Return to Video

La neurociència de la imaginació - Andrey Vyshedskiy

  • 0:08 - 0:12
    Imagina per un instant
    un ànec impartint una classe de francès,
  • 0:12 - 0:15
    una partida de ping-pong en òrbita,
    al voltant d'un forat negre,
  • 0:15 - 0:18
    o un dofí fent equilibris amb una pinya.
  • 0:18 - 0:21
    És probable que no hagis vist mai
    cap d'aquestes coses,
  • 0:21 - 0:24
    però les has pogut imaginar al moment.
  • 0:24 - 0:28
    Com s'ho fa el cervell per a produir
    la imatge d'una cosa que no has vist mai?
  • 0:28 - 0:29
    No sembla gaire difícil,
  • 0:29 - 0:32
    però és només perquè
    estem acostumats a fer-ho.
  • 0:32 - 0:35
    Resulta que, de fet, es tracta
    d'un problema complex
  • 0:35 - 0:39
    que requereix d'una sofisticada
    coordinació a l'interior del teu cervell.
  • 0:39 - 0:42
    Això passa perquè, per a crear
    imatges noves i estranyes,
  • 0:42 - 0:47
    el teu cervell pren peces conegudes
    i les acobla de noves maneres,
  • 0:47 - 0:50
    com si fos un collage fet
    de fragments de fotos.
  • 0:50 - 0:53
    El cervell ha de fer malabarismes
    entre milers de senyals elèctriques
  • 0:53 - 0:58
    duent-les totes cap al seu destí
    al moment oportú precís.
  • 0:58 - 1:00
    Quan mires un objecte,
  • 1:00 - 1:04
    s'activen milers de neurones
    del teu còrtex posterior.
  • 1:04 - 1:07
    Aquestes neurones codifiquen
    diverses característiques de l'objecte:
  • 1:07 - 1:11
    amb punxes, fruit, marró, verd i groc.
  • 1:11 - 1:16
    L'activació sincrònica reforça
    les connexions en aquest grup de neurones,
  • 1:16 - 1:20
    enllaçant-les en el que es coneix
    com a "conjunt neuronal",
  • 1:20 - 1:22
    en aquest cas, el d'una pinya.
  • 1:22 - 1:25
    En neurociència, això s'anomena
    el principi de Hebbian:
  • 1:25 - 1:29
    les neurones que s'activen juntes,
    s'interconnecten.
  • 1:29 - 1:31
    Si més tard proves d'imaginar una pinya,
  • 1:31 - 1:36
    tota el conjunt s'il·luminarà,
    i muntarà una imatge mental completa.
  • 1:36 - 1:39
    Els dofins són codificats
    per un conjunt neuronal diferent.
  • 1:39 - 1:41
    De fet, cada objecte que hagis vist
  • 1:41 - 1:45
    és codificat per un
    conjunt neuronal que se li associa,
  • 1:45 - 1:49
    les neurones interconnectades
    per aquella activació sincrònica.
  • 1:49 - 1:53
    Però aquest principi no explica
    l'infinit nombre d'objectes
  • 1:53 - 1:57
    que podem evocar amb la imaginació
    sense haver-los vist mai.
  • 1:57 - 2:02
    El conjunt neuronal per a un dofí que fa
    equilibris amb una pinya no existeix.
  • 2:02 - 2:05
    Llavors, com és que tot i així
    podem imaginar-ho?
  • 2:05 - 2:08
    Una hipòtesi,
    anomenada Teoria de la Síntesi Mental,
  • 2:08 - 2:11
    diu que, de nou,
    la sincronització n'és la clau.
  • 2:11 - 2:14
    Si els conjunts neuronals
    per al dofí i la pinya
  • 2:14 - 2:16
    s'activen al mateix temps,
  • 2:16 - 2:21
    podem percebre els dos objectes
    independents com una única imatge.
  • 2:21 - 2:24
    Però quelcom al teu cervell
    ha de coordinar aquesta activació.
  • 2:24 - 2:28
    Un candidat plausible és
    el còrtex prefrontal,
  • 2:28 - 2:31
    que està implicat en
    totes les funcions cognitives complexes.
  • 2:31 - 2:35
    Les neurones del còrtex prefrontal estan
    connectades amb les del posterior
  • 2:35 - 2:40
    per unes extensions cel·lulars allargades
    anomenades fibres neuronals.
  • 2:40 - 2:44
    La teoria de la síntesi mental proposa
    que, com un titellaire que mou els fils,
  • 2:44 - 2:48
    les neurones del còrtex prefrontal
    envien senyals elèctrics
  • 2:48 - 2:50
    a través d'aquestes fibres neuronals
  • 2:50 - 2:53
    a múltiples conjunts
    al còrtex posterior.
  • 2:53 - 2:56
    Això les activa a l'uníson.
  • 2:56 - 2:59
    Si els conjunts neuronals
    s'encenen al mateix temps,
  • 2:59 - 3:04
    experimentes la imatge composta
    tal com si ja l'haguessis vist abans.
  • 3:04 - 3:07
    La sincronització conscient i intencionada
  • 3:07 - 3:10
    de diferents conjunts neuronals
    a través del còrtex prefrontal
  • 3:10 - 3:12
    s'anomena síntesi mental.
  • 3:12 - 3:14
    Per a què la síntesi mental funcioni,
  • 3:14 - 3:19
    els senyals haurien d'arribar
    als dos conjunts neuronals alhora.
  • 3:19 - 3:21
    El problema és que algunes neurones
  • 3:21 - 3:25
    estan molt més allunyades
    del còrtex prefrontal que altres.
  • 3:25 - 3:28
    Si els senyals viatgéssin per
    ambdues fibres a la mateixa velocitat,
  • 3:28 - 3:31
    arribarien desincronitzades.
  • 3:31 - 3:34
    No pots canviar la llargada
    de les connexions,
  • 3:34 - 3:37
    però el teu cervell,
    especialment mentre es desenvolupa,
  • 3:37 - 3:41
    té una manera de canviar
    la velocitat de conducció.
  • 3:41 - 3:46
    Les fibres neuronals estan recobertes
    d'una matèria greixosa que es diu mielina.
  • 3:46 - 3:47
    La mielina és un aïllant
  • 3:47 - 3:52
    i accelera els senyals elèctrics
    comprimint la fibra nerviosa.
  • 3:52 - 3:56
    Algunes fibres nervioses tenen
    fins a 100 capes de mielina.
  • 3:56 - 3:58
    Altres, només unes quantes.
  • 3:58 - 4:00
    I les fibres amb capes
    més gruixudes de mielina
  • 4:00 - 4:04
    poden transportar els senyals
    100 vegades més ràpidament, o més,
  • 4:04 - 4:07
    que les que en tenen una capa més fina.
  • 4:07 - 4:10
    Alguns científics creuen ara que
    aquesta diferència en la mielinització
  • 4:10 - 4:14
    podria ser la clau de la unificació
    dels temps de transmissió al cervell,
  • 4:14 - 4:17
    i, per tant, de la nostra
    capacitat de síntesi mental.
  • 4:17 - 4:20
    Molta d'aquesta mielinització
    es produeix durant la infància.
  • 4:20 - 4:22
    Per tant, des de ben petits
  • 4:22 - 4:26
    la nostra imaginació pot tenir a veure
    amb el desenvolupament del cervell,
  • 4:26 - 4:28
    les connexions mielinitzades del qual
  • 4:28 - 4:32
    poden elaborar simfonies creatives
    al llarg de les nostres vides.
Title:
La neurociència de la imaginació - Andrey Vyshedskiy
Speaker:
Andrey Vyshedskiy
Description:

Pots veure la lliçó sencera aquí: http://ed.ted.com/lessons/the-neuroscience-of-imagination-andrey-vyshedskiy

Imagina per un instant un ànec impartint una classe de francès. Una partida de ping-pong en òrbita al voltant d'un forat negre. Un dofí fent equilibris amb una pinya. És probable que no hagis vist mai cap d'aquestes coses. Però les has pogut imaginar al moment. Com s'ho fa el cervell per a produir la imatge d'una cosa que no has vist mai? L'Andrey Vishedskiy ens dóna detalls de la neurociència de la imaginació.

Una lliçó d'Andrey Vyshedskiy amb animacions de Tomás Pichardo-Espaillat.

more » « less
Video Language:
English
Team:
TED
Project:
TED-Ed
Duration:
04:49

Catalan subtitles

Revisions