Som a un punt d'inflexió
a la història humana,
a mig camí de conquerir les estrelles i
perdre el planeta que és la nostra llar.
Fins i tot durant els últims anys
s'ha extès sobre manera
el nostre coneixement de com la Terra
encaixa dins del context de l'univers.
La missió Kepler de la Nasa ha descobert
milers de possibles planetes
al voltant d'altres estrelles
que indiquen que la Terra n'és tan sols un
entre un milió de planetes a la galàxia.
Kepler és un telescopi espacial
que mesura el subtil enfosquiment
de la llum estel·lar quan
els planetes creuen pel davant,
cosa que ens priva d'una petita
part d'aquesta llum.
Les dades del Kepler ens indiquen
la mida dels planetes
així com la distància de
l'estrella més propera.
Tot això ens ajuda a entendre
si són petits i rocosos,
com els planetes terrestres
del nostre Sistema Solar,
i també la quantitat de llum que
reben del seu sol.
Així mateix, proporciona pistes per saber
si aquests planetes que descobrim
són habitables o no.
Malauradament, al mateix temps que
descobrim aquests tresors ocults
de planetes potencialment habitables,
el nostre s'enfonsa sota
el pes de la humanitat.
El 2014 s'ha registrat com
l'any més calorós.
Els glacials i el gel marí amb què hem
conviscut durant mil·lennis
ara desapareixeran
en qüestió de dècades.
Hem activat uns canvis mediambientals
a escala mundial
que sobrepassen cada cop més la nostra
habilitat d'alterar el seu curs.
Però no sóc una climatòloga,
sóc un astrònoma.
Estudio l'habitabilitat dels planetes
i la influència de les estrelles
amb l'esperança de trobar a l'univers
un lloc on hi hagi vida més enllà
del nostre planeta.
Podríeu dir que busco una propietat
immobiliaria extraterrestre.
Ara bé, com algú qui està profundament
capficada amb trobar vida a l'univers,
puc assegurar-vos que com més
busques planetes com la Terra,
més aprecies el teu propi planeta.
Cadascun d'aquests planetes
ens invita a una comparació
entre els planetes més recents i
els planetes que coneixem millor:
els del nostre Sistema Solar.
Observem a fons el nostre veí, Mart.
Mart és petit i rocós i, encara que
es troba lluny del sol,
es pot considerar un planeta
potencialment habitable.
si ho determina una missió com la Kepler.
De fet, és possible que Mart fos
habitable temps enrere.
i en part, és per això que
estudiem tant Mart.
Els nostres rovers, com el Curiosity,
rastregen la seva superfície
per esbrinar cap rastre dels
orígens de la vida com ara la coneixem.
Sondes com a la missió MAVEN estudien
l'atmosfera marciana,
per comprendre com Mart ha pogut
perdre la seva habitabilitat original.
Companyies privades de vols espacials no
només ofereixen un breu viatje a l'espai,
sinó que també la temptadora
opció de viure a Mart.
Tot i que aquestes captures de Mart
ens recorda als deserts del nostre
estimat planeta,
llocs lligats a la nostra imaginació
amb idees pioneres i avantguardistes,
comparat amb la Terra
Mart sembla un lloc terrible per viure-hi.
Considerem totes les àrees
sense colonitzar
de deserts del nostre planeta,
llocs que són un luxe si ho
comparem amb Mart.
Fins i tot als llocs més àrids
i alts de la Terra,
l'aire és suau i abundant amb un oxígen
exhalat pels nostres boscos tropicals
a milers de quiòmetres de distància.
Em preocupa que aquest rebombori
de colonitzar Mart i altres planetes
arrosegui una fosca i llarga ombra:
la implicació i creença d'alguns
que Mart romandrà per salvar-nos
d'aquesta autodestrucció infligida
de l'únic planeta habitable
conegut: la Terra.
Per molt que m'estimi
l'exploració interplanetària,
hi estic en profund desacord.
N'hi ha un munt de raons
excel·lents per anar a Mart,
però que algú et digui que Mart serà
la salvació de la humanitat
és com si el capità del Titànic
et digués que la gresca
comença després a les barques salvavides.
(Riures)
(Aplaudiments)
Gràcies.
Però l'objectiu d'aquestes exploracions
i de la preservació planetària
no són contradictòries.
En realitat són les dues
cares del mateix objectiu:
entendre, preservar
i millorar la vida en el futur.
Les condicions extremes del nostre planeta
són d'una panoràmica extraterrestre.
Tans sols més a prop de casa.
Si podem arribar a assabentar-nos de com
crear i mantenir espais habitables
en zones hostils i inhòspites
aquí a la Terra,
potser podríem satisfer les necessitats
de preservar el medi ambient
i anar-hi més enllà.
Us deixaré amb un últim
experiment mental:
La paradoxa de Fermi.
Molts anys enrere, el físic Enrico Fermi
es va preguntar que,
donat que l'univers ha existit
durant molt de temps
i hi creiem que hi ha molts planetes,
a aquestes alçades ja hauríem
d'haver trobat vida alienígena.
On són, doncs?
Bé, una solució possible
de la paradoxa de Fermi
és que, a mesura que les civilitzacions
avancen tecnològicament suficient
com per considerar viure
entre les estrelles,
perden de vista la gran importància de
protegir els planetes originaris que van
impulsar aquest desenvolupament.
Seria arrogant creure que només
una colonització interplanetària
ens protegiria de nosaltres mateixos,
però la preservació planetària i
l'exploració interplanetària
poden treballar juntes.
Si realment creiem en
les nostres habilitats
per sometre l'ambient hostil de Mart
per a l'habitabilitat dels humans,
llavors hauríem de ser capaços de resoldre
la tasca més fàcil de preservar
l'habitabilitat de la Terra.
Gràcies.
(Aplaudiments)