Podem generar noves cèl·lules nervioses sent adults? Aquesta qüestió encara no és gaire clara, perquè pertany a un camp de recerca bastant recent. Per exemple, parlava amb un company meu, en Robert, que és oncòleg, I em deia: «Sandrine, no ho entenc. Alguns dels meus pacients encara tenen símptomes de depressió tot i haver estat curats de càncer.» I li vaig dir: «Saps, des del meu punt de vista, és lògic. El tractament que reben els teus pacients per evitar que s'estengui el càncer també impedeix que es generin noves neurones al cervell.» I en Robert em va mirar com si estigués boja i va afegir: «Però Sandrine, si són adults, i els adults no generen noves cèl·lules nervioses.» I es va sorprendre quan li vaig dir: «En realitat, sí.» I aquest fenomen és el que s'anomena neurogènesi. [Neurogènesi] A veure, en Robert no és neurocientífic, i quan va estudiar medicina no li van ensenyar el que ara sabem: que un cervell adult genera noves cèl·lules nervioses. I en Robert, clar, com a bon metge, volia venir al meu laboratori per entendre una mica millor aquest tema. I me'l vaig endur de visita a una de les parts més interessants del cervell pel que fa a la neurogènesi. Em refereixo a l'hipocamp. És aquesta estructura grisa al centre del cervell. I fa temps que sabem, que és important per a l'aprenentatge, la memòria, l'humor i les emocions. No obstant això, hem descobert recentment que és una de les úniques parts del cervell adult que pot generar noves neurones. I si féssim un tall a l'hipocamp i ampliéssim, podeu veure aquí, de color blau, una nova neurona al cervell d'un ratolí adult. I pel que fa al cervell humà, el meu company Jonas Frisén del Karolinska Institute calcula que produïm 700 neurones noves cada dia a l'hipocamp. Potser pensareu que no és gaire comparat amb els bilions de neurones que tenim. Però quan arribem als 50 anys haurem renovat totes les neurones que teníem a l'hipocamp quan vam néixer amb neurones nascudes sent adults. Per què són importants aquestes neurones i què fan? D'entrada, sabem que són importants per a l'aprenentatge i la memòria. I al laboratori hem demostrat que si impedim que un cervell adult generi noves neurones a l'hipocamp, bloquegem certes habilitats de la memòria. I això és especialment nou i cert per al reconeixement espacial; per exemple, l'orientació en moure's per una ciutat. Encara estem aprenent molt, i les neurones són importants no només per a la capacitat sinó per a la qualitat de la memòria. I hauran resultat útils per afegir temps a la memòria i ens ajudaran a distingir records molt diferents, com ara: Com trobes la teva bici, que deixes a l'estació cada dia al mateix lloc, però en una posició una mica diferent? I encara més interessant per al meu company Robert és la recerca que hem fet sobre la neurogènesi i la depressió. En un model animal de depressió hem vist que tenim uns nivells més baixos de neurogènesi. I si donem antidepressius, augmentem la producció de noves neurones, i disminueixen els símptomes de la depressió; això estableix un vincle clar entre la neurogènesi i la depressió. Però, a més, si només es bloqueja la neurogènesi, es bloqueja l'efectivitat de l'antidepressiu. A hores d'ara, en Robert havia entès que els seus pacients segurament patien depressió fins i tot després d'haver-los curat el càncer, perquè la medicació del càncer impedia que es generessin noves neurones. I porta temps generar noves neurones que acompleixin les funcions habituals. En general, ara creiem que tenim prou proves per dir que la neurogènesi és l'objectiu a escollir si volem millorar la formació de memòria o l'humor, o fins i tot evitar les pèrdues associades amb l'edat, o associades amb l'estrès. Llavors, la següent pregunta és: podem controlar la neurogènesi? La resposta és que sí. I ara farem un petit joc de preguntes. Us donaré un conjunt de comportaments i activitats, i m'haureu de dir si creieu que augmentaran la neurogènesi o si la disminuiran. Preparats? Vinga, som-hi. Què us sembla aprendre? Augmenta? Sí. L'aprenentatge augmenta la producció d'aquestes noves neurones. I l'estrès? Sí, l'estrès redueix la producció de neurones noves a l'hipocamp. I la falta de son? És clar, reduirà la neurogènesi. I el sexe? Oh, vaja! (Rialles) Sí, molt bé, augmentarà la producció de noves neurones. Ara bé, tot és qüestió d'equilibri. No volem arribar a una situació... (Rialles) de falta de son per culpa de massa sexe. (Rialles) I l'envelliment? El nivell de neurogènesi es redueix a mesura que envellim però encara hi ha neurogènesi. I per últim, i si correm? Aquesta us la deixaré per vosaltres. Aquest és un dels primers estudis que va realitzar un dels meus mentors, en Rusty Gage del Salk Institute, i va demostrar que l'entorn pot influir en la producció de noves neurones. I aquí veieu part de l'hipocamp d'un ratolí que no tenia una roda per córrer a la gàbia. I els puntets negres que es veuen són futures neurones noves. I ara, mireu una part de l'hipocamp d'un ratolí que sí que tenia una roda. Podeu veure l'increment massiu de punts negres que representen les futures noves neurones. O sigui que l'activitat influeix en la neurogènesi, però hi ha més. El que mengem afectarà la producció de noves neurones a l'hipocamp. Aquí tenim una dieta de mostra; de nutrients que s'ha demostrat que són eficaços. I us n'ensenyaré uns quants: Una restricció de calories d'entre un 20% i un 30% augmenta la neurogènesi. El dejú esporàdic (deixar temps entre els àpats) augmenta la neurogènesi. La ingesta de flavonoides, que podem trobar a la xocolata negra i els nabius, augmenta la neurogènesi. Els àcids grassos Omega 3, Que trobem en peixos grassos com el salmó, augmenta la producció d'aquestes noves neurones. Per altra banda, una dieta rica en greixos altament saturats tindrà un efecte negatiu per a la neurogènesi. L'etanol (begudes alcohòliques) redueix la neurogènesi. Però encara hi ha esperança; s'ha demostrat que el resveratrol, que es troba al vi negre, contribueix a que aquestes noves neurones sobrevisquin. El proper cop que aneu a un sopar, potser voldreu pendre aquesta beguda "neutral per a la neurogènesi". (Rialles) I per últim, permeteu-me que us mostri un darrer cas; un d'estrafalari. Als japonesos els fascinen les textures del menjar, i s'ha vist que una dieta tova perjudica la neurogènesi, al contrari que el menjar cruixent o que s'ha de mastegar. Totes aquestes dades, que impliquen observacions a nivell cel·lular, han estat generades a partir de models d'animals. Però també hem donat aquesta dieta a participants humans, i vam veure que la dieta regula la memòria i l'humor de la mateixa manera que regula la neurogènesi, per exemple: limitar les calories millora la capacitat de la memòria, mentre que una dieta alta en greixos accentuarà els símptomes de la depressió; al contrari que els àcids grassos Omega 3, que augmenten la neurogènesi, i també ajuden a disminuir els símptomes de la depressió. Creiem que l'efecte de la dieta en la salut mental, la memòria i l'humor és regulat per la producció de noves neurones a l'hipocamp. I no és només el que mengem, sinó també la textura del menjar, quan es menja i en quina quantitat. Per part nostra (neurocientífics interessats en la neurogènesi), hem d'entendre millor les funcions d'aquestes noves neurones, i com podem controlar la seva vida i producció. També hem de trobar una manera de protegir la neurogènesi dels pacients d'en Robert. I a vosaltres... deixo la neurogènesi a les vostres mans. Gràcies. (Aplaudiments) Margaret Heffernan: Una recerca fantàstica, Sandrine. Et vaig dir que m'has canviat la vida; ara menjo un munt de nabius. Sandirne Thuret: Molt bé. MH: M'interessa molt això de córrer. He de córrer? O és només exercici aeròbic, portar oxigen al cervell? Serveix qualsevol tipus d'exercici fort? ST: De moment, no podem dir si és només el fet de córrer, però pensem que qualsevol cosa que augmenti la producció... que porti la sang al cervell, produeix beneficis. MH: No m'hauré de posar una roda per córrer a l'oficina? ST: No, no cal! MH: Uf, quin descans! Fantàstic. Sandrine Thuret, moltes gràcies. ST: Gràcies, Margaret. (Aplaudiments)