"Tot té les seves meravelles, fins i tot la foscor i el silenci..."
"Tot té les seves meravelles, fins i tot la foscor i el silenci..."
- Helen Keller
[Com serà el futur?]
[Com acabarà, l'univers?]
[Potser no ho sabrem mai del cert.]
[Però la ciència tot just ha començat a traçar
un dibuix sorprenent del que pot succeïr en el futur.]
[Viatgem fins a la fi dels temps.]
[Viatjarem en el temps exponencialment,
doblant la velocitat cada 5 segons.]
[Aquesta visió del futur segurament canviarà
així que es hi hagi noves pistes, però quelcom és segur.]
[L'univers tot just ha començat.]
[Antropocè]
L'Holocè s'ha acabat.
[Antropocè]
Tot allò que fem ara, i als propers anys,
afectarà a bastament els propers milenis.
Les condicions de vida que els humans moderns
han conegut fins avui estan a punt de canviar.
I canvien ràpidament.
Res quedarà igual en aquest planeta. Tot hi canvia.
La Terra s'apropa a un d'aquests salts
i és difícil de preveure quines en seran les conseqüències.
La Terra sempre canvia.
[El camp magnètic terrestre es desvia]
[El cometa Hale-Bopp retorna]
[Augmenta dràsticament el nivell del mar]
Tot es mou, en aquest planeta
[Augmenta dràsticament el nivell del mar]
Res està quiet!
Tot gira.
[Impacta un asteroide de 30 metres]
[Impacta un asteroide de 30 metres]
[L'estrella Antares esdevé supernova]
[El Sàhara un bosc tropical]
[Les constel·lacions comencen a fluctuar]
[El Voyager I passa a prop d'una estrella]
[El període interglacial acaba]
[Erupció d'un supervolcà]
[Es forma una nova illa a Hawaii]
[Es formen nous cinyells d'illes]
[Les petjades a la Lluna desapareixen]
[Betelgeuse esdevé supernova]
[S'erosionen les estructures de pedra]
[Raig gamma destructiu]
[La lluna de Mart esdevé un anell]
[Els anells de Saturn s'esvaeixen]
[L'Antàrtida es desfà]
[Impacta un gran asteroide]
[Un nou supercontinent neix]
[La lluminositat del Sol augmenta]
Així que comença a quedar-se sense combustible,
[La lluminositat del Sol augmenta]
Així que comença a quedar-se sense combustible,
[La fotosíntesi acaba]
el Sol no desapareixerà pas com si res.
[La fotosíntesi acaba]
el Sol no desapareixerà pas com si res.
[La vida vegetal mor]
[La vida vegetal mor]
[Els oceans s'evaporen]
El seu nucli es desfarà,
[Els oceans s'evaporen]
[Els oceans s'evaporen]
i la calor afegida que això produïrà
[Els oceans s'evaporen]
farà que les capes exteriors s'expandeixin.
[Els oceans s'evaporen]
farà que les capes exteriors s'expandeixin.
[La vida desapareix]
[La vida desapareix]
[El Sol s'expandeix]
[El Sol esdevé un gegant roig]
[La Terra es destruïda pel Sol]
[El Sol esdevé un nan blanc]
El Sol ja no hi és.
[El Sol esdevé un nan blanc]
Poc a poc es va refredant
[El Sol esdevé un nan blanc]
en la fredor de l'espai profund.
El destí del Sol és el mateix per les altres estelles.
Un dia, es moriran, i el cosmos es submergirà en una nit eterna.
Totes les estrelles es quedaran sense combustible.
[Les estrelles es van apagant]
[Les estrelles es van apagant]
La temperatura de l'univers baixa
[Les estrelles es van apagant]
[Les estrelles es van apagant]
Les estelles, una rere l'altra, al cel de la nit, s'apagaran.
I no hi n'hi haurà de noves. L'univers no acabarà amb una explosió,
sinó amb un gemec.
I no pas amb flames, sinó amb gel.
[Els darrers nans rojos s'apaguen]
[Els darrers nans rojos s'apaguen]
[Amb la mort del darrer sol, l'època de les estrelles fineix.]
[Era de la degeneració]
[L'univers esdevé un cementiri còsmic que escampa el que queda de les estrelles.]
[Era de la degeneració]
[El nostre sol esdevé un nan blanc, un cos estel·lar encongit, dens i calent.]
Exhaurit el combustible per a cremar, la lleu brillantor del nan blanc
vé de la calor residual del seu antic forn ara esgotat.
Mirant-lo des d'on la Terra és ara,
només faria la mateixa llum que fa la Lluna plena
en una nit clara.
La feble lluentor de les nanes blanques
proporcionarà la única il·luminació en un espai fosc i buit
abocador d'estrelles mortes i forats negres.
En certa manera vé a ser com un univers fantasma
són els cossos, les estrelles "zombies"
les que ens portaran al futur.
[Amb el pas del temps, la gravetet expulsa estrelles mortes
i planetes de les seves galàxies, enviant-los al buit.]
[Casualment, alguns nans marrons xoquen i formen noves estrelles accidentals.]
[Les estrelles de neutrons col·lisionant són guspires en la foscor amb brillants supernoves.]
[Les estrelles de neutrons col·lisionant són guspires en la foscor amb brillants supernoves.]
[Fusió d'estels de neutrons]
[Fusió d'estels de neutrons]
[Formes de vida supervivents podrien trobar refugi
al voltant de nanes blanques envellides.]
[Però, amb el temps, fins i tot els nans blancs s'apagaran per sempre.]
El nan negre serà el destí final d'aquestes darreres estrelles.
[Els estels esdevenen nans negres]
Nans blancs que s'han refredat tant,
[Els estels esdevenen nans negres]
que amb prou feines emeten calor o llum.
Les nanes negres són esferes negres i denses
de matèria degenerada en declivi.
Quelcom més que les cendres dels estels: els seus àtoms estan
tan compactats que els nans negres són un milió de vegades
més densos que el nostre Sol.
Les estrelles tarden tant a arribar a aquest estadi que creiem
que actualment encara no hi ha cap nan negre a l'univers.
[La matèria que aconsegueix sortir de la seva galàxia
és xuclada per un forat negre supermassiu al centre.]
[Els forats negres s'empassen matèria]
[Forats negres adormits apareixen amb un esclat gloriós.]
[Els forats negres s'empassen matèria]
[La rotació dels forats negres esdevé la darrera font
d'energia per a hipotètiques futures civilitzacions.]
El ritme de la nostra vida està basat
en l'energia de què disposem avui.
Podríem imaginar viure en sistemes
que tenen un ritme molt diferent
i que per tant es poden estendre molt més enllà
del que us podríeu altrament imaginar.
Podriem tenir un sistema viu on hi podria haver
consciència cada 10 bilions d'anys, per exemple.
Encara que la nostra existència acabi, un es pot imaginar
que en algun moment llunyà al futur hi hagi una fluctuació
que permeti que la vida intel·ligent torni
a existir, com a mínim, per un temps.
Podem tenir "illes" d'intel·ligència en el temps.
[Així que l'expansió de l'univers accelera, comença a escampar
la matèria més ràpidament que la velocitat de la llum.]
[Expansió de l'espaitemps]
[En aquest moment, les galàxies llunyanes s'esfumen tan ràpidament que la seua llum esdevé indetectable.]
[Els secrets de l'univers es perden per sempre més.]
[Les teories actuals prediuen que els atoms mateixos s'esvairan, destruïnt la matèria que quedi a l'univers.]
[Les teories actuals anuncien que els atoms mateixos s'esvairan, destruïnt la matèria que quedi a l'univers.]
[Desintegració dels protons]
Un protó, un dels blocs fonamentals que formen
la matèria, pot desfer-se espontàniament.
Qualsevol material que es resisteixi la tracció d'un forat negre
pot desaparèixer quan els seus protons es desintegren.
[La desintegració dels protons no està provada - aquest capítol
del futur pot ser molt diferent si hi ha nous descobriments.]
La matèria dins les nanes negres,
la darrera matèria en l'univers,
eventualment s'evaporarà, convertint-se en radiació
electromagnètica abocada al buit.
que no deixa res darrera.
[Era dels forats negres]
Amb les nanes negres desapareguides
[Era dels forats negres]
no quedarà cap àtom de matèria.
[Era dels forats negres]
[Era dels forats negres]
Tot el que quedarà d'aquell univers que fou ric
seràn partícules de llum i forats negres.
[L'era dels forats negres comença.]
[No hi ha planetes, estrelles o vestigis estel·lars als quals la vida es pugui agafar.]
[Tot i així, el temps tot just ha començat a passar.]
[En l'escala de la vida humana, l'univers tot just ha nascut.]
[Fred, fosc i buit - així és com el cosmos passarà gran part de la seua vida.]
[L'univers encèn la vida només un breu moment - un refugi en el temps, sa i estalvi del seu ardent debut i la seva glàcida mort.]
La fletxa del temps crea una finestra breu
durant l'adolescència de l'univers
durant la qual la vida és possible.
Però aquesta finestra no està oberta gaire temps.
Com a fracció de la vida de l'univers
mesurada des del seu inici fins a l'evaporació del darrer forat negre,
la vida, tal i com la coneixem, només és possible durant
una deu mil milionèsima part d'un bilionèsim bilionèsim bilionèsim
una deu mil milionèsima part d'un bilionèsim bilionèsim bilionèsim bilionèsim
una deu mil milionèsima part d'un bilionèsim bilionèsim bilionèsim bilionèsim bilionèsim bilionèsim percent (1/10^-84).
Els forats negres esdevenen l'element fonamental
en la construcció de l'univers.
Bàsicament, una galàxia tindrà un forat negre supermassiu al centre
amb altres forats negres més menuts orbitant-la.
Galàxies "zombies" plenes de forats negres continuen evolucionant.
Es menjaran les unes a les altres, i seguiran creixent, i potser
cauran al forat negre supermassiu que al seu torn creixerà.
L'univers seguirà sent un lloc dinàmic i excitant, és només que l'escala de temps
que maneguem vé a ser de trilions d'anys enlloc de milers de milions.
[En aquesta època remota, la fusió de forats negres és l'esdeveniment principal.]
[Fusió de forats negres]
[Alguns esdevenen enormes, possiblement trilions de vegades la massa del nostre sol.]
[En juntar-se, emeten fortes ones gravitatòries que ressonen pertot.]
Els forats negres poden espetegar en l'espaitemps com martells
picant un tambor.
I fer una música característica.
Imagineu-vos dos forats negres que han viscut molt temps junts.
Al final de les seves vides van giravoltant un amb l'altre,
creuant milers de quilòmetres en una fracció de segon.
Mentre giravolten deixen un repic que ressona per l'espai,
que vé a ser una vibració en l'espaitemps.
L'espai vibra travessat per les ones creades
per aquests forats negres giravoltant.
Són ones gravitacionals, literalment, el so de l'espai vibrant,
i emanaran d'aquests forats negres a la velocitat de la llum
mentre s'atenuen i es fusionen en un silenciós forat negre giratori.
Si hi estéssiu prou a prop, les orelles us ressonarien
al ritme de l'estirament i contracció de l'espai
literalment en sentirieu el so.
Imagineu un forat negre lleuger caient en un de molt més gros.
El so que sentiu és el forat negre lleuger vibrant així que s'hi apropa.
Mentre hi cau, cada cop ho fa més ràpid, i amb més soroll.
Els científics creien que els forats negres eren immortals,
però fins i tot aquests moren.
Parlem d'unes escales en el temps de durada inimaginable,
de quadrilions d'anys endavant.
En aquesta escala, fins i tot els forats negres comencen a evaporar-se.
[Radiació de Hawking]
D'acord amb la mecànica quàntica, l'espai està ple de
"partícules virtuals" i de les seves "antipartícules"
que constantment es materialitzen per parelles, separant-se,
tornant-se a juntar i anihilant-se mutuament.
Amb la presència d'un forat negre, un membre de la parella
de partícules virtuals pot caure-hi dins, deixant l'altre
sense un company amb el qual anihilar-se.
La partícula abandonada esdevé radiació emesa pel forat negre.
Així, els forats negres no són pas eterns.
S'evaporen cada vegada més ràpid fins que
desapareixen amb una explosió gegant.
La mecànica quàntica ha permès a les partícules i la radiació
[Els forats negres comencen a morir]
escapar-se de la seva presó final: un forat negre.
[Els forats negres comencen a evaporar-se, esborrant així les darreres grans estructures de l'univers.]
[Llur mort il·lumina les tenebres.]
[Mentre els forats negres moren, l'univers continua expandint-se, empès per una força misteriosa que encara no comprenem.]
[L'energia fosca infla l'univers]
[Aquesta és la frontera del coneixement actual - preparada per l'exploració i la descoberta.]
Filòsofs i poetes s'ha preguntat si el món acabarà amb foc,
o bé gel. Ara podem donar-hi resposta.
Les darreres descobertes diuen que l'univers està frenant,
sinó que està accelerant fora de control.
Creiem que l'univers morirà amb fred,
d'aquí a trilions i trilions d'anys.
L'espai buit té energia. En cada centímetre cúbic d'espai,
hi hagi o no quelcom, hi hagi o no partícules, matèria,
radiació, o el que sigui, encara hi ha energia, dins l'espai mateix.
I aquesta energia, d'acord amb Einstein, produeix un empenyiment en l'univers.
Què és doncs el que accelera l'univers?
Ho anomenem "energia fosca".
Aquest element és dominant en l'univers: gairebé 3/4
de l'energia de l'univers és energia fosca.
I no sabem què és.
L'energia fosca, a diferència de la matèria o la radiació,
no s'esvaeix mentre l'univers s'expandeix.
Això té conseqüències molt importants que determinen
com serà l'univers al futur.
Aleshores, com serà el futur de l'univers?
Si l'energia fosca roman dominant i repulsiva,
l'univers s'expandirà per sempre.
Ràpid, més ràpid i encara més amb el temps: un univers desbocat.
El 70% de l'energia de l'univers roman
a l'espai buit i no sabem per què.
Però sí que sabem què passarà.
Si aquesta energia hi continua sent, l'univers
esdevindrà fred, fosc i buit.
Aquest és el futur que podria ser.
No ho sabem perquè encara no coneixem la naturalesa
de l'energia fosca, fins que no la coneguem
no sabrem pas el futur, ni tan sols els nostres orígens,
aquesta és la raó per la qual ho volem saber i ho estudiem.
[Descobrir la vertadera naturalesa de l'energia fosca podria canviar completament la nostra visió del futur.]
[Si d'alguna manera aquesta energia afluixara l'univers es podria "ensorrar" sota la gravetat - el gran col·lapse.]
[Si augmentés, podria trencar-ne les costures - el gran esquinç.]
[Els físics sospiten de l'existència d'altres universos més enllà del nostre, cada un amb les seues pròpies lleis físiques.]
[Alguns proveïrien les condicions per a la vida. Altres s'ensorrarien o serien esquinçats.]
[D'altres encara podrien ser més exòtics que res que poguéssim imaginar.]
[Noves peces d'aquest trencaclosques són allà, esperant ser trobades.]
La previsió apunta a un univers cada cop més fred i buit.
Aleshores ens hem de preguntar si aquest final pot portar un nou començament.
Hi han idees per les quals el que vé a ser el final del nostre
univers pot d'alguna manera començar-ne un altre.
[S'especula que hi pot haver una manera d'escapar del nostre
univers abans que l'entropia ho esborri tot.]
[Podem crear universos simulats -virtuals- o bé, amb prou energia, crear-ne un altre com el nostre.]
Hem fet els càlculs, les equacions, semblen dir que si tenim
un accelerador de partícules que pot concentrar grans
quantitats d'energia en un sol punt potser es pot obrir
una "passarel·la" vers un nou univers nat.
Afrontar la mort de tot és potser la seva única manera d'escapar-se
Això revela una possiblitat interessant, si bé pura especulació,
que potser un univers que compta amb vida intel·ligent
crearà petits universos, barques salvavides, i podrà
així fer proliferar els nous universos joves.
Una evolució pot tenir lloc d'entre els universos,
en el "multivers". La supervivència del més apte.
Els universos en què no hi ha vida intel·ligent esdevenen
"infèrtils", en tant que no poden tenir fills.
Però els universos que tenen temperatures suaus, estrelles
com les nostres, crearien civilitzacions que poden portar
universos fills i que els permetria proliferar.
[Si no es pot escapar de l'univers, aleshores l'entropia avançarà, destruïnt el darrer forat negre supermassiu.]
[Així que el darrer explota i mor, enlluerna l'univers per darrera vegada.]
Passat un lapse de durada inimaginable, fins i tot els forats negres
s'hauran evaporat, i l'univers no serà res més que un mar de fotons
prenent gradualment la mateixa temperatura així que l'expansió
de l'univers els refreda fins al zero absolut.
Una vegada els darrers vestigis de les darreres estrelles
s'han descomposat i tot tendeix a la mateixa temperatura,
la història de l'univers tocarà el seu final.
[EL TEMPS DEIXA DE TENIR SENTIT]
[EL TEMPS DEIXA DE TENIR SENTIT]
Per primera vegada a la seua vida
[EL TEMPS DEIXA DE TENIR SENTIT]
l'univers serà permanent i invariable.
L'entropia deixa de créixer ja que el cosmos
no es pot desordenar pas més.
No hi passa res, ni hi passarà res
No hi passa res, ni hi passarà res, per sempre.
"Tot té les seves meravelles, fins i tot la foscor i el silenci...
...i aprenc, sigui quin sigui l'estat en el que estigui, a estar-hi satisfeta."
- Helen Keller
Realitzat per Melodysheep
Amb les veus de:
Per a Ash
Subtítols en català:
Jordi Balcells