0:00:02.000,0:00:04.000
Vull començar la meva xerrada d'avui amb dues observacions

0:00:04.000,0:00:06.000
sobre l'espècie humana.

0:00:06.000,0:00:09.000
La primera observació és una cosa que pensareu que és molt evident,

0:00:09.000,0:00:11.000
i és que la nostra espècie, l'Homo sapiens,

0:00:11.000,0:00:13.000
és realment molt, molt llesta --

0:00:13.000,0:00:15.000
absurdament llesta --

0:00:15.000,0:00:17.000
doncs esteu fent coses

0:00:17.000,0:00:20.000
que cap altra espècie del planeta fa ara mateix.

0:00:20.000,0:00:22.000
I ben segur que això

0:00:22.000,0:00:24.000
no és el primer cop que ho sentiu a dir.

0:00:24.000,0:00:27.000
És clar que, a més de ser llesta, també som una espècie força vanitosa.

0:00:27.000,0:00:30.000
Així doncs, ens agrada assenyalar el fet que som llestos.

0:00:30.000,0:00:32.000
D'aquesta manera, podria recórrer a qualsevol savi

0:00:32.000,0:00:34.000
des de Shakespeare a Stephen Colbert

0:00:34.000,0:00:36.000
per assenyalar coses com el fet que

0:00:36.000,0:00:38.000
som nobles de pensament i infinits en facultats

0:00:38.000,0:00:40.000
i de mena superior a qualsevol altra en el planeta

0:00:40.000,0:00:43.000
quan es tracta de l'activitat cerebral.

0:00:43.000,0:00:45.000
Hi ha una segona observació, però, sobre l'espècie humana

0:00:45.000,0:00:47.000
que m'agradaria veure una mica més de prop,

0:00:47.000,0:00:49.000
i és el fet que,

0:00:49.000,0:00:52.000
malgrat siguem molt llestos, de vegades realment llestos,

0:00:52.000,0:00:55.000
també podem ser increïblement, però increïblement ximples

0:00:55.000,0:00:58.000
quan es tracta d'alguns aspectes de la presa de decisions.

0:00:58.000,0:01:00.000
Sembla que en veig a molts que riuen per sota el nas.

0:01:00.000,0:01:02.000
No patiu, no assenyalaré ningú en particular

0:01:02.000,0:01:04.000
en cap aspecte dels vostres propis errors.

0:01:04.000,0:01:06.000
És clar, però, que en els darrers dos anys

0:01:06.000,0:01:09.000
hem vist exemples de la ineptitud humana sense precedents.

0:01:09.000,0:01:12.000
I hem vist com les eines tan úniques que fem

0:01:12.000,0:01:14.000
per extreure els recursos del nostre entorn

0:01:14.000,0:01:16.000
ens explotaven als nassos.

0:01:16.000,0:01:18.000
Hem observat com els mercats financers que només creem nosaltres --

0:01:18.000,0:01:21.000
aquests mercats que pensàvem infal·libles --

0:01:21.000,0:01:23.000
els hem vist com s'enfonsaven davant els nostres ulls.

0:01:23.000,0:01:25.000
Però aquests dos exemples vergonyosos, penso que

0:01:25.000,0:01:28.000
no mostren el que penso que és més vergonyós

0:01:28.000,0:01:30.000
dels errors que els humans cometem,

0:01:30.000,0:01:33.000
i és que ens agrada pensar que els errors que fem

0:01:33.000,0:01:35.000
són només el resultat de la mala sort

0:01:35.000,0:01:38.000
o potser només d'un parell de decisions per posar al Bloc de les CAGADES.

0:01:38.000,0:01:41.000
Però resulta, que els científics socials s'estan adonant

0:01:41.000,0:01:44.000
que molts de nosaltres, en certes circumstàncies,

0:01:44.000,0:01:47.000
cometrem errors molt concrets.

0:01:47.000,0:01:49.000
Els errors que cometem es poden predir.

0:01:49.000,0:01:51.000
Els fem un cop i un altre.

0:01:51.000,0:01:53.000
I passen realment desapercebuts a moltes evidències.

0:01:53.000,0:01:55.000
Quan rebem una resposta negativa,

0:01:55.000,0:01:58.000
de nou, el següent cop que ens trobem a la mateixa situació,

0:01:58.000,0:02:00.000
tenim la tendència a cometre els mateixos errors.

0:02:00.000,0:02:02.000
I això ha estat un veritable trencaclosques per a mi

0:02:02.000,0:02:04.000
com a estudiosa de la naturalesa humana.

0:02:04.000,0:02:06.000
El que més m'intriga és,

0:02:06.000,0:02:09.000
com és que una espècie tan llesta com som

0:02:09.000,0:02:11.000
sigui capaç de fer-ho tan malament

0:02:11.000,0:02:13.000
i de cometre sempre els mateixos errors?

0:02:13.000,0:02:16.000
Com sabeu, som el més llest que hi ha, per què no ho hauríem de poder resoldre, això?

0:02:16.000,0:02:19.000
D'alguna manera, d'on provenen els nostres errors?

0:02:19.000,0:02:22.000
I havent-ho rumiat una miqueta, veig un parell de possibilitats diferents.

0:02:22.000,0:02:25.000
Una possibilitat és que, d'alguna forma, no sigui culpa nostra.

0:02:25.000,0:02:27.000
Ja que som una espècie llesta,

0:02:27.000,0:02:29.000
podem crear tota mena d'entorns

0:02:29.000,0:02:31.000
que són súper, súper complicats,

0:02:31.000,0:02:34.000
tan complicats que a vegades ni els entenem,

0:02:34.000,0:02:36.000
encara que els haguem creat nosaltres.

0:02:36.000,0:02:38.000
Creem mercats financers que són súper complexos.

0:02:38.000,0:02:41.000
Creem clàusules hipotecàries que no sabem ni gestionar.

0:02:41.000,0:02:44.000
I és clar, ens posem en situacions que no sabem gestionar,

0:02:44.000,0:02:46.000
i d'alguna manera, té sentit que de fet

0:02:46.000,0:02:48.000
puguem embolicar bastant la troca.

0:02:48.000,0:02:50.000
Si així fos, tindríem una solució ben fàcil

0:02:50.000,0:02:52.000
al problema de l'error humà.

0:02:52.000,0:02:54.000
Diríem, bé, a veure si entenem

0:02:54.000,0:02:56.000
la mena de tecnologia que no podem gestionar,

0:02:56.000,0:02:58.000
els tipus d'entorn que són defectuosos --

0:02:58.000,0:03:00.000
evitem-los, dissenyem les coses millor,

0:03:00.000,0:03:02.000
i així serem l'espècie noble

0:03:02.000,0:03:04.000
que nosaltres mateixos esperem ser.

0:03:04.000,0:03:07.000
Però hi ha una altra possibilitat que m'amoïna una miqueta més,

0:03:07.000,0:03:10.000
i és que, tal vegada, no es tracti de que els nostres entorns siguin defectuosos.

0:03:10.000,0:03:13.000
Potser som nosaltres els qui hem estat dissenyats malament.

0:03:13.000,0:03:15.000
Això és una idea que vaig tenir

0:03:15.000,0:03:18.000
en observar com els científics socials han après sobre els errors humans.

0:03:18.000,0:03:21.000
I el que veiem és que la gent té tendència a cometre errors

0:03:21.000,0:03:24.000
de la mateixa manera, un cop i un altre.

0:03:24.000,0:03:26.000
Sembla talment que haguem estat fets

0:03:26.000,0:03:28.000
per cometre errors d'una certa manera.

0:03:28.000,0:03:31.000
Aquesta és una possibilitat que em preocupa una mica més,

0:03:31.000,0:03:33.000
perquè, si som nosaltres qui estem espatllats,

0:03:33.000,0:03:35.000
no està gens clar com ho podrem arreglar.

0:03:35.000,0:03:38.000
Haurem d'acceptar el fet que tendim a cometre errors

0:03:38.000,0:03:40.000
i intentar dissenyar les coses tenint-ho en compte.

0:03:40.000,0:03:43.000
Aquesta és la qüestió que els meus estudiants i jo volíem abordar.

0:03:43.000,0:03:46.000
Com podem distingir la diferència entre la possibilitat u i la possibilitat dos?

0:03:46.000,0:03:48.000
Caldria trobar una població

0:03:48.000,0:03:50.000
que sigui bàsicament llesta, pugui prendre moltes decisions,

0:03:50.000,0:03:52.000
però sense accés a cap dels sistemes que nosaltres tenim,

0:03:52.000,0:03:54.000
a cap de les coses que ens fan equivocar --

0:03:54.000,0:03:56.000
a cap tecnologia humana, cultura humana,

0:03:56.000,0:03:58.000
tal vegada ni al llenguatge humà.

0:03:58.000,0:04:00.000
Per això vam triar aquests xicots.

0:04:00.000,0:04:03.000
Aquests són alguns dels xicots amb els que treballo. Aquest és un mico caputxí marró.

0:04:03.000,0:04:05.000
Aquests xicots són primats del Nou Món,

0:04:05.000,0:04:07.000
que vol dir que es van separar de la branca humana

0:04:07.000,0:04:09.000
fa uns 35 milions d'anys.

0:04:09.000,0:04:11.000
Això vol dir que la vostra re, re, re, re, re, re --

0:04:11.000,0:04:13.000
amb uns 5 milions de "res" més per aquí --

0:04:13.000,0:04:15.000
besàvia va ésser probablement la mateixa re, re, re, re

0:04:15.000,0:04:17.000
besàvia amb 5 milions més de "res" per aquí

0:04:17.000,0:04:19.000
que la Holly, que aquí teniu.

0:04:19.000,0:04:22.000
Ja sabeu, ara podeu relaxar-vos pensant que aquest xicot és molt i molt distant,

0:04:22.000,0:04:24.000
i malgrat tot un parent evolutiu.

0:04:24.000,0:04:26.000
Malgrat tot, la bona notícia sobre la Holly és que

0:04:26.000,0:04:29.000
ella no té la mateixa mena de tecnologies que nosaltres tenim.

0:04:29.000,0:04:32.000
Ja sabeu, és llesta, bonica, també primat,

0:04:32.000,0:04:34.000
però no té tot el que pensem que ens podria fer equivocar.

0:04:34.000,0:04:36.000
Així doncs és perfecta pel test.

0:04:36.000,0:04:39.000
Què passa si posem la Holly en la mateixa situació que els humans?

0:04:39.000,0:04:41.000
Comet els mateixos errors que nosaltres?

0:04:41.000,0:04:43.000
No aprèn d'ells? I així.

0:04:43.000,0:04:45.000
I això és el que vam decidir fer.

0:04:45.000,0:04:47.000
Els meus estudiants i jo ens vam entusiasmar amb això fa uns anys.

0:04:47.000,0:04:49.000
Vam dir, bé, posem-li, diguem, problemes a la Holly,

0:04:49.000,0:04:51.000
i mirem si s'embolica.

0:04:51.000,0:04:54.000
El primer problema és, bé, per on comencem?

0:04:54.000,0:04:56.000
Perquè, sabeu, és fantàstic per nosaltres, però dolent per als humans.

0:04:56.000,0:04:58.000
Fem molts errors en molts contextos diferents.

0:04:58.000,0:05:00.000
I doncs, per on començarem amb això?

0:05:00.000,0:05:03.000
I com vam començar aquest treball quan va esclatar la crisi financera,

0:05:03.000,0:05:05.000
quan els embargaments hipotecaris omplien les notícies,

0:05:05.000,0:05:07.000
vam dir, hhmmm, potser podríem

0:05:07.000,0:05:09.000
començar pel camp de les finances.

0:05:09.000,0:05:12.000
Potser podríem investigar les decisions econòmiques dels micos

0:05:12.000,0:05:15.000
i mirar de veure si fan les mateixes ximpleries que fem nosaltres.

0:05:15.000,0:05:17.000
Per cert, aquí vam ensopegar amb un segon problema --

0:05:17.000,0:05:19.000
un xic més metodològic --

0:05:19.000,0:05:21.000
i és que, potser vosaltres no ho sabeu,

0:05:21.000,0:05:24.000
però els micos no empren diners. Ja sé que no us els heu trobat.

0:05:24.000,0:05:26.000
Però aquest és el motiu pel qual, ja sabeu, no estan a la cua darrere vostre

0:05:26.000,0:05:29.000
a la botiga o al caixer automàtic -- ja sabeu, ells no ho fan tot això.

0:05:29.000,0:05:32.000
Així ens vam trobar, sabeu, un petit problema aquí.

0:05:32.000,0:05:34.000
Com els preguntarem als micos sobre diners

0:05:34.000,0:05:36.000
si ells no en fan servir?

0:05:36.000,0:05:38.000
I ens vam dir, bé, tal vegada ho hauríem d'acceptar

0:05:38.000,0:05:40.000
i ensenyar als micos com fer servir els diners.

0:05:40.000,0:05:42.000
I això vam fer.

0:05:42.000,0:05:45.000
El que esteu veient és realment la primera unitat que conec de

0:05:45.000,0:05:47.000
moneda no humana.

0:05:47.000,0:05:49.000
No ens vam trencar gaire les banyes quan vam començar l'estudi,

0:05:49.000,0:05:51.000
i la vam anomenar fitxa.

0:05:51.000,0:05:54.000
Però aquesta és la unitat de moneda que hem ensenyat als nostres micos de Yale

0:05:54.000,0:05:56.000
per emprar amb els humans,

0:05:56.000,0:05:59.000
per comprar diferents peces de fruita.

0:05:59.000,0:06:01.000
No sembla gran cosa -- de fet, no és gran cosa.

0:06:01.000,0:06:03.000
Com moltes de les nostres monedes, és només una peça de metall.

0:06:03.000,0:06:06.000
Tots els que heu portat monedes a casa dels vostres viatges sabeu que,

0:06:06.000,0:06:08.000
un cop a casa, no serveixen de gaire.

0:06:08.000,0:06:10.000
Al principi, tampoc servien de gaire als micos

0:06:10.000,0:06:12.000
fins que se'n van adonar del que podien fer amb elles.

0:06:12.000,0:06:14.000
Quan primer els les vam donar a les seves gàbies,

0:06:14.000,0:06:16.000
les van agafar, se les van mirar.

0:06:16.000,0:06:18.000
Eren una mena d'objecte misteriós.

0:06:18.000,0:06:20.000
Però ben aviat, els micos se'n van adonar

0:06:20.000,0:06:22.000
que podien donar aquestes fitxes a

0:06:22.000,0:06:25.000
diferents humans del laboratori a canvi de menjar.

0:06:25.000,0:06:27.000
Aquí veieu un dels nostres micos, Mayday, com ho fa.

0:06:27.000,0:06:30.000
Això són A i B quan està com una mica

0:06:30.000,0:06:32.000
encuriosida amb aquestes coses -- no en sap.

0:06:32.000,0:06:34.000
Hi ha aquesta mà d'un experimentador humà esperant,

0:06:34.000,0:06:37.000
i la Mayday entén ben de pressa, sembla que l'humà vol això.

0:06:37.000,0:06:39.000
Li dóna, i rep menjar.

0:06:39.000,0:06:41.000
I no només la Mayday, tots els nostres micos aprenen

0:06:41.000,0:06:43.000
a negociar amb fitxes amb el venedor humà.

0:06:43.000,0:06:45.000
Aquí teniu un petit vídeo del que passa.

0:06:45.000,0:06:48.000
Aqui hi ha la Mayday. Està canviant una fitxa per menjar

0:06:48.000,0:06:51.000
i esperant contenta i rebent el menjar.

0:06:51.000,0:06:53.000
Aquest és en Felix, em penso. És el nostre mascle alfa; és un tipus gros.

0:06:53.000,0:06:56.000
Però ell també espera pacientment, rep el seu menjar i se'n va.

0:06:56.000,0:06:58.000
Així els micos aprenen força bé.

0:06:58.000,0:07:01.000
Se'n surten molt i molt bé només amb una mica d'entrenament.

0:07:01.000,0:07:03.000
Els vam deixar aprendre per ells mateixos.

0:07:03.000,0:07:05.000
La pregunta és: s'assembla això als diners dels humans?

0:07:05.000,0:07:07.000
Es tracta d'un mercat de veritat,

0:07:07.000,0:07:09.000
o només hem fet una trampa estranya de psicòlegs

0:07:09.000,0:07:11.000
ensenyant als micos a fer una cosa,

0:07:11.000,0:07:13.000
com si fossin llestos, però no essent llestos de veritat.

0:07:13.000,0:07:16.000
I ens vam dir, bé, què farien els micos espontàniament

0:07:16.000,0:07:19.000
si aquesta fos realment la seva moneda, si la fessin servir veritablement com a diner?

0:07:19.000,0:07:21.000
Bé, us els podríeu imaginar

0:07:21.000,0:07:23.000
fent tota la mena de coses intel·ligents

0:07:23.000,0:07:26.000
que fan els humans quan comencen a bescanviar diners entre ells.

0:07:26.000,0:07:29.000
Podríeu tenir-los fixant-se en el preu,

0:07:29.000,0:07:31.000
fixant-se en les quantitats que compren --

0:07:31.000,0:07:34.000
com controlant les seves fitxes de mico, per dir-ho així.

0:07:34.000,0:07:36.000
Fan els micos res de semblant?

0:07:36.000,0:07:39.000
I així va néixer el nostre mercat mico.

0:07:39.000,0:07:41.000
Tal com funciona és que

0:07:41.000,0:07:44.000
els nostres micos solen viure en una mena de gran recinte social zoològic.

0:07:44.000,0:07:46.000
Quan volen una llaminadura,

0:07:46.000,0:07:48.000
els deixem entrar

0:07:48.000,0:07:50.000
en un recinte més petit on poden entrar al mercat.

0:07:50.000,0:07:52.000
Quan entren al mercat --

0:07:52.000,0:07:54.000
de fet el mercat era molt més divertit per als micos que la majoria de mercats humans

0:07:54.000,0:07:57.000
perquè, quan els micos passaven la porta del mercat,

0:07:57.000,0:07:59.000
un humà els donava una gran cartera plena de fitxes

0:07:59.000,0:08:01.000
per tal que poguessin bescanviar les fitxes

0:08:01.000,0:08:03.000
amb un d'aquest dos xicots --

0:08:03.000,0:08:05.000
dos possibles venedors humans diferents

0:08:05.000,0:08:07.000
de qui podien comprar coses.

0:08:07.000,0:08:09.000
Els venedors eren estudiants del meu laboratori.

0:08:09.000,0:08:11.000
Vestien de manera diferent; eren persones diferents.

0:08:11.000,0:08:14.000
I sempre feien bàsicament el mateix

0:08:14.000,0:08:16.000
així els micos podien aprendre, ja sabeu,

0:08:16.000,0:08:19.000
qui venia què a quin preu -- ja sabeu, qui era de confiança, qui no ho era, i coses així.

0:08:19.000,0:08:21.000
I podeu veure com cadascun dels experimentadors

0:08:21.000,0:08:24.000
té un platet groc de menjar,

0:08:24.000,0:08:26.000
i això és el que el mico pot obtenir amb nomès una fitxa.

0:08:26.000,0:08:28.000
Així doncs, tot costa una fitxa,

0:08:28.000,0:08:30.000
però, com podeu veure, a vegades les fitxes compren més coses que altres,

0:08:30.000,0:08:32.000
a vegades més raïm que d'altres.

0:08:32.000,0:08:35.000
Ara us mostraré un vídeo curt de com és aquest mercat.

0:08:35.000,0:08:38.000
Aquest és el punt de vista del mico. Els micos són baixets, per tant és baix.

0:08:38.000,0:08:40.000
Aquí tenim la Honey.

0:08:40.000,0:08:42.000
S'espera a que obri el mercat un xic impacientment.

0:08:42.000,0:08:45.000
De sobte el mercat obre. Aquesta és la seva tria: un raïm o dos raïms.

0:08:45.000,0:08:47.000
Podeu veure que la Honey, molt bona economista de mercat,

0:08:47.000,0:08:50.000
tria al noi que li'n dóna més.

0:08:50.000,0:08:52.000
Podria ensenyar als nostres assessors financers algunes coses.

0:08:52.000,0:08:54.000
Però no només la Honey,

0:08:54.000,0:08:57.000
la majoria de micos van triar als nois que en tenien més.

0:08:57.000,0:08:59.000
La majoria de micos van triar als nois que tenien el menjar més bo.

0:08:59.000,0:09:02.000
Al començar les vendes, vam observar que els micos s'hi fixaven.

0:09:02.000,0:09:05.000
Els importaven de veritat les seves fitxes mico dòlars.

0:09:05.000,0:09:08.000
El més sorprenent era que quan col·laboràvem amb economistes

0:09:08.000,0:09:11.000
per mirar les dades dels micos amb eines econòmiques,

0:09:11.000,0:09:14.000
bàsicament coincidien, no només qualitativament,

0:09:14.000,0:09:16.000
sinó quantitativament amb el que veiem

0:09:16.000,0:09:18.000
que fan els humans en un mercat de veritat.

0:09:18.000,0:09:20.000
Tant que, si veiéssiu els nombres dels micos,

0:09:20.000,0:09:23.000
no podríeu dir si provenen d'un mico o d'un humà en el mateix mercat.

0:09:23.000,0:09:25.000
I el que pensem que vam fer

0:09:25.000,0:09:27.000
és que realment vam introduir alguna cosa

0:09:27.000,0:09:29.000
que, almenys per als micos i per a nosaltres,

0:09:29.000,0:09:31.000
funciona com una moneda financera de veritat.

0:09:31.000,0:09:34.000
La qüestió és: faran els micos les mateixes errades que nosaltres?

0:09:34.000,0:09:37.000
Bé, ja vam veure un parell de senyals de que ho podrien fer.

0:09:37.000,0:09:39.000
Una cosa que mai vam observar al mercat mico

0:09:39.000,0:09:41.000
era cap evidència d'estalvi --

0:09:41.000,0:09:43.000
ja sabeu, com en la nostra espècie.

0:09:43.000,0:09:45.000
Els micos anaven al mercat, s'ho gastaven tot

0:09:45.000,0:09:47.000
i se'n tornaven amb els altres.

0:09:47.000,0:09:49.000
L'altra cosa que vam veure espontàniament,

0:09:49.000,0:09:51.000
prou vergonyosa,

0:09:51.000,0:09:53.000
és l'evidència espontània del furt.

0:09:53.000,0:09:56.000
Els micos agafaven les fitxes sempre que podien --

0:09:56.000,0:09:58.000
els uns dels altres, sovint de nosaltres --

0:09:58.000,0:10:00.000
ja sabeu, coses que no pensàvem que necessàriament estàvem introduint,

0:10:00.000,0:10:02.000
però que vam veure espontàniament.

0:10:02.000,0:10:04.000
I vam dir, això pinta malament.

0:10:04.000,0:10:06.000
Podem comprovar si els micos

0:10:06.000,0:10:09.000
fan exactament les mateixes ximpleries que els humans?

0:10:09.000,0:10:11.000
Una possibilitat seria

0:10:11.000,0:10:13.000
que el sistema financer mico funcionés tot sol,

0:10:13.000,0:10:15.000
ja sabeu, veure si en uns quant anys ens criden per pagar el rescat.

0:10:15.000,0:10:17.000
Estàvem un xic impacients perquè volíem

0:10:17.000,0:10:19.000
que les coses anessin una mica més de pressa

0:10:19.000,0:10:21.000
I vam dir, posem als micos

0:10:21.000,0:10:23.000
la mateixa mena de problemes

0:10:23.000,0:10:25.000
que els humans resolen malament

0:10:25.000,0:10:27.000
en certs tipus de reptes econòmics,

0:10:27.000,0:10:29.000
o en certs tipus d'experiments econòmics.

0:10:29.000,0:10:32.000
I com la millor manera de veure com la gent erra

0:10:32.000,0:10:34.000
es fer-ho un mateix,

0:10:34.000,0:10:36.000
ara us proposaré un experiment ràpid

0:10:36.000,0:10:38.000
per tal de veure en acció les vostres intuïcions financeres.

0:10:38.000,0:10:40.000
Imagineu que ara mateix

0:10:40.000,0:10:42.000
us dono a cadascú de vosaltres

0:10:42.000,0:10:45.000
mil dòlars americans -- és a dir, 10 billets nous de cent dòlars.

0:10:45.000,0:10:47.000
Preneu-los, poseu-los a la cartera

0:10:47.000,0:10:49.000
i dediqueu un segon pensant el que fareu amb ells.

0:10:49.000,0:10:51.000
Ja que són vostres, podeu comprar el que vulgueu.

0:10:51.000,0:10:53.000
Fer una donació, prendre'ls, i així.

0:10:53.000,0:10:56.000
Sona bé, però teniu l'oportunitat de guanyar una mica més de diners.

0:10:56.000,0:10:59.000
I aquesta és la vostra tria: podeu ser arriscats,

0:10:59.000,0:11:01.000
i en aquest cas tiraré una d'aquestes mico fitxes.

0:11:01.000,0:11:03.000
Si surt cara, guanyareu mil dòlars més.

0:11:03.000,0:11:05.000
Si surt creu, no guanyeu res.

0:11:05.000,0:11:08.000
Hi ha la possibilitat de guanyar més, però és molt arriscada.

0:11:08.000,0:11:11.000
L'altra possibilitat és més segura. Guanyareu alguns diners de segur.

0:11:11.000,0:11:13.000
Us donaré 500 dòlars.

0:11:13.000,0:11:16.000
Us els podeu posar a la cartera i fer-los servir de seguida.

0:11:16.000,0:11:18.000
Veiem què diu la vostra intuïció.

0:11:18.000,0:11:21.000
La majoria prefereix l'opció segura.

0:11:21.000,0:11:24.000
La majoria diu, per què m'hauria d'arriscar quan puc tenir 1.500 dòlars de manera segura?

0:11:24.000,0:11:26.000
Sembla una bona aposta. Jo m'hi apunto.

0:11:26.000,0:11:28.000
Podríeu dir, ei, això no és irracional.

0:11:28.000,0:11:30.000
La gent no vol prendre riscos. I què?

0:11:30.000,0:11:32.000
Bé, el "i què?" es respon si pensem

0:11:32.000,0:11:34.000
en el mateix problema

0:11:34.000,0:11:36.000
plantejat d'una manera un xic diferent.

0:11:36.000,0:11:38.000
Doncs ara imagineu que us dono a cadascú de vosaltres

0:11:38.000,0:11:41.000
2.000 dòlars -- 20 bitllets nous de cent dòlars.

0:11:41.000,0:11:43.000
Ara podeu comprar el doble de coses que abans.

0:11:43.000,0:11:45.000
Penseu com us sentiríeu posant-los a la cartera.

0:11:45.000,0:11:47.000
I ara imagineu que heu de fer una altra tria.

0:11:47.000,0:11:49.000
Però aquest cop, és una mica pitjor.

0:11:49.000,0:11:52.000
Ara, heu de decidir com perdreu diners,

0:11:52.000,0:11:54.000
però tindreu la mateixa tria.

0:11:54.000,0:11:56.000
Podeu triar una pèrdua arriscada --

0:11:56.000,0:11:59.000
així llenço una moneda. Si és cara, perdreu molt.

0:11:59.000,0:12:02.000
Si surt creu, no perdeu res, quedeu igual, us ho quedeu tot --

0:12:02.000,0:12:05.000
o podeu anar sobre segur, el que significa que heu d'anar a la vostra cartera

0:12:05.000,0:12:08.000
i donar-me cinc d'aquest bitllets de 100 dòlars, de segur.

0:12:08.000,0:12:11.000
I estic veient moltes celles arrufades per aquí.

0:12:11.000,0:12:13.000
Així potser, teniu les mateixes intuïcions

0:12:13.000,0:12:15.000
que els subjectes que van passar el mateix test,

0:12:15.000,0:12:17.000
que és, quan se'ls presenten aquestes opcions,

0:12:17.000,0:12:19.000
la gent no tria la seguretat.

0:12:19.000,0:12:21.000
De fet tendeixen a prendre un cert risc.

0:12:21.000,0:12:24.000
El motiu pel que això és irracional és que hem donat a la gent en ambdues situacions

0:12:24.000,0:12:26.000
la mateixa tria.

0:12:26.000,0:12:29.000
És una possibilitat de 50/50 per 1.000 o 2.000 dòlars,

0:12:29.000,0:12:31.000
o la certesa de 1.500 dòlars.

0:12:31.000,0:12:34.000
Però la intuïció de la gent sobre quant risc prendre

0:12:34.000,0:12:36.000
varia segons on van començar.

0:12:36.000,0:12:38.000
Així doncs, què està passant?

0:12:38.000,0:12:40.000
Bé, doncs passa que sembla que és el resultat

0:12:40.000,0:12:43.000
d'almenys dues tendències que tenim a nivell psicològic.

0:12:43.000,0:12:46.000
Una és que ho passem realment malament pensant en termes absoluts.

0:12:46.000,0:12:48.000
Has de treballar per entendre-ho,

0:12:48.000,0:12:50.000
bé, una opció és mil o 2.000;

0:12:50.000,0:12:52.000
una és 1.500.

0:12:52.000,0:12:55.000
En lloc d'això, trobem molt fàcil pensar en termes relatius

0:12:55.000,0:12:58.000
quan les opcions són diferents en situacions diferents.

0:12:58.000,0:13:01.000
Així pensem que, "Oh, guanyaré més", o bé "Oh, en rebré menys."

0:13:01.000,0:13:03.000
Tot això està bé i és bo, excepte que

0:13:03.000,0:13:05.000
els canvis en direccions diferents

0:13:05.000,0:13:07.000
ens afecten si pensem o no

0:13:07.000,0:13:09.000
que les opcions són bones o no.

0:13:09.000,0:13:11.000
I això ens porta a la segona tendència,

0:13:11.000,0:13:13.000
que els economistes anomenen aversió a la pèrdua.

0:13:13.000,0:13:16.000
La idea és que odiem de veritat quan les coses van a menys.

0:13:16.000,0:13:18.000
Odiem de veritat quan hem de perdre alguns diners.

0:13:18.000,0:13:20.000
I això vol dir que alguns cops triarem

0:13:20.000,0:13:22.000
canviar les nostres preferències per evitar-ho.

0:13:22.000,0:13:24.000
El que heu vist en la darrera situació és que

0:13:24.000,0:13:26.000
els subjectes es tornen arriscats

0:13:26.000,0:13:29.000
perquè volen reduir qualsevol possibilitat de pèrdua.

0:13:29.000,0:13:31.000
Això vol dir, quan estem en situació de risc --

0:13:31.000,0:13:33.000
perdoneu, quan estem en situació de pèrdua,

0:13:33.000,0:13:35.000
ens tornem de fet més arriscats,

0:13:35.000,0:13:37.000
el que pot ser realment preocupant.

0:13:37.000,0:13:40.000
Aquesta mena de coses juguen males passades als humans.

0:13:40.000,0:13:43.000
Per això els inversors en borsa esperen molt a vendre les accions que van a la baixa --

0:13:43.000,0:13:45.000
perquè ho valoren en termes relatius.

0:13:45.000,0:13:47.000
Per això gent al mercat immobiliari refusen vendre la seva casa --

0:13:47.000,0:13:49.000
perquè no volen vendre amb pèrdues.

0:13:49.000,0:13:51.000
El tema que ens interessava

0:13:51.000,0:13:53.000
és si els micos presentaven les mateixes tendències.

0:13:53.000,0:13:56.000
Si preparéssim les mateixes situacions en el nostre petit mercat mico,

0:13:56.000,0:13:58.000
farien el mateix que les persones?

0:13:58.000,0:14:00.000
I això és el que vam fer, vam donar opcions als micos

0:14:00.000,0:14:03.000
entre nois que eren segurs -- feien el mateix cada vegada --

0:14:03.000,0:14:05.000
o nois que eren arriscats --

0:14:05.000,0:14:07.000
que feien coses diferents la mitat de les vegades.

0:14:07.000,0:14:09.000
I llavors els vam donar opcions que eren bons --

0:14:09.000,0:14:11.000
com a vosaltres a la primera situació --

0:14:11.000,0:14:13.000
per tant tenen l'oportunitat de guanyar més,

0:14:13.000,0:14:16.000
o situacions on patien pèrdues --

0:14:16.000,0:14:18.000
pensaven que rebrien més del que acabaven rebent.

0:14:18.000,0:14:20.000
I bé, més o menys això és el que passa.

0:14:20.000,0:14:22.000
Vam presentar els micos a dos nous venedors per micos.

0:14:22.000,0:14:24.000
El noi de l'esquerra i el de la dreta comencen tots dos amb un gra de raïm,

0:14:24.000,0:14:26.000
i tot sembla molt bé.

0:14:26.000,0:14:28.000
Però donaran bons als micos.

0:14:28.000,0:14:30.000
El noi de l'esquerra és un bo segur.

0:14:30.000,0:14:33.000
Sempre n'afegeix un, per donar-li'n dos al mico.

0:14:33.000,0:14:35.000
El noi de la dreta és el bo arriscat.

0:14:35.000,0:14:38.000
De vegades els micos no reben cap bo -- es tracta d'un bo de valor zero.

0:14:38.000,0:14:41.000
De vegades els micos en reben dos extra.

0:14:41.000,0:14:43.000
Així per un bo gran, ara en reben tres.

0:14:43.000,0:14:45.000
Però aquesta és la mateixa tria que vosaltres heu tingut fa un moment.

0:14:45.000,0:14:48.000
És que els micos volen jugar segur

0:14:48.000,0:14:50.000
i triar el noi que fa sempre el mateix,

0:14:50.000,0:14:52.000
o volen ser arriscats

0:14:52.000,0:14:54.000
i intentar obtenir un bo arriscat, però gran,

0:14:54.000,0:14:56.000
amb la possibilitat de no rebre cap bo.

0:14:56.000,0:14:58.000
La gent aquí va jugar sobre segur.

0:14:58.000,0:15:00.000
Resulta que els micos també juguen segur.

0:15:00.000,0:15:02.000
Qualitativament i quantitativament,

0:15:02.000,0:15:04.000
trien exactament igual que la gent,

0:15:04.000,0:15:06.000
quan es fa el mateix test.

0:15:06.000,0:15:08.000
Podríeu dir, bé, potser als micos no els agrada el risc.

0:15:08.000,0:15:10.000
Potser hauríem de veure què fan amb les pèrdues.

0:15:10.000,0:15:12.000
I així vam realitzar una segona versió d'això.

0:15:12.000,0:15:14.000
Ara, els micos es troben amb dos nois

0:15:14.000,0:15:16.000
que no els donen bons;

0:15:16.000,0:15:18.000
els donen de fet menys del que s'esperen.

0:15:18.000,0:15:20.000
Sembla que comencen amb una gran quantitat.

0:15:20.000,0:15:22.000
Aquí hi ha tres raïms; el mico està realment esperant això.

0:15:22.000,0:15:25.000
Però ara apren que aquests nois li donaràn menys del que espera.

0:15:25.000,0:15:27.000
El noi de l'esquerra és una pèrdua segura.

0:15:27.000,0:15:30.000
Cada vegada, en prendrà un

0:15:30.000,0:15:32.000
i li'n donarà només dos al mico.

0:15:32.000,0:15:34.000
El noi de la dreta és la pèrdua arriscada.

0:15:34.000,0:15:37.000
A vegades no li causa cap pèrdua, i el mico està realment entusiasmat,

0:15:37.000,0:15:39.000
però a vegades li causa una gran pèrdua,

0:15:39.000,0:15:41.000
prenent-ne dos i donant-li'n al mico només un.

0:15:41.000,0:15:43.000
I doncs què fan els micos?

0:15:43.000,0:15:45.000
De nou la mateixa tria; ells poden jugar segur

0:15:45.000,0:15:48.000
per rebre dos raïms cada cop,

0:15:48.000,0:15:51.000
o poden triar l'aposta arriscada i triar entre un o tres.

0:15:51.000,0:15:54.000
El fet notable per a nosaltres és que, quan dónes als micos a triar,

0:15:54.000,0:15:56.000
cometen la mateixa irracionalitat que la gent.

0:15:56.000,0:15:58.000
Es tornen més arriscats

0:15:58.000,0:16:01.000
depenent d'on hagin començat els experimentadors.

0:16:01.000,0:16:03.000
Això és una bogeria perquè suggereix que els micos també

0:16:03.000,0:16:05.000
avaluen les coses en termes relatius

0:16:05.000,0:16:08.000
i tracten les pèrdues de manera diferent a com tracten els guanys.

0:16:08.000,0:16:10.000
I així quin sentit té tot això?

0:16:10.000,0:16:12.000
Bé, el que hem mostrat és que, primer de tot,

0:16:12.000,0:16:14.000
podem donar una moneda financera als micos,

0:16:14.000,0:16:16.000
i ells fan coses molt semblants amb ella.

0:16:16.000,0:16:18.000
Fan algunes de les coses intel·ligents que fem,

0:16:18.000,0:16:20.000
algunes de les coses no tan agradables que fem,

0:16:20.000,0:16:22.000
com robar i tot això.

0:16:22.000,0:16:24.000
Però també fan algunes de les irracionalitats que fem.

0:16:24.000,0:16:26.000
Ells mal interpreten les coses sistemàticament

0:16:26.000,0:16:28.000
igual que ho fem nosaltres.

0:16:28.000,0:16:30.000
Aquesta és la primera lliçó de la xerrada,

0:16:30.000,0:16:32.000
que si has vist el principi d'això i has pensat,

0:16:32.000,0:16:34.000
oh, segur que quan torni a casa llogaré un mico caputxí com assessor financer.

0:16:34.000,0:16:36.000
Són bastant més bonics que el que hi ha a... ja sabeu --

0:16:36.000,0:16:38.000
No ho feu; probablement seran tan beneits

0:16:38.000,0:16:41.000
com l'humà que ja teniu.

0:16:41.000,0:16:43.000
Doncs, ja sabeu, una pena -- Ho sento, ho sento, ho sento.

0:16:43.000,0:16:45.000
Una pena per als inversors micos.

0:16:45.000,0:16:48.000
Però és clar, ja sabeu, el motiu pel que rieu és també dolent pels humans.

0:16:48.000,0:16:51.000
Perquè hem respost la pregunta que ens féiem al principi.

0:16:51.000,0:16:53.000
Volíem saber d'on provenien aquesta mena d'errors.

0:16:53.000,0:16:55.000
I hem començat amb l'esperança que tal vegada podríem

0:16:55.000,0:16:57.000
arreglar les nostres institucions financeres,

0:16:57.000,0:17:00.000
arreglar les nostres tecnologies per a fer-nos millors.

0:17:00.000,0:17:03.000
Però el que hem après es que aquestes tendències poden ser una cosa més arrelada en nosaltres que això.

0:17:03.000,0:17:05.000
De fet, poden ser degudes a la veritable naturalesa

0:17:05.000,0:17:07.000
de la nostra història evolutiva.

0:17:07.000,0:17:09.000
Ja sabeu, potser no són només els humans

0:17:09.000,0:17:11.000
que són a la dreta d'aquesta cadena els que són beneits.

0:17:11.000,0:17:13.000
Potser es tracta d'una beneiteria que ve de lluny.

0:17:13.000,0:17:16.000
I això, si ens creiem els resultats dels micos caputxins,

0:17:16.000,0:17:18.000
significa que aquestes estratègies ximples

0:17:18.000,0:17:20.000
poden venir de 35 milions d'anys enrere.

0:17:20.000,0:17:22.000
Això és molt de temps per a una estratègia

0:17:22.000,0:17:25.000
per poder-la remoure -- molt, molt vella.

0:17:25.000,0:17:27.000
Què en sabem d'altres velles estratègies com aquesta?

0:17:27.000,0:17:30.000
Bé, si alguna cosa en sabem és que són realment difícils de superar.

0:17:30.000,0:17:32.000
Ja sabeu, penseu en la nostra predilecció evolutiva

0:17:32.000,0:17:35.000
per menjar dolços, greixos com pastís de formatge.

0:17:35.000,0:17:37.000
No pots simplement deixar de fer-ho.

0:17:37.000,0:17:40.000
No pots mirar la carta de postres i dir, "No, no, no. Això em sembla fastigós."

0:17:40.000,0:17:42.000
Estem fets d'una altra manera.

0:17:42.000,0:17:44.000
Ho veurem com una cosa bona per aconseguir.

0:17:44.000,0:17:46.000
M'hi jugo que el mateix serà veritat

0:17:46.000,0:17:48.000
quan els humans es troben al davant

0:17:48.000,0:17:50.000
de diferents decisions financeres.

0:17:50.000,0:17:52.000
Quan veieu les vostres accions enfonsant-se en números vermells,

0:17:52.000,0:17:54.000
quan veieu baixar el preu de la vostra casa,

0:17:54.000,0:17:56.000
no sereu capaços de veure-ho

0:17:56.000,0:17:58.000
de cap altra manera que en vells termes evolutius.

0:17:58.000,0:18:00.000
I això vol dir que les tendències

0:18:00.000,0:18:02.000
que van portar als inversors a fer-ho malament,

0:18:02.000,0:18:04.000
que van portar a la crisis d'embargaments

0:18:04.000,0:18:06.000
siguin realment molt difícils de superar.

0:18:06.000,0:18:08.000
Aquestes són les notícies dolentes. La pregunta és: hi ha cap notícia bona?

0:18:08.000,0:18:10.000
Se suposa que he vingut per donar-vos bones notícies.

0:18:10.000,0:18:12.000
Bé, la bona notícia, penso,

0:18:12.000,0:18:14.000
és amb el que he començat al principi d'aquesta xerrada,

0:18:14.000,0:18:16.000
i és que els humans no només són llestos;

0:18:16.000,0:18:18.000
som de veritat sorprenentment llestos

0:18:18.000,0:18:21.000
respecte a la resta dels animals del regne biològic.

0:18:21.000,0:18:24.000
Som tan bons superant les nostres limitacions biològiques --

0:18:24.000,0:18:26.000
ja sabeu, he volat cap aquí en un avió.

0:18:26.000,0:18:28.000
No m'ha calgut moure les meves ales.

0:18:28.000,0:18:31.000
Ara porto lentilles i per això us puc veure a tots.

0:18:31.000,0:18:34.000
No he de dependre de la meva miopia.

0:18:34.000,0:18:36.000
Tenim tots aquests casos

0:18:36.000,0:18:39.000
en què hem superat les nostres limitacions biològiques

0:18:39.000,0:18:42.000
amb tecnologia i altres mitjans, pel que sembla ben fàcilment.

0:18:42.000,0:18:45.000
Però hem de reconèixer que tenim totes aquestes limitacions.

0:18:45.000,0:18:47.000
I aquest és l'obstacle.

0:18:47.000,0:18:49.000
Va ser Camus que va dir: "L'home és l'única espècie

0:18:49.000,0:18:52.000
que rebutja el que realment és."

0:18:52.000,0:18:54.000
Però la ironia és que

0:18:54.000,0:18:56.000
possiblement només serà reconeixent les nostres limitacions

0:18:56.000,0:18:58.000
quan podrem realment superar-les.

0:18:58.000,0:19:01.000
L'esperança és que tots acabeu pensant en les vostres limitacions,

0:19:01.000,0:19:04.000
no necessàriament com a insuperables,

0:19:04.000,0:19:06.000
sinó per reconèixer-les, acceptar-les

0:19:06.000,0:19:09.000
i llavors emprar el món del disseny per resoldre-les.

0:19:09.000,0:19:12.000
Aquesta podria ser l'única manera amb què seríem capaços

0:19:12.000,0:19:14.000
d'aconseguir el nostre propi potencial humà

0:19:14.000,0:19:17.000
i ser de veritat l'espècie noble que tots esperem ser.

0:19:17.000,0:19:19.000
Gràcies.

0:19:19.000,0:19:24.000
(Aplaudiments)