Tots els galls van ser un ou, tots els roures un aglà, totes les granotes un capgròs. La floridura en un tros de pa vell al fons de la nevera, no fa gaire era una única cèl·lula solitària. Fins i tot tu eres només una espurna als ulls dels teus pares. Tots els organismes comparteixen el mateix objectiu bàsic: perpetuar la seva existència. Totes les formes de vida que hem descobert fins ara sobreviuen utilitzant bàsicament les mateixes normes, materials i maquinària. Imagineu una fàbrica plena de robots. Els robots tenen dues missions: mantenir la fàbrica funcionant, i, quan sigui l'hora, construir una nova fàbrica. Per a fer-ho els calen les instruccions, matèries primeres, molta energia, normes sobre quan treballar normalment, quan treballar ràpid, o quan aturar-se, i uns quants diners, perquè fins i tot els robots necessiten un salari. La fàbrica té una oficina d'alta seguretat amb plànols per a totes les configuracions possibles de la fàbrica i un conjunt complet d'instruccions per a fabricar tots els tipus de robots que una fàbrica podria necessitar. Uns robots especials fotocopien les instruccions i les envien per poder fer les peces de més robots. Els seus companys les ajunten per formar més robots, i els transporten a on els pertoca a la fàbrica i els donen les eines que necessiten per treballar. Cada robot agafa energia de la central d'energia, un forn gegant que pot cremar combustible normal i també materials de rebuig si no hi ha prou combustible normal. Algunes zones de la fàbrica tenen condicions de treball més dures i per tant estan tancades. Però els robots de dins poden comunicar-se amb la resta de la fàbrica a través d'uns portals especialitzats incrustats a les parets. I com ja us haureu imaginat, el que estem describint aquí és una cèl·lula. L'oficina d'alta seguretat és el nucli. Conté plànols i instruccions en forma d'àcid desoxiribonucleic, o ADN. Les instruccions fotocopiades són l'ARN. I els robots són bàsicament proteïnes fetes d'aminoàcids, però sovint fan servir eines especials que són, o provenen de, les vitamines i els minerals. Les parets entre zones de la fàbrica i al voltant de la fàbrica són fetes sobretot de lípids, és a dir, greixos. A la majoria d'organismes, el carburant principal són els sucres, però si cal, es poden trencar greixos i proteïnes i cremar-los al forn. Els portals són proteïnes de membrana que permeten el pas quan cal de materials i informació específics. Moltes interaccions entre robots proteics requereixen algún tipus d'impuls, el salari mínim del robot. Quantitats de diners, petites però essencials, es transfereixen entre les proteïnes per produir aquest impuls. Els electrons, protons, oxígen i grups fosfat són les principals monedes químiques i es desen en petits moneders mol·leculars o ben protegits en bosses més grans. Això és la bioquímica, l'estudi de com cada part de la fàbrica interacciona per a mantenir funcionant la vostra vida davant de reptes extrems. Potser hi ha massa carburant; el cos en guardarà l'excès com a glucògen o grasses. Potser no n'hi ha prou; el cos farà servir les reserves d'energia. Potser un virus o una bacteri intenta envair-vos; el cos mobilitzarà el sistema immunològic. Si heu tocat una cosa calenta o punxeguda; els nervis us avisaran perquè pareu. Potser és hora de crear una nova cèl·lula o una nova persona. Sorprenentment, els roures, els galls, les granotes i, sí, fins i tot vosaltres, compartiu tants dels dissenys bàsics de robot i fàbrica que els bioquímics poden aprendre molt de tots plegats al mateix temps.