Com el canvi climàtic afecta la nostra salut mental

"De tot el que s'ha pogut dir sobre el canvi climàtic, no hem sentit parlar gaire sobre l'impacte psicològic de viure en un món que s'escalfa", diu la científica i escriptora Britt Wray. En aquesta breu xerrada, analitza com el canvi climàtic està amenaçant el nostre benestar - mental, social i espiritual - i planteja què podem fer amb aquesta situació.

De tot el que s'ha dit sobre
el canvi climàtic

no hem sentit parlar gaire
sobre l'impacte psicològic

de viure en un món que s'escalfa.

Si coneixeu
les depriments investigacions

que els científics com jo
posem als llibres i documentals

segurament heu sentit por,
fatalisme o desesperança.

Si heu viscut l'impacte
del desastre climàtic

potser encara ho sentiu més profundament,

com estats de xoc, trauma,

relacions tenses, abús de substàncies

i la pèrdua d'identitat personal
i de control.

S'està fent treball polític i tecnològic
per regular el caos climàtic,

però sóc aquí per fer-vos pensar

que també necessitem
que les accions i mesures

reflecteixin com els canvis
del nostre entorn

amenacen el nostre benestar
mental, social i espiritual.

L'ansietat, angoixa i depressió
dels científics i activistes climàtics

fa anys que es coneixen.

Hem vist després de
fenòmens climàtics extrems

com els huracans Sandy o Katrina

augments en estrés postraumàtic
i suïcidis.

Hi ha moltes dades de salut mental
a comunitats del nord

on l'escalfament creix més ràpid,

com els inuit de Labrador,

que viuen amb l'angoixa existencial
de veure com el gel,

una part clau de la seva identitat,

desapareix davant seu.

I si això no fos suficient,

l'Associació Americana de Psicologia

diu que les nostres respostes
psicològiques al canvi climàtic,

com evitar conflictes, impotència
i resignació, creixen.

Això vol dir que la ment,
conscient o inconscientment,

ens està impedint

identificar les causes
del problema pel que son,

treballar en solucions i fomentar
la nostra resiliència,

però necessitem totes aquestes coses
per combatre el que hem creat.

Últimament, he estat
estudiant un fenòmen

que només és un exemple
de les penúries emocionals

que estem veient.

I ve en forma de pregunta

que molta gent de la meva
generació s'esforça per contestar

És:

Hauria de tenir un fill
a l'era del canvi climàtic?

Qualsevol nen que neixi avui

haurà de viure en un món on els huracans,
inundacions, incendis,

el que dèiem desastres naturals,

han esdevingut normals.

Els 20 anys més calorosos de la història
han estat en els últims 22.

L'ONU preveu que dos terços
de la població global

patiran d'escassetat d'aigua
en només sis anys.

El Banc Mundial prediu que cap el 2050,

hi haurà 140 milions
de refugiats climàtics

a l'Àfrica subsahariana,
Amèrica Llatina i sud d'Àsia.

Altres calculen que serà
per sobre d'un bilió.

Les migracions massives i
l'escassetat de recursos

fan créixer el risc de violència,
guerra i inestabilitat política.

L'ONU acaba de dir que ja són
gairebé un milió les espècies en extinció,

moltes en dècades, i

les emissions continuen pujant,
fins i tot després de l'Acord de París.

Durant el passat any i mig,

he fet tallers i entrevistes

amb centenars de persones

sobre tenir fills en la crisi climàtica.

I us puc dir

que els qui es preocupen per
tenir fills pel tema del canvi climàtic

no ho fan per un orgull estètic.

Estan angoixats.

Fins hi ha un moviment
anomenat BirthStrike,

els membres han declarat
que no tindran fills

per l'estat de la crisi ecològica

i la inacció dels governs
per encarar aquest risc existencial.

I sí, altres generacions també han
enfrontat altres perills apocalíptics,

però no és raó per menysprear
l'actual perill a la nostra supervivència.

Alguns senten que és millor
adoptar fills.

O que no és ètic tenir-ne més d'un,

especialment tres, quatre o més,

perquè els nens augmenten
les emissions de gasos hivernacle.

Ara bé, és una realitat molt trista

que els qui desitgen nens
sacrifiquin el seu dret

perquè els hi han dit que
és culpa de les seves decisions

quan la culpa és més sistèmica,

però desvetllem-ne la lògica.

Un estudi molt citat
mostra que, de mitjana,

tenir un fill menys
a una nació industrialitzada

podria estalviar 59 tones
de diòxid de carboni per any.

Mentre que, en comparació,

viure sense cotxe estalvia quasi 2,5 tones

evitar un vol transatlàntic,
i només un,

estalvia prop de 1,5 tones,

i seguir una dieta a base de plantes
pot estalviar quasi una tona per any.

I considerem que un nen a Bangladesh

només afegeix 56 tones mètriques
al llegat de carboni dels seus pares

durant tota una vida,

mentre que un nen americà, en comparació,
n'afegeix 9441.

Per això alguns senyalen

que els pares a les nacions
amb enorme emprenta de carboni

haurien de pensar-se més
quants fills tenen.

Però la decisió de tenir fills
i el que sentim respecte al futur

és molt personal,

i va junt amb tota mena de normes
culturals,

creences religioses, estatus
socioeconòmic, nivells d'educació i més.

A alguns, aquest debat sobre els fills
en la crisi climàtica

els pot semblar
com d'un altre planeta.

D'altres tenen problemes més immediats
en què pensar

com posar un plat a taula

quan són mares solteres
amb tres feines,

o són seropositius
o a una caravana de migrants.

Malauradament, el canvi climàtic
magnifica la interseccionalitat.

Multiplica l'estrès que ja pateixen
les comunitats marginades.

Un politòleg em va dir un cop
que un indicador decisiu

de que el canvi climàtic comença
a impactar, psicològicament,

seria l'augment
de la tasa de dones informades

que decideixin no tenir fills.

Interessant.

Us està impactant psicològicament?

Potser teniu estrés pre-traumàtic
lligat al clima?

Un psiquiatra climàtic
va encunyar el nom,

i ara és una professió, per cert,
psiquiàtres per a temes climàtics.

Tenen feina mentre que
hi ha estudiants d'institut

que ja no volen anar a la universitat,

perquè no conceben un futur
per a ells.

I això em porta al punt central.

La creixent preocupació de tenir fills
a la crisi climàtica

és un indicador urgent del nivel
de desesperació.

Ara mateix, estudiants de tot el món
demanen a crits un canvi

amb la penetrant veu de la desesperança.

I el fet de poder veure
com contribuïm a aquest problema

que ens fa sentir insegurs

és per tornar-se boig.

El canvi climàtic està abastant-ho tot

com la manera que afecta
les nostres ments.

Molts activistes us diran

que l'antídot contra el dolor
és l'activisme.

Alguns psicòlegs us diran
que la resposta és la terapia.

Altres creuen que la clau és imaginar-te
a punt de morir

pensant en tot el que és més important
a la teva vida,

per identificar
el que has de fer ara,

amb el temps que et queda.

Necessitem totes aquestes idees, i més,

per prendre cura del
jo més íntim

ja que el nostre entorn esdevé
cada vegada més dur.

I tant si teniu fills com si no,

hem de ser honestos amb
el que està passant,

i el que ens devem els uns als altres.

No ens podem permetre tractar

l'impacte psicològic del canvi climàtic

a posteriori,

perquè els altres assumptes, de ciència,
tecnologia, i la política i l'economia,

semblen importants, mentre que això
d'alguna manera no ho sembla.

La salut mental ha de ser
una part integral

de qualsevol estratègia de canvi climàtic,

i requereix inversions, i ètiques
d'igualtat i de cura,

i consciència generalitzada.

Perquè tot i que siguis la persona més
freda del planeta,

no hi ha catifa prou gran al món
per amagar això.

Gràcies.

(Aplaudiment)