"Sense lluita, no hi ha progrés".

"Els qui professen la llibertat, 
però desvaloren l'agitació,

volen collir 
sense llaurar la terra".

"Ells volen plutja sense llamps ni trons".

"Ells volen l'oceà 
sense l'imponent rugit de les seves aigües".

Frederick Douglass, 4 d'agost de 1857.

[Abigail DeVille: "Light of Freedom"]

[Madison Square Park]

Inicialment, vaig trobar 
la cita de Frederick Douglass,

i açò era només jo 
pensant en una manera de

contextualitzar el que 
va succeir aquest estiu.

Crec que van ser les imatges 
que va descriure.

No vaig deixar de pensar 
en les ones ondulades,

i en les onades de gent 
que es van unir, braç a braç,

i van protestar davant, 
probablement, la mort,

durant aquesta pandèmia,

per a lluitar pel que aquesta nació 
en realitat fingeix

haver estat fundada.

És una conmemoració de les protestes
i el moviment Black Lives Matter

i de les vides negres
en aquest continent per 400 anys.

Mentre col·locava el braços,

pensava en les maneres en què 
tot podia haver estat tan diferent,

en les oportunitats i moments
que es van perdre,

cíclicament, en la història de Nova York
i de la nació completament:

oportunitats per a progressar

o oportunitats que tinguessin 
igualtat de condicions.

Vaig tenir una mestra de cuart grau
realment increïble,

el seu nom era Sra. Hammond.

Ella era espectacular.