Què causa al·lucinacions? - Elizabeth Cox

Per veure la lliçó sencera: https://ed.ted.com/lessons/what-causes-hallucinations-elizabeth-cox

Una condició que es diu Síndrome de Charles Bonnet pot causar a persones cegues que al·lucinin en escenes a tot color. Els estudis de ressonància magnètica funcional mostren que aquestes al·lucinacions activen la mateixa àrea del cervell que la vista, que és una regió completament diferent de la de la imaginació. Altres al·lucinacions inclouen la mateixa àrea cerebral que la de les experiències sensorials. Per què passa? Elizabeth Cox explica amb detall la ciència de les al·lucinacions.

Lliçó per Elizabeth Cox, dirigida per Nerdo.

Rosalie, una dona vella,
seia a la seva residència

quan de sobte la seva habitació
va cobrar vida amb teles que giraven.

Per mitjà de formes elaborades

podia crear animals,

nens,

i personatges disfressats.

Rosalie estava alarmada,
no per la intrusió

sinó perquè sabia que allò
era una al·lucinació molt detallada.

Tenia excel·lents funcions cognitives,

i no havia pres cap medicament
que pogués causar al·lucinacions.

El més estrany era que si hagúes entrat
una companyia de circ a l'habitació,

no els hagués vist:

era completament cega.

Rosalie havia desenvolupat un trastorn
conegut com Síndrome de Charles Bonnet

en què malalts amb visió deficient
o ceguesa total

de sobte tenen al·lucinacions
amb imatges a tot color.

Aquestes al·lucinacions apareixen de cop,

i poden durar pocs minuts
o produir-se durant anys.

Encara no s'entén del tot
què causa que apareixin i marxin

o per què alguns malalts
les pateixen i altres no.

Sí que se sap
per ressonància magnètica funcional

que s'activen les mateixes
parts del cervell que amb la vista

àrees que no s'activen
amb la imaginació.

Altres al·lucinacions, incloent olors,

vistes,

i sons

afecten les mateixes àrees del cervell
que les experiències sensorials reals.

Per això, es creu que el còrtex
té a veure amb les al·lucinacions.

Aquesta capa prima de matèria grisa
cobreix tot el cervell

amb diferents àrees que processen
informació de cada sentit.

Però inclús en aquells que tenen
els sentits completament intactes

el cervell construeix el món
que percebim amb informació incompleta.

Per exemple, als ulls hi ha angles morts

on el nervi òptic bloqueja
part de la retina.

Quan el còrtex visual processa
la llum cap a imatges coherents,

omple els angles morts
amb informació del voltant.

De vegades, notem una cosa estranya,
però majoritàriament no notem res.

Quan el còrtex visual no rep can input
pels ulls, ni tan sols temporalment,

el cervell procura
crear una imatge coherent

però els límits de les habilitats
són molt més evidents.

Les al·lucinacions de la síndrome
de Charles Bonnet en són un exemple.

Aquesta síndrome apareix en gent

que tenia una visió normal
i després la van perdre,

no als nascuts cecs.

Els científics creuen que el cervell
usa imatges que recorda

per compensar la manca
de nova informació visual.

I el mateix passa amb els altres sentits.

La gent amb pèrdua d'oïda sovint
al·lucina amb música o veus,

de vegades en una cacofonia tan elaborada
com una banda musical.

A més de les manques sensorials,

les drogues recreatives i terapèutiques,

condicions com l'epilèpsia
o la narcolèpsia

i els desordres psiquiàtrics
com l'esquizofrènia,

són algunes de les moltes causes
conegudes de les al·lucinacions

i se'n continuen trobant de noves.

Algunes de les al·lucinacions més notòries

estan relacionades amb drogues
com l'LSD i la psilocibina.

Els efectes característics inclouen
creure que objectes secs estan molls

i que les superfícies respiren.

En altes dosis pot semblar
que el món visual es desfà

es dissol en remolins,

o es trenca en formes fraccionades.

Se sap que aquestes drogues
també actuen al còrtex cerebral.

Però mentre la deficiència visual
només sol causar al·lucinacions visuals,

i auditives en problemes d'oïda,

les substàncies com l'LSD causen trastorns
perceptuals per tots els sentits.

Això és perquè activen receptors a una
gran part de les àrees del cervell,

incloent-hi regions corticals
de tots els sentits.

L'LSD i la psilocibina funcionen
com serotonina al cervell,

s'agafen directament a un tipus concret
de receptor de serotonina.

Mentre la funció de la serotonina
al cervell és complexa i poc entesa,

té un paper important
per integrar la informació

dels ulls,

nas,

orelles,

i altres òrgans sensorials.

Una teoria és que l'LSD i la psilocibina
causen al·lucinacions

trastornant els indicadors relacionats
amb l'integració sensorial.

Les al·lucinacions associades
amb l'esquizofrènia

poden tenir un mecanisme similar a
les causades per l'LSD i la psilocibina.

Els malalts d'esquizofrènia

sovint tenen nivells elevats
de serotonina al cervell.

I les drogues antipsicòtiques
pal·lien els símptomes d'esquizofrènia

bloquejant els mateixos receptors
de serotonina

als quan s'enganxen
l'LSD i la psilocibina.

En altres casos,

aquestes drogues poden alleugerar
les al·lucinacions

de malalts
de la Síndrome de Charles Bonnet.

Ens queda encara un llarg camí per
entendre les diferents causes

i els mecanismes interrelacionats
amb les al·lucinacions.

Però està clar
que les experiències d'al·lucinacions

estan molt més lligades
a la percepció ordinària

del que es creia abans.

I estudiant les al·lucinacions aprenem

com el cervell construeix
el món que veiem,

sentim,

olorem

i toquem.

Com més n'aprenem,

més ens aproparem a valorar
com de subjectiu i individual

és realment l'univers de percepció
de cada persona.