Com Amazon, Apple, Facebook i Google manipulen les nostres emocions

El capital unit d'Amazon, Apple, Facebook i Google actual és equivalent al PIB de l'Índia. Com s'han infiltrat aquestes quatre companyies a les nostres vides de tal manera? En una espectacular crítica, Scott Galloway comparteix observacions i sorprenents estadístiques sobre la seva dominació i motivació, i què passa quan la societat prèmia el valor pels accionistes per sobre de tot. Seguit d'una ronda de preguntes amb el cap de TED, Chris Anderson. (Nota: Aquesta xerrada conté llenguatge gràfic.)

[Aquesta xerrada conté material gràfic.
S'aconsella discreció a l'espectador]

Aquesta és la primera
i darrera diapositiva

que cada un dels meus 6.400 estudiants
dels últims 15 anys ha vist.

No crec que es pugui construir
una organització multibilionària

llevat que tinguis clar
a quin instint o òrgan t'enfoques.

La nostra espècie
necessita un ésser superior.

El nostre avantatge competitiu
com a espècie és el cervell,

prou robust
per plantejar preguntes complicades,

però, malauradament, no té el poder
de processament per contestar-les,

i això crea una necessitat
d'un ésser superior

al qual puguem pregar
i acudir per tenir respostes.

Què és una pregària?

Enviar un dubte a l'univers,

i que amb sort hi hagi
algún tipus d'intervenció divina

—no cal que sapiguem què està passant—

d'un ésser superior
que tot ho sap, tot ho veu

i ens garanteix
que aquesta és la resposta correcta.

"Estarà bé el meu fill?"

Teniu el planeta de les coses,

el planeta de la feina,

el planeta dels amics.

Si teniu fills,

ja sabeu que quan les coses
no van bé amb els fills,

tot es desfà

al nostre univers
baix el Sol que són els fills.

"Estarà bé el meu fill?"

"Símptomes i tractament del crup"
al cercador de Google.

Una de cada sis cerques fetes a Google
mai no s'han buscat abans

en la història humana.

Quin sacerdot, professor, rabí, erudit,
mentor o cap té tanta credibilitat

que una de cada sis preguntes que li fan

no s'han plantejat mai abans?

Google és el Déu de l'home modern.

Imagineu la vostra cara i nom sobre
tot el que heu posat en aquella caixeta,

i us adonareu que confieu més en Google
que en qualsevol altra entitat

de la vostra història.

(Rialles)

Seguim baixant pel tors.

(Rialles)

Una altra cosa meravellosa
sobre la nostra espècie

és que no sols necessitem que ens estimin,
sinó també estimar a altres.

Els nens amb mala nutrició
però amb molt afecte

obtenen millors resultats que els nens
amb bona nutrició i poc afecte.

No obstant, el millor senyal
que pots arribar

a formar part de la població
que creix més ràpid del món

—els centenaris,
gent que arriba als tres dígits—

hi ha tres senyals.

En ordre invers: la genètica,
no tan important com us agradaria pensar,

podeu seguir maltractant el cos

i pensant, "L'oncle Joe arribà als 95,

la sort està dictada."

És menys important del que penseu.

El segon és l'estil de vida.

No fumar, no ser obès, i prevenció:

elimina uns dos terços
dels càncers en estat inicial

i malalties cardiovasculars.

El primer indicador o senyal
que arribareu als tres dígits:

A quanta gent estimeu?

Cuidar és la càmera de seguretat

—recorrem a la càmera
de baixa resolució del nostre cervell—

que decideix si afegeixes valor o no.

Facebook estimula la necessitat instintiva
no només de ser estimats,

sinó també d'estimar,

sobretot amb fotografies
que creen empatia,

catalitzen i reforcen
les nostres relacions.

Seguim descendint pel tors.

Amazon és l'intestí consumidor.

Les ganes de més ens són innates.

La penalització per massa poc
és morir-se de fam i malnutrició.

Obriu els calaixos, obriu els armaris,

teniu de 10 a 100 vegades més
del que necessiteu.

Per què?

Perquè el càstig
per massa poc és més gran

que el càstig per massa.

Així que "més per menys" és una estratègia
de negoci que no passa de moda.

És l'estratègia de Xina,

és l'estratègia de Walmart,

i ara és l'estratègia de l'empresa
més important del món,

Amazon.

Obtenim més per menys al nostre sistema;

ho digerim i ho enviem al sistema
de consum muscular i esquelétic.

Seguim.

Un cop sabem que sobreviurem,
l'instint bàsic,

ens movem al segon instint
més poderós,

això ho fem per distribuir i seleccionar
la llavor més forta, intel·ligent i ràpida

per tots el racons del món,

o escollir la millor llavor.

Això no és un rellotge.

No l'hi he donat corda de fa cinc anys.

És el meu intent inútil de dir a la gent,

'Si ens aparellerem, els fills
tindran més probabilitats de sobreviure

que si ho fas amb un
que porta un rellotge Swatch."

(Rialles)

La clau dels negocis és adreçar-se
als órgans irracionals.

"Irracional", terme de "Harvard Business
School" i "New York Business School"

per als grans marges de beneficis
i valor dels accionistes.

"Pasta alta en calories
per als teus fills."

No?

T'estimes la teva mare exigent.

Per què les mares escullen Jif:
s'estimen més els fills.

El millor algoritme per a accionistes
des de la 2a Guerra Mundial

fins l'arribada de Google

era agafar un producte normal
i apel·lar al cor de la gent.

Ets millor mare, millor persona,
millor patriota

si compres aquest sabó
i no aquest altre.

L'algoritme número u pels
accionistes no és la tecnologia

Mireu la Forbes 400.

Treieu-li riquesa heretada,
treieu-li finances.

La font número u de creació de riquesa:

apel·lar als teus órgans reproductors.

Els Lauders; l'home més ric
d'Europa, LVMH.

En segon i tercer lloc: H&M i Inditex.

Vols aspirar als órgans més irracionals
per satisfer als accionistes.

Com a resultat, aquestes companyies
(Apple, Amazon, Facebook i Google)

han desmembrat qui som.

Déu, amor, consum, sexe.

Com planteges aquestes coses
és qui ets,

i ells han modificat qui som
per afavorir les companyies.

Al final de la Recessió Global,

la seva capitalització del mercat
era equivalent

al PIB del Níger.

Ara és equivalent al PIB de l'Índia,

havent superat Rússia
i Canadà al 2013 i 2014.

Només hi ha cinc nacions

que tenen un PIB major
que la capitalització del mercat sencera

d'aquestes quatre companyies.

Alguna cosa està passant, però.

El debat fa un any era: quin director
general era més semblant a Jesús?

Qui es presenta candidat
per a la presidència?

Ara les coses han canviat.

Tot el que fan ens molesta.

Preocupa que siguin
evasors d'impostos.

Walmart, des de la Recessió Global,
ha pagat 64 mil milions de dólars

en impost de societats;

Amazon n'ha pagat 1.4.

Com paguem els nostres bombers,
soldats i treballadors socials

si les companyies de més éxit mundial
no paguen la part que els pertoca?

Molt fàcil.

Les companyies amb menys éxit
han de pagar

més del que els hi toca.

Alexa, això és bo?

Malgrat això...

(Rialles)

Malgrat això

Amazon ha afegit tot el valor
del mercat capitalitzat de Walmart

al seu mercat en els últims 19 mesos.

De qui és la culpa? És nostra.

Estem escollint reguladors
que no tenen el valor

d'enfrontar-se amb aquestes companyies.

Facebook menteix als reguladors europeus

i diu, "Ens seria impossible
compartir la informació

entre la plataforma central i
l'adquisició proposada de WhatsApp.

Aprova la integració."

Aproven la integració i llavors
(alerta de spoiler!) se n'adonen.

I Europa diu: "Em sento enganyada.

Et multem per valor
de 120 milions de dólars,"

un 0,6% del preu d'adquisició
de 19 mil milions de dólars.

Si Mark Zuckerberg es pugués
assegurar

que l'adquisició li costaria un 0,6%,

no ho faria?

Comportament anticompetitiu.

Una multa de dos mil milions i mig de $,

tres mil milions de flux de caixa,

3% dels diners al balanç de Google.

Estem dient a aquestes companyies,
"La cosa més intel·ligent a fer,

per prioritzar els accionistes,

és mentir i fer trampes."

Emetem butlletes
d'estacionament per 25 cèntims

en parquímetres que costen
100 dólars l'hora.

El millor és mentir.

Destrucció laboral!

Amazon sols necessita
una persona per dues a Macy's.

Si el seu negoci creix 20 mil milions
de dòlars aquest any, que ho faran,

perdrem 53.000 caixers i dependents.

Això no és pas inusual;

sempre ha passat
a la nostra economia,

però mai no hem vist empreses
que ho facin tan bé.

És com l'estadi dels Yankees
ple de treballadors.

És molt pitjor a les xarxes.

Si Facebook i Google augmenten
el seu negoci

22 mil milions de dòlars aquest any
com faran,

perdrem aproximadament 150.000
directors creatius,

dissenyadors i redactors.

O podem omplir dos estadis
i mig dels Yankees.

i dir, "Ja no tens feina,
cortesia d'Amazon."

Ara obtenim la majoria de les notícies
a les xarxes socials,

i la majoria de les notícies
que ens arriben per xarxes socials són...

notícies falses.

(Rialles)

No se'm permet posicionar-me políticament
ni emprar males paraules,

o parlar de religió a classe,

així que tampoc puc dir,

"Zuckerberg s'ha convertit
en la meuca de Putin."

Clarament no puc dir això.

(Rialles)

La seva defensa:

"Facebook no és una empresa de mitjans:
és una empresa de tecnologia."

Crees contingut original,

pagues lligues d'esport
per donar-te contingut original,

puges publicitat en contra,
i pum! ets una empresa de mitjans.

Sols en aquests últims dies,

La Sheryl Sandberg repeteix la mentida
que "no som una empresa de mitjans."

Facebook ha acollit obertament
els marges de la celebritat

i la influència d'una companyia de mitjans

tot i això sembla ser al·lèrgica
a les responsabilitats

d'una companyia de mitjans.

Imagineu-vos McDonald's.

Descobrim que un 80%
de la vedella és falsa,

i ens està causant encefalitis,

i estem prenent decisions terribles.

I diem, "McDonald's, estem enfadats!"

I ells diuen, "Espera, espera --

no som un restaurant de menjar ràpid,

som una plataforma de menjar ràpid."

(Rialles)

Aquestes companyies i directors
generals s'envolcallen

en un arc de sant Martí rosat de neó
i un llençol blau

per crear un truc il·lusionista
del seu comportament diari,

que és més característic
de l'aparició de Darth Vader i Ayn Rand.

Per què? Perquè com a progressistes
som vistos com bons però dèbils.

Si la Sheryl Sandberg hagués escrit
un llibre sobre el dret d'armes

o el moviment pro-vida.

la portarien a Cannes?

No.

I no dubto
dels seus valors progressistes,

però es basen
en els interessos dels accionistes,

perquè com a progressistes
se'ns veu dèbils.

Són molt simpàtics... recordeu Microsoft?

No semblaven tan amables,

i els reguladors van intervenir molt abans
que els reguladors d'ara,

que mai no s'involucrarien amb aquesta
gent tan simpàtica.

Aquesta nit pujaré a un avió,

i hi haurà un home anomenat Roy
de la TSA molestant-me.

Si sospiten que condueixo
sota els efectes de l'alcohol cap a casa

em poden treure sang.

Però espera! No toqueu l'iPhone...

És sagrat.

És la nostra nova creu.

No hauria de ser l'iPhone X,

s'hauria d'anomenar "l'iPhone Creu."

Tenim la nostra religió; és Apple.

El nostre Jesucrist és Steve Jobs,

i hem decidit que és més sagrat
que nosaltres mateixos, casa nostra

o el nostre ordenador.

Se'ns en va de les mans

amb la grotesca devoció
d'innovació i joventut.

Ja no adorem a l'altar del caràcter,

l'amabilitat,

sinó a la innovació i a persones
que creen valors pels accionistes.

Amazon s'ha tornat tan poderós
al mercat

que pot fer trucs mentals de Jedi.

Pot començar a perjudicar
altres indústries només mirant-les.

Nike anuncia que estan distribuint
a Amazon, el seu estoc creix,

l'estoc de la resta de marques baixa.

Quan l'estoc d'Amazon puja
l'estoc dels altres minoristes baixa,

perquè pensen que el que és bo
per Amazon, és dolent per als altres.

Van retallar el preu del salmó un 33%
quan van adquirir Whole Foods.

Mentre anunciaven
l'adquisició de Whole Foods

i quan va tancar,

Kroger, la major botiga
americana de queviures,

va disminuir un terç el seu valor,

perquè Amazon va comprar una botiga
una onzena part de la mida de Kroger.

Vaig tenir molta sort.

Vaig preveure l'adquisició
de Whole Foods per Amazon.

una setmana abans.

Aquest soc jo presumint:
públicament a les xarxes.

Va ser la major
adquisició de la seva història,

mai no havien adquirit
més de mil milions,

i la gent preguntava, "Com ho vas saber?"

Exposo davant aquesta audiència
tan impressionant el secret.

Com ho vaig saber?

Us explicaré com ho vaig saber.

Demano l'atenció de l'Alexa tot el dia

i intento esbrinar què passa.

(Scott Galloway) Alexa,
compra llet sencera,

(Alexa) No he pogut trobar
res amb llet sencera,

així que he afegit llet sencera
a la llista de la compra.

Després vaig preguntar,

(SG) Alexa, compra menjar orgànic.

(Alexa) El menjar òrganic més buscat

és menjar per a nadons Plum Organics,
plàtan i carabassa,

12 paquets de 113 grams cadascun.

Són 15 dòlars en total.

T'agradaria comprar-lo?

Com sovint passa
quan es té la meva edat,

em vaig confondre.

(SG) Alexa, compra menjar sencer.

(Alexa) He comprat el millor estoc
de Whole Foods Incorporated

a 42 dòlars per venda.

He carregat 13.7 mil milions
a la teva targeta American Express.

(Rialles)

Pensava que seria més graciós.

(Rialles)

Hem personificat
aquestes companyies,

i just quan estàs molt enfadat
amb cada petita cosa que algú fa

a la teva vida i relacions,

t'has de preguntar:

"Què passa? Per què estem
tan decebuts amb la tecnologia?"

Crec que és perquè la proporció
de cercar en un 1%

el valor accionista

i en un 99% la millora de la humanitat

que ens donava la tecnología

s'ha invertit,

i ara estem centrats en el valor
accionista en lloc del de la humanitat

Cent mil persones van ajuntar-se
pel Projecte Manhattan

i van salvar el món.

La tecnologia el va salvar.

La meva mare era una jueva de 4 anys
a Londres al principi de la guerra.

Si no haguéssim guanyat la cursa
cap a la divisió de l'àtom,

hagués sobreviscut?

És poc probable.

Vint-i-cinc anys més tard,

la realització de l'event més impactant,
potser, de tota la humanitat:

l'home trepitja la Lluna.

Quatre-cents trenta mil canadencs,
britànics i americans es van unir,

un cop més,
amb tecnologia bàsica,

per enviar un home
a la Lluna.

Ara tenim els 700.000 millors
i més brillants,

dels quatre costats de la Terra.

Estan literalment jugant amb làsers
comparats amb tiradors,

amb pistoles d'aigua.

Tenen el PIB de l'Índia per treballar-hi.

I després d'estudiar les companyies
durant 10 anys,

sé quina és la seva missió.

És organitzar la informació mundial?

És connectar-nos?

És crear una millor unió de l'home?

No ho és.

Sé per què hem ajuntat...

Sé que la major col·lecció
de capital de QI i creativitat,

tenen com a única missió:

vendre un altre maleït Nissan.

Em dic Scott Galloway, ensenyo a la NYU,
gràcies pel vostre temps.

(Aplaudiments)

(Chris Anderson)
Sense voler,

m'has creat dubtes, Scott.

(Rialles)

Ha estat un esbronc espectacular.

(SG) Això és com Letterman?

Quan ho fas bé,
ell et crida al sofà?

(CA) No, no, vas al cor de la conversa
en aquests moments.

Tots saben que després d'anys
d'adorar Silicon Valley,

de sobte s'ha acabat la paciència

d'una manera tan gran.

Per algunes persones d'aquí, semblarà
que estàs augmentant la pressió,

estàs donant puntades de peu
a qui ja les havies donades abans.

No sents cap tipus d'empatia cap a ells?

(SG) Cap en absolut.

Mira, aquest és el problema:

No és culpa seva, no és culpa nostra.

Són companyies amb ànim de lucre.

No els importa
la condició de les nostres ànimes.

No ens cuidaran
quan ens fem vells.

Hem creat una societat que valora
el valor accionista per sobre de tot,

i fan el que se suposa
que haurien d'estar fent.

Però cal escollir persones,

i hem de forçar-nos a forçar-los

a sometre's al mateix escrutini

que la resta dels negocis, punt.

(CA) Hi ha una altra narrativa

que és igual de consistent
amb els fets,

que és que hi ha bones
intencions en gran part del lideratge

(no diré tothom, necessàriament)

molts dels treballadors.

Tots coneixem persones que treballen
en aquelles empreses,

i encara són bastant convincents
que la seva missió és...

Així, la narrativa alternativa
és que hi ha hagut

conseqüències no desitjades,

que les tecnologies
que estem desencadenant,

els algoritmes, que estem intentant
personalitzar internet, per exemple,

han a) resultat en efectes estranys
com els filtres bombolla

que no esperàvem:

i b) es van fer vulnerables
a coses estranyes com

els furoners russos que creen comptes

i fan coses que no ens esperàvem.

Aquí no és possible
la conseqüència involuntària?

(SG) No ho crec.

Estic bastant segur, estadísticament,

que no són menys o millors persones
que altres organitzacions

amb 100.000 persones o més.

No són males persones.

De fet, diria

que hi ha molt de civisme,
llideratge decent.

Però és la qüestió:

quan controles 90%
de les accions d'un mercat, busca-ho,

que ara és més gran que tot
el mercat publicitari de qualsevol nació,

i se't recompensa
i busques la seguretat econòmica

per a tu i les famílies dels treballadors,

per augmentar la quota de mercat,

no pots evitar aprofitar
tot el poder que tens a disposició.

I això és la base de la regulació,

i és la base del tòpic
a través de la història

que el poder corromp.

No són males persones;

només els hem deixat descontrolar.

(CA) Així que potser
s'ha exagerat lleugerament?

Conec, una mica

en Larry Page, per exemple, Jeff Bezos.

No crec que es despertin
pensant,

"He de vendre un maleït Nissan."

No crec que pensin això.

Crec que estan intentant construir
alguna cosa genial, i probablement,

en moments de reflexió,

s'horroritzen per algunes de les coses
que han succeït.

Així que hi ha una altra manera
d'enfocar això,

dir que quan el teu model
s'anuncia,

que hi ha perills
que s'han d'assumir més explícitament?

(SG) Crec que és molt difícil
establir una organització com ho fem,

i prioritzar el valor accionista
sobre la resta.

No són sense ànim de lucre.

La raó per la qual la gent hi treballa
és que creen seguretat econòmica

per a ells, les famílies,

principalment per això.

I quan arribes al punt en què
controles tant de poder econòmic,

utilitzes totes les armes
a la teva disposició.

No crec que siguin dolents,

pero penso que el rol del govern
i el nostre com a consumidors

i la gent que escull els dirigents

és assegurar-se que hi ha control.

I els hem donat carta blanca

perquè els trobem fascinants.

(CA) Scott, molt eloqüent i
espectacularment presentat.

Mark Zuckerberg, Jeff Bezos,
Larry Page, Tim Cook, si veieu això,

sou benvinguts a venir i fer
el contraargument, també.

Scott, moltes gràcies.

(SG) Moltes gràcies.

(Aplaudiments)