Tots els galls van ser un ou,
tots els roures un aglà,
totes les granotes un capgròs.
La floridura en un tros de pa vell
al fons de la nevera,
no fa gaire
era una única cèl·lula solitària.
Fins i tot tu
eres només una espurna
als ulls dels teus pares.
Tots els organismes comparteixen
el mateix objectiu bàsic:
perpetuar la seva existència.
Totes les formes de vida
que hem descobert fins ara
sobreviuen utilitzant
bàsicament les mateixes
normes, materials i maquinària.
Imagineu una fàbrica plena de robots.
Els robots tenen dues missions:
mantenir la fàbrica funcionant,
i, quan sigui l'hora,
construir una nova fàbrica.
Per a fer-ho
els calen les instruccions,
matèries primeres,
molta energia,
normes sobre quan treballar normalment,
quan treballar ràpid,
o quan aturar-se,
i uns quants diners,
perquè fins i tot els robots
necessiten un salari.
La fàbrica té una oficina
d'alta seguretat amb plànols
per a totes les configuracions
possibles de la fàbrica
i un conjunt complet d'instruccions
per a fabricar tots els tipus de robots
que una fàbrica podria necessitar.
Uns robots especials
fotocopien les instruccions
i les envien
per poder fer les peces de més robots.
Els seus companys les ajunten
per formar més robots,
i els transporten
a on els pertoca a la fàbrica
i els donen les eines
que necessiten per treballar.
Cada robot agafa energia
de la central d'energia,
un forn gegant
que pot cremar combustible normal
i també materials de rebuig
si no hi ha prou combustible normal.
Algunes zones de la fàbrica
tenen condicions de treball més dures
i per tant estan tancades.
Però els robots de dins poden comunicar-se
amb la resta de la fàbrica
a través d'uns portals especialitzats
incrustats a les parets.
I com ja us haureu imaginat,
el que estem describint aquí
és una cèl·lula.
L'oficina d'alta seguretat és el nucli.
Conté plànols i instruccions
en forma d'àcid desoxiribonucleic, o ADN.
Les instruccions fotocopiades són l'ARN.
I els robots són bàsicament proteïnes
fetes d'aminoàcids,
però sovint fan servir eines especials
que són, o provenen de,
les vitamines i els minerals.
Les parets entre zones de la fàbrica
i al voltant de la fàbrica
són fetes sobretot de lípids,
és a dir, greixos.
A la majoria d'organismes,
el carburant principal són els sucres,
però si cal,
es poden trencar greixos i proteïnes
i cremar-los al forn.
Els portals són proteïnes de membrana
que permeten el pas quan cal
de materials i informació específics.
Moltes interaccions entre robots proteics
requereixen algún tipus d'impuls,
el salari mínim del robot.
Quantitats de diners,
petites però essencials,
es transfereixen entre les proteïnes
per produir aquest impuls.
Els electrons, protons,
oxígen i grups fosfat
són les principals monedes químiques
i es desen en petits moneders mol·leculars
o ben protegits en bosses més grans.
Això és la bioquímica,
l'estudi de com cada part de la fàbrica
interacciona per a mantenir
funcionant la vostra vida
davant de reptes extrems.
Potser hi ha massa carburant;
el cos en guardarà
l'excès com a glucògen o grasses.
Potser no n'hi ha prou;
el cos farà servir les reserves d'energia.
Potser un virus o una bacteri
intenta envair-vos;
el cos mobilitzarà
el sistema immunològic.
Si heu tocat
una cosa calenta o punxeguda;
els nervis
us avisaran perquè pareu.
Potser és hora de crear una nova cèl·lula
o una nova persona.
Sorprenentment,
els roures, els galls, les granotes
i, sí, fins i tot vosaltres,
compartiu tants
dels dissenys bàsics de robot i fàbrica
que els bioquímics
poden aprendre molt
de tots plegats al mateix temps.