Tenim més aliments dels que la gent pot menjar. Hi ha més cases que persones sense llar. Més roba de la que pot vestir la gent. Més dispositius dels que la gent pot utilitzar. Tenim una abundància de coneixements i de coses. Però malgrat tot això, tota l'espècie humana ha de comerciar per obtenir-los. Intercanviant la seva energia, temps, habilitats, dades, etc. No té sentit! Si tenim suficient per a tots nosaltres, per què jugar a aquest antic joc del comerç? Aquest joc de "faig alguna cosa per aconseguir alguna cosa més a canvi" crea un desequilibri de poder que incentivarà els comportaments egoistes i perversos; i condueix als molts problemes que veiem en el món actualment: Fam, corrupció, investigació científica deficient, mals productes, falta d'atenció mèdica, estratificació social i desigualtat, valors humans distorsionats, destrucció del medi ambient, etcètera. Mentre seguim jugant al Joc del Comerç, veurem milers de milions de problemes per als milers de milions d'éssers humans, i cap grup de persones o lleis creades pels humans serà capaç de prevenir o solucionar la majoria (o cap) d'aquests problemes. Per solucionar aquests problemes hem de desfer-nos del joc en si i migrar, en petits però molts passos, cap a una societat post-comerç. Per a això hem de reconèixer quin és el problema (el comerç), i fer-ho obsolet! Necessitem crear béns i serveis lliures de comerç! Videos, llibres, aliments, ciència i coneixement, cases i vaixells, aparells i documentals, i tota la resta. Com podem fer això? No ho sabem exactament. Però sí sabem que l'única forma d'avançar és fer que el comerç sigui obsolet, en cas contrari continuarem durant centenars o milers d'anys estafant-nos uns als altres fins a l'oblit. Si els éssers humans tinguessin accés, a tot el que necessiten i desitgen, lliure de comerç, sorgirien una explosió de conductes cooperatives, intel·ligents i relaxades, donant lloc a un món abundant i divers que només pot propulsar a la humanitat cap a una direcció més assenyada.