-
Vivim en un món canviant.
-
Grans migracions humanes,
noves megaciutats,
-
amb gratacels que s'enlairen
-
i immensos suburbis.
-
Un apetit insaciable
de combustibles i aliments,
-
canvi climàtic impredictible
-
tot això en un món
on la població encara creix.
-
Ens hem de preocupar?
-
Ens hem d'espantar?
-
Com trobar-hi el sentit?
-
7000 milions de persones
habiten el planeta... no és meravellós?
-
Però quan alguns pensen
en el futur, s'angoixen!
-
Altres s'estimen més no pensar-hi.
-
Però aquesta nit us explicaré
la realitat de les coses.
-
Em dic Hans Rosling,
sóc un estadístic que...
-
NO, NO, NO... no desconnecteu!
-
Perquè amb dades de tots els països
us mostraré el món d'una forma nova.
-
Us explicaré com canvia
la població mundial
-
i què ens diuen les dades actuals
sobre el futur del món.
-
Sens dubte ens enfrontem a grans reptes
-
però el futur podria no ser tan trist.
-
La humanitat va fent
millor del que creieu!
-
No tingueu por!
-
La Veritat sobre la Població
-
amb el professor Hans Rosling
-
Nadons...
-
són una benedicció.
-
Però per molts la població
creix sense control.
-
Alguns parlen d'una bomba de població!
-
Tenen raó?
-
Veiam l'estat actual de la població,
i com hi hem arribat.
-
Us explicaré una història sobre tots
els que han viscut fins ara...
-
Almenys durant els darrers 1000 anys
-
Som-hi.
-
Aquí tenim dos eixos.
-
Aquí el temps en anys,
aquí la població en milers de milions.
-
L'any 10.000 aC neix l'agricultura,
els arqueòlegs calculen
-
que la població mundial era
de només 10 milions.
-
Imagineu: 10 milions!
És com Suècia avui dia!
-
Un món només de suecs!
-
Passava el temps, més grangers, aliments,
persones... i els grans imperis.
-
Egipte, China, India... finalment Europa!
-
I la població creixia,
però molt lentament.
-
I m'aturo aquí, a l'any 1800.
-
Perquè el 1800 la població
va arribar a 1000 milions.
-
Imagineu... Durant mil·lennis, la població
creixia a ritme molt lent.
-
Però el 1800, amb la revolució industrial,
el creixement es va accelerar.
-
En poc més de 100 anys,
va arribar als 2000 milions.
-
I quan jo anava a l'escola,
van ser 3000 milions.
-
I molta gent dubtava que el planeta
ho aguantés. Experts fins i tot.
-
Però va passar això...
-
Vam ser 4... 5... 6... 7000 milions!
-
Imagineu... Més de la meitat
s'ha afegit durant la meva vida.
-
I el nombre encara creix.
-
El creixement, darrerament,
es concentra a Àsia.
-
Com aquí, a Bangladesh... on la població
s'ha triplicat des que jo vaig néixer.
-
De 50 milions han passat
a més de 150.
-
És un dels països
més densament poblats.
-
Uns 15 milions viuen
a la capital, Dhaka.
-
La gent aquí, a la ciutat i al camp,
es preocupa per la mida de les famílies.
-
Però està naixent un nou Bangladesh...
-
Com la família Khan. La mare Taslima,
les filles Tanjina i la petita Sadia
-
i el pare Hannan.
-
Les dones triguen molt a preparar-se,
els homes no tant.
-
Si t'ho anaves a treure amb les mans,
per què t'ho posaves?
-
Taslima i Hannan provenen
de famílies nombroses.
-
Però han decidit tenir només dos fills.
-
A Bangladesh ho sents a tot arreu
-
"No més de dos fills - un millor encara!"
-
Tinc sort de tenir només dos fills
-
Amb més no ho podria pagar
-
Amb dos fills, puc comprar el que vulguin
-
Tinc les butxaques buides!
-
Fomen part d'un canvi cultural
que els allunya de tenir molts fills.
-
I per Taslima, és també una feina.
-
Treballa pel servei estatal
de Planificació Familiar
-
que dóna feina a dones com ella
a totes les poblacions.
-
Va casa per casa, per ajudar
a tenir famílies més petites.
-
Quan et va venir la regla?
-
Va ser el dia 22
-
I no fas servir anticonceptius?
-
I si et quedes embarassada?
-
Em costa quedar-me en estat
-
Però ja tens dos nens
-
No tinc temps d'anar al metge
-
Taslima ofereix consell, suport moral,
i el més important,
-
anticonceptius variats.
-
Ja tens tres filles,
segur que vols més fills?
-
És cosa del pare
-
Tu ets la que pareix,
per què és cosa d'ell?
-
Tu has de passar els dolors, no ell
-
Qui passa els dolors?
-
Jo els passo, però ell vol un noi,
què puc fer jo?
-
Això és la píndola,
pren-la quan et comenci la regla
-
Costa connectar amb elles
quan tenen poca educació
-
Però a poc a poc
estem propagant el missatge
-
¿Se n'estan sortint Taslima i Bangladesh,
en baixar la taxa de fertilitat?
-
Aquest és el nombre de fills per dona.
-
A Suècia vam crear la Fundació Gapminder
-
per presentar dades mundials
d'una forma fàcil d'entendre.
-
Així que us puc mostrar
què ha passat a Bangladesh
-
A l'eix horitzontal, fills per dona.
-
Des de 1 fins a 2... 7 i 8.
-
L'eix vertical és l'esperança de vida,
-
quants anys esperem que un nadó visqui.
-
Des de 30 fins 90.
-
Ara... comencem l'any 1972
-
Va ser el primer any sencer
d'independència a Bangladesh
-
Aquell any, Bangladesh era allà
-
I tenien de mitjana 7 fills per dona
-
L'esperança de vida no arribava als 50.
-
Què va passar després de la independència?
-
S'ha allargat la vida a Bangladesh?
Tenen ara menys fills?
-
Mireu les dades. Engego Bangladesh
-
Doncs sí, la vida s'allarga,
i hi ha menys nens... 6... 5...
-
vida més llarga... 4... 3...
-
i han baixat fins a 2,2 fills.
L'esperança de vida és de 70 anys.
-
És sorprenent! En 40 anys,
Bangladesh ha baixat
-
de 7 a 6... 5... 4... 3... 2
-
Ha passat un miracle a Bangladesh!
-
Però és només a Bangladesh?
Us ensenyaré les dades mundials.
-
Anirem 50 anys enrere, al 1963.
-
Aquest són tots els països.
-
Els verds són Amèrica.
Els grocs Europa.
-
Els blaus Àfrica. Vermells Àsia,
amb Austràlia i Nova Zelanda.
-
La mida del cercle
correspon a la població.
-
Les dues grans són la Xina i l'Índia.
Bangladesh va al darrere.
-
L'any 1963 de mitjana hi havia
5 fills per dona.
-
Però el món estava dividit...
-
Als països rics, famílies petites
i vides llargues.
-
Als països pobres, famílies grans
i vides curtes.
-
Pocs països es trobaven enmig.
-
Però mireu què va passar.
-
Engego el món!
-
Som-hi...
-
La Xina, el cercle gran, millora la salut
-
I comencen la planificació familiar,
van cap a famílies petites.
-
El cercle verd, Mexico, també hi va!
-
Aquest és Brazil, també verd.
-
I ara l'Índia. Els vermells
són països asiàtics.
-
A l'Àfrica encara
molts fills per dona.
-
Bangladesh avantatja l'Índia
en famílies petites.
-
Quasi tots els països van cap aquí,
l'Àfrica ja comença.
-
Oooh! El terratrèmol a Haití!
-
Ara tothom acaba aquí.
Quin canvi!
-
Avui, la mitjana mundial és de 2,5 fills
-
Fa 50 anys era de 5.
-
El món canvia: els fills nascuts
per dona han passat de 5 a 2,5
-
I continua baixant...
Quin canvi més gran!
-
La gent creu que països com Bangladesh
són una bomba de població.
-
No poden estar més equivocats.
-
Per mi, professionals com la Taslima,
-
que han portat els seus països
des d'aquí... fins allà... en dècades
-
amb millor salut i famílies petites,
són els herois del nostre temps!
-
És un canvi extraordinari.
-
Ja no vivim en un món dividit.
-
Però què sap la gent d'aquest gran canvi?
-
A Gapminder també investiguem
el que la gent sap del món.
-
La primera enquesta va ser a Suècia.
Els resultats van ser depriments!
-
La segona a Gran Bretanya.
Els britànics van tenir un Imperi.
-
Pensàvem que estarien ben informats.
-
Primera pregunta: quants fills tenen
les dones de Bangladesh?
-
Hi havia quatre opcions:
2,5 / 3,5 / 4,5 / 5,5
-
Aquest és el resultat
de l'enquesta britànica.
-
Ja sabeu la resposta: són 2,5
-
Només el 12% dels britànics van encertar.
-
Vam pensar, la gent amb pocs estudis
deu empitjorar el resultat.
-
Vam mirar només les respostes
dels universitaris.
-
I són aquests.
-
Encara són pitjors!
-
Saben els britànics poca cosa del món?
-
No, no!
-
Què passa si preguntem
a uns ximpanzès?
-
Cada resposta seria un plàtan,
i ells n'escullen un.
-
Aquest hauria estat el resultat.
-
Òbviament, els ximpanzès
no saben res de Bangladesh.
-
Però per pur atzar, encerten
el doble que els britànics.
-
Més de la meitat dels britànics
responen 4,5 o més.
-
El problema no és desconeixement,
sinó prejudicis.
-
Els britànics no poden ni imaginar
-
que a Bangladesh tinguin 2,5 fills.
I ja han baixat a 2,2
-
Això és el que no saben:
Taslima i família són la norma allà.
-
I no sols allà, sinó a tot el món.
Brazil, 2 fills per família.
-
Vietnam, 2 fills per família
-
També a l'Índia, el més freqüent
són 2 fills per família.
-
I a l'Àfrica, a una gran ciutat
com Addis Abeba,
-
hi ha menys de 2 fills per dona.
-
Poden ser musulmans, budistes,
hindus, cristians...
-
No hi ha religió,
cultura o continent incompatibles
-
amb famílies de 2 fills.
-
El canvi de famílies grans
a famílies de dos fills
-
és de les coses més importants
que han passat durant la meva vida.
-
No té precedents
a la història humana!
-
Tornem a ser a Bangladesh.
-
Busquem les raons d'aquest canvi
cap a famílies petites.
-
Gairebé totes les nenes
com Tanjina (15 anys) van a l'escola
-
El govern paga les famílies
perquè les nenes facin la secundària.
-
A l'escola de la Tanjina
hi ha més noies que nois.
-
Quin tipus de família és aquest?
-
Una família gran!
-
Els faltarà menjar?
-
L'objectiu de la lliçó
és ben clar.
-
Quin tipus de família és aquest?
-
Passaran dificultats?
-
No!
-
L'educació és efectiva
i les dones tenen noves oportunitats.
-
Malgrat les desigualtats,
hi ha més feines i Tanjina té plans
-
M'agrada anar a l'escola
-
Als temps de ma mare,
solien casar-se joves
-
No podien estudiar
-
Però ara podem aspirar
a ser metgesses o enginyeres
-
Les noies veuen com les coses
poden ser diferents.
-
No m'imagino com et vas casar als 17
-
No em veig casant-me d'aquí dos anys
-
És impossible
-
No en sabiem més abans
-
Però la gent ara està més preparada
-
A quina edat vols casar-te?
-
Vint-i-cinc
-
Acabaré els estudis i trobaré feina
-
Em faré metgessa i em casaré després
-
Ets molt intel·ligent!
-
És meravellós veure la Taslima esperançada
en un gran futur per les seves filles.
-
Però hi ha una transformació essencial
darrere el canvi a Bangladesh
-
Una gran millora
de la supervivència infantil.
-
És Ramadà, el mes musulmà
pel dejuni i la reflexió.
-
En Hannan ajuda els pares
amb el cementiri familiar
-
Premeu el terra amb les mans
-
Tres germans d'en Hannan van morir
ben petits. Són aquí enterrats.
-
Van morir de xarampió
-
Vam plorar tant, era molt trist
-
No teníem metges,
si no els haurien curat
-
Un podia haver viscut
-
Com ho puc oblidar?
Els recordaré mentre visqui
-
Quan els pares del Hannan eren joves,
-
Un de cada cinc nens
moria abans dels 5 anys.
-
Les famílies vivien amb por
de perdre un o més fills.
-
Continuaves tenint més fills
-
I si un moria, et quedaven els altres
-
Així és com anava
-
No pensàvem si eren massa fills,
o quin futur tenien
-
En poques dècades ha millorat molt
la salut, sobretot la dels nens.
-
Vacunes, tractament d'infeccions,
millor nutrició i higiene,
-
han salvat milions de nens.
-
Com els pares veuen
que tots sobreviuen,
-
ja no hi ha obstacle per
la planificació familiar.
-
Fins i tot als suburbis de Dhaka,
el promig és dos fills per dona.
-
La supervivència infantil
ho canvia tot.
-
Tornem a la història.
-
Per què la població creixia tan lentament
abans del 1800?
-
Els documents ens mostren que, en promig,
-
cada parella tenia uns sis fills.
-
Però aleshores, per què no creixia
la població?
-
Perquè 1... 2... 3... 4 dels fills morien
abans d'arribar a ser pares.
-
La gent no "vivia" en equilibri
amb la natura,
-
Morien en equilibri amb la natura
-
Era molt tràgic!
-
Però amb la revolució industrial,
això va canviar.
-
Millors salaris, alimentació, aigua corrent,
clavegueres, sabó, avenços mèdics...
-
Amb aquests avenços, la població va créixer.
Tenien més fills?
-
No! El 1963 les dones tenien 5 fills.
-
L'augment de població va ser
per la major supervivència infantil.
-
Sobrevivien quatre.
-
Però un de cada cinc moria, era terrible.
-
En dècades recents, la majoria de països
ha millorat molt
-
en supervivència infantil
i planificació familiar.
-
I estem arribant a un nou equilibri.
-
Un bon equilibri: de mitjana cada parella
té dos fills, que sobreviuen.
-
Són famílies en un feliç equilibri.
-
És la situació més normal
al món avui.
-
I què ens portarà això al futur?
-
Us mostraré la millor projecció de futur,
-
dels millors demògrafs que tenim a la ONU.
-
i és aquesta.
-
La població creixerà, a 8... després 9...
-
Però mireu: s'està enlentint!
-
Al final del segle la corba serà plana.
-
i si faig zoom aquí, podeu veure
-
que s'espera el final
del creixement de població.
-
És una projecció
amb un cert grau d'incertesa.
-
Però estem segurs que el creixement ràpid
s'acabarà en aquest segle.
-
La baixada de la taxa de fertilitat
és la causa de tot.
-
Si tornem a les dades,
-
us ho mostraré examinant
el nombre de nens al món.
-
El nombre de nens entre 0 i 15 anys.
-
Aquí venen. Mireu:
-
El nombre de nens creixia lentament...
i després també va créixer de pressa...
-
I a començaments de segle
-
hi havia 2000 milions de nens al món.
-
Va ser un any important per mi,
va néixer la Doris. La meva primera neta.
-
Va néixer en un moment especial
pels nens del món.
-
Perquè els experts diuen
que des d'aquell any
-
El nombre de nens es mantindrà igual.
-
Ja no creixerà més.
-
Al final del segle encara seran
2000 milions
-
Quan va néixer la Doris el món va assolir
el màxim de nens.
-
El nombre de nens no està augmentant.
-
Ara, això resulta confús.
-
Perquè... com pot créixer la població,
si els nens no augmenten?
-
D'on venen tots aquests adults?
-
Per explicar-ho deixaré les eines digitals
-
i usaré un potent material didàctic.
-
Us representaré la població mundial...
-
amb blocs d'escuma.
-
Un bloc són mil milions.
-
I aquí tenim 2000 milions de nens.
-
2000 milions entre els 15 i els 30 anys.
-
Són xifres arrodonides.
-
Tenim 1000 milions entre els 30 i 45 anys,
-
Altres 1000 entre els 45 i els 60,
-
i aquest és el meu bloc: 60 i més.
-
Aquesta és la població mundial avui.
-
Podeu veure que aquí falten 3000 milions.
-
Uns pocs falten perquè han mort.
-
La majoria ja no van néixer.
-
Abans de 1980 neixien menys nens
-
perquè hi havia menys dones.
-
Aquesta és la situació actual.
-
Què passarà al futur?
-
Sabeu què passa amb la gent gran com jo?
-
Que es moren!
-
Veig que per aquí hi ha algun metge.
-
Així doncs... es moren!
-
La resta es fan 15 anys més grans,
i tenen 2000 milions de fills.
-
Aquests són vells, ara es moriran.
-
I aquests es fan 15 anys més grans
i tenen 2000 milions de fills.
-
Aquests 1000 milions moren,
la resta avança 15 anys i tenen fills.
-
Ah!
-
Sense tenir més fills,
-
sense allargar la vida,
-
ara tenim 3000 milions de persones més
-
degut al recanvi de generacions.
-
Falta un detall, bones notícies
pels vells com jo.
-
Es calcula que els vells viuran més.
-
Hem d'afegir 1000 milions més aquí dalt.
-
Espero formar part d'aquest grup.
-
Així continuaré llegint estadístiques...
-
Però quan parlo amb ecologistes,
preocupats pel medi ambient
-
em diuen "hem d'aturar el creixement
quan arribem als 8000 milions".
-
Ells no saben que hem arribat
al màxim de nens,
-
ni que la piràmide es completarà sola.
-
Així que acabarem sent aquesta quantitat.
-
Sabem quants serem. Però com viurem?
-
Ara, i en el futur.
-
El món actual amb els 7000 milions.
-
1000 milions viuen a Amèrica.
-
1 a Europa, 1 a l'Africa,
-
i 4 a l'Àsia.
-
Són xifres actuals. Com recordar-ho?
-
Tinc un truc senzill: ho poso així
-
i és el número PIN del món: 1114.
-
Què passarà al 2050?
-
Ho sabem bé.
-
Europa... no augmenta. Està disminuint.
-
Amèrica, augmenta una mica.
Sobretot gent gran a Llatinoamèrica.
-
És a dir, gairebé el mateix.
-
A l'Àsia tindrem 1000 milions més
-
i ja deixarà de créixer.
-
L'Àfrica doblarà la població,
seran 2000 milions.
-
Ara... al final del segle.
-
Ho hem dit: no creixen Europa,
Amèrica, Àsia...
-
Però a l'Àfrica tornaran a doblar.
-
Hi haurà 4000 milions d'africans.
-
L'any 2100 el codi PIN serà 1145.
-
L'any 2100 el món serà ben diferent.
-
La població del "vell occident",
-
Europa occidental i Nordamèrica,
seran menys del 10%
-
El 80% seran africans i asiàtics
-
Però hi haurà recursos per tothom?
-
Això no serà fàcil,
-
però jo crec possible
que tots visquin bé plegats.
-
L'Àsia es preveu pròspera i pacífica,
amb 5000 milions d'habitants.
-
Japó, Corea del Sud i altres ja són rics.
-
Seguits de extenses zones de la Xina,
Índia, Indonèsia i molts altres.
-
Fins i tot els pobres d'Àsia
accedeixen a una vida digna.
-
Però la futura Àfrica, amb 4000 milions?
-
No seran pobres la majoria?
-
Jo he vist pobresa extrema a l'Àfrica.
-
FA 30 anys vaig passar 2 anys intensos
fent de metge
-
a Mozambique, un dels països més pobres.
-
Tot just s'independitzava de Portugal,
amb una llarga guerra.
-
Jo era un dels dos metges, estrangers,
per a 300.000 persones.
-
Aquest era l'hospital.
La meva dona era llevadora.
-
Aquest era tot el personal.
-
Els de la bata blanca tenien
almenys un any de formació.
-
La resta... molts ni sabien llegir.
-
Però tots treballaven amb gran dedicació.
-
Els pacients venien amb malalties
agreujades per la pobresa,
-
els nostres recursos sovint no bastaven,
-
com a jove metge jo no era prou expert.
-
Mozambique encara és molt pobre.
-
Però en 30 anys ha millorat molt.
-
Ara hi ha un hospital nou
en aquella ciutat.
-
Molt més gran, té 15 metges,
i 11 són d'allà.
-
El personal està ben format.
-
El director és el Dr. Cashimo.
-
Segons sembla...
-
seran...
-
bessons!
-
La transformació és impressionant.
-
Hi ha Urgències...
-
cirurgia pediàtrica i ortopèdica.
-
Hi ha laboratoris grans i farmàcia 24 hores.
-
Les cesàries salven vides,
quan jo hi era no les podíem fer.
-
Ara hi ha equips professionals...
-
quiròfans equipats com en qualsevol lloc.
-
Tot ha millorat tant.
-
Qui neixi ara a Mozambique
tindrà un futur molt millor.
-
Millor sanitat, però també
una economia que creix
-
amb grans ports i mercats,
-
noves indústries i molts llocs de treball.
-
Em direu que això passa a les ciutats.
-
I teniu raó.
-
El més difícil són les àrees rurals,
on hi ha la majoria de població.
-
Però les coses canvien aquí també.
-
Al nord de Mozambique
hi ha el districte de Mogovolas.
-
Aquests són Olivia, Andre i els fills.
-
Com molts pobres al món,
Olivia i Andre són pagesos,
-
depenen de la collita per menjar.
-
Les 4 del matí, la feina els crida.
-
Andre se'n va als camps.
-
Olivia va a buscar aigua.
-
Tot ho tenen lluny.
-
Trigo 2 hores a arribar
-
Si hi ha cua poden ser 2 hores més
-
Torno cansada i amb gana
-
No hi ha vehicles, tot es porta a coll.
-
Olivia i Andre tenen 8 fills.
-
La fertillitat encara és alta
a l'Àfrica rural.
-
I és a les famílies pobres
on hi ha més boques.
-
Tota la collita que sobri, se la vendran.
-
Vaig molt just.
-
Cultivo moltes coses, però tot i així...
-
no guanyo prou per mantenir la família.
-
Però el creixement econòmic
va arribant.
-
Tres anys d'estalvis per pagar el sostre.
-
Ara Andre té una meta
que ho canviarà tot.
-
Necessito una bicicleta,
no puc fer res sense ella.
-
Les bicicletes poden marcar la diferència
pels pagesos pobres.
-
Estalvien hores i permeten fer molt més.
-
Amb una bici porten més coses a vendre
-
i guanyen més diners.
-
Poden buscar feina més lluny
-
Si hi ha un malalt, el porten al metge.
-
Amb una bici seré molt feliç
-
perquè una casa sense bici no és una casa.
-
Andre i Olivia han estalviat 2 anys.
Encara no en tenen prou.
-
Tot depèn de la collita de sèsam.
-
Si venen a bon preu, hi podrien arribar
-
Andre i Olivia són d'un país molt pobre,
-
de la zona rural, que és la més pobre.
-
Quants pobres com ells hi ha al món ?
-
Mireu aquesta barra.
-
Pobres... i rics.
-
Aquí tenim els 7000 milions.
-
Ho hem simplificat, de pobres a rics.
-
Quants diners guanyen
els 1000 milions més rics?
-
Mireu aquí
-
Oh... oohhh...
-
Pujant... pujant...
-
Ai ai...
-
No hi arribo. 100 dòlars al dia.
-
Mirem els 1000 milions del mig.
-
A penes 10 dòlars.
-
Els 1000 milions més pobres?
-
Bé...
-
Un dòlar al dia.
-
Aquestes són les diferències actuals.
-
Els economistes tracen una línia
que marca la pobresa extrema.
-
Una mica per sobre d'un dòlar.
-
És pobresa extrema quan no saps
si podràs alimentar la família.
-
1000 milions queden per sota la línia.
-
La línia parteix el segon miler.
-
La resta queden per sobre.
-
Els més pobres no tenen sabates.
-
Quan ja tenen sabates...
estalvien per una bicicleta.
-
Andre i Olivia són en aquest punt.
-
Després de la bici,
l'objectiu és la moto.
-
Quan tenen moto,
volen el cotxe.
-
Recordo el primer cotxe a casa meva,
un petit Wolkswagen.
-
Vam anar de vacances a Noruega,
és més maca que Suècia.
-
Va ser fantàstic!
-
I ara soc al grup dels rics.
Hi puc anar en avió.
-
Hi ha gent molt més rica
que els que agafem avions.
-
Alguns tan rics que volen
fer turisme a l'espai.
-
La diferència entre jo
i els més rics
-
és gairebé com entre jo
-
i els més pobres de tots.
-
Us diré el més important de la barra,
-
ara necessito una escala.
-
De vegades van bé les velles tecnologies.
-
Ara.
-
Ara soc a dalt de tot.
-
El problema dels que som a dalt
és que quan mirem avall
-
als que tenen 10 dòlars o 1 dòlar
ens semblen iguals.
-
No veiem la diferència.
-
Semblen tots igual de pobres.
-
I la gent diu "oh, tots són pobres".
-
No, jo he parlat amb alguns d'ells
-
i us puc assegurar que els pobres
-
coneixen bé la diferència
entre 1 dòlar al dia i 10.
-
És deu vegades més.
-
Una gran diferència.
-
Olivia i Andre ho estan intentant.
-
Cada petit pas per aquesta línia
-
de les sabates a la bici
-
ens pot semblar poc,
però per ells és molt.
-
I la bici els portaria
a una vida millor.
-
Avui Andre i Olivia vendran
la collita de sèsam.
-
El preu antic era 25 Meticais
-
Aquest any s'ha apujat
-
Esperem vendre per 40-45
-
Però han de vigilar
per no ser enganyats.
-
Alguns compradors manipulen les balances
-
si el pes ens dóna 10 quilos...
-
... el comprador pot dir que són 7 o 8
-
Andre farà la venda
-
Cal que l'ajudin amb el transport,
espera que per darrera vegada.
-
Ara Andre ha d'estar al tanto.
-
Ei, amic meu, fes bé els càlculs!
-
Andre ha fet un bon negoci.
-
Ara m'ho penso gastar!
-
La família ha treballat molt per això.
-
Andre ha caminat tot el matí fins al mercat.
-
Ara, en menys d'una hora, arriba a casa.
-
Has comprat la bici!
-
Sí carinyo, l'he comprada!
-
La bicicleta és útil des del primer moment
-
Els nens van a buscar aigua amb ella.
-
Andre porta més collites al mercat
-
i molt important, Olivia i Andre
van a l'escola d'adults
-
per aprendre a calcular,
llegir i escriure.
-
Ara estalviaré per comprar una moto
per portar la família
-
És el que vull
-
És fantastic veure'ls
allunyar-se pedalant de la pobresa.
-
I fan servir la bici per anar a l'escola.
-
L'educació és bàsica pel progrés
de la gent i els països.
-
Però quanta gent sap
com ha anat l'educació al món?
-
Tornem a les enquestes
i la ignorància britànica.
-
Som-hi.
-
Vam preguntar, Quants adults al món
saben llegir i escriure?
-
Preguntaré al públlic. Qui diu 20 per cent?
-
40 per cent?
-
60 per cent?
-
I 80 per cent?
-
Aquest és el resultat de l'enquesta.
-
Ara sabeu que l'enquesta ens diu
la resposta incorrecta, oi?
-
És clar, la correcta és 80 per cent.
-
Almenys ho heu fet millor que la mitjana.
-
Sí, avui el 80% saben llegir i escriure
-
De fet, una miqueta més.
-
Si ho comparem amb els ximpanzès...
-
els ximpanzès responen a l'atzar.
-
Però l'encerten 3 vegades més.
-
I ara els universitaris britànics
-
Potser estan ben informats.. oh, no.
-
Què coi els ensenyen a la universitat?
-
Tenim una visió desfasada del món.
I els mitjans no ens han informat bé.
-
Potser perquè el món canvia de pressa.
-
Senyores i senyors,
-
Us mostraré el meu gràfic favorit,
-
la història de 200 països durant 200 anys,
en menys d'un minut.
-
En horitzontal la riquesa,
en vertical els anys de vida.
-
Des de l'any 1800 amb tots els països.
-
El 1800 tots eren pobres i malalts
-
Pocs anys de vida, pocs diners.
-
Ara notareu la Revolució Industrial.
-
L'Europa occidental s'enriqueix,
però la vida no s'allarga.
-
Les colònies no se'n beneficien,
-
es queden al racó dels pobres.
-
La salut ja millora, entrem al segle XX
-
Primera Guerra Mundial i recessió.
-
Segona Guerra Mundial.
-
Independència de les colònies.
-
Amb la independència
la salut millora dràsticament.
-
L'economia de la Xina i Llatinoamèrica
s'accelera.
-
Són aquí.
-
Els segueixen l'Índia i els països africans.
-
El món ha fet un canvi sorprenent.
-
Els EEUU i Regne Unit van primers,
però ara van lents.
-
Els ràpids són aquí al mig.
-
La Xina s'acosta de pressa. I Bangladesh...
-
té bona salut i ja creix de pressa.
-
Mozambique és molt enrere, però ja avança.
-
Però això són mitjanes per país.
-
I la gent? Viu millor?
-
Veureu una cosa que m'agrada molt.
-
La distribució de renda.
Diferències entre persones.
-
Retrocedirem 50 anys
-
i mirarem només els diners.
-
Hi ha gent molt rica i molt pobra,
-
per tant ara hi haurà més diferències.
-
Comencem amb els Estats Units,
-
veiem la diferència dins el país.
-
I ara tots els països d'Amèrica.
-
Aquí hi ha dels més rics als més pobres.
-
L'alçada indica quanta gent hi ha.
-
Afegim Europa.
-
Ara l'Àfrica.
-
Finalment, la més poblada, Àsia.
-
L'any 1963 hi havia dos turons:
-
El turó ric... això és un camell, oi?
-
Al turó ric hi ha europeus i americans.
-
I al turó pobre sobretot Àsia i Àfrica.
-
El límit de pobresa era allà.
-
Veieu quanta gent en la pobresa extrema?
-
La majoria eren asiàtics.
-
Molts deien que l'Àsia sempre seria pobra,
i ara ho diuen de l'Àfrica.
-
I què ha passat?
-
Engeguem el món.
-
Molts asiàtics, nascuts pobres,
ho deixen de ser
-
1000 milions surten de la pobresa
-
El món canvia, el camell ha mort.
-
Ha nascut un dromedari.
-
La situació ara...
-
aquí els molt rics, al mig la majoria,
-
i molta menys gent en extrema pobresa
-
però encara són més de 1000 milions.
-
Continuaran sortint de la pobresa...
-
els africans d'ara i els que vindran?
-
Crec que la majoria de països africans
sortiran de la pobresa.
-
Amb habilitat i inversions, és possible.
-
No tots els països van al mateix ritme.
-
Uns pocs creixen de pressa,
altres tenen conflictes.
-
Però la majoria, com Mozambique, avancen.
-
Però podran menjar tots els africans?
-
L'Àfrica té dificultats,
però també molt potencial.
-
El rendiment dels cultius
millora molt amb la tecnologia.
-
Els rius gairebé no s'usen per regar.
-
Un dia l'Àfrica s'omplirà de tractors
i alimentarà molt milions més.
-
I no penseu que només jo ho crec.
-
L'ONU es marcarà un nou objectiu:
eliminar la pobresa extrema en 20 anys.
-
Un gran repte, però el crec possible.
-
Imagineu que passés.
-
Fins ara, hem vist els més rics avançar...
-
els del mig, avancen. Però els pobres no.
-
La pobresa extrema conté els analfabets.
-
Hi ha alta mortalitat infantil,
encara molts fills per dona.
-
Sembla que la pobresa extrema
es va perpetuant.
-
Però Andre i Olivia, i altres,
treballen dur per sortir-ne,
-
i si reben ajuda del seu govern
i del món
-
amb escoles, salut, vacunes, carreteres,
electricitat, anticonceptius,
-
se'n sortiran, però bàsicament
amb el seu esforç.
-
Som-hi, seguiu Andre i Olivia
avançant per la línia.
-
És possible en unes dècades... Sí.
-
Però deixar la pobresa és el començament.
-
La gent vol arribar a una bona vida.
-
Què és una bona vida?
-
Per molta gent bona vida implica
usar més màquines i molta energia.
-
I és un problema. Perquè agreuja
el canvi climàtic.
-
El 80% de l'energia mundial
ve de combustibles fòssils,
-
i la ciència preveu un gran canvi climàtic
-
per les emissions de diòxid de carboni.
-
No soc el més adient per parlar-vos
del canvi climàtic
-
ni de com evitar-lo.
-
Però us puc dir qui emet
el diòxid de carboni.
-
Us ho mostraré.
-
Recordeu la línia dels milers de milions,
-
dels més pobres als més rics.
-
Això és el consum anual
de combustibles fòssils
-
carbó, petroli i gas natural.
-
I el total de diòxid de carboni emès.
-
Quant correspon als 1000 milions més rics?
-
La meitat.
-
I els segons 1000 milions més rics?
-
La meitat del que queda.
-
Els tercers 1000 milions...
-
la meitat del restant.
Els pobres consumeixen molt poc.
-
Són xifres arrodonides. Però veiem
el consum dels 3000 milions més rics.
-
Usen més del 85 per cent.
-
El consum dels més rics ja no augmenta,
però potser no baixarà
-
En les properes dècades,
el segon i el tercer grup
-
augmentaran el consum
i les emissions.
-
Els pobres, encara que tots arribin
a tenir motocicleta
-
tindran un efecte petit
sobre les emissions.
-
I els propers 40 anys la població
augmentarà entre els pobres.
-
Però la gent dels països rics
ho veu diferent.
-
Miren avall a la resta del món i diuen:
-
"Ei, no podeu viure com nosaltres,
destruireu el planeta"
-
Trobo més correcte el punt de vista
dels pobres.
-
Diuen "Qui sou per dir-nos
que no podem viure com vosaltres?"
-
"Hauríeu de canviar primer,
si ens voleu mostrar el camí".
-
Moltes coses essencials per una bona vida
encara no són a l'abast de tothom.
-
El poble de l'Andre no té electricitat.
-
A Mozambique hi ha molt carbó
-
i si fan noves centrals de carbó
per tenir electricitat
-
no crec que els països més emissors
hagin de dir res.
-
Ara us faré dues preguntes
que faig als meus alumnes suecs.
-
Primera: quants de vosaltres
no heu viatjat en avió aquest any?
-
Ahà...
-
Uns quants podeu passar sense avions.
Segona pregunta:
-
Quants heu renunciat a la rentadora,
rentant a mà els llençols,
-
i tota la vostra roba aquest any?
-
Ja m'ho pensava, ningú.
-
Tothom qui pot usa la rentadora,
fins els ecologistes més convençuts.
-
Recordo el dia que a casa meva
va entrar la primera rentadora.
-
El 1r de novembre de 1952.
-
L'àvia va tenir l'honor d'estrenar-la.
-
Tota la vida va rentar a mà
per una família de 9.
-
Va seure en un tamburet a mirar-la
fins que va acabar.
-
Estava hipnotitzada.
-
La meva mare ara tenia temps
per altres coses.
-
Em podia llegir llibres.
Crec que això em va fer professor.
-
Dèiem gràcies fàbrica d'acer,
-
gràcies fàbrica de sabó,
gràcies central elèctrica.
-
Ara...
-
Pensant en tot això,
tinc un consell per vosaltres,
-
Abans de res: mireu les dades.
-
Mireu la realitat del món.
-
Veureu on som ara i com podem avançar
tots junts en aquest planeta.
-
La pobresa extrema s'ha reduït molt
-
i per primer cop a la història
podem eradicar-la.
-
El creixement de població
ja s'està moderant,
-
el nombre de nens ja no augmenta.
-
Del canvi climàtic encara podem
evitar el pitjor.
-
Però cal que els més rics, amb urgència,
-
rebaixin el consum de recursos
a un nivell que, gradualment,
-
puguin compartir 11000 milions
a finals de segle.
-
No m'he considerat mai optimista,
-
soc un possibilista.
-
I afirmo que el món és millor
del que molts penseu.
-
Moltes gràcies!