -- ja sabeu, ells no ho fan tot això.

141
00:05:29,000 --> 00:05:32,000
Així ens vam trobar, sabeu, un petit problema aquí.

142
00:05:32,000 --> 00:05:34,000
Com els preguntarem als micos sobre diners

143
00:05:34,000 --> 00:05:36,000
si ells no en fan servir?

144
00:05:36,000 --> 00:05:38,000
I ens vam dir, bé, tal vegada ho hauríem d'acceptar

145
00:05:38,000 --> 00:05:40,000
i ensenyar als micos com fer servir els diners.

146
00:05:40,000 --> 00:05:42,000
I això vam fer.

147
00:05:42,000 --> 00:05:45,000
El que esteu veient és realment la primera unitat que conec de

148
00:05:45,000 --> 00:05:47,000
moneda no humana.

149
00:05:47,000 --> 00:05:49,000
No ens vam trencar gaire les banyes quan vam començar l'estudi,

150
00:05:49,000 --> 00:05:51,000
i la vam anomenar fitxa.

151
00:05:51,000 --> 00:05:54,000
Però aquesta és la unitat de moneda que hem ensenyat als nostres micos de Yale

152
00:05:54,000 --> 00:05:56,000
per emprar amb els humans,

153
00:05:56,000 --> 00:05:59,000
per comprar diferents peces de fruita.

154
00:05:59,000 --> 00:06:01,000
No sembla gran cosa -- de fet, no és gran cosa.

155
00:06:01,000 --> 00:06:03,000
Com moltes de les nostres monedes, és només una peça de metall.

156
00:06:03,000 --> 00:06:06,000
Tots els que heu portat monedes a casa dels vostres viatges sabeu que,

157
00:06:06,000 --> 00:06:08,000
un cop a casa, no serveixen de gaire.

158
00:06:08,000 --> 00:06:10,000
Al principi, tampoc servien de gaire als micos

159
00:06:10,000 --> 00:06:12,000
fins que se'n van adonar del que podien fer amb elles.

160
00:06:12,000 --> 00:06:14,000
Quan primer els les vam donar a les seves gàbies,

161
00:06:14,000 --> 00:06:16,000
les van agafar, se les van mirar.

162
00:06:16,000 --> 00:06:18,000
Eren una mena d'objecte misteriós.

163
00:06:18,000 --> 00:06:20,000
Però ben aviat, els micos se'n van adonar

164
00:06:20,000 --> 00:06:22,000
que podien donar aquestes fitxes a

165
00:06:22,000 --> 00:06:25,000
diferents humans del laboratori a canvi de menjar.

166
00:06:25,000 --> 00:06:27,000
Aquí veieu un dels nostres micos, Mayday, com ho fa.

167
00:06:27,000 --> 00:06:30,000
Això són A i B quan està com una mica

168
00:06:30,000 --> 00:06:32,000
encuriosida amb aquestes coses -- no en sap.

169
00:06:32,000 --> 00:06:34,000
Hi ha aquesta mà d'un experimentador humà esperant,

170
00:06:34,000 --> 00:06:37,000
i la Mayday entén ben de pressa, sembla que l'humà vol això.

171
00:06:37,000 --> 00:06:39,000
Li dóna, i rep menjar.

172
00:06:39,000 --> 00:06:41,000
I no només la Mayday, tots els nostres micos aprenen

173
00:06:41,000 --> 00:06:43,000
a negociar amb fitxes amb el venedor humà.

174
00:06:43,000 --> 00:06:45,000
Aquí teniu un petit vídeo del que passa.

175
00:06:45,000 --> 00:06:48,000
Aqui hi ha la Mayday. Està canviant una fitxa per menjar

176
00:06:48,000 --> 00:06:51,000
i esperant contenta i rebent el menjar.

177
00:06:51,000 --> 00:06:53,000
Aquest és en Felix, em penso. És el nostre mascle alfa; és un tipus gros.

178
00:06:53,000 --> 00:06:56,000
Però ell també espera pacientment, rep el seu menjar i se'n va.

179
00:06:56,000 --> 00:06:58,000
Així els micos aprenen força bé.

180
00:06:58,000 --> 00:07:01,000
Se'n surten molt i molt bé només amb una mica d'entrenament.

181
00:07:01,000 --> 00:07:03,000
Els vam deixar aprendre per ells mateixos.

182
00:07:03,000 --> 00:07:05,000
La pregunta és: s'assembla això als diners dels humans?

183
00:07:05,000 --> 00:07:07,000
Es tracta d'un mercat de veritat,

184
00:07:07,000 --> 00:07:09,000
o només hem fet una trampa estranya de psicòlegs

185
00:07:09,000 --> 00:07:11,000
ensenyant als micos a fer una cosa,

186
00:07:11,000 --> 00:07:13,000
com si fossin llestos, però no essent llestos de veritat.

187
00:07:13,000 --> 00:07:16,000
I ens vam dir, bé, què farien els micos espontàniament

188
00:07:16,000 --> 00:07:19,000
si aquesta fos realment la seva moneda, si la fessin servir veritablement com a diner?

189
00:07:19,000 --> 00:07:21,000
Bé, us els podríeu imaginar

190
00:07:21,000 --> 00:07:23,000
fent tota la mena de coses intel·ligents

191
00:07:23,000 --> 00:07:26,000
que fan els humans quan comencen a bescanviar diners entre ells.

192
00:07:26,000 --> 00:07:29,000
Podríeu tenir-los fixant-se en el preu,

193
00:07:29,000 --> 00:07:31,000
fixant-se en les quantitats que compren --

194
00:07:31,000 --> 00:07:34,000
com controlant les seves fitxes de mico, per dir-ho així.

195
00:07:34,000 --> 00:07:36,000
Fan els micos res de semblant?

196
00:07:36,000 --> 00:07:39,000
I així va néixer el nostre mercat mico.

197
00:07:39,000 --> 00:07:41,000
Tal com funciona és que

198
00:07:41,000 --> 00:07:44,000
els nostres micos solen viure en una mena de gran recinte social zoològic.

199
00:07:44,000 --> 00:07:46,000
Quan volen una llaminadura,

200
00:07:46,000 --> 00:07:48,000
els deixem entrar

201
00:07:48,000 --> 00:07:50,000
en un recinte més petit on poden entrar al mercat.

202
00:07:50,000 --> 00:07:52,000
Quan entren al mercat --

203
00:07:52,000 --> 00:07:54,000
de fet el mercat era molt més divertit per als micos que la majoria de mercats humans

204
00:07:54,000 --> 00:07:57,000
perquè, quan els micos passaven la porta del mercat,

205
00:07:57,000 --> 00:07:59,000
un humà els donava una gran cartera plena de fitxes

206
00:07:59,000 --> 00:08:01,000
per tal que poguessin bescanviar les fitxes

207
00:08:01,000 --> 00:08:03,000
amb un d'aquest dos xicots --

208
00:08:03,000 --> 00:08:05,000
dos possibles venedors humans diferents

209
00:08:05,000 --> 00:08:07,000
de qui podien comprar coses.

210
00:08:07,000 --> 00:08:09,000
Els venedors eren estudiants del meu laboratori.

211
00:08:09,000 --> 00:08:11,000
Vestien de manera diferent; eren persones diferents.

212
00:08:11,000 --> 00:08:14,000
I sempre feien bàsicament el mateix

213
00:08:14,000 --> 00:08:16,000
així els micos podien aprendre, ja sabeu,

214
00:08:16,000 --> 00:08:19,000
qui venia què a quin preu -- ja sabeu, qui era de confiança, qui no ho era, i coses així.

215
00:08:19,000 --> 00:08:21,000
I podeu veure com cadascun dels experimentadors

216
00:08:21,000 --> 00:08:24,000
té un platet groc de menjar,

217
00:08:24,000 --> 00:08:26,000
i això és el que el mico pot obtenir amb nomès una fitxa.

218
00:08:26,000 --> 00:08:28,000
Així doncs, tot costa una fitxa,

219
00:08:28,000 --> 00:08:30,000
però, com podeu veure, a vegades les fitxes compren més coses que altres,

220
00:08:30,000 --> 00:08:32,000
a vegades més raïm que d'altres.

221
00:08:32,000 --> 00:08:35,000
Ara us mostraré un vídeo curt de com és aquest mercat.

222
00:08:35,000 --> 00:08:38,000
Aquest és el punt de vista del mico. Els micos són baixets, per tant és baix.

223
00:08:38,000 --> 00:08:40,000
Aquí tenim la Honey.

224
00:08:40,000 --> 00:08:42,000
S'espera a que obri el mercat un xic impacientment.

225
00:08:42,000 --> 00:08:45,000
De sobte el mercat obre. Aquesta és la seva tria: un raïm o dos raïms.

226
00:08:45,000 --> 00:08:47,000
Podeu veure que la Honey, molt bona economista de mercat,

227
00:08:47,000 --> 00:08:50,000
tria al noi que li'n dóna més.

228
00:08:50,000 --> 00:08:52,000
Podria ensenyar als nostres assessors financers algunes coses.

229
00:08:52,000 --> 00:08:54,000
Però no només la Honey,

230
00:08:54,000 --> 00:08:57,000
la majoria de micos van triar als nois que en tenien més.

231
00:08:57,000 --> 00:08:59,000
La majoria de micos van triar als nois que tenien el menjar més bo.

232
00:08:59,000 --> 00:09:02,000
Al començar les vendes, vam observar que els micos s'hi fixaven.

233
00:09:02,000 --> 00:09:05,000
Els importaven de veritat les seves fitxes mico dòlars.

234
00:09:05,000 --> 00:09:08,000
El més sorprenent era que quan col·laboràvem amb economistes

235
00:09:08,000 --> 00:09:11,000
per mirar les dades dels micos amb eines econòmiques,

236
00:09:11,000 --> 00:09:14,000
bàsicament coincidien, no només qualitativament,

237
00:09:14,000 --> 00:09:16,000
sinó quantitativament amb el que veiem

238
00:09:16,000 --> 00:09:18,000
que fan els humans en un mercat de veritat.

239
00:09:18,000 --> 00:09:20,000
Tant que, si veiéssiu els nombres dels micos,

240
00:09:20,000 --> 00:09:23,000
no podríeu dir si provenen d'un mico o d'un humà en el mateix mercat.

241
00:09:23,000 --> 00:09:25,000
I el que pensem que vam fer

242
00:09:25,000 --> 00:09:27,000
és que realment vam introduir alguna cosa

243
00:09:27,000 --> 00:09:29,000
que, almenys per als micos i per a nosaltres,

244
00:09:29,000 --> 00:09:31,000
funciona com una moneda financera de veritat.

245
00:09:31,000 --> 00:09:34,000
La qüestió és: faran els micos les mateixes errades que nosaltres?

246
00:09:34,000 --> 00:09:37,000
Bé, ja vam veure un parell de senyals de que ho podrien fer.

247
00:09:37,000 --> 00:09:39,000
Una cosa que mai vam observar al mercat mico

248
00:09:39,000 --> 00:09:41,000
era cap evidència d'estalvi --

249
00:09:41,000 --> 00:09:43,000
ja sabeu, com en la nostra espècie.

250
00:09:43,000 --> 00:09:45,000
Els micos anaven al mercat, s'ho gastaven tot

251
00:09:45,000 --> 00:09:47,000
i se'n tornaven amb els altres.

252
00:09:47,000 --> 00:09:49,000
L'altra cosa que vam veure espontàniament,

253
00:09:49,000 --> 00:09:51,000
prou vergonyosa,

254
00:09:51,000 --> 00:09:53,000
és l'evidència espontània del furt.

255
00:09:53,000 --> 00:09:56,000
Els micos agafaven les fitxes sempre que podien --

256
00:09:56,000 --> 00:09:58,000
els uns dels altres, sovint de nosaltres --

257
00:09:58,000 --> 00:10:00,000
ja sabeu, coses que no pensàvem que necessàriament estàvem introduint,

258
00:10:00,000 --> 00:10:02,000
però que vam veure espontàniament.

259
00:10:02,000 --> 00:10:04,000
I vam dir, això pinta malament.

260
00:10:04,000 --> 00:10:06,000
Podem comprovar si els micos

261
00:10:06,000 --> 00:10:09,000
fan exactament les mateixes ximpleries que els humans?

262
00:10:09,000 --> 00:10:11,000
Una possibilitat seria

263
00:10:11,000 --> 00:10:13,000
que el sistema financer mico funcionés tot sol,

264
00:10:13,000 --> 00:10:15,000
ja sabeu, veure si en uns quant anys ens criden per pagar el rescat.

265
00:10:15,000 --> 00:10:17,000
Estàvem un xic impacients perquè volíem

266
00:10:17,000 --> 00:10:19,000
que les coses anessin una mica més de pressa

267
00:10:19,000 --> 00:10:21,000
I vam dir, posem als micos

268
00:10:21,000 --> 00:10:23,000
la mateixa mena de problemes

269
00:10:23,000 --> 00:10:25,000
que els humans resolen malament

270
00:10:25,000 --> 00:10:27,000
en certs tipus de reptes econòmics,

271
00:10:27,000 --> 00:10:29,000
o en certs tipus d'experiments econòmics.

272
00:10:29,000 --> 00:10:32,000
I com la millor manera de veure com la gent erra

273
00:10:32,000 --> 00:10:34,000
es fer-ho un mateix,

274
00:10:34,000 --> 00:10:36,000
ara us proposaré un experiment ràpid

275
00:10:36,000 --> 00:10:38,000
per tal de veure en acció les vostres intuïcions financeres.

276
00:10:38,000 --> 00:10:40,000
Imagineu que ara mateix

277
00:10:40,000 --> 00:10:42,000
us dono a cadascú de vosaltres

278
00:10:42,000 --> 00:10:45,000
mil dòlars americans -- és a dir, 10 billets nous de cent dòlars.

279
00:10:45,000 --> 00:10:47,000
Preneu-los, poseu-los a la cartera

280
00:10:47,000 --> 00:10:49,000
i dediqueu un segon pensant el que fareu amb ells.

281
00:10:49,000 --> 00:10:51,000
Ja que són vostres, podeu comprar el que vulgueu.

282
00:10:51,000 --> 00:10:53,000
Fer una donació, prendre'ls, i així.

283
00:10:53,000 --> 00:10:56,000
Sona bé, però teniu l'oportunitat de guanyar una mica més de diners.

284
00:10:56,000 --> 00:10:59,000
I aquesta és la vostra tria: podeu ser arriscats,

285
00:10:59,000 --> 00:11:01,000
i en aquest cas tiraré una d'aquestes mico fitxes.

286
00:11:01,000 --> 00:11:03,000
Si surt cara, guanyareu mil dòlars més.

287
00:11:03,000 --> 00:11:05,000
Si surt creu, no guanyeu res.

288
00:11:05,000 --> 00:11:08,000
Hi ha la possibilitat de guanyar més, però és molt arriscada.

289
00:11:08,000 --> 00:11:11,000
L'altra possibilitat és més segura. Guanyareu alguns diners de segur.

290
00:11:11,000 --> 00:11:13,000
Us donaré 500 dòlars.

291
00:11:13,000 --> 00:11:16,000
Us els podeu posar a la cartera i fer-los servir de seguida.

292
00:11:16,000 --> 00:11:18,000
Veiem què diu la vostra intuïció.

293
00:11:18,000 --> 00:11:21,000
La majoria prefereix l'opció segura.

294
00:11:21,000 --> 00:11:24,000
La majoria diu, per què m'hauria d'arriscar quan puc tenir 1.500 dòlars de manera segura?

295
00:11:24,000 --> 00:11:26,000
Sembla una bona aposta. Jo m'hi apunto.

296
00:11:26,000 --> 00:11:28,000
Podríeu dir, ei, això no és irracional.

297
00:11:28,000 --> 00:11:30,000
La gent no vol prendre riscos. I què?

298
00:11:30,000 --> 00:11:32,000
Bé, el "i què?" es respon si pensem

299
00:11:32,000 --> 00:11:34,000
en el mateix problema

300
00:11:34,000 --> 00:11:36,000
plantejat d'una manera un xic diferent.

301
00:11:36,000 --> 00:11:38,000
Doncs ara imagineu que us dono a cadascú de vosaltres

302
00:11:38,000 --> 00:11:41,000
2.000 dòlars -- 20 bitllets nous de cent dòlars.

303
00:11:41,000 --> 00:11:43,000
Ara podeu comprar el doble de coses que abans.

304
00:11:43,000 --> 00:11:45,000
Penseu com us sentiríeu posant-los a la cartera.

305
00:11:45,000 --> 00:11:47,000
I ara imagineu que heu de fer una altra tria.

306
00:11:47,000 --> 00:11:49,000
Però aquest cop, és una mica pitjor.

307
00:11:49,000 --> 00:11:52,000
Ara, heu de decidir com perdreu diners,

308
00:11:52,000 --> 00:11:54,000
però tindreu la mateixa tria.

309
00:11:54,000 --> 00:11:56,000
Podeu triar una pèrdua arriscada --

310
00:11:56,000 --> 00:11:59,000
així llenço una moneda. Si és cara, perdreu molt.

311
00:11:59,000 --> 00:12:02,000
Si surt creu, no perdeu res, quedeu igual, us ho quedeu tot --

312
00:12:02,000 --> 00:12:05,000
o podeu anar sobre segur, el que significa que heu d'anar a la vostra cartera

313
00:12:05,000 --> 00:12:08,000
i donar-me cinc d'aquest bitllets de 100 dòlars, de segur.

314
00:12:08,000 --> 00:12:11,000
I estic veient moltes celles arrufades per aquí.

315
00:12:11,000 --> 00:12:13,000
Així potser, teniu les mateixes intuïcions

316
00:12:13,000 --> 00:12:15,000
que els subjectes que van passar el mateix test,

317
00:12:15,000 --> 00:12:17,000
que és, quan se'ls presenten aquestes opcions,

318
00:12:17,000 --> 00:12:19,000
la gent no tria la seguretat.

319
00:12:19,000 --> 00:12:21,000
De fet tendeixen a prendre un cert risc.

320
00:12:21,000 --> 00:12:24,000
El motiu pel que això és irracional és que hem donat a la gent en ambdues situacions

321
00:12:24,000 --> 00:12:26,000
la mateixa tria.

322
00:12:26,000 --> 00:12:29,000
És una possibilitat de 50/50 per 1.000 o 2.000 dòlars,

323
00:12:29,000 --> 00:12:31,000
o la certesa de 1.500 dòlars.

324
00:12:31,000 --> 00:12:34,000
Però la intuïció de la gent sobre quant risc prendre

325
00:12:34,000 --> 00:12:36,000
varia segons on van començar.

326
00:12:36,000 --> 00:12:38,000
Així doncs, què està passant?

327
00:12:38,000 --> 00:12:40,000
Bé, doncs passa que sembla que és el resultat

328
00:12:40,000 --> 00:12:43,000
d'almenys dues tendències que tenim a nivell psicològic.

329
00:12:43,000 --> 00:12:46,000
Una és que ho passem realment malament pensant en termes absoluts.

330
00:12:46,000 --> 00:12:48,000
Has de treballar per entendre-ho,

331
00:12:48,000 --> 00:12:50,000
bé, una opció és mil o 2.000;

332
00:12:50,000 --> 00:12:52,000
una és 1.500.

333
00:12:52,000 --> 00:12:55,000
En lloc d'això, trobem molt fàcil pensar en termes relatius

334
00:12:55,000 --> 00:12:58,000
quan les opcions són diferents en situacions diferents.

335
00:12:58,000 --> 00:13:01,000
Així pensem que, "Oh, guanyaré més", o bé "Oh, en rebré menys."

336
00:13:01,000 --> 00:13:03,000
Tot això està bé i és bo, excepte que

337
00:13:03,000 --> 00:13:05,000
els canvis en direccions diferents

338
00:13:05,000 --> 00:13:07,000
ens afecten si pensem o no

339
00:13:07,000 --> 00:13:09,000
que les opcions són bones o no.

340
00:13:09,000 --> 00:13:11,000
I això ens porta a la segona tendència,

341
00:13:11,000 --> 00:13:13,000
que els economistes anomenen aversió a la pèrdua.

342
00:13:13,000 --> 00:13:16,000
La idea és que odiem de veritat quan les coses van a menys.

343
00:13:16,000 --> 00:13:18,000
Odiem de veritat quan hem de perdre alguns diners.

344
00:13:18,000 --> 00:13:20,000
I això vol dir que alguns cops triarem

345
00:13:20,000 --> 00:13:22,000
canviar les nostres preferències per evitar-ho.

346
00:13:22,000 --> 00:13:24,000
El que heu vist en la darrera situació és que

347
00:13:24,000 --> 00:13:26,000
els subjectes es tornen arriscats

348
00:13:26,000 --> 00:13:29,000
perquè volen reduir qualsevol possibilitat de pèrdua.

349
00:13:29,000 --> 00:13:31,000
Això vol dir, quan estem en situació de risc --

350
00:13:31,000 --> 00:13:33,000
perdoneu, quan estem en situació de pèrdua,

351
00:13:33,000 --> 00:13:35,000
ens tornem de fet més arriscats,

352
00:13:35,000 --> 00:13:37,000
el que pot ser realment preocupant.

353
00:13:37,000 --> 00:13:40,000
Aquesta mena de coses juguen males passades als humans.

354
00:13:40,000 --> 00:13:43,000
Per això els inversors en borsa esperen molt a vendre les accions que van a la baixa --

355
00:13:43,000 --> 00:13:45,000
perquè ho valoren en termes relatius.

356
00:13:45,000 --> 00:13:47,000
Per això gent al mercat immobiliari refusen vendre la seva casa --

357
00:13:47,000 --> 00:13:49,000
perquè no volen vendre amb pèrdues.

358
00:13:49,000 --> 00:13:51,000
El tema que ens interessava

359
00:13:51,000 --> 00:13:53,000
és si els micos presentaven les mateixes tendències.

360
00:13:53,000 --> 00:13:56,000
Si preparéssim les mateixes situacions en el nostre petit mercat mico,

361
00:13:56,000 --> 00:13:58,000
farien el mateix que les persones?

362
00:13:58,000 --> 00:14:00,000
I això és el que vam fer, vam donar opcions als micos

363
00:14:00,000 --> 00:14:03,000
entre nois que eren segurs -- feien el mateix cada vegada --

364
00:14:03,000 --> 00:14:05,000
o nois que eren arriscats --

365
00:14:05,000 --> 00:14:07,000
que feien coses diferents la mitat de les vegades.

366
00:14:07,000 --> 00:14:09,000
I llavors els vam donar opcions que eren bons --

367
00:14:09,000 --> 00:14:11,000
com a vosaltres a la primera situació --

368
00:14:11,000 --> 00:14:13,000
per tant tenen l'oportunitat de guanyar més,

369
00:14:13,000 --> 00:14:16,000
o situacions on patien pèrdues --

370
00:14:16,000 --> 00:14:18,000
pensaven que rebrien més del que acabaven rebent.

371
00:14:18,000 --> 00:14:20,000
I bé, més o menys això és el que passa.

372
00:14:20,000 --> 00:14:22,000
Vam presentar els micos a dos nous venedors per micos.

373
00:14:22,000 --> 00:14:24,000
El noi de l'esquerra i el de la dreta comencen tots dos amb un gra de raïm,

374
00:14:24,000 --> 00:14:26,000
i tot sembla molt bé.

375
00:14:26,000 --> 00:14:28,000
Però donaran bons als micos.

376
00:14:28,000 --> 00:14:30,000
El noi de l'esquerra és un bo segur.

377
00:14:30,000 --> 00:14:33,000
Sempre n'afegeix un, per donar-li'n dos al mico.

378
00:14:33,000 --> 00:14:35,000
El noi de la dreta és el bo arriscat.

379
00:14:35,000 --> 00:14:38,000
De vegades els micos no reben cap bo -- es tracta d'un bo de valor zero.

380
00:14:38,000 --> 00:14:41,000
De vegades els micos en reben dos extra.

381
00:14:41,000 --> 00:14:43,000
Així per un bo gran, ara en reben tres.

382
00:14:43,000 --> 00:14:45,000
Però aquesta és la mateixa tria que vosaltres heu tingut fa un moment.

383
00:14:45,000 --> 00:14:48,000
És que els micos volen jugar segur

384
00:14:48,000 --> 00:14:50,000
i triar el noi que fa sempre el mateix,

385
00:14:50,000 --> 00:14:52,000
o volen ser arriscats

386
00:14:52,000 --> 00:14:54,000
i intentar obtenir un bo arriscat, però gran,

387
00:14:54,000 --> 00:14:56,000
amb la possibilitat de no rebre cap bo.

388
00:14:56,000 --> 00:14:58,000
La gent aquí va jugar sobre segur.

389
00:14:58,000 --> 00:15:00,000
Resulta que els micos també juguen segur.

390
00:15:00,000 --> 00:15:02,000
Qualitativament i quantitativament,

391
00:15:02,000 --> 00:15:04,000
trien exactament igual que la gent,

392
00:15:04,000 --> 00:15:06,000
quan es fa el mateix test.

393
00:15:06,000 --> 00:15:08,000
Podríeu dir, bé, potser als micos no els agrada el risc.

394
00:15:08,000 --> 00:15:10,000
Potser hauríem de veure què fan amb les pèrdues.

395
00:15:10,000 --> 00:15:12,000
I així vam realitzar una segona versió d'això.

396
00:15:12,000 --> 00:15:14,000
Ara, els micos es troben amb dos nois

397
00:15:14,000 --> 00:15:16,000
que no els donen bons;

398
00:15:16,000 --> 00:15:18,000
els donen de fet menys del que s'esperen.

399
00:15:18,000 --> 00:15:20,000
Sembla que comencen amb una gran quantitat.

400
00:15:20,000 --> 00:15:22,000
Aquí hi ha tres raïms; el mico està realment esperant això.

401
00:15:22,000 --> 00:15:25,000
Però ara apren que aquests nois li donaràn menys del que espera.

402
00:15:25,000 --> 00:15:27,000
El noi de l'esquerra és una pèrdua segura.

403
00:15:27,000 --> 00:15:30,000
Cada vegada, en prendrà un

404
00:15:30,000 --> 00:15:32,000
i li'n donarà només dos al mico.

405
00:15:32,000 --> 00:15:34,000
El noi de la dreta és la pèrdua arriscada.

406
00:15:34,000 --> 00:15:37,000
A vegades no li causa cap pèrdua, i el mico està realment entusiasmat,

407
00:15:37,000 --> 00:15:39,000
però a vegades li causa una gran pèrdua,

408
00:15:39,000 --> 00:15:41,000
prenent-ne dos i donant-li'n al mico només un.

409
00:15:41,000 --> 00:15:43,000
I doncs què fan els micos?

410
00:15:43,000 --> 00:15:45,000
De nou la mateixa tria; ells poden jugar segur

411
00:15:45,000 --> 00:15:48,000
per rebre dos raïms cada cop,

412
00:15:48,000 --> 00:15:51,000
o poden triar l'aposta arriscada i triar entre un o tres.

413
00:15:51,000 --> 00:15:54,000
El fet notable per a nosaltres és que, quan dónes als micos a triar,

414
00:15:54,000 --> 00:15:56,000
cometen la mateixa irracionalitat que la gent.

415
00:15:56,000 --> 00:15:58,000
Es tornen més arriscats

416
00:15:58,000 --> 00:16:01,000
depenent d'on hagin començat els experimentadors.

417
00:16:01,000 --> 00:16:03,000
Això és una bogeria perquè suggereix que els micos també

418
00:16:03,000 --> 00:16:05,000
avaluen les coses en termes relatius

419
00:16:05,000 --> 00:16:08,000
i tracten les pèrdues de manera diferent a com tracten els guanys.

420
00:16:08,000 --> 00:16:10,000
I així quin sentit té tot això?

421
00:16:10,000 --> 00:16:12,000
Bé, el que hem mostrat és que, primer de tot,

422
00:16:12,000 --> 00:16:14,000
podem donar una moneda financera als micos,

423
00:16:14,000 --> 00:16:16,000
i ells fan coses molt semblants amb ella.

424
00:16:16,000 --> 00:16:18,000
Fan algunes de les coses intel·ligents que fem,

425
00:16:18,000 --> 00:16:20,000
algunes de les coses no tan agradables que fem,

426
00:16:20,000 --> 00:16:22,000
com robar i tot això.

427
00:16:22,000 --> 00:16:24,000
Però també fan algunes de les irracionalitats que fem.

428
00:16:24,000 --> 00:16:26,000
Ells mal interpreten les coses sistemàticament

429
00:16:26,000 --> 00:16:28,000
igual que ho fem nosaltres.

430
00:16:28,000 --> 00:16:30,000
Aquesta és la primera lliçó de la xerrada,

431
00:16:30,000 --> 00:16:32,000
que si has vist el principi d'això i has pensat,

432
00:16:32,000 --> 00:16:34,000
oh, segur que quan torni a casa llogaré un mico caputxí com assessor financer.

433
00:16:34,000 --> 00:16:36,000
Són bastant més bonics que el que hi ha a... ja sabeu --

434
00:16:36,000 --> 00:16:38,000
No ho feu; probablement seran tan beneits

435
00:16:38,000 --> 00:16:41,000
com l'humà que ja teniu.

436
00:16:41,000 --> 00:16:43,000
Doncs, ja sabeu, una pena -- Ho sento, ho sento, ho sento.

437
00:16:43,000 --> 00:16:45,000
Una pena per als inversors micos.

438
00:16:45,000 --> 00:16:48,000
Però és clar, ja sabeu, el motiu pel que rieu és també dolent pels humans.

439
00:16:48,000 --> 00:16:51,000
Perquè hem respost la pregunta que ens féiem al principi.

440
00:16:51,000 --> 00:16:53,000
Volíem saber d'on provenien aquesta mena d'errors.

441
00:16:53,000 --> 00:16:55,000
I hem començat amb l'esperança que tal vegada podríem

442
00:16:55,000 --> 00:16:57,000
arreglar les nostres institucions financeres,

443
00:16:57,000 --> 00:17:00,000
arreglar les nostres tecnologies per a fer-nos millors.

444
00:17:00,000 --> 00:17:03,000
Però el que hem après es que aquestes tendències poden ser una cosa més arrelada en nosaltres que això.

445
00:17:03,000 --> 00:17:05,000
De fet, poden ser degudes a la veritable naturalesa

446
00:17:05,000 --> 00:17:07,000
de la nostra història evolutiva.

447
00:17:07,000 --> 00:17:09,000
Ja sabeu, potser no són només els humans

448
00:17:09,000 --> 00:17:11,000
que són a la dreta d'aquesta cadena els que són beneits.

449
00:17:11,000 --> 00:17:13,000
Potser es tracta d'una beneiteria que ve de lluny.

450
00:17:13,000 --> 00:17:16,000
I això, si ens creiem els resultats dels micos caputxins,

451
00:17:16,000 --> 00:17:18,000
significa que aquestes estratègies ximples

452
00:17:18,000 --> 00:17:20,000
poden venir de 35 milions d'anys enrere.

453
00:17:20,000 --> 00:17:22,000
Això és molt de temps per a una estratègia

454
00:17:22,000 --> 00:17:25,000
per poder-la remoure -- molt, molt vella.

455
00:17:25,000 --> 00:17:27,000
Què en sabem d'altres velles estratègies com aquesta?

456
00:17:27,000 --> 00:17:30,000
Bé, si alguna cosa en sabem és que són realment difícils de superar.

457
00:17:30,000 --> 00:17:32,000
Ja sabeu, penseu en la nostra predilecció evolutiva

458
00:17:32,000 --> 00:17:35,000
per menjar dolços, greixos com pastís de formatge.

459
00:17:35,000 --> 00:17:37,000
No pots simplement deixar de fer-ho.

460
00:17:37,000 --> 00:17:40,000
No pots mirar la carta de postres i dir, "No, no, no. Això em sembla fastigós."

461
00:17:40,000 --> 00:17:42,000
Estem fets d'una altra manera.

462
00:17:42,000 --> 00:17:44,000
Ho veurem com una cosa bona per aconseguir.

463
00:17:44,000 --> 00:17:46,000
M'hi jugo que el mateix serà veritat

464
00:17:46,000 --> 00:17:48,000
quan els humans es troben al davant

465
00:17:48,000 --> 00:17:50,000
de diferents decisions financeres.

466
00:17:50,000 --> 00:17:52,000
Quan veieu les vostres accions enfonsant-se en números vermells,

467
00:17:52,000 --> 00:17:54,000
quan veieu baixar el preu de la vostra casa,

468
00:17:54,000 --> 00:17:56,000
no sereu capaços de veure-ho

469
00:17:56,000 --> 00:17:58,000
de cap altra manera que en vells termes evolutius.

470
00:17:58,000 --> 00:18:00,000
I això vol dir que les tendències

471
00:18:00,000 --> 00:18:02,000
que van portar als inversors a fer-ho malament,

472
00:18:02,000 --> 00:18:04,000
que van portar a la crisis d'embargaments

473
00:18:04,000 --> 00:18:06,000
siguin realment molt difícils de superar.

474
00:18:06,000 --> 00:18:08,000
Aquestes són les notícies dolentes. La pregunta és: hi ha cap notícia bona?

475
00:18:08,000 --> 00:18:10,000
Se suposa que he vingut per donar-vos bones notícies.

476
00:18:10,000 --> 00:18:12,000
Bé, la bona notícia, penso,

477
00:18:12,000 --> 00:18:14,000
és amb el que he començat al principi d'aquesta xerrada,

478
00:18:14,000 --> 00:18:16,000
i és que els humans no només són llestos;

479
00:18:16,000 --> 00:18:18,000
som de veritat sorprenentment llestos

480
00:18:18,000 --> 00:18:21,000
respecte a la resta dels animals del regne biològic.

481
00:18:21,000 --> 00:18:24,000
Som tan bons superant les nostres limitacions biològiques --

482
00:18:24,000 --> 00:18:26,000
ja sabeu, he volat cap aquí en un avió.

483
00:18:26,000 --> 00:18:28,000
No m'ha calgut moure les meves ales.

484
00:18:28,000 --> 00:18:31,000
Ara porto lentilles i per això us puc veure a tots.

485
00:18:31,000 --> 00:18:34,000
No he de dependre de la meva miopia.

486
00:18:34,000 --> 00:18:36,000
Tenim tots aquests casos

487
00:18:36,000 --> 00:18:39,000
en què hem superat les nostres limitacions biològiques

488
00:18:39,000 --> 00:18:42,000
amb tecnologia i altres mitjans, pel que sembla ben fàcilment.

489
00:18:42,000 --> 00:18:45,000
Però hem de reconèixer que tenim totes aquestes limitacions.

490
00:18:45,000 --> 00:18:47,000
I aquest és l'obstacle.

491
00:18:47,000 --> 00:18:49,000
Va ser Camus que va dir: "L'home és l'única espècie

492
00:18:49,000 --> 00:18:52,000
que rebutja el que realment és."

493
00:18:52,000 --> 00:18:54,000
Però la ironia és que

494
00:18:54,000 --> 00:18:56,000
possiblement només serà reconeixent les nostres limitacions

495
00:18:56,000 --> 00:18:58,000
quan podrem realment superar-les.

496
00:18:58,000 --> 00:19:01,000
L'esperança és que tots acabeu pensant en les vostres limitacions,

497
00:19:01,000 --> 00:19:04,000
no necessàriament com a insuperables,

498
00:19:04,000 --> 00:19:06,000
sinó per reconèixer-les, acceptar-les

499
00:19:06,000 --> 00:19:09,000
i llavors emprar el món del disseny per resoldre-les.

500
00:19:09,000 --> 00:19:12,000
Aquesta podria ser l'única manera amb què seríem capaços

501
00:19:12,000 --> 00:19:14,000
d'aconseguir el nostre propi potencial humà

502
00:19:14,000 --> 00:19:17,000
i ser de veritat l'espècie noble que tots esperem ser.

503
00:19:17,000 --> 00:19:19,000
Gràcies.

504
00:19:19,000 --> 00:19:24,000
(Aplaudiments)