Una solució al canvi climàtic just sota els nostres peus

Hi ha dues vegades més carboni en el sòl de la Terra que en tota la seva vegetació i en l’atmosfera juntes. La biogeoquímica Asmeret Asefaw Berhe se submergeix en la ciència del sòl i comparteix amb nosaltres com podríem utilitzar el seu fantàstic poder d’atrapar el carboni per contrarestar el canvi climàtic. ‘‘[El sòl] constitueix la diferència entre la vida i la manca de vida en el sistema terrestre, i també ens pot ajudar a combatre el canvi climàtic... Si deixem de tractar-lo com a fem’’, afirma.

Una de les solucions més importants

al repte global que planteja
el canvi climàtic

es troba sota els nostres peus

cada dia.

És el sòl.

El sòl és només el fi vel
que cobreix la superfície de la terra,

però té el poder de modelar
el destí del nostre planeta.

Uns quasi dos metres de sòl,

del material de terra solta
que cobreix la superfície de la Terra,

és la diferència entre la vida i la manca
de vida en el sistema terrestre,

i també ens pot ajudar
a combatre el canvi climàtic

si deixem de tractar-lo com a fem.

(Riuen)

El canvi climàtic és real,

l’atmosfera terrestre està escalfant-se,

degut a la creixent quantitat
de gasos d’efecte hivernacle

que seguim alliberant a l’atmosfera.

Tots en sou conscients.

Però el que suposo que no sabeu

és que una de les coses més importants
que la societat humana podria fer

per fer front al canvi climàtic

es troba just aquí, en el sòl.

Sóc científica experta en el sòl,
i l’he estudiat des que tenia 18 anys

perquè m’interessa revelar
els secrets del sòl

i ajudar a que es comprengui aquesta
solució tan important al canvi climàtic.

Aquí tenim les dades del canvi climàtic.

La concentració del diòxid de carboni
en l’atmosfera terrestre

ha augmentat un 40 %

tan sols en els darrers
150 anys aproximadament.

L’activitat humana allibera 9,4 mil
milions de tones mètriques de carboni

a l’atmosfera,

per accions com la crema
de combustibles fòssils,

la pràctica de l’agricultura intensiva

i altres formes en què emprem la terra,

com la desforestació.

En canvi, la concentració del CO₂
que es queda en l’atmosfera

està augmentant solament la meitat,

i la raó és que la meitat del carboni
que seguim alliberant

està sent absorbida
per la terra i els mars

en un procés anomenat ‘captura de CO₂’.

Per tant, de les conseqüències
que creieu que estem afrontant

del canvi climàtic, ara mateix,

només estem experimentant
un 50 % de la nostra contaminació,

ja que els ecosistemes
naturals ens estan ajudant.

Però no us poseu massa còmodes,

perquè tenim dos factors
en contra de nosaltres.

Primer, tret que fem
alguna cosa important,

i prompte,

les emissions seguiran augmentant.

Segon, la capacitat d’aquests
ecosistemes naturals

d’absorbir diòxid
de carboni de l’atmosfera

i captar-lo en els hàbitats naturals

està en perill actualment,

a mesura que el medi experimenta
una forta degradació per l’acció humana.

Així que no està del tot clar

que aquests ecosistemes
naturals ens seguiran ajudant

si seguim en aquest camí de negoci
habitual que hem recorregut.

Aquí és on el sòl entra en joc.

Hi ha vora 3.000 miliards de tones
mètriques de carboni en el sòl.

És aproximadament 315 vegades
la quantitat de carboni

que alliberem a l’atmosfera
en l’actualitat.

I hi ha el doble de carboni en el sòl
que en la vegetació i l’aire.

Penseu en això un moment.

Hi ha més carboni en el sòl

que en tota la vegetació del món,

incloses les exuberants selves
tropicals i les sequoies gegants,

les extenses praderies,

tots els camps de cultiu,

i tot tipus de flora de la terra
que pugueu imaginar,

sumant tot el carboni
que hi ha en l’atmosfera,

més el doble.

Per tant, un canvi molt petit en la
quantitat de carboni acumulat en el sòl

pot marcar una gran diferència
en la protecció de l’atmosfera.

Però el sòl no és simplement
una caixa d’acumulació de carboni.

Més aviat opera com un compte bancari;

el total de carboni que hi ha
en el sòl en un moment donat

depèn de la quantitat de carboni
que entra i surt del sòl.

El carboni entra en el sòl
pel procés de la fotosíntesi,

quan les plantes prenen el diòxid
de carboni de l’atmosfera

i l’empren per construir el seu cos,

i, en morir, el seu cos entra en el sòl.

I el carboni surt del sòl

i torna cap a l’atmosfera

quan els cossos d’aquests
organismes abans vius

es descomponen en el sòl
a causa dels microbis.

La descomposició allibera
diòxid de carboni a l’atmosfera,

així com altres gasos d’efecte
hivernacle com el metà i l’òxid nitrós,

però també allibera altres nutrients
que tots necessitem per sobreviure.

Un dels trets que fa que el sòl
sigui un component tan vital

en qualsevol pla per
mitigar el canvi climàtic

és que actua com un acumulador
de carboni a llarg termini.

El carboni que hagués perdurat
potser un o dos anys

en residus en descomposició
situats en la superfície

es pot mantenir en el sòl durant
centenars i milers d’anys o més.

Biogeoquímics del sòl com jo

estudiem exactament com el
sistema del sòl fa això possible,

tancant el carboni en connexió
física amb els minerals,

dins dels agregats dels minerals del sòl,

i la formació d’enllaços químics forts

que uneixen el carboni
a les superfícies dels minerals.

Quan el carboni queda atrapat en el sòl,

en aquesta mena de connexions
amb els minerals del sòl,

ni el més astut dels microbis
pot degradar-lo fàcilment.

I el carboni que no es descompon ràpid

és carboni que no torna a l’atmosfera
en forma de gasos d’efecte hivernacle.

Però l’avantatge de capturar el CO₂

no es limita només
a mitigar el canvi climàtic.

El sòl que acumula grans quantitats
de carboni és sa, fèrtil,

és tou.

És mal·leable, es pot treballar.

Es fa com una esponja.

Pot retenir molta aigua i nutrients.

Els sòls sans i fèrtils com aquests

poden suportar els hàbitats més
dinàmics, abundants i diversos

de tot el sistema terrestre.

Fan possible la vida per a tots,
des dels microbis més diminuts,

com els bacteris i els fongs,

fins les plantes més grans,

i satisfan les necessitats
d’alimentació de tots els animals,

inclosos vosaltres i jo.

A hores d’ara, donaríeu per
descomptat que estem tractant el sòl

com el preat recurs que és.

Malauradament, no és el cas.

Els sòls arreu del món estan experimentant
taxes inèdites de degradació

per una varietat d’activitats
humanes com la desforestació,

els sistemes de producció
agrícola intensiva,

el sobrepasturatge,

l’ús excessiu de productes
químics agrícoles,

l’erosió i fenòmens similars.

Es considera que la meitat dels sòls
del món estan avui degradats.

La degradació del sòl és
negativa per moltes raons,

però n’explicaré només un parell.

Primer, els sòls degradats
han reduït el potencial

per poder suportar
la productivitat vegetal.

Per tant, en degradar-se el sòl,

estem posant en perill
la nostra pròpia capacitat

de proveir els aliment i altres recursos

que nosaltres mateixos necessitem

i també cadascun dels éssers
vius de la faç de la Terra.

Segon,

l’ús i la degradació del sòl de
tan sols els darrers 200 anys

ha alliberat 12 cops més
de carboni a l’atmosfera

en proporció al carboni
alliberat a l’atmosfera

en l’actualitat.

I temo que hi ha més males notícies.

Aquesta és la història dels sòls
en latituds elevades.

Els camps de torba dels medis polars

acumulen vora un terç de les reserves
mundials de carboni del sòl.

Aquestes torberes tenen terreny
congelat perpetu a sota,

el pergelisol,

i el carboni s’ha pogut desenvolupar
en aquests sòls durant llargs períodes

perquè encara que les plantes
poden fer la fotosíntesi

en els mesos d’estiu, curts i calorosos,

el medi es torna fred
i obscur ràpidament,

i llavors els microbis no poden
descompondre els residus amb eficiència.

La reserva de carboni
d’aquests medis polars

es va desenvolupar al llarg de
centenars de milers d’anys.

Però ara, amb l’escalfament
de l’atmosfera,

el pergelisol s’està fonent i dessecant.

I quan el pergelisol es fon i es desseca,

es fa possible l’aparició de microbis

i la descomposició accelerada
de tot aquest carboni,

amb el potencial d’alliberar centenars
de miliards de tones mètriques de carboni

a l’atmosfera en forma de
gasos d’efecte hivernacle.

I aquest alliberament de gasos
d’efecte hivernacle addicionals

contribuirà a un major escalfament

que fa aquesta situació encara pitjor,

a mesura que crea un bucle
que es retroalimenta

i que podria seguir i seguir,

canviant de forma dràstica
el nostre futur climàtic.

Afortunadament, també puc dir-vos
que hi ha una solució

a aquestos dos problemes malvats
de degradació del sòl i canvi climàtic.

En tant que els hem creat nosaltres,

en coneixem la solució,

i radica en treballar de manera simultània

per fer front als dos fenòmens a la vegada

mitjançant pràctiques de gestió
de la terra climàticament intel·ligents.

A què em refereixo?

Em refereixo a gestionar la terra
de manera intel·ligent

per optimitzar el total de carboni
que acumulem en el sòl.

I ho podem aconseguir

plantant plantes perennes
d’arrels profundes,

reposant boscos quan sigui possible,

reduint el cultiu i altres pertorbacions
de les pràctiques agrícoles,

optimitzant l’ús d’agroquímics
i el pasturatge,

i inclús afegint carboni al sòl,
sempre que sigui possible,

provinent de recursos reciclats com
el compost orgànic o residus humans.

Aquest tipus de gestió de la terra
no és cap idea radical.

És allò que ha fet possible
que els sòls fèrtils

puguin suportar les civilitzacions
des de temps immemorials.

De fet, algunes ho estan fent ara mateix.

S’està duent a terme un esforç global
per aconseguir aquest propòsit.

Aquest esforç que va començar a França
s’anomena l’esforç "4 per 1.000",

i es marca l’ambiciós objectiu

d’augmentar la quantitat de carboni
acumulada en el sòl en un 0,4 % a l’any,

emprant les pràctiques de gestió
de la terra climàticament intel·ligents

que he mencionat.

I si aquest esforç té un èxit total,

pot contrarestar un terç
de les emissions mundials

de carboni derivat de combustibles
fòssils en l’atmosfera.

Però inclús si aquest esforç
no té un èxit total,

sinó que sols comencem
a apuntar en aquesta direcció,

obtindrem sòls que són
més sans, més fèrtils,

que poden produir tot l’aliment
i els recursos que necessitem

per a la població humana i més,

i també sòls millor capacitats

per capturar diòxid de carboni
de l’atmosfera

i per ajudar a mitigar el canvi climàtic.

Segur que als polítics els semblarà
una solució positiva per a tothom.

I tots podem jugar-hi un paper.

Podem començar per tractar el sòl
amb el respecte que es mereix:

mostrant respecte per la seva capacitat
d’ésser la base de tota vida a la Terra,

per la seva capacitat d’actuar
com un banc de carboni,

i per la seva capacitat de
controlar el nostre clima.

I si ho fem,

llavors podrem fer front

a dos dels reptes globals més urgents
del nostre temps a la vegada:

el canvi climàtic i la degradació del sòl.

I durant el procés, podrem proporcionar
aliment i seguretat alimentària

a la nostra creixent família humana.

Gràcies.

(Aplaudiment)