Podem generar noves cèl·lules
nervioses sent adults?
Aquesta qüestió
encara no és gaire clara,
perquè pertany a un camp
de recerca bastant recent.
Per exemple, parlava amb
un company meu, en Robert,
que és oncòleg,
I em deia:
«Sandrine, no ho entenc.
Alguns dels meus pacients encara
tenen símptomes de depressió
tot i haver estat curats de càncer.»
I li vaig dir:
«Saps, des del meu
punt de vista, és lògic.
El tractament que reben els teus pacients
per evitar que s'estengui el càncer
també impedeix que es generin
noves neurones al cervell.»
I en Robert em va mirar com si
estigués boja i va afegir:
«Però Sandrine, si són adults,
i els adults no generen
noves cèl·lules nervioses.»
I es va sorprendre quan
li vaig dir: «En realitat, sí.»
I aquest fenomen és el que
s'anomena neurogènesi.
[Neurogènesi]
A veure, en Robert
no és neurocientífic,
i quan va estudiar medicina no
li van ensenyar el que ara sabem:
que un cervell adult genera
noves cèl·lules nervioses.
I en Robert, clar,
com a bon metge,
volia venir
al meu laboratori
per entendre una mica millor
aquest tema.
I me'l vaig endur
de visita
a una de les parts
més interessants del cervell
pel que fa
a la neurogènesi.
Em refereixo
a l'hipocamp.
És aquesta estructura grisa
al centre del cervell.
I fa temps
que sabem,
que és important per a l'aprenentatge,
la memòria, l'humor i les emocions.
No obstant això,
hem descobert recentment
que és una de les úniques
parts del cervell adult
que pot generar noves neurones.
I si féssim un tall a l'hipocamp
i ampliéssim,
podeu veure aquí,
de color blau,
una nova neurona
al cervell d'un ratolí adult.
I pel que fa
al cervell humà,
el meu company Jonas Frisén
del Karolinska Institute
calcula que produïm 700
neurones noves cada dia
a l'hipocamp.
Potser pensareu
que no és gaire
comparat amb els bilions
de neurones que tenim.
Però quan arribem
als 50 anys
haurem renovat totes les neurones
que teníem a l'hipocamp quan vam néixer
amb neurones nascudes
sent adults.
Per què són importants aquestes
neurones i què fan?
D'entrada, sabem que són importants
per a l'aprenentatge i la memòria.
I al laboratori
hem demostrat
que si impedim
que un cervell adult
generi noves neurones
a l'hipocamp,
bloquegem certes habilitats
de la memòria.
I això és especialment nou i cert
per al reconeixement espacial;
per exemple, l'orientació
en moure's per una ciutat.
Encara estem aprenent molt,
i les neurones són importants
no només per a la capacitat
sinó per a la qualitat
de la memòria.
I hauran resultat útils per afegir
temps a la memòria
i ens ajudaran a distingir records
molt diferents, com ara:
Com trobes la teva bici,
que deixes a l'estació
cada dia al mateix lloc,
però en una posició
una mica diferent?
I encara més interessant
per al meu company Robert
és la recerca que hem fet
sobre la neurogènesi i la depressió.
En un model animal
de depressió
hem vist que tenim uns nivells
més baixos de neurogènesi.
I si donem
antidepressius,
augmentem la producció
de noves neurones,
i disminueixen
els símptomes de la depressió;
això estableix un vincle clar
entre la neurogènesi i la depressió.
Però, a més, si només
es bloqueja la neurogènesi,
es bloqueja l'efectivitat
de l'antidepressiu.
A hores d'ara, en Robert
havia entès
que els seus pacients
segurament patien depressió
fins i tot després
d'haver-los curat el càncer,
perquè la medicació del càncer impedia
que es generessin noves neurones.
I porta temps
generar noves neurones
que acompleixin
les funcions habituals.
En general, ara creiem
que tenim prou proves
per dir que la neurogènesi
és l'objectiu a escollir
si volem millorar la formació
de memòria o l'humor,
o fins i tot evitar les pèrdues
associades amb l'edat,
o associades
amb l'estrès.
Llavors,
la següent pregunta és:
podem controlar
la neurogènesi?
La resposta és que sí.
I ara farem
un petit joc de preguntes.
Us donaré un conjunt
de comportaments i activitats,
i m'haureu de dir si creieu
que augmentaran la neurogènesi
o si la disminuiran.
Preparats?
Vinga, som-hi.
Què us sembla aprendre?
Augmenta?
Sí.
L'aprenentatge augmenta la producció
d'aquestes noves neurones.
I l'estrès?
Sí, l'estrès redueix la producció de
neurones noves a l'hipocamp.
I la falta de son?
És clar,
reduirà la neurogènesi.
I el sexe?
Oh, vaja!
(Rialles)
Sí, molt bé, augmentarà
la producció de noves neurones.
Ara bé, tot és
qüestió d'equilibri.
No volem arribar
a una situació...
(Rialles)
de falta de son per culpa
de massa sexe.
(Rialles)
I l'envelliment?
El nivell de neurogènesi es redueix
a mesura que envellim
però encara
hi ha neurogènesi.
I per últim,
i si correm?
Aquesta us la deixaré
per vosaltres.
Aquest és un
dels primers estudis
que va realitzar un dels meus mentors,
en Rusty Gage del Salk Institute,
i va demostrar
que l'entorn pot influir
en la producció
de noves neurones.
I aquí veieu
part de l'hipocamp d'un ratolí
que no tenia una roda
per córrer a la gàbia.
I els puntets negres que es veuen
són futures neurones noves.
I ara, mireu una part
de l'hipocamp d'un ratolí
que sí que tenia
una roda.
Podeu veure
l'increment massiu
de punts negres que representen
les futures noves neurones.
O sigui que l'activitat influeix
en la neurogènesi, però hi ha més.
El que mengem
afectarà
la producció de noves
neurones a l'hipocamp.
Aquí tenim
una dieta de mostra;
de nutrients que s'ha demostrat
que són eficaços.
I us n'ensenyaré
uns quants:
Una restricció de calories d'entre un 20%
i un 30% augmenta la neurogènesi.
El dejú esporàdic
(deixar temps entre els àpats)
augmenta la neurogènesi.
La ingesta de flavonoides,
que podem trobar
a la xocolata negra i els nabius,
augmenta la neurogènesi.
Els àcids grassos Omega 3,
Que trobem en peixos grassos
com el salmó,
augmenta la producció
d'aquestes noves neurones.
Per altra banda, una dieta rica
en greixos altament saturats
tindrà un efecte negatiu
per a la neurogènesi.
L'etanol (begudes alcohòliques)
redueix la neurogènesi.
Però encara hi ha esperança;
s'ha demostrat que el resveratrol,
que es troba al vi negre,
contribueix a que aquestes
noves neurones sobrevisquin.
El proper cop
que aneu a un sopar,
potser voldreu pendre aquesta beguda
"neutral per a la neurogènesi".
(Rialles)
I per últim, permeteu-me
que us mostri un darrer cas;
un d'estrafalari.
Als japonesos els fascinen
les textures del menjar,
i s'ha vist que una dieta tova
perjudica la neurogènesi,
al contrari que el menjar cruixent
o que s'ha de mastegar.
Totes aquestes dades,
que impliquen observacions
a nivell cel·lular,
han estat generades a partir
de models d'animals.
Però també hem donat aquesta dieta
a participants humans,
i vam veure que la dieta regula
la memòria i l'humor
de la mateixa manera que regula
la neurogènesi,
per exemple: limitar les calories
millora la capacitat de la memòria,
mentre que una dieta alta en greixos
accentuarà els símptomes de la depressió;
al contrari que els àcids grassos
Omega 3, que augmenten la neurogènesi,
i també ajuden a disminuir
els símptomes de la depressió.
Creiem que
l'efecte de la dieta
en la salut mental,
la memòria i l'humor
és regulat per la producció
de noves neurones a l'hipocamp.
I no és només
el que mengem,
sinó també la textura del menjar,
quan es menja
i en quina quantitat.
Per part nostra (neurocientífics
interessats en la neurogènesi),
hem d'entendre millor les funcions
d'aquestes noves neurones,
i com podem controlar
la seva vida i producció.
També hem de trobar una manera de protegir
la neurogènesi dels pacients d'en Robert.
I a vosaltres...
deixo la neurogènesi
a les vostres mans.
Gràcies.
(Aplaudiments)
Margaret Heffernan:
Una recerca fantàstica, Sandrine.
Et vaig dir
que m'has canviat la vida;
ara menjo un munt de nabius.
Sandirne Thuret: Molt bé.
MH: M'interessa molt
això de córrer.
He de córrer?
O és només
exercici aeròbic,
portar oxigen
al cervell?
Serveix qualsevol
tipus d'exercici fort?
ST: De moment,
no podem dir si és
només el fet de córrer,
però pensem que qualsevol cosa
que augmenti la producció...
que porti
la sang al cervell,
produeix beneficis.
MH: No m'hauré de posar
una roda per córrer a l'oficina?
ST: No, no cal!
MH: Uf, quin descans! Fantàstic.
Sandrine Thuret, moltes gràcies.
ST: Gràcies, Margaret.
(Aplaudiments)