"Sense lluita, no hi ha progrés". "Els qui professen la llibertat, però desvaloren l'agitació, volen collir sense llaurar la terra". "Ells volen plutja sense llamps ni trons". "Ells volen l'oceà sense l'imponent rugit de les seves aigües". Frederick Douglass, 4 d'agost de 1857. [Abigail DeVille: "Light of Freedom"] [Madison Square Park] Inicialment, vaig trobar la cita de Frederick Douglass, i açò era només jo pensant en una manera de contextualitzar el que va succeir aquest estiu. Crec que van ser les imatges que va descriure. No vaig deixar de pensar en les ones ondulades, i en les onades de gent que es van unir, braç a braç, i van protestar davant, probablement, la mort, durant aquesta pandèmia, per a lluitar pel que aquesta nació en realitat fingeix haver estat fundada. És una conmemoració de les protestes i el moviment Black Lives Matter i de les vides negres en aquest continent per 400 anys. Mentre col·locava el braços, pensava en les maneres en què tot podia haver estat tan diferent, en les oportunitats i moments que es van perdre, cíclicament, en la història de Nova York i de la nació completament: oportunitats per a progressar o oportunitats que tinguessin igualtat de condicions. Vaig tenir una mestra de cuart grau realment increïble, el seu nom era Sra. Hammond. Ella era espectacular. Va fer que la història cobri vida de veritat. Va reproduir el discurs "Tinc un Somni" de Martin Luther King en vinil per a tots i no es va sentir ni una mosca a l'aula. Record subjetar la mà de la meva millor amiga baix de la taula tot el temps en estar tan commoguda per les seves paraules i pel poder de les seves paraules. Ella va plantar una llavor, certament, per a pensar com tots som participants en la història. En veure fotos de la mà de l'Estàtua de la Llibertat amb la torxa al parc, vaig pensar: "Puc deixar de buscar". "És això." "És tot en el que estic pensant..." ...tot del que vull parlar" La torxa i la mà de l'Estàtua de la Llibertat van estar en aquest parc durant sis anys, de 1876 a 1882 mentre intentaven recaptar fons per al pedestal per a l'Estàtua de la Llibertat. M'encanten les bastides. Són omnipresents ací a Nova York. Les coses sempre es construïxen i es derroquen. Aquesta idèa de la llibertat està en contínua construcció... ...i reconstrucció... ...de generació a generació. Penso que les campanes són un altre símbol de llibertat, però al estar en estar engabiades dins d'aquesta torxa, no poden emetre cap so. Això també és el combustible de la torxa, sent el foc blau el més calent que hi ha. La societat va intentar separar-nos o definir-nos pels nostres cossos... ...per on vivim... ...o per classe socioeconòmica, educació, tot. Però després, podem unir-nos col·lectivament i reclamar una cosa diferent. Crec que fer que això funcioni, va ser com una oració o una esperança, en certa manera, ...per alguna cosa per al futur... ...per a portar noms del pasat al present. I després, per a continuar en el futur, pasar el comandament i honrar la col·lectivitat.