La paleontologia,

una ciència dirigida als nens,

tracta de desenterrar dinosaures

portant una samarreta
de "Parc Juràssic".

Es desenterren els cranis

perquè el públic els admiri.

Es desconeix la seva importància 
més enllà dels pescaclics,

els llibres per pintar 
i les pel·lícules de monstres.

No...

Un moment.

Això no és la paleontologia.

La paleontologia és
l'estudi de les formes de vida antiga.

Totes elles.

Des dels ancestres 
fins a les formes de vida alienígenes.

Tracta de respondre preguntes fonamentals
com "qui som?"

i "com hem arribat fins aquí?"

utilitzant la definició 
més àmplia de "nosaltres":

els éssers vius.

[Diversitat d'ésser vius en el passat, 
Dinosaures, Paleontologia]

Els dinosaures, un tipus d'aus,

només representen 
un petit percentatge.

(Rialles)

Però són els que reben 
la major atenció mediàtica.

(Rialles)

És un mem molt precís, 
ni tan sols és meu.

Però representa la realitat.

La majoria del paleontòlegs veiem 
els dinosaures com una droga d'entrada.

Hi ha moltes dades genials 
al registre fòssil

i coneixem molt bé el tema.

Farem un breu recorregut,

obviant dinosaures 
del darrers quatre mil milions d'anys.

(Rialles)

Comencem amb el material genètic.

Els virus van començar
a produir proteïnes

i a destruir el seu entorn.

La Terra estava infectada d'éssers vius.

Alguns d'aquests nous bacteris 
van aprendre a alimentar-se de llum solar,

a produir oxigen,

a extreure el carboni de l'aire

i a destruir l'aliment de ferro 
d'altres microbis,

oxidant-los.

Això va durar milers de milions d'anys.

Alguns bacteris devoraren altres bacteris

i aconseguiren la força necessària
per convertir l'oxigen en energia.

Així es convertiren en els precursors 
del animals i les plantes.

Però com a resultat es produïren 
commocions climàtiques,

de calor a fred i viceversa,

que transformaren la Terra 
en una bola de neu amb glaciars.

El nom tècnic d'aquest període és 
"Terra bola de neu".

(Rialles)

Va ocórrer 
fa uns 600 o 800 milions d'anys.

Els microbis s'uniren 
i crearen organismes multicel·lulars.

Fa 600 milions d'anys

van aparèixer unes colònies geomètriques 
que consumiren els microbis de l'aigua.

Al poc temps foren reemplaçades 
pels ancestres dels animals actuals:

l'explosió cambriana.

Els parents de les llagostes
s'alimentaven d'altres animals

que capturaven amb les seves tenalles.

Uns anèl·lids marins cuirassats
travessaven el llit marí

i així van aparèixer nous ecosistemes.

Avantpassats nostres semblants al capgròs
es passejaven per les antigues costes,

mentre parents seus semblants a l'anguila

feien cruixir les dents de la gola

i nedaven pels corals en forma
de cons de gelat dels primers esculls,

esquivant krakens 
de la mida d'autobusos

i famolencs escorpins de mar.

Els fongs de les plantes
van aparèixer a la terra.

Però després van tornar les glaceres
i exterminaren gairebé tot.

Les extincions massives
brinden oportunitats.

Uns peixos sense mandíbula
envaïren l'oceà.

Tenien puntes, agullons i també aletes.

Les aranyes, els escorpins, els cargols
i els cucs van arribar a la terra.

En algun lloc de la Xina
un peix va desenvolupar mandíbula

i els seus descendents 
van fer que els peixos sense mandíbula,

els escorpins de mar 
i el plàncton ramificat

acabessin extingint-se.

Alguns d'aquests peixos 
que tenien ossos en les aletes

desenvoluparen dits, 
uns set o vuit per cada aleta.

En terra ferma, les plantes 
es convertiren en arbres

i van créixer molt

o van escampar les seves espores
un cop abans de morir.

Però llavors tornaren les glaceres 
i provocaren una segona extinció massiva.

Va ser l'era dels peixos estranys
i dels lliris de mar.

Dels taurons amb ales.

Dels taurons amb mandíbules serrades.

Dels taurons amb aletes 
cobertes de petites dents.

Dels taurons amb poderoses dentadures.

Dels peixos amb ossos, semblants 
al peix àngel i a les anguiles d'avui.

Per primera vegada.

van aparèixer els aiguamolls

i en ells uns milpeus de tres metres
i unes libèl·lules gegants

que es van estendre
pel supercontinent de Pangea i van morir

i així crearen el carbó.

Això va provocar l'Edat de Gel,
que va durar 100 milions d'anys.

Finalment, els vertebrats van arribar
a la terra de forma permanent,

i després els amfibis 
semblants al caiman

i els protomamífers
amb dents de sabre.

Però llavors els volcans
van entrar en erupció per tota Sibèria.

Gairebé tot ésser viu va morir

i així es va produir 
la tercera extinció massiva.

(Rialles)

El dia en què els éssers vius
gairebé s'extingeixen.

Un únic mamífer amb ullals
va sobreviure i prosperar,

encara que aviat va ser reemplaçat 
per cocodrils galopants.

L'oceà l'habitaven rèptils marins,

grans quantitats de
parents dels eriçons de mar

i calamars cuirassats, ammonits,
de tota mena i forma.

Però llavors Pangea 
va començar a separar-se,

formant un mar de lava que
es convertiria en l'Oceà Atlàntic.

El gas tòxic va arribar fins a l'atmosfera

i així es va produir
la quarta extinció massiva.

(Rialles)

Sí, en realitat n'hi ha moltes més
que aquestes cinc principals.

(Rialles)

Finalment, van aparèixer
peixos de la mida d'una balena,

i els peixos actuals 
abundaven en els corals

i van créixer molt
perquè capturaven les algues

per alimentar-se de la llum solar.

Van aparèixer crancs, ratlles

i altres peixos amb dents 
que trituraven petxines.

Això va donar lloc a una competència
entre els depredadors i les seves preses.

Hi va haver una explosió
de la biodiversitat marina.

Els mamífers pujaven
als arbres, volaven

i feien moltes altres coses
que es consideren modernes.

S'alimentaven de les primeres flors
pol·linitzades per les primeres abelles.

Hi va haver revolucions ecològiques
a la terra i al mar,

que van conduir al món d'avui.

Excepte pel fet que 
un asteroide va caure a Mèxic

i això va activar els volcans
a l'altre costat del món, a l'Índia.

I, tornem-hi, gairebé tots
els éssers vius van desaparèixer.

(Rialles)

Però, sempre hi ha un "però",
perquè seguim aquí,

els mamífers van sorgir
de les cendres,

s'empetitiren per la calor extrema
i després es van engrandir.

Hi havia palmeres i serps a l'Àrtic.

Hi havia cérvols depredadors
que entremaliejaven pels antics rius,

a la vegada que els seus parents
tornaven a la mar

per convertir-se en les primeres
balenes semblants a la llúdriga.

Les hienes i altres tipus de carnívors

van ser espantades per 
uns rinoceronts gegants de coll llarg.

Fins aquí tot sembla
bastant familiar, però no ho és.

A l'Antàrtida va començar
una Edat de Gel

que va formar el primer casquet polar
permanent en 200 milions d'anys.

Això va dessecar la resta del món,

però va permetre el creixement
de pastures, rosegadors i gats.

En algun lloc de l'Àfrica,

un simi va començar a caminar
per la nova sabana.

Ah, i hi havia salmons gegants
amb dents de sabre.

Només volia esmentar-ho.

(Rialles)

Sabem que va ocórrer tot això

i molt més.

Com? Per què?

La paleontologia és una ciència en auge,

és la cruïlla de
múltiples camps i tecnologies.

La informació sobre fòssils
és la més extensa que existeix

i l'hem estudiat de dalt a baix.

Fem servir tomografies computeritzades,
isòtops, genomes,

robots, simulacions matemàtiques
i tot tipus d'anàlisi.

Ho maximitzem tot
per poder entendre el passat

i com funciona l'evolució.

També ens permet fer
prediccions sobre el futur.

Què passarà després
de la propera extinció massiva?

Quins éssers estranys apareixeran?

Els mamífers tornaran
a ser més petits?

Realment hi haurà mamífers?

Resumint,

hem après molt sobre els dinosaures.

Però encara ens queda 
molt per aprendre

sobre el 99,9% dels éssers
que han viscut en el passat.

Això és la paleontologia.

Gràcies.

(Aplaudiments i aclamacions)