Return to Video

Aaron Huey: els presoners de guerra natius d'Estats Units.

  • 0:00 - 0:03
    Estic aquí avui per mostrar les meves fotografies dels lakota.
  • 0:04 - 0:06
    Alguns de vosaltres haureu sentit parlar dels lakota,
  • 0:06 - 0:08
    o almenys del grup més gran de tribus
  • 0:08 - 0:10
    anomenat Sioux.
  • 0:10 - 0:13
    Els lakota són una de tantes tribus desplaçades de les seves terres
  • 0:13 - 0:15
    a camps de presoners de guerra
  • 0:15 - 0:17
    ara coneguts com reserves.
  • 0:17 - 0:19
    La reserva de Pine Ridge,
  • 0:19 - 0:21
    el tema de la presentació d'avui,
  • 0:21 - 0:23
    es troba a uns 120 km al sud-est
  • 0:23 - 0:25
    de la serralada Black Hills a Dakota del Sud.
  • 0:25 - 0:27
    A vegades es refereixen a ella com
  • 0:27 - 0:30
    el Camp de Presoners de Guerra Número 334,
  • 0:30 - 0:33
    lloc on viuen ara els lakota.
  • 0:33 - 0:35
    Si algú de vosaltres ha sentit parlar sobre el MIA,
  • 0:35 - 0:37
    el Moviment Indi Americà,
  • 0:37 - 0:39
    o de Russel Means,
  • 0:39 - 0:41
    o de Leonard Peltier,
  • 0:41 - 0:43
    o de la disputa a Oglala,
  • 0:43 - 0:46
    llavors sabeu que Pine Ridge és el centre
  • 0:46 - 0:49
    de les qüestions indígenes a EUA.
  • 0:49 - 0:51
    M'han demanat que avui parli una mica
  • 0:51 - 0:53
    sobre la meva relació amb els lakota,
  • 0:53 - 0:55
    i això és molt difícil per a mi.
  • 0:55 - 0:57
    Perquè, per si no s'han adonat del meu color de pell,
  • 0:57 - 0:59
    sóc blanc,
  • 0:59 - 1:02
    i això és una gran barrera en una reserva indígena.
  • 1:04 - 1:06
    Avui veuran moltes persones a les meves fotografies,
  • 1:06 - 1:09
    he aconseguit una relació estreta amb ells; sóc com de la familia.
  • 1:09 - 1:11
    M'han anomenat germà i oncle
  • 1:11 - 1:13
    i m'han convidat una i altra vegada durant 5 anys.
  • 1:13 - 1:15
    Però a Pine Ridge,
  • 1:15 - 1:18
    sempre seré un wasichu.
  • 1:18 - 1:21
    Wasichu és la paraula lakota
  • 1:21 - 1:23
    que significa "no-indígena",
  • 1:23 - 1:25
    però una altra accepció d'aquesta paraula
  • 1:25 - 1:29
    és "el que pren la millor carn per a si mateix".
  • 1:29 - 1:31
    I això és en el que vull centrar-me...
  • 1:31 - 1:33
    el que pren la millor part de la carn.
  • 1:33 - 1:35
    Vol dir cobdiciós.
  • 1:36 - 1:38
    Mirem al voltant d'aquest auditori avui.
  • 1:38 - 1:41
    Estem a una universitat privada de l'oest d'EUA,
  • 1:41 - 1:44
    asseguts en cadires de vellut vermell
  • 1:44 - 1:46
    amb diners a la butxaca.
  • 1:46 - 1:48
    Si mirem les nostres vides,
  • 1:48 - 1:50
    de fet, ens ha tocat
  • 1:50 - 1:52
    la millor part de la carn.
  • 1:52 - 1:55
    Vegem avui un conjunt de fotografies
  • 1:55 - 1:57
    de persones que van perdre
  • 1:57 - 1:59
    perquè nosaltres poguéssim guanyar,
  • 1:59 - 2:02
    i sàpiguen, quan vegin la cara d'aquestes persones,
  • 2:02 - 2:05
    que no són només imatges dels lakota,
  • 2:05 - 2:08
    que representen a tots els pobles indígenes.
  • 2:10 - 2:12
    En aquest paper,
  • 2:12 - 2:14
    hi ha la història com l'he après
  • 2:14 - 2:17
    de la meva família i amics lakota.
  • 2:17 - 2:19
    La següent és una cronologia
  • 2:19 - 2:22
    de tractats acordats, tractats trencats
  • 2:22 - 2:24
    i de massacres disfressades de batalles.
  • 2:24 - 2:26
    Començaré a 1824.
  • 2:26 - 2:28
    "El que es coneix com a Oficina d'Afers Indígenes
  • 2:28 - 2:30
    va ser creada en el Departament de Guerra,
  • 2:30 - 2:32
    establint un primer to d'agressió
  • 2:32 - 2:34
    en el nostre tracte amb els aborígens dels EUA.
  • 2:34 - 2:36
    1851:
  • 2:36 - 2:38
    El primer tractat de Fort Laramie
  • 2:38 - 2:41
    marca clarament els límits de la Nació Lakota.
  • 2:41 - 2:43
    D'acord amb el tractat,
  • 2:43 - 2:45
    aquestes terres són una nació sobirana.
  • 2:45 - 2:47
    Si els límits d'aquest tractat s'haguessin mantingut,
  • 2:47 - 2:50
    i hi ha suport legal perquè així fora,
  • 2:50 - 2:53
    així es veurien avui els EUA.
  • 2:55 - 2:57
    10 anys més tard,
  • 2:57 - 3:00
    la Llei Homestead, signada pel president Lincoln,
  • 3:00 - 3:03
    va desencadenar una onada de colons blancs a les terres indígenes.
  • 3:03 - 3:05
    1863:
  • 3:05 - 3:07
    Un aixecament dels sioux Santee a Minnesota
  • 3:07 - 3:10
    acaba amb el penjament de 38 sioux,
  • 3:10 - 3:13
    la major execució massiva en la història dels EUA.
  • 3:14 - 3:16
    L'execució va ser ordenada pel president Lincoln
  • 3:16 - 3:18
    només dos dies després
  • 3:18 - 3:21
    de signar la Proclamació d'Emancipació.
  • 3:22 - 3:25
    1866: l'inici del ferrocarril transcontinental ...
  • 3:25 - 3:27
    una nova era.
  • 3:27 - 3:29
    Ens apropiem de terres perquè camins i trens
  • 3:29 - 3:32
    prenguin dreceres pel cor de la Nació Lakota.
  • 3:32 - 3:34
    Els tractats van quedar sense efecte.
  • 3:34 - 3:37
    En resposta, tres tribus encapçalades pel cap lakota Núvol Roja
  • 3:37 - 3:40
    van atacar i derrotar a l'exèrcit dels EUA moltes vegades.
  • 3:40 - 3:42
    Vull repetir aquesta part.
  • 3:42 - 3:45
    Els lakota van derrotar a l'exèrcit dels EUA.
  • 3:45 - 3:48
    1868: el segon tractat de Fort Laramie
  • 3:48 - 3:51
    garanteix clarament la sobirania de la Gran Nació Sioux
  • 3:51 - 3:54
    i la propietat lakota de les sagrades Black Hills.
  • 3:54 - 3:56
    El govern també promet drets de terra i caça
  • 3:56 - 3:58
    en els estats circumdants.
  • 3:58 - 4:00
    Prometem que el territori del riu Powder
  • 4:00 - 4:03
    d'ara endavant estarà tancat als blancs.
  • 4:03 - 4:05
    El tractat semblava ser una victòria total
  • 4:05 - 4:07
    per a Núvol Roja i els sioux.
  • 4:07 - 4:10
    De fet, és l'única guerra en la història dels EUA
  • 4:10 - 4:13
    en la qual el govern va negociar una pau
  • 4:13 - 4:16
    concedint tot allò que exigeix l'enemic.
  • 4:18 - 4:20
    1869:
  • 4:20 - 4:22
    Es va finalitzar el ferrocarril transcontinental.
  • 4:22 - 4:25
    Va començar a transportar, entre altres coses, gran quantitat de caçadors
  • 4:25 - 4:28
    que van començar la caça indiscriminada de búfals,
  • 4:28 - 4:31
    eliminant una font d'aliments, vestimenta i abric dels sioux.
  • 4:31 - 4:33
    1871:
  • 4:33 - 4:35
    La Llei d'Apropiació Indígena
  • 4:35 - 4:38
    posa als indígenes en tutela del govern federal.
  • 4:38 - 4:41
    A més, els militars van impartir ordres
  • 4:41 - 4:44
    prohibint als indígenes occidentals abandonar les reserves.
  • 4:44 - 4:46
    Tots els indígenes de l'oest en aquell moment
  • 4:46 - 4:48
    eren presoners de guerra.
  • 4:48 - 4:50
    També el 1871,
  • 4:50 - 4:52
    vam acabar amb els tractats.
  • 4:52 - 4:55
    El problema dels tractats és que permeten a les tribus existir com a nacions sebiranes,
  • 4:55 - 4:57
    i no podem permetre això;
  • 4:57 - 4:59
    teníem plans.
  • 4:59 - 5:01
    1874:
  • 5:01 - 5:04
    El general George Custer va anunciar el descobriment d'or en el territori lakota,
  • 5:04 - 5:06
    específicament a Black Hills.
  • 5:06 - 5:08
    La notícia de l'or crea una entrada massiva de colons blancs
  • 5:08 - 5:10
    a la Nació Lakota.
  • 5:10 - 5:12
    Custer recomana al Congrés trobar una manera
  • 5:12 - 5:14
    d'acabar els tractats amb els lakota
  • 5:14 - 5:16
    el més aviat possible.
  • 5:16 - 5:19
    1875: Comença la Guerra Lakota
  • 5:19 - 5:22
    per la violació del tractat de Fort Laramie.
  • 5:22 - 5:24
    1876:
  • 5:24 - 5:26
    El 26 de juliol,
  • 5:26 - 5:28
    de camí a atacar un llogaret lakota,
  • 5:28 - 5:30
    la Setena Cavalleria de Custer va ser aixafada
  • 5:30 - 5:32
    a la batalla de Little Big Horn.
  • 5:32 - 5:34
    1877:
  • 5:34 - 5:37
    El gran guerrer i cap lakota Cavall Boig
  • 5:37 - 5:39
    es va rendir davant Fort Robinson.
  • 5:39 - 5:42
    Va ser assassinat més tard durant la seva detenció.
  • 5:45 - 5:48
    Al 1877 també es va trobar una manera
  • 5:48 - 5:50
    de lliurar-se dels tractats de Fort Laramie.
  • 5:50 - 5:53
    Es va presentar un nou tractat als caps sioux i als seus principals homes
  • 5:53 - 5:56
    en una campanya coneguda com "vendre o morir de fam".
  • 5:56 - 5:59
    Signin el paper o no hi ha menjar per a la seva tribu.
  • 5:59 - 6:02
    Només va signar el 10% dels homes adults.
  • 6:02 - 6:04
    El tractat de Fort Laramie
  • 6:04 - 6:06
    demana com a mínim a 3/4 parts de la tribu
  • 6:06 - 6:08
    renunciar a les terres.
  • 6:08 - 6:10
    Aquesta clàusula va ser òbviament ignorada.
  • 6:10 - 6:13
    1887: La llei Dawes.
  • 6:13 - 6:16
    Acaba la propietat comunal de les terres de reserva.
  • 6:16 - 6:19
    Les reserves es divideixen en lots de 65 hectàrees
  • 6:19 - 6:21
    distribuïdes a cada indígena per separat
  • 6:21 - 6:23
    desfent-se del sobrant.
  • 6:23 - 6:26
    Les tribus van perdre milions d'hectàrees.
  • 6:26 - 6:28
    El somni americà de la propietat privada de la terra
  • 6:28 - 6:30
    va resultar ser una manera molt intel·ligent
  • 6:30 - 6:33
    de dividir la reserva fins que no va quedar res.
  • 6:33 - 6:35
    El moviment va destruir les reserves,
  • 6:35 - 6:38
    facilitant la subdivisió i venda
  • 6:38 - 6:41
    a cada generació que passava.
  • 6:41 - 6:43
    La majoria de les terres sobrants
  • 6:43 - 6:45
    i moltes de les parcel·les dins dels límits de les reserves
  • 6:45 - 6:48
    ara estan en mans de ramaders blancs.
  • 6:48 - 6:51
    Una altra vegada, el millor de la terra va als wasichu.
  • 6:52 - 6:54
    1890: un data que, crec,
  • 6:54 - 6:57
    és la més important d'aquesta presentació.
  • 6:57 - 6:59
    L'any de la massacre de Wounded Knee.
  • 6:59 - 7:01
    El 29 de desembre,
  • 7:01 - 7:04
    les tropes dels EUA van envoltar un campament sioux a Wounded Knee Creek
  • 7:04 - 7:06
    i van massacrar al cap Peu Gran,
  • 7:06 - 7:08
    i a 300 presoners de guerra,
  • 7:08 - 7:10
    utilitzant una nova arma de foc
  • 7:10 - 7:12
    que disparava projectils explosius
  • 7:12 - 7:14
    anomenada canó Hotchkiss.
  • 7:14 - 7:16
    Per aquesta suposada batalla,
  • 7:16 - 7:19
    la Setena de Cavalleria va rebre 20 Medalles
  • 7:19 - 7:22
    d'Honor del Congrés pel seu valor.
  • 7:22 - 7:24
    Fins avui,
  • 7:24 - 7:27
    és la major quantitat de Medalles d'Honor
  • 7:27 - 7:30
    atorgades per una sola batalla.
  • 7:30 - 7:32
    Més Medalles d'Honor atorgades
  • 7:32 - 7:34
    per la massacre indiscriminada de dones i nens
  • 7:34 - 7:36
    que per qualsevol batalla de la Primera Guerra Mundial,
  • 7:36 - 7:38
    la Segona Guerra Mundial,
  • 7:38 - 7:40
    Corea, Vietnam,
  • 7:40 - 7:43
    Iraq o Afganistan.
  • 7:44 - 7:46
    La massacre de Wounded Knee
  • 7:46 - 7:49
    es considera el final de les guerres indígenes.
  • 7:49 - 7:51
    Cada vegada que visito el lloc
  • 7:51 - 7:53
    de la fossa comuna de Wounded Knee,
  • 7:53 - 7:55
    no només veig una tomba
  • 7:55 - 7:57
    dels lakota o els sioux,
  • 7:57 - 8:00
    sinó una tomba de tots els pobles indígenes.
  • 8:03 - 8:05
    L'home sant, Ant Negre, va dir:
  • 8:05 - 8:07
    "Jo no sabia aleshores
  • 8:07 - 8:09
    quantes coses van acabar.
  • 8:09 - 8:11
    Ara quan miro cap enrere,
  • 8:11 - 8:13
    des de l'alt turó de la meva vellesa,
  • 8:13 - 8:15
    encara puc veure a dones i nens massacrats,
  • 8:15 - 8:17
    en piles i dispersos
  • 8:17 - 8:20
    al llarg del sinuós barranc,
  • 8:23 - 8:25
    tan clar com quan els vaig veure
  • 8:25 - 8:28
    amb els meus ulls encara joves.
  • 8:31 - 8:34
    I puc veure que alguna cosa més va morir allà en el fang sagnant
  • 8:35 - 8:38
    i va ser enterrat a la tempesta de neu.
  • 8:39 - 8:42
    Allà va morir un somni de la gent,
  • 8:42 - 8:45
    i era un somni bell ".
  • 8:46 - 8:48
    Aquest esdeveniment marca
  • 8:48 - 8:51
    una nova era en la història dels indígenes dels EUA.
  • 8:52 - 8:54
    Tot es pot mesurar
  • 8:54 - 8:57
    abans i després de Wounded Knee.
  • 8:57 - 8:59
    Perquè va ser en aquest moment
  • 8:59 - 9:02
    amb els dits en el gallet dels canons Hotchkiss
  • 9:02 - 9:06
    que el govern dels EUA va declarar obertament la seva posició en drets aborígens.
  • 9:06 - 9:08
    Estaven cansats de tractats.
  • 9:08 - 9:10
    Estaven cansats de turons sagrats.
  • 9:10 - 9:13
    Estaven cansats de danses fantasmes.
  • 9:13 - 9:16
    I estaven cansats dels inconvenients amb els sioux.
  • 9:16 - 9:19
    Per això van portar els canons.
  • 9:20 - 9:23
    "Vols ser indígena ara?", deien
  • 9:23 - 9:25
    amb el dit en el gallet.
  • 9:30 - 9:32
    1900:
  • 9:32 - 9:35
    la població aborigen d'EUA assoleix el punt més baix ...
  • 9:36 - 9:38
    menys de 250.000 persones,
  • 9:38 - 9:40
    comparat amb una estimació de 8 milions
  • 9:40 - 9:42
    el 1492.
  • 9:44 - 9:46
    Avanç ràpid.
  • 9:46 - 9:48
    1980:
  • 9:48 - 9:50
    El cas judicial més llarg de la història dels EUA,
  • 9:50 - 9:53
    la Nació Sioux vs. Estats Units,
  • 9:53 - 9:56
    en una fallada de la Cort Suprema dels EUA.
  • 9:57 - 10:00
    La cort va determinar que quan els sioux van ser reassentats en reserves,
  • 10:00 - 10:03
    i gairebé 7 milions d'hectàrees de les seves terres
  • 10:03 - 10:06
    es van posar a disposició d'exploradors i colons,
  • 10:06 - 10:08
    es van violar els termes del segon tractat
  • 10:08 - 10:10
    de Fort Laramie.
  • 10:10 - 10:12
    La cort va determinar
  • 10:12 - 10:14
    que les Black Hills van ser preses il·legalment
  • 10:14 - 10:16
    i que havia de pagar-se a la Nació Sioux el preu
  • 10:16 - 10:18
    de l'oferta inicial més els interessos.
  • 10:18 - 10:20
    Com a pagament per les Black Hills,
  • 10:20 - 10:23
    la cort va atorgar només 106 milions de dòlars
  • 10:23 - 10:25
    a la Nació Sioux.
  • 10:25 - 10:28
    Els sioux van rebutjar els diners amb el crit de guerra:
  • 10:28 - 10:31
    "Les Black Hills no estan en venda."
  • 10:31 - 10:33
    2010:
  • 10:33 - 10:36
    Les estadístiques de la població aborigen avui,
  • 10:36 - 10:39
    a més d'un segle de la massacre de Wounded Knee,
  • 10:39 - 10:41
    revelen el llegat de la colonització,
  • 10:41 - 10:43
    la migració forçada
  • 10:43 - 10:45
    i la violació de tractats.
  • 10:45 - 10:48
    L'atur a la reserva aborigen de Pine Ridge
  • 10:48 - 10:51
    fluctua entre el 85% i el 90%.
  • 10:51 - 10:54
    L'oficina d'habitatge no crea noves estructures,
  • 10:54 - 10:56
    i les existents s'estan enfonsant.
  • 10:56 - 10:58
    Molts no tenen llar,
  • 10:58 - 11:00
    i els que en tenen s'amunteguen en edificis en descomposició
  • 11:00 - 11:02
    on viuen fins a cinc famílies.
  • 11:02 - 11:04
    El 39% de les llars de Pine Ridge
  • 11:04 - 11:06
    no tenen electricitat.
  • 11:06 - 11:09
    Almenys el 60% de les llars de la reserva
  • 11:09 - 11:11
    estan infestades de floridura negre.
  • 11:11 - 11:13
    Més del 90% de la població
  • 11:13 - 11:16
    viu sota la línia de pobresa federal.
  • 11:16 - 11:19
    La taxa de tuberculosi de Pine Ridge
  • 11:19 - 11:22
    és unes vuit vegades més alta que la mitjana nacional dels EUA.
  • 11:22 - 11:24
    La taxa de mortalitat infantil
  • 11:24 - 11:26
    és la més alta del continent
  • 11:26 - 11:29
    i és unes tres vegades més alta que la mitjana nacional dels EUA.
  • 11:29 - 11:31
    La taxa de càncer cervical és 5 vegades més alta
  • 11:31 - 11:33
    que la mitjana nacional dels EUA.
  • 11:33 - 11:36
    La taxa de deserció escolar arriba al 70%.
  • 11:36 - 11:38
    La rotació de mestres
  • 11:38 - 11:41
    és 8 vegades més alta que la mitjana nacional dels EUA.
  • 11:41 - 11:44
    Sovint, els avis crien als seus néts
  • 11:44 - 11:47
    perquè els pares, per l'alcoholisme,
  • 11:47 - 11:49
    la violenvia domèstica i l'apatia general,
  • 11:49 - 11:51
    no poden criar-los.
  • 11:52 - 11:55
    El 50% de la població amb més de 40 anys
  • 11:55 - 11:57
    té diabetis.
  • 11:57 - 11:59
    L'expectativa de vida dels homes
  • 11:59 - 12:01
    és entre 46
  • 12:01 - 12:04
    i 48 anys,
  • 12:04 - 12:06
    gairebé el mateix
  • 12:06 - 12:09
    que a l'Afganistan i a Somàlia.
  • 12:10 - 12:13
    L'últim capítol en qualsevol genocidi reeixit
  • 12:13 - 12:15
    és aquell en el qual l'opressor
  • 12:15 - 12:18
    pot rentar-se les mans i dir:
  • 12:18 - 12:21
    "Déu meu, què està fent aquesta gent?
  • 12:21 - 12:23
    S'estan matant uns als altres.
  • 12:23 - 12:25
    S'estan matant ells mateixos
  • 12:25 - 12:28
    mentre nosaltres els veiem morir ".
  • 12:28 - 12:31
    D'aquesta manera arribem a tenir aquests Estats Units.
  • 12:31 - 12:33
    Aquest és el llegat
  • 12:33 - 12:35
    d'un destí manifest.
  • 12:35 - 12:37
    Encara neixen presoners
  • 12:37 - 12:39
    en camps de presoners de guerra
  • 12:39 - 12:42
    molt després que s'han anat els guàrdies.
  • 12:44 - 12:46
    Aquests són els ossos que romanen
  • 12:46 - 12:49
    després d'emportar-se la millor carn.
  • 12:51 - 12:53
    Fa molt de temps,
  • 12:53 - 12:55
    una sèrie d'esdeveniments van ser desencadenats
  • 12:55 - 12:58
    per persones com jo, els wasichu,
  • 12:58 - 13:00
    ansiosos de prendre la terra i l'aigua
  • 13:00 - 13:03
    i l'or dels turons.
  • 13:03 - 13:05
    Aquests esdeveniments van produir un efecte dominó
  • 13:05 - 13:07
    que encara no acaba.
  • 13:07 - 13:11
    Amb el distància que podem sentir com a societat dominant
  • 13:12 - 13:15
    de la massacre de 1890
  • 13:15 - 13:18
    o d'una sèrie de tractats trencats fa 150 anys,
  • 13:19 - 13:21
    encara he de fer-los la pregunta:
  • 13:21 - 13:24
    Com han de sentir-se amb les estadístiques d'avui?
  • 13:25 - 13:27
    Quina és la relació ...
  • 13:27 - 13:29
    ... entre aquestes imatges de sofriment ...
  • 13:29 - 13:31
    ... i la història que els acabo de llegir?
  • 13:31 - 13:33
    Quant d'aquesta història ...
  • 13:33 - 13:35
    ...potser els pertany?
  • 13:35 - 13:38
    Senten responsabilitat per tot això avui?
  • 13:39 - 13:42
    M'han dit que hi ha d'haver alguna cosa que puguem fer.
  • 13:42 - 13:45
    Hi ha d'haver alguna crida a l'acció.
  • 13:45 - 13:48
    Perquè durant molt de temps he estat al marge,
  • 13:48 - 13:50
    content de ser un testimoni,
  • 13:50 - 13:53
    només prenent fotografies.
  • 13:53 - 13:56
    Perquè la solució sembla tan llunyana en el passat,
  • 13:56 - 13:58
    que necessitava ni més ni menys que una màquina del temps
  • 13:58 - 14:00
    per arribar-hi.
  • 14:00 - 14:02
    El sofriment dels pobles indígenes
  • 14:02 - 14:05
    no és un tema senzill de solucionar.
  • 14:06 - 14:08
    No és quelcom en que tothom pugui col·laborar
  • 14:08 - 14:10
    de la forma en com es va col·laborar amb Haití,
  • 14:10 - 14:13
    o per acabar amb la SIDA, o la fam.
  • 14:13 - 14:15
    La solució, com es diu,
  • 14:15 - 14:18
    pot ser molt més difícil per a la societat dominant
  • 14:18 - 14:20
    que, diguem, un xec de 50 dòlars
  • 14:20 - 14:22
    o anar amb l'església
  • 14:22 - 14:24
    a pintar algunes cases cobertes de graffiti,
  • 14:24 - 14:26
    o una família suburbana
  • 14:26 - 14:29
    donant una caixa de roba que ni tan sols ja volen.
  • 14:29 - 14:31
    Llavors, on ens deixa això?
  • 14:31 - 14:34
    Encongint les espatlles en la foscor?
  • 14:34 - 14:36
    Estats Units
  • 14:36 - 14:38
    segueix cada dia
  • 14:38 - 14:40
    violant els termes
  • 14:40 - 14:42
    dels tractats de 1851 i 1868
  • 14:42 - 14:45
    de Fort Laramie amb els lakota.
  • 14:45 - 14:47
    La crida a l'acció que proposo avui,
  • 14:47 - 14:50
    el meu desig TED, és el següent:
  • 14:51 - 14:53
    Honrar els tractats.
  • 14:53 - 14:55
    Tornar les Black Hills.
  • 14:55 - 14:58
    No és assumpte vostre el que facin amb elles.
  • 15:00 - 15:06
    (Aplaudiments)
Title:
Aaron Huey: els presoners de guerra natius d'Estats Units.
Speaker:
Aaron Huey
Description:

L'esforç d'Aaron Huey per fotografiar la pobresa a EUA el va portar a la reserva indígena Pine Ridge, on la lluita del poble lakota -atroç i en gran part ignorada- el va obligar a reorientar-se. Després de cinc anys de treball, les seves inquietants fotos s'entrellacen amb una lliçó impactant d'història en aquesta xerrada atrevida i valenta de TEDxDU.

more » « less
Video Language:
English
Team:
TED
Project:
TEDTalks
Duration:
15:07
Patricia Gomez-Romero added a translation

Catalan subtitles

Revisions