Return to Video

There's No Tomorrow (2012)

  • 0:07 - 0:11
    Incubate Pictures presenta
  • 0:14 - 0:19
    En associació amb Post Carbon Institute
  • 0:23 - 0:31
    There's No Tomorrow
  • 0:47 - 0:49
    Aquesta és la Terra
  • 0:49 - 0:51
    tal com es veia fa 90 milions d'anys.
  • 0:51 - 0:55
    Els geòlegs anomenen aquest període el dels "Darrers..."
  • 0:55 - 0:58
    era una època de escalfament global extrem
  • 0:58 - 1:00
    Quan els dinosaures encara dominaven el planeta.
  • 1:01 - 1:03
    Ells es van ocupar de les seves vides,
  • 1:03 - 1:05
    assegurar al seu lloc al cim de la cadena alimentària,
  • 1:08 - 1:10
    aliè als canvis que ocorren al seu voltant
  • 1:11 - 1:12
    Els continents s'estaven separant,
  • 1:12 - 1:15
    obrint enormes esquerdes en l'escorça terrestre.
  • 1:16 - 1:19
    Es van inundar, convertint-se en els mars.
  • 1:20 - 1:22
    Algues van prosperar en la calor extrema,
  • 1:22 - 1:24
    enverinant l'aigua.
  • 1:25 - 1:26
    ells van morir
  • 1:26 - 1:29
    i va caure, en els seus milers de milions, fins al fons de les esquerdes.
  • 1:32 - 1:34
    Els rius renten els sediments en els mars,
  • 1:34 - 1:36
    fins que van ser enterrats les restes orgàniques de les algues.
  • 1:38 - 1:41
    A mesura que la pressió va créixer, també ho va fer la calor,
  • 1:41 - 1:43
    fins que una reacció química transforma els orgànics
  • 1:43 - 1:46
    en combustibles fòssils d'hidrocarburs:
  • 1:46 - 1:49
    petroli i Gas Natural.
  • 1:49 - 1:51
    Un procés similar va ocórrer a la terra,
  • 1:52 - 1:54
    que va produir carbó.
  • 1:55 - 1:57
    Va prendre la natura al voltant de 5.000.000 anys
  • 1:57 - 2:02
    per crear els combustibles fòssils que el món consumeix en 1 any
  • 2:02 - 2:03
    rn manera de vida
  • 2:03 - 2:06
    depèn de la llum solar fossilitzada,
  • 2:06 - 2:10
    encara que un nombre sorprenent de persones donen per fet.
  • 2:13 - 2:18
    Des de 1860, els geòlegs han descobert més de 2 bilions de barrils de petroli.
  • 2:19 - 2:23
    Des de llavors, el món ha utilitzat aproximadament la meitat.
  • 2:26 - 2:29
    Abans d’extreure el petroli, s’ha de descobrir
  • 2:30 - 2:33
    En un principi era fàcil de trobar i barat d’extreure
  • 2:33 - 2:36
    El primer gran camp pertolífer americà va ser a Spindletop
  • 2:37 - 2:39
    descoberta al 1900
  • 2:39 - 2:40
    Moltes més la van seguir
  • 2:41 - 2:43
    Els geòlogs van rastrejar els Estats Units
  • 2:43 - 2:47
    Van trobar enormes dipòsits de petroli, gas natural i carbó
  • 2:48 - 2:51
  • 2:51 - 2:54
  • 2:56 - 2:58
  • 2:58 - 3:01
  • 3:02 - 3:05
  • 3:06 - 3:07
  • 3:07 - 3:10
  • 3:10 - 3:11
  • 3:11 - 3:14
  • 3:14 - 3:16
  • 3:17 - 3:20
  • 3:21 - 3:23
  • 3:23 - 3:25
  • 3:25 - 3:29
  • 3:29 - 3:33
  • 3:33 - 3:35
  • 3:35 - 3:37
  • 3:37 - 3:39
  • 3:39 - 3:41
  • 3:42 - 3:44
  • 3:45 - 3:46
  • 3:46 - 3:50
  • 3:50 - 3:53
  • 3:53 - 3:57
  • 3:57 - 4:00
  • 4:02 - 4:06
  • 4:06 - 4:08
  • 4:08 - 4:13
  • 4:14 - 4:17
  • 4:17 - 4:21
  • 4:22 - 4:25
  • 4:25 - 4:28
  • 4:29 - 4:32
  • 4:32 - 4:34
  • 4:36 - 4:37
  • 4:37 - 4:41
  • 4:41 - 4:46
  • 4:47 - 4:48
  • 4:48 - 4:50
  • 4:50 - 4:52
  • 4:54 - 4:56
  • 4:56 - 4:59
  • 5:01 - 5:05
  • 5:06 - 5:08
  • 5:08 - 5:10
  • 5:10 - 5:11
  • 5:11 - 5:14
  • 5:16 - 5:17
  • 5:17 - 5:20
  • 5:21 - 5:22
  • 5:22 - 5:26
  • 5:26 - 5:27
  • 5:29 - 5:31
  • 5:31 - 5:34
  • 5:34 - 5:36
  • 5:36 - 5:39
  • 5:42 - 5:44
  • 5:44 - 5:46
  • 5:46 - 5:48
  • 5:48 - 5:50
  • 5:51 - 5:53
  • 5:53 - 5:57
  • 5:58 - 6:01
    L’expansió de les ciutats obliga a la gent a recórrer molts kilòmetres
  • 6:01 - 6:03
    per anar a treballar i a l’escola.
  • 6:04 - 6:06
    Les grans ciutats han separat les zones residencials
  • 6:06 - 6:09
    i àrees comercials lluny de la ciutat,
  • 6:09 - 6:11
    obligant a a la gent a agafar el cotxe
  • 6:11 - 6:13
    Molts barris i comunitats
  • 6:13 - 6:16
    van ser dissenyats per assumir una abundància de petroli i energia.
  • 6:20 - 6:21
    Els productes químics derivats del petroli,
  • 6:21 - 6:23
    o petro-químics,
  • 6:23 - 6:24
    són essencials en l’elaboració d’innumerables productes.
  • 6:28 - 6:30
    L’agricultura moderna
  • 6:30 - 6:32
    depèn majoritàriament dels combustibles fòssils,
  • 6:32 - 6:33
    i els hospitals,
  • 6:34 - 6:35
    l'aviació,
  • 6:35 - 6:37
    la distribució de l’aigua,
  • 6:37 - 6:38
    i l’exèrcit,
  • 6:38 - 6:43
    el qual gasta al voltant de 140 milions de barrils de petroli a l’any.
  • 6:44 - 6:48
    Els combustibles fòssils són essencials per la creació de plàstics i polímers,
  • 6:48 - 6:53
    ingredients molt importants en ordinadors, dispositius d’oci i en la roba.
  • 6:54 - 6:57
    L’economia global depèn d’un creixement infinit,
  • 6:57 - 7:01
    amb demanda d’un creixent subministre d’energia barata.
  • 7:01 - 7:04
    Depenem tan del petroli i altres combustibles fòssils,
  • 7:04 - 7:07
    que una petita alteració en el seu subministre
  • 7:07 - 7:10
    pot tindre uns efectes incalculables en tots els aspectes de la nostra vida
  • 7:17 - 7:22
    ENERGIA
  • 7:23 - 7:26
    L’energia és la capacitat de desenvolupar un treball.
  • 7:26 - 7:36
    Un americà normal disposa de l’energia equivalent a 150 esclaus treballant les 24 hores al dia.
  • 7:36 - 7:39
    Els materials que emmagatzemen energia per treballar s’anomenen combustibles,
  • 7:39 - 7:42
    alguns combustibles contenen més energia que els altres.
  • 7:42 - 7:46
    Això se’n diu densitat energètica.
  • 7:46 - 7:50
    D’aquests combustibles, el petroli és el més crític.
  • 7:50 - 7:51
    El món consumeix 30 mil milions de barrils de petroli cada any,
  • 7:52 - 7:54
    que és equivalent a 4’2 km cúbics de petroli,
  • 7:55 - 7:56
    que conté tanta energia,
  • 7:56 - 7:59
    com la que generarien 52 plantes nuclears
  • 7:59 - 8:02
    funcionant durant 50 anys.
  • 8:03 - 8:07
    Tot i que el petroli només genera l’ 1’6% de l’electricitat d’Estats Units,
  • 8:08 - 8:11
    mou el 96% dels transports.
  • 8:12 - 8:15
    L’any 2008, Estats Units importava dos terços del petroli que consumia.
  • 8:16 - 8:18
    La majoria anava al Canadà,
  • 8:18 - 8:19
    Mèxic,
  • 8:20 - 8:21
    Aràbia Saudita,
  • 8:21 - 8:23
    Veneçuela,
  • 8:23 - 8:26
    Nigèria, Iraq i Angola
  • 8:27 - 8:29
  • 8:29 - 8:31
  • 8:33 - 8:35
  • 8:35 - 8:37
  • 8:38 - 8:40
  • 8:40 - 8:42
  • 8:42 - 8:44
  • 8:45 - 8:48
  • 8:49 - 8:53
  • 8:53 - 8:56
  • 8:56 - 8:59
  • 9:02 - 9:04
  • 9:04 - 9:08
  • 9:09 - 9:15
  • 9:15 - 9:18
  • 9:19 - 9:21
  • 9:21 - 9:24
  • 9:24 - 9:26
  • 9:26 - 9:29
  • 9:29 - 9:32
  • 9:32 - 9:35
  • 9:36 - 9:40
  • 9:40 - 9:44
  • 9:44 - 9:47
  • 9:50 - 9:53
  • 9:54 - 9:54
  • 9:54 - 9:58
  • 9:59 - 10:01
  • 10:01 - 10:03
  • 10:04 - 10:07
  • 10:07 - 10:10
  • 10:11 - 10:14
  • 10:14 - 10:17
  • 10:17 - 10:19
  • 10:19 - 10:23
  • 10:24 - 10:26
    L’esquist és un combustible excepcionalment pobre.
  • 10:26 - 10:29
    Lliura per lliura conté al voltant d'un terç de l'energia
  • 10:29 - 10:31
    d'una caixa de cereals per esmorzar.
  • 10:33 - 10:35
    Hi ha carbó en grans quantitats,
  • 10:35 - 10:38
    i genera gairebé la meitat de l'electricitat del planeta.
  • 10:39 - 10:41
    El món utilitza gairebé 2 milles cúbiques de carbó a l'any.
  • 10:42 - 10:47
    No obstant això, la producció mundial de carbó pot aconseguir el seu punt màxim abans de 2040.
  • 10:48 - 10:51
    L'afirmació que Estats Units té segles de dòlars en carbó és enganyosa,
  • 10:51 - 10:56
    ja que no té en compte la creixent demanda i la disminució de la qualitat.
  • 10:56 - 10:59
    La major part del carbó d'antracita d'alta qualitat s'ha anat,
  • 10:59 - 11:03
    deixant el carbó de baixa qualitat que és menys dens en energia.
  • 11:04 - 11:07
    Sorgeixen problemes de producció, com el carbó superficial s'esgota,
  • 11:07 - 11:11
    i els miners han d'excavar més profund i en les zones menys accessibles.
  • 11:11 - 11:14
    Molts destrueixen els cims de les muntanyes per arribar als jaciments de carbó,
  • 11:14 - 11:17
    causant un caos ambiental.
  • 11:20 - 11:23
    El gas natural es troba sovint juntament amb el petroli i el carbó.
  • 11:24 - 11:27
    Amèrica del Nord descobrí que el gas convencional va aconseguir el seu punt màxim en la dècada de 1950,
  • 11:27 - 11:30
    i la producció va aconseguir el seu punt màxim a principis de 1970.
  • 11:31 - 11:34
    Si el gràfic de descobriment s’avança 23 anys,
  • 11:34 - 11:39
    el possible futur de la producció de gas natural d'Amèrica del Nord convencional
  • 11:39 - 11:40
    es revela.
  • 11:41 - 11:45
    Avenços recents han permès l'extracció de gas natural no convencional,
  • 11:45 - 11:50
    com el gas d'esquist, el que podria ajudar a compensar caiguda en els propers anys.
  • 11:51 - 11:54
    El gas natural no convencional és controvertit,
  • 11:54 - 11:58
    ja que necessita alts preus de l'energia que siguin rendibles.
  • 11:58 - 12:00
    Fins i tot amb gas no convencional,
  • 12:00 - 12:05
    pot haver-hi un “peak” en la producció mundial de gas natural per a l'any 2030.
  • 12:08 - 12:11
    Encara hi ha grans reserves d'urani per la fissió nuclear.
  • 12:12 - 12:16
    Per reemplaçar els 10 terawatts el món actualment genera a partir de combustibles fòssils,
  • 12:16 - 12:19
    requeriria 10.000 plantes d'energia nuclear.
  • 12:19 - 12:24
    A aquest ritme, les reserves conegudes d'urani durarien només de 10 a 20 anys.
  • 12:25 - 12:29
    Els experiments amb plutoni basats en reactors reproductors ràpids
  • 12:29 - 12:31
    a França i Japó
  • 12:31 - 12:33
    han estat costosos fracassos.
  • 12:34 - 12:38
    La fusió nuclear s'enfronta a obstacles tècnics massius.
  • 12:39 - 12:40
    Després hi ha les energies renovables.
  • 12:40 - 12:45
    L’energia eòlica té alt TREI, però és intermitent.
  • 12:46 - 12:47
    L'energia hidroelèctrica és fiable,
  • 12:47 - 12:51
    però la majoria dels rius en el món desenvolupat ja estan represats.
  • 12:52 - 12:54
    Centrals elèctriques geotèrmiques convencionals
  • 12:54 - 12:57
    utilitzen punts d'accés existents prop de la superfície de la Terra.
  • 12:57 - 13:00
    Es limiten a aquestes àrees.
  • 13:01 - 13:03
  • 13:03 - 13:06
  • 13:06 - 13:09
  • 13:09 - 13:12
  • 13:13 - 13:15
  • 13:15 - 13:21
  • 13:22 - 13:25
  • 13:25 - 13:29
  • 13:31 - 13:35
  • 13:35 - 13:39
  • 13:41 - 13:43
  • 13:43 - 13:46
  • 13:46 - 13:50
  • 13:51 - 13:53
  • 13:53 - 13:57
  • 13:58 - 14:01
  • 14:02 - 14:05
  • 14:05 - 14:10
  • 14:10 - 14:14
  • 14:15 - 14:19
    Per subministrar la tercera part dels aliments dels Estats units es requereix un area

    tres vegades més gran que els seus aliments.
  • 14:20 - 14:23
    Per subministrar tot el petroli del Estats Units a l’any 2020,
  • 14:23 - 14:27
    és necesitará el doble de sòl, igual que pel consum d’aliments.
  • 14:29 - 14:34
    Sabem que l’ hidrogen és extret del gas natural, carbó o aigua.
  • 14:34 - 14:37
    cuand utilitzes més energia que l'hidrogen.
  • 14:37 - 14:40
    Això fa que l'hidrogen faci una economia antihigienica.
  • 14:42 - 14:46
    Tots els panels solars del món generen més energia
  • 14:46 - 14:48
    que dos fábriques de carbó.
  • 14:49 - 14:51
    El equivalent entre 1 y 4 tones de carbó
  • 14:51 - 14:54
    és utilitzat en la manufactura d'un sol panel solar.
  • 14:56 - 15:00
    Tindríem que cobrir més de 1400000 milles de panels
  • 15:00 - 15:02
    per trobar tota la quantitat del món d'energia
  • 15:02 - 15:07
    Tan sols en 2007 eren 4 milles.
  • 15:09 - 15:12
    L'energia solar concentrada, o solar térmica té un gran potencial
  • 15:12 - 15:16
    però de moment només hi ha un petit nombre de fabriques en funcionemt.
  • 15:18 - 15:19
    També es limita pel clima assolellat
  • 15:19 - 15:22
    Requereixen grans quantitats d’electricitat
  • 15:22 - 15:24
    per ser transmesos a través de llargues distàncies.
  • 15:26 - 15:29
    Tots els de l’alternativa al petroli depenen de la maquinària motoritzada de l'oli
  • 15:29 - 15:34
    o requereixen materials com ara plástics, que són produïts a partir de l'oli.
  • 15:36 - 15:39
    En considerar les futures demandes de nous i sorprenents camps invencions.
  • 15:39 - 15:40
    pregunto:
  • 15:40 - 15:44
    l'advocat té un model comercial de la invenció que funciona?
  • 15:45 - 15:47
    Quina és la seva densitat d'energia?
  • 15:48 - 15:50
    Pot ser emmagatzemadsa o fácilment distribuïda?
  • 15:51 - 15:53
    És fiable o intermitent?
  • 15:53 - 15:56
  • 15:56 - 15:59
  • 16:00 - 16:02
  • 16:02 - 16:05
    Quins són els impactes mediambientals?
  • 16:05 - 16:08
    Recorda que els nombres grans poden ser enganyosos.
  • 16:08 - 16:10
    Per exemple: mil milions de barrils de petroli
  • 16:10 - 16:14
    satisfaran la demanda mundial durant només 12 dies.
  • 16:15 - 16:19
    Una transició dels combustibles fòssils seria un repte monumental.
  • 16:20 - 16:24
    Al 2007, el carbó generava el 48,5% de l’electricitat als EUA.
  • 16:24 - 16:27
    el 21,6% provenia del gas natural,
  • 16:27 - 16:30
    l’1,6%, del petroli,
  • 16:30 - 16:33
    el 19,4%, de les centrals nuclears,
  • 16:33 - 16:35
    el 5,8%, de les centrals hidroelèctriques.
  • 16:35 - 16:39
    Les altres renovables generaven només el 2,5%.
  • 16:40 - 16:43
    És possible reemplaçar un sistema basat en combustibles fòssils
  • 16:43 - 16:46
    amb el ventall d’alternatives?
  • 16:46 - 16:49
    Seran necessaris grans avenços tecnològics,
  • 16:49 - 16:52
    així com voluntat política i cooperació,
  • 16:52 - 16:53
    enormes inversions,
  • 16:54 - 16:56
    consensos internacionals,
  • 16:56 - 16:59
    l’adaptació de l’economia mundial, valorada en 45 trilions de dòlars,
  • 16:59 - 17:02
    incloent-hi el transport,
  • 17:02 - 17:03
    les indústries de manufactura,
  • 17:03 - 17:05
    i els sistemes agrícoles,
  • 17:05 - 17:09
    així com oficials competents per gestionar la transició..
  • 17:10 - 17:12
    Si tots aquests estan coberts,
  • 17:12 - 17:15
    podríem continuar amb l’actual sistema de vida?
  • 17:19 - 17:21
    CREIXEMENT
  • 17:21 - 17:23
    Aquests bacteris viuen en una ampolla.
  • 17:24 - 17:26
    La seva població es dobla cada minut.
  • 17:27 - 17:29
    A les 11:00 hi ha un bacteri.
  • 17:30 - 17:32
    A les 12:00 l’ampolla està plena.
  • 17:33 - 17:35
    Està mig plena a les 11:59
  • 17:35 - 17:38
    deixant només l’espai suficient per un altre doblament.
  • 17:39 - 17:41
    Els bacteris veuen el perill.
  • 17:41 - 17:44
    Busquen més ampolles, i en troben tres.
  • 17:44 - 17:47
    Consideren que el seu problema està resolt.
  • 17:47 - 17:50
    A les 12:00 la primera ampolla està plena.
  • 17:50 - 17:53
    A les 12:01 la segona ampolla està plena.
  • 17:54 - 17:57
    A les 12:02 totes les ampolles estan plenes.
  • 17:58 - 18:00
    Aquest és el problema que encarem,
  • 18:00 - 18:03
    degut al doblament causat pel Creixement Exponencial.
  • 18:06 - 18:09
    Quan la humanitat va començar a utilitzar el carbó i el petroli com a fonts d’energia,
  • 18:09 - 18:13
    va experimentar un creixement imprecedent.
  • 18:14 - 18:17
    Fins i tot les taxes de baix creixement en produeixen de grans a la llarga.
  • 18:19 - 18:20
    Amb una taxa de creixement de l'1%,
  • 18:20 - 18:23
    una economia es doblaria en 70 anys.
  • 18:24 - 18:27
    Amb un 2% de taxa es doblaria en 35 anys.
  • 18:27 - 18:29
    Amb un 10% de taxa de creixement,
  • 18:29 - 18:32
    una economia es doblaria en només 7 anys.
  • 18:33 - 18:37
    Si una economia creix en una mitjana actual del 3%,
  • 18:37 - 18:40
    es doblarà cada 23 anys.
  • 18:41 - 18:44
    Amb cada doblament, la demanda energètica i de recursos
  • 18:44 - 18:47
    excediria tots els doblaments anteriors combinats.
  • 18:48 - 18:52
    El sistema de finançament es basa en assumir el creixement
  • 18:52 - 18:56
  • 18:57 - 18:58
  • 18:58 - 19:01
  • 19:01 - 19:05
  • 19:05 - 19:06
  • 19:06 - 19:09
  • 19:10 - 19:13
  • 19:13 - 19:18
  • 19:19 - 19:22
  • 19:22 - 19:24
  • 19:24 - 19:26
  • 19:26 - 19:28
  • 19:30 - 19:31
  • 19:31 - 19:34
  • 19:36 - 19:37
  • 19:38 - 19:40
  • 19:41 - 19:42
  • 19:42 - 19:43
  • 19:43 - 19:44
  • 19:44 - 19:46
  • 19:46 - 19:48
  • 19:48 - 19:50
  • 19:50 - 19:51
  • 19:51 - 19:52
  • 19:52 - 19:54
  • 19:55 - 19:57
  • 19:57 - 20:01
  • 20:02 - 20:06
  • 20:06 - 20:09
  • 20:09 - 20:12
  • 20:13 - 20:14
  • 20:14 - 20:18
  • 20:18 - 20:19
  • 20:19 - 20:21
    reducció de l’ ozó,
  • 20:21 - 20:23
    increment de grans inundacions,
  • 20:23 - 20:26
    danys als ecosistemes oceànics,
  • 20:26 - 20:28
    incloent escapaments de nitrogen,
  • 20:28 - 20:31
    pèrdua de selva i boscos,
  • 20:31 - 20:33
    increment de terra domesticada,
  • 20:33 - 20:36
    i extinció d’espècies.
  • 20:38 - 20:40
    si poséssim un únic gra d’ arròs
  • 20:40 - 20:42
    en el primer quadrat d’un tauler d’ escacs,
  • 20:42 - 20:45
    dupliquéssim aquesta quantitat i poséssim dos grans en el segon,
  • 20:46 - 20:49
    dupliquéssim un altre cop i poséssim quatre en el tercer,
  • 20:49 - 20:51
    dupliquéssim un alter cop i vuit en el quart,
  • 20:52 - 20:53
    i continuéssim d’ aquesta manera,
  • 20:53 - 20:55
    posant en cada quadre el doble de nombres de grans
  • 20:55 - 20:57
    que a l’ anterior,
  • 20:57 - 20:59
    en el moment que arribéssim al quadre final,
  • 20:59 - 21:01
    necessitaríem l’ astronòmica xifra de grans de:
  • 21:04 - 21:05
    9 trilions,
  • 21:05 - 21:07
    223 mil bilions,
  • 21:07 - 21:09
    372 bilions,
  • 21:09 - 21:11
    36 mil milions,
  • 21:11 - 21:13
    854 milions,
  • 21:13 - 21:17
    776 mil grans:
  • 21:17 - 21:19
    més grans dels que la humanitat
  • 21:19 - 21:22
    ha cultivat en els últims deu mil anys.
  • 21:23 - 21:24
    Les economies modernes,
  • 21:24 - 21:25
    al igual que els grans del tauler d’escacs,
  • 21:25 - 21:27
    es dupliquen cada poques dècades.
  • 21:28 - 21:31
    En quin quadre del tauler estem?
  • 21:33 - 21:35
    A demes de l’energia,
  • 21:35 - 21:38
    la civilització requereix altres molts recursos essencials:
  • 21:38 - 21:39
    aigua dolça,
  • 21:39 - 21:40
    terra fèrtil,
  • 21:40 - 21:41
    aliments,
  • 21:41 - 21:42
    boscos
  • 21:42 - 21:44
    i molts tipus de minerals i metalls.
  • 21:45 - 21:46
    El creixement està limitat
  • 21:46 - 21:49
    per el recurs essencial amb menor disponibilitat.
  • 21:51 - 21:52
    Un barril està fet amb làmines de fusta que omplíssim d’aigua,
  • 21:52 - 21:55
  • 21:55 - 21:58
  • 21:58 - 22:01
  • 22:02 - 22:04
  • 22:04 - 22:07
  • 22:08 - 22:10
  • 22:10 - 22:14
  • 22:23 - 22:26
    MENJAR
  • 22:27 - 22:28
    El subministrament global dels aliments
  • 22:28 - 22:30
    depèn en gran part dels combustibles fòssils.
  • 22:32 - 22:33
    Abans de la Primera Guerra Mundial,
  • 22:33 - 22:35
    tota l’agricultura era orgànica.
  • 22:36 - 22:40
    Després de la invenció dels fertilitzants i els pesticides derivats dels combustibles fòssils
  • 22:40 - 22:42
    es van produir millores a gran escala en la producció d’aliments,
  • 22:43 - 22:45
    permetent increments de la població humana.
  • 22:48 - 22:49
    L’ús de fertilitzants artificials
  • 22:49 - 22:52
    ha alimentat a molta més gent de la que hagués estat possible
  • 22:52 - 22:55
    amb només agricultura ecològica.
  • 22:56 - 22:58
    Els combustibles fòssils són necessaris per els equips de producció agrícola,
  • 22:58 - 23:00
    transport,
  • 23:00 - 23:01
    refrigeració,
  • 23:01 - 23:03
    empaquetament en plàstic
  • 23:03 - 23:05
    i cocció.
  • 23:05 - 23:09
    L’agricultura moderna utilitza la terra per transformar els combustibles fòssils en menjar
  • 23:09 - 23:11
    i el menjar en persones.
  • 23:12 - 23:14
    S’utilitzen al voltant de set calories d’energia de combustible fòssil
  • 23:14 - 23:17
    per produir una caloria de menjar.
  • 23:19 - 23:25
    Als Estats Units el menjar viatja aproximadament 2400 km des de la granja fins el consumidor.
  • 23:30 - 23:32
    A més a més de la disminució dels combustibles,
  • 23:32 - 23:35
    hi ha diverses amenaces al sistema actual de producció d’aliments.
  • 23:35 - 23:36
    L’energia barata,
  • 23:36 - 23:38
    les millores tecnològiques
  • 23:38 - 23:41
    i les subvencions han permès captures massives de peix.
  • 23:43 - 23:46
    La pesca global va arribar al seu màxim a finals de la dècada de 1980,
  • 23:46 - 23:49
    obligant a molts pescadors a desplaçar-se a zones més profundes.
  • 23:53 - 23:56
    El nitrogen alliberat pels fertilitzants basats en combustibles fòssils
  • 23:56 - 24:00
    contamina els rius i mars creant enormes zones mortes.
  • 24:00 - 24:01
    A aquest ritme,
  • 24:01 - 24:04
    es preveu que totes les poblacions de peixos es col·lapsin
  • 24:04 - 24:06
    el 2048.
  • 24:07 - 24:11
    La pluja àcida procedent de les ciutats i indústries elimina del sòl nutrients vitals
  • 24:11 - 24:12
    com el potassi,
  • 24:12 - 24:13
    el calci,
  • 24:13 - 24:14
    o el magnesi.
  • 24:18 - 24:20
    Una altra amenaça és l’escassetat d’aigua.
  • 24:20 - 24:25
    Moltes granges utilitzen el regadiu d’aigua subterrània bombejada des dels aqüífers.
  • 24:26 - 24:29
    Els aqüífers necessiten milers d’anys per omplir-se,
  • 24:29 - 24:31
    però poden arribar a secar-se en poques dècades,
  • 24:31 - 24:33
    com els pous petrolífers.
  • 24:34 - 24:37
    Als Estats Units, l’enorme aqüífer d’Ogallala s’ha reduït a tal nivell
  • 24:37 - 24:41
    que molts agricultors han hagut de tornar a conreus de secà, menys productius.
  • 24:42 - 24:47
    Addicionalment, l’ús de regadius i fertilitzants pot portar a la salinització,
  • 24:47 - 24:49
    l’acumulació de sal al sòl.
  • 24:49 - 24:52
    Aquesta és una de les principals causes de desertificació.
  • 24:53 - 24:56
  • 24:56 - 24:58
  • 24:58 - 25:01
  • 25:01 - 25:03
  • 25:03 - 25:06
  • 25:09 - 25:13
  • 25:13 - 25:18
  • 25:19 - 25:20
  • 25:20 - 25:22
  • 25:22 - 25:28
  • 25:29 - 25:32
  • 25:32 - 25:35
  • 25:37 - 25:39
  • 25:40 - 25:42
  • 25:42 - 25:44
  • 25:44 - 25:47
  • 25:47 - 25:52
  • 25:53 - 25:54
  • 25:54 - 25:56
  • 25:56 - 25:58
  • 25:58 - 26:01
  • 26:01 - 26:04
  • 26:04 - 26:07
  • 26:07 - 26:10
  • 26:11 - 26:13
  • 26:13 - 26:16
  • 26:16 - 26:19
  • 26:21 - 26:24
    Mil milions de persones ja estan desnodrides
  • 26:24 - 26:28
    En els propers anys s'haurà de desafiar a alimentar a 9 milions,
  • 26:28 - 26:32
    quan el petroli mundial i la producció de gas natural estaran en declivi.
  • 26:41 - 26:43
    FINAL FELIÇ
  • 26:46 - 26:48
    L'economia mundial creix exponencialment,
  • 26:48 - 26:50
    al voltant d'un 3% anual,
  • 26:50 - 26:53
    el consum de quantitats cada vegada majors de combustibles no renovables,
  • 26:53 - 26:55
    minerals i metalls,
  • 26:55 - 26:57
    així com els recursos renovables
  • 26:57 - 27:00
    com l'aigua, els boscos, els sòls i els peixos
  • 27:00 - 27:02
    més ràpids que es poden trobar.
  • 27:04 - 27:06
    Fins i tot a una taxa de creixement de l'1%,
  • 27:06 - 27:08
    l'economia es duplicarà en setanta anys.
  • 27:10 - 27:13
    El problema és intensificat per altres factors:
  • 27:13 - 27:16
    La globalització permet a les persones en un continent
  • 27:16 - 27:18
    comprar béns i aliments fets pels d'un altre.
  • 27:19 - 27:21
    Les línies de subministrament són llargues,
  • 27:21 - 27:24
    això suposa una pressió sobre un recurs limitat d'oli.
  • 27:26 - 27:29
    Ara confiem en països llunyans per a les necessitats bàsiques.
  • 27:31 - 27:33
    Les ciutats modernes són dependents de combustibles fòssils.
  • 27:34 - 27:37
    La majoria de sistemes bancaris es basen en el deute,
  • 27:37 - 27:40
    obligant a la gent a l'espiral de préstecs i devolucions,
  • 27:40 - 27:42
    produint creixement.
  • 27:43 - 27:46
    Que es pot fer en el cas d'aquests problemes?
  • 27:47 - 27:49
    Molts creuen que la crisi es pot prevenir
  • 27:49 - 27:50
    a través de la conservació,
  • 27:50 - 27:51
    la tecnologia,
  • 27:51 - 27:53
    el creixement intel·ligent,
  • 27:53 - 27:54
    el reciclatge,
  • 27:54 - 27:55
    els cotxes elèctrics i híbrids,
  • 27:55 - 27:57
    la substitució,
  • 27:57 - 27:58
    o la votació.
  • 28:00 - 28:01
    La conservació estalviarà diners,
  • 28:01 - 28:04
    però per si sola no salvarà el planeta.
  • 28:05 - 28:07
    Si algunes persones retallen l'ús de l'oli,
  • 28:07 - 28:10
    la reducció de la demanda podria baixar el preu,
  • 28:10 - 28:12
    el que permet a altres comprar per menys.
  • 28:13 - 28:14
    De la mateixa manera,
  • 28:14 - 28:17
    Un motor més eficient que utilitza menys energia,
  • 28:17 - 28:21
    paradoxalment, conduir a un major consum d'energia.
  • 28:22 - 28:23
    Al segle XIX,
  • 28:23 - 28:26
    l'economista anglès William Stanley Jevons
  • 28:26 - 28:28
    es va adonar que la millora de les màquines de vapor fan el carbó
  • 28:28 - 28:31
    una font de combustible més rendible,
  • 28:31 - 28:33
    el que va portar a l'ús de més màquines de vapor,
  • 28:33 - 28:36
    el que va augmentar el consum total de carbó.
  • 28:37 - 28:40
    El creixement de l'ocupació consumirà tota l'energia o els recursos
  • 28:40 - 28:42
    salvats per mitjà de la conservació.
  • 28:48 - 28:49
    Molts creuen que els científics
  • 28:49 - 28:52
    resoldran aquests problemes amb les noves tecnologies.
  • 28:52 - 28:55
  • 28:56 - 28:58
  • 28:58 - 29:00
  • 29:00 - 29:02
  • 29:02 - 29:03
  • 29:03 - 29:05
  • 29:05 - 29:08
  • 29:09 - 29:10
  • 29:10 - 29:12
  • 29:12 - 29:14
  • 29:14 - 29:16
  • 29:17 - 29:18
  • 29:18 - 29:22
  • 29:22 - 29:25
  • 29:26 - 29:29
  • 29:29 - 29:31
  • 29:31 - 29:33
  • 29:33 - 29:35
  • 29:35 - 29:36
  • 29:36 - 29:38
  • 29:38 - 29:40
  • 29:40 - 29:42
  • 29:42 - 29:44
  • 29:44 - 29:45
  • 29:45 - 29:47
  • 29:47 - 29:48
  • 29:49 - 29:53
  • 29:53 - 29:54
  • 29:57 - 30:01
  • 30:01 - 30:04
  • 30:04 - 30:05
  • 30:05 - 30:08
  • 30:09 - 30:10
  • 30:11 - 30:12
  • 30:12 - 30:14
  • 30:16 - 30:20
  • 30:20 - 30:23
  • 30:25 - 30:28
  • 30:28 - 30:31
  • 30:31 - 30:33
  • 30:33 - 30:37
  • 30:37 - 30:41
  • 30:43 - 30:47
  • 30:47 - 30:49
  • 30:49 - 30:53
  • 30:54 - 30:57
  • 30:57 - 31:00
  • 31:01 - 31:02
  • 31:03 - 31:05
  • 31:05 - 31:07
  • 31:08 - 31:10
  • 31:10 - 31:12
  • 31:14 - 31:19
  • 31:20 - 31:22
  • 31:22 - 31:25
  • 31:25 - 31:28
  • 31:29 - 31:31
  • 31:31 - 31:33
  • 31:33 - 31:35
  • 31:35 - 31:39
  • 31:40 - 31:42
  • 31:44 - 31:46
  • 31:46 - 31:49
  • 31:50 - 31:53
  • 31:54 - 31:56
  • 31:56 - 31:58
  • 31:59 - 32:02
  • 32:02 - 32:04
  • 32:05 - 32:06
  • 32:07 - 32:12
  • 32:12 - 32:15
  • 32:16 - 32:18
  • 32:18 - 32:19
  • 32:19 - 32:20
  • 32:20 - 32:24
  • 32:25 - 32:28
  • 32:29 - 32:33
  • 32:34 - 32:36
  • 32:36 - 32:39
  • 32:40 - 32:41
  • 32:42 - 32:43
  • 32:43 - 32:45
  • 32:45 - 32:48
  • 32:48 - 32:52
  • 32:52 - 32:55
  • 32:55 - 32:57
  • 32:58 - 33:00
  • 33:00 - 33:02
  • 33:02 - 33:06
  • 33:07 - 33:08
  • 33:08 - 33:12
  • 33:13 - 33:15
  • 33:15 - 33:18
Title:
There's No Tomorrow (2012)
Description:

The first production by http://www.incubatepictures.com:
A 34 minute animated documentary about resource depletion and the impossibility of infinite growth on a finite planet.

more » « less
Video Language:
English
Duration:
34:53

Catalan subtitles

Incomplete

Revisions