Return to Video

DON'T PANIC — Hans Rosling showing the facts about population

  • 0:05 - 0:10
    Vivim en un món canviant.
  • 0:11 - 0:15
    Grans migracions humanes,
    noves megaciutats,
  • 0:15 - 0:18
    amb gratacels que s'enlairen
  • 0:18 - 0:21
    i immensos suburbis.
  • 0:21 - 0:26
    Un apetit insaciable
    de combustibles i aliments,
  • 0:26 - 0:28
    canvi climàtic impredictible
  • 0:29 - 0:35
    tot això en un món
    on la població encara creix.
  • 0:36 - 0:38
    Ens hem de preocupar?
  • 0:38 - 0:42
    Ens hem d'espantar?
  • 0:43 - 0:46
    Com trobar-hi el sentit?
  • 0:53 - 0:59
    7000 milions de persones
    habiten el planeta... no és meravellós?
  • 0:59 - 1:04
    Però quan alguns pensen
    en el futur, s'angoixen!
  • 1:04 - 1:06
    Altres s'estimen més no pensar-hi.
  • 1:06 - 1:10
    Però aquesta nit us explicaré
    la realitat de les coses.
  • 1:10 - 1:13
    Em dic Hans Rosling,
    sóc un estadístic que...
  • 1:13 - 1:15
    NO, NO, NO... no desconnecteu!
  • 1:15 - 1:20
    Perquè amb dades de tots els països
    us mostraré el món d'una forma nova.
  • 1:20 - 1:23
    Us explicaré com canvia
    la població mundial
  • 1:23 - 1:28
    i què ens diuen les dades actuals
    sobre el futur del món.
  • 1:28 - 1:32
    Sens dubte ens enfrontem a grans reptes
  • 1:33 - 1:37
    però el futur podria no ser tan trist.
  • 1:37 - 1:42
    La humanitat va fent
    millor del que creieu!
  • 1:44 - 1:45
    No tingueu por!
  • 1:46 - 1:47
    La Veritat sobre la Població
  • 1:47 - 1:50
    amb el professor Hans Rosling
  • 1:51 - 1:53
    Nadons...
  • 1:53 - 1:55
    són una benedicció.
  • 1:55 - 1:59
    Però per molts la població
    creix sense control.
  • 2:00 - 2:02
    Alguns parlen d'una bomba de població!
  • 2:03 - 2:06
    Tenen raó?
  • 2:08 - 2:12
    Veiam l'estat actual de la població,
    i com hi hem arribat.
  • 2:12 - 2:16
    Us explicaré una història sobre tots
    els que han viscut fins ara...
  • 2:16 - 2:20
    Almenys durant els darrers 1000 anys
  • 2:20 - 2:22
    Som-hi.
  • 2:22 - 2:25
    Aquí tenim dos eixos.
  • 2:25 - 2:33
    Aquí el temps en anys,
    aquí la població en milers de milions.
  • 2:33 - 2:41
    L'any 10.000 aC neix l'agricultura,
    els arqueòlegs calculen
  • 2:41 - 2:45
    que la població mundial era
    de només 10 milions.
  • 2:45 - 2:49
    Imagineu: 10 milions!
    És com Suècia avui dia!
  • 2:49 - 2:53
    Un món només de suecs!
  • 2:53 - 3:01
    Passava el temps, més grangers, aliments,
    persones... i els grans imperis.
  • 3:01 - 3:06
    Egipte, China, India... finalment Europa!
  • 3:06 - 3:10
    I la població creixia,
    però molt lentament.
  • 3:10 - 3:14
    I m'aturo aquí, a l'any 1800.
  • 3:14 - 3:20
    Perquè el 1800 la població
    va arribar a 1000 milions.
  • 3:20 - 3:29
    Imagineu... Durant mil·lennis, la població
    creixia a ritme molt lent.
  • 3:29 - 3:35
    Però el 1800, amb la revolució industrial,
    el creixement es va accelerar.
  • 3:36 - 3:39
    En poc més de 100 anys,
    va arribar als 2000 milions.
  • 3:39 - 3:43
    I quan jo anava a l'escola,
    van ser 3000 milions.
  • 3:43 - 3:50
    I molta gent dubtava que el planeta
    ho aguantés. Experts fins i tot.
  • 3:50 - 3:52
    Però va passar això...
  • 3:52 - 3:59
    Vam ser 4... 5... 6... 7000 milions!
  • 3:59 - 4:05
    Imagineu... Més de la meitat
    s'ha afegit durant la meva vida.
  • 4:05 - 4:09
    I el nombre encara creix.
  • 4:10 - 4:16
    El creixement, darrerament,
    es concentra a Àsia.
  • 4:16 - 4:21
    Com aquí, a Bangladesh... on la població
    s'ha triplicat des que jo vaig néixer.
  • 4:21 - 4:28
    De 50 milions han passat
    a més de 150.
  • 4:28 - 4:33
    És un dels països
    més densament poblats.
  • 4:33 - 4:40
    Uns 15 milions viuen
    a la capital, Dhaka.
  • 4:40 - 4:48
    La gent aquí, a la ciutat i al camp,
    es preocupa per la mida de les famílies.
  • 4:49 - 4:52
    Però està naixent un nou Bangladesh...
  • 4:52 - 4:59
    Com la família Khan. La mare Taslima,
    les filles Tanjina i la petita Sadia
  • 4:59 - 5:04
    i el pare Hannan.
  • 5:04 - 5:07
    Les dones triguen molt a preparar-se,
    els homes no tant.
  • 5:08 - 5:13
    Si t'ho anaves a treure amb les mans,
    per què t'ho posaves?
  • 5:14 - 5:18
    Taslima i Hannan provenen
    de famílies nombroses.
  • 5:18 - 5:22
    Però han decidit tenir només dos fills.
  • 5:22 - 5:25
    A Bangladesh ho sents a tot arreu
  • 5:26 - 5:29
    "No més de dos fills - un millor encara!"
  • 5:34 - 5:37
    Tinc sort de tenir només dos fills
  • 5:37 - 5:40
    Amb més no ho podria pagar
  • 5:40 - 5:42
    Amb dos fills, puc comprar el que vulguin
  • 5:47 - 5:50
    Tinc les butxaques buides!
  • 5:51 - 5:56
    Fomen part d'un canvi cultural
    que els allunya de tenir molts fills.
  • 5:56 - 6:00
    I per Taslima, és també una feina.
  • 6:00 - 6:04
    Treballa pel servei estatal
    de Planificació Familiar
  • 6:04 - 6:07
    que dóna feina a dones com ella
    a totes les poblacions.
  • 6:07 - 6:14
    Va casa per casa, per ajudar
    a tenir famílies més petites.
  • 6:15 - 6:17
    Quan et va venir la regla?
  • 6:17 - 6:19
    Va ser el dia 22
  • 6:19 - 6:21
    I no fas servir anticonceptius?
  • 6:22 - 6:23
    I si et quedes embarassada?
  • 6:24 - 6:26
    Em costa quedar-me en estat
  • 6:26 - 6:28
    Però ja tens dos nens
  • 6:29 - 6:31
    No tinc temps d'anar al metge
  • 6:32 - 6:36
    Taslima ofereix consell, suport moral,
    i el més important,
  • 6:36 - 6:38
    anticonceptius variats.
  • 6:40 - 6:43
    Ja tens tres filles,
    segur que vols més fills?
  • 6:45 - 6:46
    És cosa del pare
  • 6:46 - 6:50
    Tu ets la que pareix,
    per què és cosa d'ell?
  • 6:51 - 6:53
    Tu has de passar els dolors, no ell
  • 6:54 - 6:55
    Qui passa els dolors?
  • 6:56 - 7:00
    Jo els passo, però ell vol un noi,
    què puc fer jo?
  • 7:00 - 7:05
    Això és la píndola,
    pren-la quan et comenci la regla
  • 7:10 - 7:13
    Costa connectar amb elles
    quan tenen poca educació
  • 7:14 - 7:16
    Però a poc a poc
    estem propagant el missatge
  • 7:17 - 7:23
    ¿Se n'estan sortint Taslima i Bangladesh,
    en baixar la taxa de fertilitat?
  • 7:23 - 7:26
    Aquest és el nombre de fills per dona.
  • 7:26 - 7:29
    A Suècia vam crear la Fundació Gapminder
  • 7:29 - 7:34
    per presentar dades mundials
    d'una forma fàcil d'entendre.
  • 7:34 - 7:38
    Així que us puc mostrar
    què ha passat a Bangladesh
  • 7:38 - 7:41
    A l'eix horitzontal, fills per dona.
  • 7:41 - 7:45
    Des de 1 fins a 2... 7 i 8.
  • 7:45 - 7:49
    L'eix vertical és l'esperança de vida,
  • 7:49 - 7:54
    quants anys esperem que un nadó visqui.
  • 7:54 - 7:56
    Des de 30 fins 90.
  • 7:56 - 8:00
    Ara... comencem l'any 1972
  • 8:00 - 8:05
    Va ser el primer any sencer
    d'independència a Bangladesh
  • 8:05 - 8:08
    Aquell any, Bangladesh era allà
  • 8:08 - 8:11
    I tenien de mitjana 7 fills per dona
  • 8:12 - 8:15
    L'esperança de vida no arribava als 50.
  • 8:15 - 8:17
    Què va passar després de la independència?
  • 8:17 - 8:22
    S'ha allargat la vida a Bangladesh?
    Tenen ara menys fills?
  • 8:22 - 8:25
    Mireu les dades. Engego Bangladesh
  • 8:25 - 8:29
    Doncs sí, la vida s'allarga,
    i hi ha menys nens... 6... 5...
  • 8:29 - 8:31
    vida més llarga... 4... 3...
  • 8:31 - 8:37
    i han baixat fins a 2,2 fills.
    L'esperança de vida és de 70 anys.
  • 8:37 - 8:43
    És sorprenent! En 40 anys,
    Bangladesh ha baixat
  • 8:43 - 8:48
    de 7 a 6... 5... 4... 3... 2
  • 8:48 - 8:52
    Ha passat un miracle a Bangladesh!
  • 8:52 - 8:57
    Però és només a Bangladesh?
    Us ensenyaré les dades mundials.
  • 8:57 - 9:02
    Anirem 50 anys enrere, al 1963.
  • 9:02 - 9:05
    Aquest són tots els països.
  • 9:05 - 9:13
    Els verds són Amèrica.
    Els grocs Europa.
  • 9:13 - 9:21
    Els blaus Àfrica. Vermells Àsia,
    amb Austràlia i Nova Zelanda.
  • 9:21 - 9:25
    La mida del cercle
    correspon a la població.
  • 9:25 - 9:32
    Les dues grans són la Xina i l'Índia.
    Bangladesh va al darrere.
  • 9:32 - 9:38
    L'any 1963 de mitjana hi havia
    5 fills per dona.
  • 9:38 - 9:42
    Però el món estava dividit...
  • 9:42 - 9:49
    Als països rics, famílies petites
    i vides llargues.
  • 9:49 - 9:55
    Als països pobres, famílies grans
    i vides curtes.
  • 9:55 - 9:58
    Pocs països es trobaven enmig.
  • 9:58 - 10:00
    Però mireu què va passar.
  • 10:00 - 10:02
    Engego el món!
  • 10:02 - 10:04
    Som-hi...
  • 10:04 - 10:08
    La Xina, el cercle gran, millora la salut
  • 10:08 - 10:11
    I comencen la planificació familiar,
    van cap a famílies petites.
  • 10:11 - 10:14
    El cercle verd, Mexico, també hi va!
  • 10:14 - 10:17
    Aquest és Brazil, també verd.
  • 10:17 - 10:22
    I ara l'Índia. Els vermells
    són països asiàtics.
  • 10:22 - 10:25
    A l'Àfrica encara
    molts fills per dona.
  • 10:25 - 10:30
    Bangladesh avantatja l'Índia
    en famílies petites.
  • 10:30 - 10:33
    Quasi tots els països van cap aquí,
    l'Àfrica ja comença.
  • 10:33 - 10:37
    Oooh! El terratrèmol a Haití!
  • 10:37 - 10:42
    Ara tothom acaba aquí.
    Quin canvi!
  • 10:42 - 10:48
    Avui, la mitjana mundial és de 2,5 fills
  • 10:48 - 10:52
    Fa 50 anys era de 5.
  • 10:52 - 10:59
    El món canvia: els fills nascuts
    per dona han passat de 5 a 2,5
  • 10:59 - 11:04
    I continua baixant...
    Quin canvi més gran!
  • 11:04 - 11:11
    La gent creu que països com Bangladesh
    són una bomba de població.
  • 11:11 - 11:13
    No poden estar més equivocats.
  • 11:14 - 11:17
    Per mi, professionals com la Taslima,
  • 11:17 - 11:24
    que han portat els seus països
    des d'aquí... fins allà... en dècades
  • 11:24 - 11:29
    amb millor salut i famílies petites,
    són els herois del nostre temps!
  • 11:29 - 11:32
    És un canvi extraordinari.
  • 11:32 - 11:36
    Ja no vivim en un món dividit.
  • 11:37 - 11:42
    Però què sap la gent d'aquest gran canvi?
  • 11:42 - 11:50
    A Gapminder també investiguem
    el que la gent sap del món.
  • 11:51 - 11:57
    La primera enquesta va ser a Suècia.
    Els resultats van ser depriments!
  • 11:57 - 12:04
    La segona a Gran Bretanya.
    Els britànics van tenir un Imperi.
  • 12:05 - 12:07
    Pensàvem que estarien ben informats.
  • 12:07 - 12:13
    Primera pregunta: quants fills tenen
    les dones de Bangladesh?
  • 12:13 - 12:19
    Hi havia quatre opcions:
    2,5 / 3,5 / 4,5 / 5,5
  • 12:20 - 12:22
    Aquest és el resultat
    de l'enquesta britànica.
  • 12:28 - 12:33
    Ja sabeu la resposta: són 2,5
  • 12:33 - 12:38
    Només el 12% dels britànics van encertar.
  • 12:38 - 12:43
    Vam pensar, la gent amb pocs estudis
    deu empitjorar el resultat.
  • 12:44 - 12:50
    Vam mirar només les respostes
    dels universitaris.
  • 12:50 - 12:56
    I són aquests.
  • 12:58 - 13:01
    Encara són pitjors!
  • 13:01 - 13:05
    Saben els britànics poca cosa del món?
  • 13:05 - 13:07
    No, no!
  • 13:07 - 13:12
    Què passa si preguntem
    a uns ximpanzès?
  • 13:12 - 13:18
    Cada resposta seria un plàtan,
    i ells n'escullen un.
  • 13:18 - 13:21
    Aquest hauria estat el resultat.
  • 13:21 - 13:24
    Òbviament, els ximpanzès
    no saben res de Bangladesh.
  • 13:29 - 13:34
    Però per pur atzar, encerten
    el doble que els britànics.
  • 13:36 - 13:42
    Més de la meitat dels britànics
    responen 4,5 o més.
  • 13:43 - 13:49
    El problema no és desconeixement,
    sinó prejudicis.
  • 13:49 - 13:52
    Els britànics no poden ni imaginar
  • 13:52 - 13:58
    que a Bangladesh tinguin 2,5 fills.
    I ja han baixat a 2,2
  • 13:58 - 14:05
    Això és el que no saben:
    Taslima i família són la norma allà.
  • 14:05 - 14:12
    I no sols allà, sinó a tot el món.
    Brazil, 2 fills per família.
  • 14:12 - 14:16
    Vietnam, 2 fills per família
  • 14:16 - 14:22
    També a l'Índia, el més freqüent
    són 2 fills per família.
  • 14:22 - 14:26
    I a l'Àfrica, a una gran ciutat
    com Addis Abeba,
  • 14:27 - 14:30
    hi ha menys de 2 fills per dona.
  • 14:30 - 14:34
    Poden ser musulmans, budistes,
    hindus, cristians...
  • 14:34 - 14:39
    No hi ha religió,
    cultura o continent incompatibles
  • 14:39 - 14:41
    amb famílies de 2 fills.
  • 14:42 - 14:46
    El canvi de famílies grans
    a famílies de dos fills
  • 14:46 - 14:51
    és de les coses més importants
    que han passat durant la meva vida.
  • 14:51 - 14:54
    No té precedents
    a la història humana!
  • 15:00 - 15:03
    Tornem a ser a Bangladesh.
  • 15:03 - 15:10
    Busquem les raons d'aquest canvi
    cap a famílies petites.
  • 15:10 - 15:18
    Gairebé totes les nenes
    com Tanjina (15 anys) van a l'escola
  • 15:18 - 15:25
    El govern paga les famílies
    perquè les nenes facin la secundària.
  • 15:25 - 15:31
    A l'escola de la Tanjina
    hi ha més noies que nois.
  • 15:34 - 15:36
    Quin tipus de família és aquest?
  • 15:36 - 15:38
    Una família gran!
  • 15:38 - 15:40
    Els faltarà menjar?
  • 15:41 - 15:44
    L'objectiu de la lliçó
    és ben clar.
  • 15:45 - 15:48
    Quin tipus de família és aquest?
  • 15:48 - 15:49
    Passaran dificultats?
  • 15:50 - 15:50
    No!
  • 15:51 - 15:58
    L'educació és efectiva
    i les dones tenen noves oportunitats.
  • 15:58 - 16:05
    Malgrat les desigualtats,
    hi ha més feines i Tanjina té plans
  • 16:05 - 16:08
    M'agrada anar a l'escola
  • 16:09 - 16:12
    Als temps de ma mare,
    solien casar-se joves
  • 16:12 - 16:14
    No podien estudiar
  • 16:15 - 16:20
    Però ara podem aspirar
    a ser metgesses o enginyeres
  • 16:20 - 16:25
    Les noies veuen com les coses
    poden ser diferents.
  • 16:26 - 16:31
    No m'imagino com et vas casar als 17
  • 16:31 - 16:34
    No em veig casant-me d'aquí dos anys
  • 16:34 - 16:36
    És impossible
  • 16:37 - 16:39
    No en sabiem més abans
  • 16:39 - 16:41
    Però la gent ara està més preparada
  • 16:43 - 16:47
    A quina edat vols casar-te?
  • 16:48 - 16:49
    Vint-i-cinc
  • 16:50 - 16:53
    Acabaré els estudis i trobaré feina
  • 16:54 - 16:56
    Em faré metgessa i em casaré després
  • 16:57 - 16:59
    Ets molt intel·ligent!
  • 17:03 - 17:09
    És meravellós veure la Taslima esperançada
    en un gran futur per les seves filles.
  • 17:09 - 17:15
    Però hi ha una transformació essencial
    darrere el canvi a Bangladesh
  • 17:15 - 17:20
    Una gran millora
    de la supervivència infantil.
  • 17:24 - 17:30
    És Ramadà, el mes musulmà
    pel dejuni i la reflexió.
  • 17:30 - 17:37
    En Hannan ajuda els pares
    amb el cementiri familiar
  • 17:38 - 17:40
    Premeu el terra amb les mans
  • 17:40 - 17:48
    Tres germans d'en Hannan van morir
    ben petits. Són aquí enterrats.
  • 17:48 - 17:50
    Van morir de xarampió
  • 17:51 - 17:54
    Vam plorar tant, era molt trist
  • 17:55 - 17:58
    No teníem metges,
    si no els haurien curat
  • 17:58 - 17:59
    Un podia haver viscut
  • 18:00 - 18:03
    Com ho puc oblidar?
    Els recordaré mentre visqui
  • 18:03 - 18:06
    Quan els pares del Hannan eren joves,
  • 18:06 - 18:12
    Un de cada cinc nens
    moria abans dels 5 anys.
  • 18:12 - 18:17
    Les famílies vivien amb por
    de perdre un o més fills.
  • 18:18 - 18:22
    Continuaves tenint més fills
  • 18:22 - 18:24
    I si un moria, et quedaven els altres
  • 18:25 - 18:27
    Així és com anava
  • 18:28 - 18:33
    No pensàvem si eren massa fills,
    o quin futur tenien
  • 18:36 - 18:44
    En poques dècades ha millorat molt
    la salut, sobretot la dels nens.
  • 18:45 - 18:48
    Vacunes, tractament d'infeccions,
    millor nutrició i higiene,
  • 18:48 - 18:51
    han salvat milions de nens.
  • 18:52 - 18:57
    Com els pares veuen
    que tots sobreviuen,
  • 18:57 - 19:02
    ja no hi ha obstacle per
    la planificació familiar.
  • 19:02 - 19:08
    Fins i tot als suburbis de Dhaka,
    el promig és dos fills per dona.
  • 19:14 - 19:17
    La supervivència infantil
    ho canvia tot.
  • 19:17 - 19:19
    Tornem a la història.
  • 19:19 - 19:25
    Per què la població creixia tan lentament
    abans del 1800?
  • 19:25 - 19:30
    Els documents ens mostren que, en promig,
  • 19:30 - 19:34
    cada parella tenia uns sis fills.
  • 19:34 - 19:39
    Però aleshores, per què no creixia
    la població?
  • 19:39 - 19:47
    Perquè 1... 2... 3... 4 dels fills morien
    abans d'arribar a ser pares.
  • 19:47 - 19:52
    La gent no "vivia" en equilibri
    amb la natura,
  • 19:52 - 19:55
    Morien en equilibri amb la natura
  • 19:56 - 19:59
    Era molt tràgic!
  • 19:59 - 20:03
    Però amb la revolució industrial,
    això va canviar.
  • 20:03 - 20:11
    Millors salaris, alimentació, aigua corrent,
    clavegueres, sabó, avenços mèdics...
  • 20:11 - 20:17
    Amb aquests avenços, la població va créixer.
    Tenien més fills?
  • 20:17 - 20:27
    No! El 1963 les dones tenien 5 fills.
  • 20:27 - 20:32
    L'augment de població va ser
    per la major supervivència infantil.
  • 20:32 - 20:35
    Sobrevivien quatre.
  • 20:35 - 20:40
    Però un de cada cinc moria, era terrible.
  • 20:40 - 20:46
    En dècades recents, la majoria de països
    ha millorat molt
  • 20:46 - 20:50
    en supervivència infantil
    i planificació familiar.
  • 20:50 - 20:53
    I estem arribant a un nou equilibri.
  • 20:53 - 20:59
    Un bon equilibri: de mitjana cada parella
    té dos fills, que sobreviuen.
  • 20:59 - 21:02
    Són famílies en un feliç equilibri.
  • 21:02 - 21:06
    És la situació més normal
    al món avui.
  • 21:06 - 21:09
    I què ens portarà això al futur?
  • 21:10 - 21:13
    Us mostraré la millor projecció de futur,
  • 21:13 - 21:19
    dels millors demògrafs que tenim a la ONU.
  • 21:19 - 21:21
    i és aquesta.
  • 21:21 - 21:28
    La població creixerà, a 8... després 9...
  • 21:28 - 21:30
    Però mireu: s'està enlentint!
  • 21:30 - 21:34
    Al final del segle la corba serà plana.
  • 21:34 - 21:38
    i si faig zoom aquí, podeu veure
  • 21:38 - 21:44
    que s'espera el final
    del creixement de població.
  • 21:45 - 21:50
    És una projecció
    amb un cert grau d'incertesa.
  • 21:50 - 21:55
    Però estem segurs que el creixement ràpid
    s'acabarà en aquest segle.
  • 21:56 - 22:00
    La baixada de la taxa de fertilitat
    és la causa de tot.
  • 22:00 - 22:02
    Si tornem a les dades,
  • 22:03 - 22:06
    us ho mostraré examinant
    el nombre de nens al món.
  • 22:06 - 22:10
    El nombre de nens entre 0 i 15 anys.
  • 22:10 - 22:12
    Aquí venen. Mireu:
  • 22:13 - 22:17
    El nombre de nens creixia lentament...
    i després també va créixer de pressa...
  • 22:17 - 22:20
    I a començaments de segle
  • 22:20 - 22:23
    hi havia 2000 milions de nens al món.
  • 22:23 - 22:30
    Va ser un any important per mi,
    va néixer la Doris. La meva primera neta.
  • 22:30 - 22:35
    Va néixer en un moment especial
    pels nens del món.
  • 22:35 - 22:41
    Perquè els experts diuen
    que des d'aquell any
  • 22:41 - 22:45
    El nombre de nens es mantindrà igual.
  • 22:45 - 22:47
    Ja no creixerà més.
  • 22:47 - 22:52
    Al final del segle encara seran
    2000 milions
  • 22:52 - 23:00
    Quan va néixer la Doris el món va assolir
    el màxim de nens.
  • 23:00 - 23:03
    El nombre de nens no està augmentant.
  • 23:03 - 23:06
    Ara, això resulta confús.
  • 23:06 - 23:13
    Perquè... com pot créixer la població,
    si els nens no augmenten?
  • 23:13 - 23:16
    D'on venen tots aquests adults?
  • 23:16 - 23:20
    Per explicar-ho deixaré les eines digitals
  • 23:20 - 23:26
    i usaré un potent material didàctic.
  • 23:26 - 23:30
    Us representaré la població mundial...
  • 23:30 - 23:34
    amb blocs d'escuma.
  • 23:35 - 23:40
    Un bloc són mil milions.
  • 23:40 - 23:44
    I aquí tenim 2000 milions de nens.
  • 23:44 - 23:50
    2000 milions entre els 15 i els 30 anys.
  • 23:50 - 23:52
    Són xifres arrodonides.
  • 23:52 - 23:54
    Tenim 1000 milions entre els 30 i 45 anys,
  • 23:54 - 23:58
    Altres 1000 entre els 45 i els 60,
  • 23:58 - 24:03
    i aquest és el meu bloc: 60 i més.
  • 24:03 - 24:06
    Aquesta és la població mundial avui.
  • 24:06 - 24:10
    Podeu veure que aquí falten 3000 milions.
  • 24:10 - 24:13
    Uns pocs falten perquè han mort.
  • 24:13 - 24:16
    La majoria ja no van néixer.
  • 24:16 - 24:22
    Abans de 1980 neixien menys nens
  • 24:22 - 24:25
    perquè hi havia menys dones.
  • 24:25 - 24:27
    Aquesta és la situació actual.
  • 24:27 - 24:29
    Què passarà al futur?
  • 24:29 - 24:32
    Sabeu què passa amb la gent gran com jo?
  • 24:33 - 24:34
    Que es moren!
  • 24:34 - 24:38
    Veig que per aquí hi ha algun metge.
  • 24:39 - 24:41
    Així doncs... es moren!
  • 24:41 - 24:46
    La resta es fan 15 anys més grans,
    i tenen 2000 milions de fills.
  • 24:47 - 24:50
    Aquests són vells, ara es moriran.
  • 24:50 - 24:54
    I aquests es fan 15 anys més grans
    i tenen 2000 milions de fills.
  • 24:54 - 24:59
    Aquests 1000 milions moren,
    la resta avança 15 anys i tenen fills.
  • 24:59 - 25:00
    Ah!
  • 25:00 - 25:03
    Sense tenir més fills,
  • 25:03 - 25:06
    sense allargar la vida,
  • 25:06 - 25:11
    ara tenim 3000 milions de persones més
  • 25:11 - 25:15
    degut al recanvi de generacions.
  • 25:15 - 25:21
    Falta un detall, bones notícies
    pels vells com jo.
  • 25:22 - 25:25
    Es calcula que els vells viuran més.
  • 25:25 - 25:29
    Hem d'afegir 1000 milions més aquí dalt.
  • 25:29 - 25:33
    Espero formar part d'aquest grup.
  • 25:33 - 25:39
    Així continuaré llegint estadístiques...
  • 25:39 - 25:46
    Però quan parlo amb ecologistes,
    preocupats pel medi ambient
  • 25:46 - 25:51
    em diuen "hem d'aturar el creixement
    quan arribem als 8000 milions".
  • 25:51 - 25:56
    Ells no saben que hem arribat
    al màxim de nens,
  • 25:56 - 26:04
    ni que la piràmide es completarà sola.
  • 26:04 - 26:10
    Així que acabarem sent aquesta quantitat.
  • 26:11 - 26:16
    Sabem quants serem. Però com viurem?
  • 26:16 - 26:19
    Ara, i en el futur.
  • 26:21 - 26:26
    El món actual amb els 7000 milions.
  • 26:26 - 26:33
    1000 milions viuen a Amèrica.
  • 26:33 - 26:38
    1 a Europa, 1 a l'Africa,
  • 26:38 - 26:42
    i 4 a l'Àsia.
  • 26:42 - 26:44
    Són xifres actuals. Com recordar-ho?
  • 26:44 - 26:48
    Tinc un truc senzill: ho poso així
  • 26:48 - 26:51
    i és el número PIN del món: 1114.
  • 26:52 - 26:55
    Què passarà al 2050?
  • 26:55 - 26:57
    Ho sabem bé.
  • 26:57 - 27:02
    Europa... no augmenta. Està disminuint.
  • 27:02 - 27:06
    Amèrica, augmenta una mica.
    Sobretot gent gran a Llatinoamèrica.
  • 27:06 - 27:10
    És a dir, gairebé el mateix.
  • 27:10 - 27:13
    A l'Àsia tindrem 1000 milions més
  • 27:13 - 27:16
    i ja deixarà de créixer.
  • 27:16 - 27:21
    L'Àfrica doblarà la població,
    seran 2000 milions.
  • 27:21 - 27:25
    Ara... al final del segle.
  • 27:25 - 27:30
    Ho hem dit: no creixen Europa,
    Amèrica, Àsia...
  • 27:30 - 27:35
    Però a l'Àfrica tornaran a doblar.
  • 27:35 - 27:40
    Hi haurà 4000 milions d'africans.
  • 27:40 - 27:45
    L'any 2100 el codi PIN serà 1145.
  • 27:46 - 27:50
    L'any 2100 el món serà ben diferent.
  • 27:50 - 27:54
    La població del "vell occident",
  • 27:54 - 27:59
    Europa occidental i Nordamèrica,
    seran menys del 10%
  • 27:59 - 28:03
    El 80% seran africans i asiàtics
  • 28:04 - 28:07
    Però hi haurà recursos per tothom?
  • 28:08 - 28:14
    Això no serà fàcil,
  • 28:14 - 28:22
    però jo crec possible
    que tots visquin bé plegats.
  • 28:29 - 28:37
    L'Àsia es preveu pròspera i pacífica,
    amb 5000 milions d'habitants.
  • 28:37 - 28:40
    Japó, Corea del Sud i altres ja són rics.
  • 28:40 - 28:49
    Seguits de extenses zones de la Xina,
    Índia, Indonèsia i molts altres.
  • 28:49 - 28:55
    Fins i tot els pobres d'Àsia
    accedeixen a una vida digna.
  • 28:57 - 29:02
    Però la futura Àfrica, amb 4000 milions?
  • 29:03 - 29:08
    No seran pobres la majoria?
  • 29:08 - 29:12
    Jo he vist pobresa extrema a l'Àfrica.
  • 29:12 - 29:19
    FA 30 anys vaig passar 2 anys intensos
    fent de metge
  • 29:19 - 29:25
    a Mozambique, un dels països més pobres.
  • 29:25 - 29:33
    Tot just s'independitzava de Portugal,
    amb una llarga guerra.
  • 29:33 - 29:41
    Jo era un dels dos metges, estrangers,
    per a 300.000 persones.
  • 29:41 - 29:47
    Aquest era l'hospital.
    La meva dona era llevadora.
  • 29:47 - 29:50
    Aquest era tot el personal.
  • 29:50 - 29:58
    Els de la bata blanca tenien
    almenys un any de formació.
  • 29:58 - 30:01
    La resta... molts ni sabien llegir.
  • 30:01 - 30:06
    Però tots treballaven amb gran dedicació.
  • 30:06 - 30:12
    Els pacients venien amb malalties
    agreujades per la pobresa,
  • 30:12 - 30:15
    els nostres recursos sovint no bastaven,
  • 30:15 - 30:22
    com a jove metge jo no era prou expert.
  • 30:22 - 30:26
    Mozambique encara és molt pobre.
  • 30:26 - 30:31
    Però en 30 anys ha millorat molt.
  • 30:36 - 30:43
    Ara hi ha un hospital nou
    en aquella ciutat.
  • 30:44 - 30:50
    Molt més gran, té 15 metges,
    i 11 són d'allà.
  • 30:50 - 30:54
    El personal està ben format.
  • 30:55 - 31:01
    El director és el Dr. Cashimo.
  • 31:02 - 31:04
    Segons sembla...
  • 31:04 - 31:06
    seran...
  • 31:06 - 31:08
    bessons!
  • 31:09 - 31:13
    La transformació és impressionant.
  • 31:14 - 31:16
    Hi ha Urgències...
  • 31:16 - 31:20
    cirurgia pediàtrica i ortopèdica.
  • 31:21 - 31:25
    Hi ha laboratoris grans i farmàcia 24 hores.
  • 31:25 - 31:32
    Les cesàries salven vides,
    quan jo hi era no les podíem fer.
  • 31:34 - 31:38
    Ara hi ha equips professionals...
  • 31:38 - 31:45
    quiròfans equipats com en qualsevol lloc.
  • 31:48 - 31:52
    Tot ha millorat tant.
  • 31:52 - 31:57
    Qui neixi ara a Mozambique
    tindrà un futur molt millor.
  • 32:00 - 32:05
    Millor sanitat, però també
    una economia que creix
  • 32:05 - 32:08
    amb grans ports i mercats,
  • 32:08 - 32:12
    noves indústries i molts llocs de treball.
  • 32:16 - 32:20
    Em direu que això passa a les ciutats.
  • 32:20 - 32:22
    I teniu raó.
  • 32:22 - 32:27
    El més difícil són les àrees rurals,
    on hi ha la majoria de població.
  • 32:27 - 32:30
    Però les coses canvien aquí també.
  • 32:33 - 32:39
    Al nord de Mozambique
    hi ha el districte de Mogovolas.
  • 32:40 - 32:45
    Aquests són Olivia, Andre i els fills.
  • 32:47 - 32:51
    Com molts pobres al món,
    Olivia i Andre són pagesos,
  • 32:52 - 32:56
    depenen de la collita per menjar.
  • 33:00 - 33:04
    Les 4 del matí, la feina els crida.
  • 33:07 - 33:09
    Andre se'n va als camps.
  • 33:10 - 33:13
    Olivia va a buscar aigua.
  • 33:13 - 33:16
    Tot ho tenen lluny.
  • 33:18 - 33:20
    Trigo 2 hores a arribar
  • 33:22 - 33:26
    Si hi ha cua poden ser 2 hores més
  • 33:28 - 33:32
    Torno cansada i amb gana
  • 33:34 - 33:40
    No hi ha vehicles, tot es porta a coll.
  • 33:43 - 33:47
    Olivia i Andre tenen 8 fills.
  • 33:47 - 33:50
    La fertillitat encara és alta
    a l'Àfrica rural.
  • 33:50 - 33:55
    I és a les famílies pobres
    on hi ha més boques.
  • 33:55 - 33:59
    Tota la collita que sobri, se la vendran.
  • 34:00 - 34:02
    Vaig molt just.
  • 34:03 - 34:10
    Cultivo moltes coses, però tot i així...
  • 34:10 - 34:18
    no guanyo prou per mantenir la família.
  • 34:19 - 34:23
    Però el creixement econòmic
    va arribant.
  • 34:24 - 34:30
    Tres anys d'estalvis per pagar el sostre.
  • 34:30 - 34:35
    Ara Andre té una meta
    que ho canviarà tot.
  • 34:36 - 34:40
    Necessito una bicicleta,
    no puc fer res sense ella.
  • 34:42 - 34:47
    Les bicicletes poden marcar la diferència
    pels pagesos pobres.
  • 34:47 - 34:52
    Estalvien hores i permeten fer molt més.
  • 34:52 - 34:56
    Amb una bici porten més coses a vendre
  • 34:56 - 34:58
    i guanyen més diners.
  • 34:58 - 35:00
    Poden buscar feina més lluny
  • 35:00 - 35:04
    Si hi ha un malalt, el porten al metge.
  • 35:06 - 35:13
    Amb una bici seré molt feliç
  • 35:13 - 35:17
    perquè una casa sense bici no és una casa.
  • 35:18 - 35:24
    Andre i Olivia han estalviat 2 anys.
    Encara no en tenen prou.
  • 35:24 - 35:29
    Tot depèn de la collita de sèsam.
  • 35:29 - 35:34
    Si venen a bon preu, hi podrien arribar
  • 35:36 - 35:40
    Andre i Olivia són d'un país molt pobre,
  • 35:40 - 35:44
    de la zona rural, que és la més pobre.
  • 35:44 - 35:51
    Quants pobres com ells hi ha al món ?
  • 35:51 - 35:53
    Mireu aquesta barra.
  • 35:53 - 35:56
    Pobres... i rics.
  • 35:56 - 35:59
    Aquí tenim els 7000 milions.
  • 36:00 - 36:05
    Ho hem simplificat, de pobres a rics.
  • 36:05 - 36:11
    Quants diners guanyen
    els 1000 milions més rics?
  • 36:11 - 36:13
    Mireu aquí
  • 36:13 - 36:15
    Oh... oohhh...
  • 36:15 - 36:16
    Pujant... pujant...
  • 36:16 - 36:18
    Ai ai...
  • 36:18 - 36:20
    No hi arribo. 100 dòlars al dia.
  • 36:21 - 36:26
    Mirem els 1000 milions del mig.
  • 36:26 - 36:31
    A penes 10 dòlars.
  • 36:31 - 36:36
    Els 1000 milions més pobres?
  • 36:36 - 36:38
    Bé...
  • 36:38 - 36:40
    Un dòlar al dia.
  • 36:41 - 36:43
    Aquestes són les diferències actuals.
  • 36:43 - 36:48
    Els economistes tracen una línia
    que marca la pobresa extrema.
  • 36:48 - 36:50
    Una mica per sobre d'un dòlar.
  • 36:50 - 36:56
    És pobresa extrema quan no saps
    si podràs alimentar la família.
  • 36:57 - 36:59
    1000 milions queden per sota la línia.
  • 36:59 - 37:03
    La línia parteix el segon miler.
  • 37:03 - 37:05
    La resta queden per sobre.
  • 37:06 - 37:10
    Els més pobres no tenen sabates.
  • 37:10 - 37:15
    Quan ja tenen sabates...
    estalvien per una bicicleta.
  • 37:15 - 37:17
    Andre i Olivia són en aquest punt.
  • 37:17 - 37:21
    Després de la bici,
    l'objectiu és la moto.
  • 37:21 - 37:24
    Quan tenen moto,
    volen el cotxe.
  • 37:25 - 37:29
    Recordo el primer cotxe a casa meva,
    un petit Wolkswagen.
  • 37:30 - 37:35
    Vam anar de vacances a Noruega,
    és més maca que Suècia.
  • 37:35 - 37:39
    Va ser fantàstic!
  • 37:39 - 37:45
    I ara soc al grup dels rics.
    Hi puc anar en avió.
  • 37:45 - 37:48
    Hi ha gent molt més rica
    que els que agafem avions.
  • 37:49 - 37:55
    Alguns tan rics que volen
    fer turisme a l'espai.
  • 37:55 - 38:00
    La diferència entre jo
    i els més rics
  • 38:00 - 38:05
    és gairebé com entre jo
  • 38:05 - 38:08
    i els més pobres de tots.
  • 38:08 - 38:14
    Us diré el més important de la barra,
  • 38:14 - 38:18
    ara necessito una escala.
  • 38:18 - 38:23
    De vegades van bé les velles tecnologies.
  • 38:23 - 38:26
    Ara.
  • 38:29 - 38:33
    Ara soc a dalt de tot.
  • 38:33 - 38:40
    El problema dels que som a dalt
    és que quan mirem avall
  • 38:40 - 38:45
    als que tenen 10 dòlars o 1 dòlar
    ens semblen iguals.
  • 38:45 - 38:47
    No veiem la diferència.
  • 38:47 - 38:51
    Semblen tots igual de pobres.
  • 38:51 - 38:53
    I la gent diu "oh, tots són pobres".
  • 38:53 - 39:00
    No, jo he parlat amb alguns d'ells
  • 39:00 - 39:05
    i us puc assegurar que els pobres
  • 39:05 - 39:11
    coneixen bé la diferència
    entre 1 dòlar al dia i 10.
  • 39:11 - 39:13
    És deu vegades més.
  • 39:13 - 39:17
    Una gran diferència.
  • 39:17 - 39:23
    Olivia i Andre ho estan intentant.
  • 39:23 - 39:27
    Cada petit pas per aquesta línia
  • 39:27 - 39:30
    de les sabates a la bici
  • 39:30 - 39:36
    ens pot semblar poc,
    però per ells és molt.
  • 39:37 - 39:46
    I la bici els portaria
    a una vida millor.
  • 39:47 - 39:54
    Avui Andre i Olivia vendran
    la collita de sèsam.
  • 39:54 - 39:58
    El preu antic era 25 Meticais
  • 39:59 - 40:02
    Aquest any s'ha apujat
  • 40:02 - 40:05
    Esperem vendre per 40-45
  • 40:06 - 40:12
    Però han de vigilar
    per no ser enganyats.
  • 40:12 - 40:20
    Alguns compradors manipulen les balances
  • 40:20 - 40:26
    si el pes ens dóna 10 quilos...
  • 40:26 - 40:36
    ... el comprador pot dir que són 7 o 8
  • 40:36 - 40:39
    Andre farà la venda
  • 40:39 - 40:45
    Cal que l'ajudin amb el transport,
    espera que per darrera vegada.
  • 40:48 - 40:51
    Ara Andre ha d'estar al tanto.
  • 40:53 - 40:57
    Ei, amic meu, fes bé els càlculs!
  • 40:58 - 41:03
    Andre ha fet un bon negoci.
  • 41:06 - 41:09
    Ara m'ho penso gastar!
  • 41:10 - 41:15
    La família ha treballat molt per això.
  • 41:33 - 41:38
    Andre ha caminat tot el matí fins al mercat.
  • 41:38 - 41:43
    Ara, en menys d'una hora, arriba a casa.
  • 41:50 - 41:52
    Has comprat la bici!
  • 41:52 - 41:54
    Sí carinyo, l'he comprada!
  • 42:02 - 42:05
    La bicicleta és útil des del primer moment
  • 42:06 - 42:08
    Els nens van a buscar aigua amb ella.
  • 42:08 - 42:12
    Andre porta més collites al mercat
  • 42:12 - 42:18
    i molt important, Olivia i Andre
    van a l'escola d'adults
  • 42:18 - 42:23
    per aprendre a calcular,
    llegir i escriure.
  • 42:25 - 42:31
    Ara estalviaré per comprar una moto
    per portar la família
  • 42:32 - 42:34
    És el que vull
  • 42:39 - 42:46
    És fantastic veure'ls
    allunyar-se pedalant de la pobresa.
  • 42:46 - 42:49
    I fan servir la bici per anar a l'escola.
  • 42:50 - 42:55
    L'educació és bàsica pel progrés
    de la gent i els països.
  • 42:55 - 43:01
    Però quanta gent sap
    com ha anat l'educació al món?
  • 43:01 - 43:05
    Tornem a les enquestes
    i la ignorància britànica.
  • 43:05 - 43:06
    Som-hi.
  • 43:06 - 43:11
    Vam preguntar, Quants adults al món
    saben llegir i escriure?
  • 43:12 - 43:18
    Preguntaré al públlic. Qui diu 20 per cent?
  • 43:18 - 43:20
    40 per cent?
  • 43:22 - 43:24
    60 per cent?
  • 43:24 - 43:27
    I 80 per cent?
  • 43:27 - 43:31
    Aquest és el resultat de l'enquesta.
  • 43:36 - 43:43
    Ara sabeu que l'enquesta ens diu
    la resposta incorrecta, oi?
  • 43:43 - 43:47
    És clar, la correcta és 80 per cent.
  • 43:47 - 43:51
    Almenys ho heu fet millor que la mitjana.
  • 43:51 - 43:55
    Sí, avui el 80% saben llegir i escriure
  • 43:55 - 44:00
    De fet, una miqueta més.
  • 44:00 - 44:05
    Si ho comparem amb els ximpanzès...
  • 44:05 - 44:08
    els ximpanzès responen a l'atzar.
  • 44:08 - 44:13
    Però l'encerten 3 vegades més.
  • 44:13 - 44:17
    I ara els universitaris britànics
  • 44:17 - 44:20
    Potser estan ben informats.. oh, no.
  • 44:20 - 44:24
    Què coi els ensenyen a la universitat?
  • 44:24 - 44:31
    Tenim una visió desfasada del món.
    I els mitjans no ens han informat bé.
  • 44:31 - 44:35
    Potser perquè el món canvia de pressa.
  • 44:35 - 44:37
    Senyores i senyors,
  • 44:37 - 44:41
    Us mostraré el meu gràfic favorit,
  • 44:41 - 44:49
    la història de 200 països durant 200 anys,
    en menys d'un minut.
  • 44:49 - 44:55
    En horitzontal la riquesa,
    en vertical els anys de vida.
  • 44:55 - 45:00
    Des de l'any 1800 amb tots els països.
  • 45:00 - 45:04
    El 1800 tots eren pobres i malalts
  • 45:04 - 45:07
    Pocs anys de vida, pocs diners.
  • 45:07 - 45:09
    Ara notareu la Revolució Industrial.
  • 45:09 - 45:15
    L'Europa occidental s'enriqueix,
    però la vida no s'allarga.
  • 45:15 - 45:19
    Les colònies no se'n beneficien,
  • 45:19 - 45:21
    es queden al racó dels pobres.
  • 45:21 - 45:27
    La salut ja millora, entrem al segle XX
  • 45:27 - 45:32
    Primera Guerra Mundial i recessió.
  • 45:32 - 45:34
    Segona Guerra Mundial.
  • 45:34 - 45:37
    Independència de les colònies.
  • 45:37 - 45:41
    Amb la independència
    la salut millora dràsticament.
  • 45:42 - 45:47
    L'economia de la Xina i Llatinoamèrica
    s'accelera.
  • 45:48 - 45:49
    Són aquí.
  • 45:49 - 45:53
    Els segueixen l'Índia i els països africans.
  • 45:53 - 45:56
    El món ha fet un canvi sorprenent.
  • 45:57 - 46:03
    Els EEUU i Regne Unit van primers,
    però ara van lents.
  • 46:03 - 46:05
    Els ràpids són aquí al mig.
  • 46:05 - 46:09
    La Xina s'acosta de pressa. I Bangladesh...
  • 46:09 - 46:15
    té bona salut i ja creix de pressa.
  • 46:15 - 46:20
    Mozambique és molt enrere, però ja avança.
  • 46:21 - 46:25
    Però això són mitjanes per país.
  • 46:25 - 46:30
    I la gent? Viu millor?
  • 46:30 - 46:34
    Veureu una cosa que m'agrada molt.
  • 46:34 - 46:39
    La distribució de renda.
    Diferències entre persones.
  • 46:39 - 46:42
    Retrocedirem 50 anys
  • 46:42 - 46:45
    i mirarem només els diners.
  • 46:45 - 46:52
    Hi ha gent molt rica i molt pobra,
  • 46:52 - 46:55
    per tant ara hi haurà més diferències.
  • 46:55 - 47:00
    Comencem amb els Estats Units,
  • 47:00 - 47:03
    veiem la diferència dins el país.
  • 47:03 - 47:06
    I ara tots els països d'Amèrica.
  • 47:06 - 47:10
    Aquí hi ha dels més rics als més pobres.
  • 47:10 - 47:15
    L'alçada indica quanta gent hi ha.
  • 47:15 - 47:19
    Afegim Europa.
  • 47:19 - 47:23
    Ara l'Àfrica.
  • 47:23 - 47:30
    Finalment, la més poblada, Àsia.
  • 47:30 - 47:36
    L'any 1963 hi havia dos turons:
  • 47:36 - 47:40
    El turó ric... això és un camell, oi?
  • 47:40 - 47:44
    Al turó ric hi ha europeus i americans.
  • 47:44 - 47:49
    I al turó pobre sobretot Àsia i Àfrica.
  • 47:49 - 47:52
    El límit de pobresa era allà.
  • 47:52 - 47:58
    Veieu quanta gent en la pobresa extrema?
  • 47:58 - 48:00
    La majoria eren asiàtics.
  • 48:00 - 48:06
    Molts deien que l'Àsia sempre seria pobra,
    i ara ho diuen de l'Àfrica.
  • 48:06 - 48:08
    I què ha passat?
  • 48:08 - 48:09
    Engeguem el món.
  • 48:10 - 48:15
    Molts asiàtics, nascuts pobres,
    ho deixen de ser
  • 48:15 - 48:19
    1000 milions surten de la pobresa
  • 48:19 - 48:24
    El món canvia, el camell ha mort.
  • 48:24 - 48:27
    Ha nascut un dromedari.
  • 48:28 - 48:31
    La situació ara...
  • 48:31 - 48:36
    aquí els molt rics, al mig la majoria,
  • 48:36 - 48:41
    i molta menys gent en extrema pobresa
  • 48:41 - 48:46
    però encara són més de 1000 milions.
  • 48:47 - 48:53
    Continuaran sortint de la pobresa...
  • 48:53 - 48:57
    els africans d'ara i els que vindran?
  • 48:59 - 49:07
    Crec que la majoria de països africans
    sortiran de la pobresa.
  • 49:07 - 49:12
    Amb habilitat i inversions, és possible.
  • 49:14 - 49:20
    No tots els països van al mateix ritme.
  • 49:20 - 49:24
    Uns pocs creixen de pressa,
    altres tenen conflictes.
  • 49:24 - 49:29
    Però la majoria, com Mozambique, avancen.
  • 49:31 - 49:35
    Però podran menjar tots els africans?
  • 49:35 - 49:42
    L'Àfrica té dificultats,
    però també molt potencial.
  • 49:42 - 49:49
    El rendiment dels cultius
    millora molt amb la tecnologia.
  • 49:53 - 49:57
    Els rius gairebé no s'usen per regar.
  • 49:57 - 50:05
    Un dia l'Àfrica s'omplirà de tractors
    i alimentarà molt milions més.
  • 50:06 - 50:11
    I no penseu que només jo ho crec.
  • 50:11 - 50:20
    L'ONU es marcarà un nou objectiu:
    eliminar la pobresa extrema en 20 anys.
  • 50:21 - 50:27
    Un gran repte, però el crec possible.
  • 50:28 - 50:30
    Imagineu que passés.
  • 50:30 - 50:35
    Fins ara, hem vist els més rics avançar...
  • 50:35 - 50:41
    els del mig, avancen. Però els pobres no.
  • 50:42 - 50:47
    La pobresa extrema conté els analfabets.
  • 50:47 - 50:51
    Hi ha alta mortalitat infantil,
    encara molts fills per dona.
  • 50:52 - 50:59
    Sembla que la pobresa extrema
    es va perpetuant.
  • 50:59 - 51:05
    Però Andre i Olivia, i altres,
    treballen dur per sortir-ne,
  • 51:05 - 51:11
    i si reben ajuda del seu govern
    i del món
  • 51:11 - 51:19
    amb escoles, salut, vacunes, carreteres,
    electricitat, anticonceptius,
  • 51:19 - 51:25
    se'n sortiran, però bàsicament
    amb el seu esforç.
  • 51:25 - 51:32
    Som-hi, seguiu Andre i Olivia
    avançant per la línia.
  • 51:32 - 51:37
    És possible en unes dècades... Sí.
  • 51:37 - 51:41
    Però deixar la pobresa és el començament.
  • 51:41 - 51:46
    La gent vol arribar a una bona vida.
  • 51:46 - 51:49
    Què és una bona vida?
  • 51:51 - 51:58
    Per molta gent bona vida implica
    usar més màquines i molta energia.
  • 51:58 - 52:07
    I és un problema. Perquè agreuja
    el canvi climàtic.
  • 52:07 - 52:12
    El 80% de l'energia mundial
    ve de combustibles fòssils,
  • 52:12 - 52:17
    i la ciència preveu un gran canvi climàtic
  • 52:17 - 52:25
    per les emissions de diòxid de carboni.
  • 52:26 - 52:31
    No soc el més adient per parlar-vos
    del canvi climàtic
  • 52:31 - 52:34
    ni de com evitar-lo.
  • 52:35 - 52:42
    Però us puc dir qui emet
    el diòxid de carboni.
  • 52:42 - 52:45
    Us ho mostraré.
  • 52:45 - 52:49
    Recordeu la línia dels milers de milions,
  • 52:49 - 52:54
    dels més pobres als més rics.
  • 52:54 - 53:03
    Això és el consum anual
    de combustibles fòssils
  • 53:03 - 53:05
    carbó, petroli i gas natural.
  • 53:05 - 53:09
    I el total de diòxid de carboni emès.
  • 53:09 - 53:13
    Quant correspon als 1000 milions més rics?
  • 53:14 - 53:16
    La meitat.
  • 53:16 - 53:19
    I els segons 1000 milions més rics?
  • 53:19 - 53:21
    La meitat del que queda.
  • 53:21 - 53:24
    Els tercers 1000 milions...
  • 53:24 - 53:28
    la meitat del restant.
    Els pobres consumeixen molt poc.
  • 53:28 - 53:38
    Són xifres arrodonides. Però veiem
    el consum dels 3000 milions més rics.
  • 53:38 - 53:40
    Usen més del 85 per cent.
  • 53:40 - 53:48
    El consum dels més rics ja no augmenta,
    però potser no baixarà
  • 53:48 - 53:53
    En les properes dècades,
    el segon i el tercer grup
  • 53:53 - 53:57
    augmentaran el consum
    i les emissions.
  • 53:58 - 54:03
    Els pobres, encara que tots arribin
    a tenir motocicleta
  • 54:03 - 54:08
    tindran un efecte petit
    sobre les emissions.
  • 54:08 - 54:15
    I els propers 40 anys la població
    augmentarà entre els pobres.
  • 54:15 - 54:20
    Però la gent dels països rics
    ho veu diferent.
  • 54:20 - 54:25
    Miren avall a la resta del món i diuen:
  • 54:25 - 54:30
    "Ei, no podeu viure com nosaltres,
    destruireu el planeta"
  • 54:31 - 54:38
    Trobo més correcte el punt de vista
    dels pobres.
  • 54:38 - 54:43
    Diuen "Qui sou per dir-nos
    que no podem viure com vosaltres?"
  • 54:43 - 54:48
    "Hauríeu de canviar primer,
    si ens voleu mostrar el camí".
  • 54:50 - 54:56
    Moltes coses essencials per una bona vida
    encara no són a l'abast de tothom.
  • 54:56 - 55:03
    El poble de l'Andre no té electricitat.
  • 55:04 - 55:07
    A Mozambique hi ha molt carbó
  • 55:07 - 55:14
    i si fan noves centrals de carbó
    per tenir electricitat
  • 55:14 - 55:20
    no crec que els països més emissors
    hagin de dir res.
  • 55:20 - 55:26
    Ara us faré dues preguntes
    que faig als meus alumnes suecs.
  • 55:26 - 55:31
    Primera: quants de vosaltres
    no heu viatjat en avió aquest any?
  • 55:34 - 55:35
    Ahà...
  • 55:35 - 55:40
    Uns quants podeu passar sense avions.
    Segona pregunta:
  • 55:40 - 55:46
    Quants heu renunciat a la rentadora,
    rentant a mà els llençols,
  • 55:46 - 55:49
    i tota la vostra roba aquest any?
  • 55:50 - 55:53
    Ja m'ho pensava, ningú.
  • 55:53 - 55:59
    Tothom qui pot usa la rentadora,
    fins els ecologistes més convençuts.
  • 56:00 - 56:03
    Recordo el dia que a casa meva
    va entrar la primera rentadora.
  • 56:04 - 56:07
    El 1r de novembre de 1952.
  • 56:07 - 56:11
    L'àvia va tenir l'honor d'estrenar-la.
  • 56:11 - 56:15
    Tota la vida va rentar a mà
    per una família de 9.
  • 56:15 - 56:24
    Va seure en un tamburet a mirar-la
    fins que va acabar.
  • 56:24 - 56:26
    Estava hipnotitzada.
  • 56:26 - 56:32
    La meva mare ara tenia temps
    per altres coses.
  • 56:32 - 56:37
    Em podia llegir llibres.
    Crec que això em va fer professor.
  • 56:37 - 56:41
    Dèiem gràcies fàbrica d'acer,
  • 56:41 - 56:46
    gràcies fàbrica de sabó,
    gràcies central elèctrica.
  • 56:48 - 56:50
    Ara...
  • 56:50 - 56:57
    Pensant en tot això,
    tinc un consell per vosaltres,
  • 56:57 - 57:01
    Abans de res: mireu les dades.
  • 57:01 - 57:03
    Mireu la realitat del món.
  • 57:03 - 57:11
    Veureu on som ara i com podem avançar
    tots junts en aquest planeta.
  • 57:12 - 57:16
    La pobresa extrema s'ha reduït molt
  • 57:16 - 57:21
    i per primer cop a la història
    podem eradicar-la.
  • 57:23 - 57:27
    El creixement de població
    ja s'està moderant,
  • 57:28 - 57:31
    el nombre de nens ja no augmenta.
  • 57:31 - 57:37
    Del canvi climàtic encara podem
    evitar el pitjor.
  • 57:37 - 57:44
    Però cal que els més rics, amb urgència,
  • 57:44 - 57:52
    rebaixin el consum de recursos
    a un nivell que, gradualment,
  • 57:52 - 57:58
    puguin compartir 11000 milions
    a finals de segle.
  • 57:58 - 58:01
    No m'he considerat mai optimista,
  • 58:01 - 58:04
    soc un possibilista.
  • 58:04 - 58:08
    I afirmo que el món és millor
    del que molts penseu.
  • 58:08 - 58:11
    Moltes gràcies!
Title:
DON'T PANIC — Hans Rosling showing the facts about population
Description:

more » « less
Video Language:
English
Duration:
58:51

Catalan subtitles

Revisions Compare revisions