Michelle Obama: al·legat per l'educació

Parlant a una escola femenina de Londres, Michelle Obama pronuncia un discurs passional i personal, demanant a les alumnes que aprofitin al màxim la seva educació. És aquesta generació nova i brillant, afirma, la que eliminarà la diferència entre el món tal com és i com hauria de ser.

És el meu primer viatge.

El meu primer viatge a l'estranger com a Primera Dama.

Us ho podeu creure?

(Aplaudiments)

I encara que no és el meu primer viatge al Regne Unit,

he de dir que estic contenta que sigui la meva primera visita oficial.

La relació especial entre els EUA i el Regne Unit

no només es basa en una relació entre governs,

sinó en la llengua i els valors que compartim.

I ho tinc present quan us miro.

Durant la meva visita he tingut l'honor

de conèixer algunes de les dones més increïbles del Regne Unit.

Dones que us estan aplanant el camí.

I és un honor ser amb vosaltres,

les futures dirigents de la Gran Bretanya i del món.

I tot i que les nostres circumstàncies semblin molt diferents,

sent jo la Primera Dama dels Estats Units d'Amèrica,

i vosaltres alumnes de l'escola.

Vull que sapigueu que tenim molt en comú,

Mai de la vida

hagués pensat que seria aquí

com la primera Primera Dama afroamericana

dels Estats Units d'Amèrica.

No hi havia res en la meva història que em portés aquí.

No vaig créixer entre riqueses

o qualsevol nivell social important.

Vaig créixer a la zona sud de Chicago.

És l'autèntic Chicago.

I soc el resultat d'una comunitat de classe treballadora.

El meu pare va ser un funcionari civil tota la seva vida.

I la meva mare era mestressa de casa.

I es va quedar a casa per cuidar de mi i del meu germà gran.

Cap dels dos va anar a l'universitat.

Al meu pare li van diagnosticar esclerosi múltiple

sent molt jove.

Però tot i que li costava caminar

i vestir-se als matins...

El vaig veure lluitar cada vegada amb més força...

el meu pare no es va queixar mai de la seva lluita.

Donava les gràcies pel que tenia.

S'aixecava una mica més d'hora i treballava una mica més dur.

El meu germà i jo vam ser criats amb allò que realment és important:

amor, valors

i la creença que amb una bona educació

i esforçant-nos al màxim

no hi havia res que no poguéssim fer.

Sóc l'exemple del que és possible

quan les noies són estimades i estimulades

des de que són petites per la gent que les envolta.

Vaig créixer rodejada de dones extraordinàries.

Àvies, professores, tietes, cosines, veïnes,

que em van ensenyar sobre la força i la dignitat.

I la meva mare, el model més important de la meva vida,

que viu amb nosaltres a la Casa Blanca

i ens ajuda a cuidar les nostres filles,

Malia i Sasha.

És una presència activa tant en les seves vides com en la meva,

i els està inculcant

els mateixos valors que ens va ensenyar al meu germà i a mi:

Compassió, integritat,

confiança i perseverància.

Tot això embolicat amb l'amor incondicional

que només una àvia pot donar.

També vaig ser afortunada de ser estimada i motivada

per grans figures masculines,

com el meu pare, el meu germà, oncles i avis.

Els homes de la meva vida també em van ensenyar coses importants:

Com havia de ser una relació respectuosa

entre un home i una dona.

Com és un matrimoni fort.

Construït sobre la fe i la responsabilitat

i l'admiració per les qualitats úniques de l'altre.

Em van ensenyar què vol dir

ser un pare

i criar una família.

I no només invertir a casa teva

sinó ajudar a criar altres nens

de la comunitat.

I aquestes són les mateixes qualitats

que vaig buscar en el meu marit,

Barack Obama.

I quan ens vam conèixer,

una de les coses que recordo és que em va portar a una cita.

I la cita era acompanyar-lo a un míting comunitari.

(Rialles)

Ho se: què romàntic!

(Rialles)

Però quan ens vam conèixer, en Barack era un organitzador comunitari.

Treballava ajudant la gent a aconseguir una feina

i provant a portar recursos als barris conflictius.

Va parlar als residents en aquell centre comunitari,

sobre dos conceptes:

va parlar de «el món tal com és» i de «el món com hauria de ser».

I jo vaig parlar d'això durant tota la campanya.

El que deia és que massa sovint

acceptem la distància entre les dues idees.

I a vegades ens conformem amb el món tal com és,

encara que no reflecteixi els nostres valors o aspiracions.

Però en Barack ens va recordar aquell dia

a tots els que estàvem a la sala, que tots sabem

com hauria de ser el nostre món.

Sabem com haurien de ser la justícia i les oportunitats.

Tots ho sabem.

I va instar la gent d'aquell míting,

d'aquella comunitat,

a dedicar-se a eliminar la distància

que separa les dues idees.

A treballar junts per fer que el món tal com és

i el món com hauria de ser, siguin el mateix.

I hi penso avui perquè

estic convençuda de que totes vosaltres

sou parts importants per eliminar aquesta distància.

Sou les dones que construireu el món com hauria de ser.

Escriureu el proper capítol de la història.

No només per a vosaltres, sinó per a la vostra generació

i per a les que vindran.

I per això és tant important

rebre una bona educació.

Per això passeu per tot el que us fan passar:

el bons i els mals moments, els professors que us agraden i els que no...

per això és tant important.

Perquè les comunitats, els països i, finalment, el món,

són tant forts com ho són les seves dones.

I és important que ho tingueu present.

I part d'aquesta força prové d'una educació excepcional.

La diferència entre una família unida i una desestructurada

sovint depèn de la presència d'una dona emprenedora

o vàries, al centre de la família.

La diferència entre una comunitat esgarrada i una de pròspera

sovint està en el respecte entre homes i dones

que aprecien les contribucions que ambdós fan a la societat.

La diferència entre una nació decadent

i una que evoluciona

és el reconeixement que tots mereixem igual accés a l'educació,

nens i nenes.

I aquesta escola, que duu el nom de la primera doctora del Regne Unit,

i els edificis que l'envolten amb el nom de l'artista mexicana Frida Kahlo,

Mary Seacole,

la infermera jamaicana coneguda com la «Florence Nightingale negra»,

i l'autora anglesa Emily Bronte,

dones honorables que van lluitar contra el sexisme, el racisme i la ignorància,

per aconseguir que la seva passió alimentés els seus esperits.

Van superar tots els obstacles.

Com diu el rètol d'aquí darrere, «sense limitacions».

No coneixien una altra forma de viure

que no fos perseguint els seus somnis.

I fent això aquestes dones

van eliminar molts obstacles.

I van obrir moltes portes

a milions de doctores i infermeres,

artistes i escriptores,

que han vingut després.

I rebent una bona educació,

també podreu control·lar el vostre destí.

Recordeu-ho.

Si voleu saber la raó per la que estic aquí,

és per l'educació.

Mai vaig faltar a classe. Perdoneu, no se si algú falta a classe.

Jo no ho vaig fer mai.

M'encantava treure excel·lents.

M'encantava ser llesta.

M'encantava ser puntual, tenir la feina feta.

Creia que ser llesta era més divertit que cap altra cosa.

I vosaltres, amb aquests valors,

podeu control·lar el vostre destí.

Podeu aplanar el camí.

Podeu fer realitat els vostres somnis,

i després la vostra tasca és girar-vos

i ajudar algú altre a fer el mateix.

La història ha demostrat que és igual

si provens de la capital

o d'un poble petit.

El teu èxit vindrà determinat

per la teva fortalesa,

la teva determinació i el teu treball dur.

És cert. És la realitat del món en que vivim.

Ara teniu el control del vostre destí.

I no serà fàcil, és clar.

Però teniu tot el que necessiteu.

Tot el que necessiteu per triomfar

ja ho teniu aquí.

El meu marit treballa en un gran despatx.

Li diuen el Despatx Oval.

A la Casa Blanca, hi ha l'escriptori on treballa.

Es diu escriptori Resolute.

Està fet amb la fusta del vaixell britànic Resolute

és un regal de la reina Victòria.

És un símbol durador de l'amistat entre ambdues nacions.

El seu nom, Resolute (decidit),

és un recordatori de la força d'esperit que cal

no només per governar un país,

sinó també per acomplir els propis objectius.

Espero que us mantingueu decidides a perseguir els vostres somnis,

i seguiu endavant, sense límits,

i que utilitzeu els vostres talents... perquè en teniu molts. Els hem vist.

Són aquí.

Utilitzeu-los per fer el món com hauria de ser.

Perquè comptem amb vosaltres.

Esperem que totes i cadascuna de vosaltres

sigueu el millor que podeu ser.

Perquè el món és gran

i està ple de reptes.

I necessitem dones joves fortes, llestes i amb confiança

per aixecar-se i prendre les regnes.

Sabem que ho podeu fer. Us estimem. Moltes gràcies.

(Aplaudiments)