Catalan subtitles

← Com evolucionen els animals i plantes a les ciutats

Get Embed Code
33 Languages

Showing Revision 17 created 11/21/2020 by Anna Comas-Quinn.

  1. Aquí és on vaig créixer.
  2. A un poble petit,
    a prop de la ciutat de Rotterdam
  3. a Holanda.
  4. Als anys 70 i 80,
    quan era adolescent,
  5. aquesta àrea encara era un lloc tranquil.
  6. Estava plena de granges,
    camps i aiguamolls,
  7. i jo passava el temps lliure allà,
  8. feia pintures a l'oli com aquesta,
  9. recollia flors, mirava ocells
  10. i també recollia insectes.
  11. Aquesta era
    una de les meves preuades troballes.

  12. És un escarabat molt especial,
  13. un escarabat genial,
    anomenat escarabat-formiga.
  14. És un tipus d'escarabat
    que viu tota la seva vida
  15. dins d'un niu de formigues.
  16. Ha evolucionat per "parlar"
    amb les formigues.
  17. Utilitza els mateixos senyals químics,
  18. la mateixa olor que fan les formigues
    per comunicar-se,
  19. i ara mateix, aquest escarabat
    està dient a la formiga obrera
  20. "Ei, jo també soc una formiga obrera,
  21. tinc gana, alimenta'm".
  22. I la formiga accepta,
  23. perquè l'escarabat utilitza
    els mateixos senyals químics.
  24. Durant aquests milions d'anys,
  25. aquest escarabat ha evolucionat
    per viure en una societat de formigues.
  26. Al llarg dels anys,

  27. quan vivia al poble,
  28. vaig aplegar 20 000
    escarabats diferents,
  29. i vaig fer-ne una col·lecció
    amb xinxetes.
  30. Això va fer que de jove
    m'interessés en l'evolució.
  31. D'on surten totes aquestes formes,
    tota la diversitat?
  32. Així que em vaig convertir
    en biòleg evolutiu,

  33. com en Charles Darwin.
  34. I com ell, aviat em vaig frustrar
  35. pel fet que l'evolució és una cosa
    que, sobretot, va succeir al passat.
  36. Estudiem els patrons
    que veiem avui en dia,
  37. per intentar entendre l'evolució
    que va tenir lloc al passat,
  38. però mai la veiem
    en temps real.
  39. No la podem observar.
  40. Com va dir Darwin,
  41. "No veiem cap d'aquests canvis lents
    en progrés,
  42. fins que la mà del temps
    ha marcat el pas de les eres."
  43. O sí que els veiem?
  44. Durant les darreres dècades,

  45. els biòlegs evolutius ens hem adonat
    que, de vegades,
  46. l'evolució és molt més ràpida
    i es pot observar,
  47. sobretot quan el medi
    canvia dràsticament
  48. i la necessitat d'adaptar-se és gran.
  49. I, és clar, avui en dia,
  50. nosaltres solem produir
    els grans canvis mediambientals.
  51. Seguem, reguem,
    llaurem, construïm,
  52. enviem gasos d'efecte hivernacle
    a l'atmosfera
  53. que canvien el clima.
  54. Alliberem plantes i animals exòtics
  55. a llocs on no vivien abans,
  56. i pesquem, collim dels arbres i cacem
    per menjar i cobrir altres necessitats.
  57. I tots aquests canvis mediambientals
    tenen l'epicentre a les ciutats.

  58. Les ciutats són un hàbitat nou
    que nosaltres hem creat.
  59. El construïm amb maons,
    formigó, vidre i acer,
  60. que són superfícies impermeables
  61. on les plantes només poden créixer
    amb gran dificultat.
  62. A les ciutats, també trobem
    les concentracions més elevades

  63. de contaminació química,
  64. llum artificial i soroll.
  65. I trobem tota mena d'animals
    i plantes salvatges
  66. de tot el món
    que viuen a les ciutats,
  67. perquè s'han escapat de jardins,
  68. d'aquaris i del mercat de mascotes.
  69. I què fa una espècie

  70. quan viu en un ambient
    completament diferent?
  71. Moltes d'elles, s'extingeixen.
  72. Però les que no,
  73. s'adapten de formes espectaculars.
  74. Els biòlegs, avui en dia,
    comencen a veure
  75. que les ciutats són les olles de pressió
    de l'evolució.
  76. Són llocs on els animals
    i les plantes salvatges
  77. evolucionen davant dels nostres ulls
    molt ràpidament
  78. per ajustar-se a aquestes noves
    condicions urbanes.
  79. Tal com va fer l'escarabat-formiga
    fa milions d'anys,
  80. quan va ficar-se a la colònia
    de formigues.
  81. Ara trobem animals i plantes
    que s'han ficat a les colònies humanes
  82. i s'estan adaptant a les nostres ciutats.
  83. I gràcies a això,
  84. comencem a veure
  85. que l'evolució pot produir-se
    molt ràpidament.
  86. No sempre necessita
    el llarg pas de les eres;
  87. a vegades la podem veure.
  88. Aquest, per exemple, és
    el ratolí de potes blanques.

  89. És un mamífer natiu
    de l'àrea de Nova York.
  90. Fa més de 400 anys,
    abans que es construís la ciutat,
  91. aquest ratolí vivia pertot arreu.
  92. Però avui en dia,
    estan en petites illes verdes,
  93. als parcs,
    vorejats per mars d'asfalt i trànsit.
  94. Una mica com una versió moderna
    dels pinsans de Darwin a les Galápagos.
  95. I com els pinsans de Darwin,

  96. els ratolins en cadascun dels parcs
    han començat a evolucionar,
  97. s'han començat a diferenciar dels altres.
  98. El meu col·lega Jason Munshi-South,
  99. de la Universitat Fordham,
  100. estudia aquest procés.
  101. Està estudiant l'ADN
    dels ratolins de potes blanques
  102. dels parcs de Nova York,
  103. i intenta entendre
    com comencen a evolucionar
  104. en aquest arxipèlag d'illes.
  105. Utilitza una mena d'empremta de l'ADN,
    i diu:
  106. "Si algú em porta un ratolí,
  107. i no em diu d'on és,
  108. mirant el seu ADN,
  109. jo puc dir exactament
    de quin parc ve".
  110. Així de diferents s'han tornat.
  111. I en Jason també ha descobert
    que aquests canvis,

  112. canvis evolutius,
  113. no són aleatoris,
    sinó que signifiquen alguna cosa.
  114. Per exemple, a Central Park
  115. els ratolins tenen gens evolucionats
  116. que els permeten assimilar
    menjar molt greixós.
  117. El menjar dels humans.
  118. Vint-i-cinc milions de persones
    visiten Central Park cada any.
  119. És el parc més visitat
    d'Amèrica del Nord.
  120. I aquestes persones deixen
    menjar per picar,
  121. fruits secs...
  122. i els ratolins han començat
    a alimentar-se d'això,
  123. una dieta totalment diferent de la seva,
  124. i al llarg dels anys,
  125. han evolucionat per digerir
    aquesta dieta tan greixosa dels humans.
  126. Un altre animal urbanita:

  127. el cargol de jardí europeu.
  128. Un cargol comú,
  129. que té moltes variacions de color,
  130. des del groc pàl·lid al marró fosc.
  131. I aquests colors estan
    completament determinats
  132. per l'ADN del cargol.
  133. I aquests colors també determinen
    la temperatura del cargol
  134. que viu dintre de la closca.
  135. Per exemple,
    un cargol que seu a la llum del dia,
  136. a ple sol,
  137. si té una closca groc pàl·lid,
  138. no s'escalfa tant com un cargol
    amb una closca marró fosc.
  139. Igual que nosaltres:
    en un cotxe blanc estem més frescos
  140. que quan seiem en un cotxe negre.
  141. Hi ha un fenomen anomenat
    "illes de calor urbanes",

  142. que vol dir que
    al centre de les grans ciutats,
  143. la temperatura pot ser
    alguns graus més alta
  144. que als afores.
  145. Això té a veure amb què
  146. grans concentracions
    de milions de persones,
  147. totes les seves activitats,
    i maquinàries
  148. generen calor.
  149. També el vent queda bloquejat
    pels edificis alts,
  150. i l'acer, els maons, i el formigó
    absorbeixen la calor durant el dia
  151. i l'alliberen a les nits.
  152. Així que hi ha bombolles d'aire calent
    al centre de les grans ciutats,
  153. i els meus estudiants i jo vam pensar
    que potser aquests cargols de jardí,
  154. amb les seves diferents closques,
  155. s'estan adaptant a les illes de calor.
  156. Potser al centre de la ciutat,
  157. veiem que els colors de les closques
    canvien
  158. per tal de disminuir
    l'escalfament dels cargols.
  159. I per estudiar això,
    vam començar un projecte.

  160. Vam crear una aplicació
    per al mòbil gratuïta,
  161. que permet a la gent d'Holanda
  162. fer fotos als cargols,
    als jardins, als carrers,
  163. també al camp,
  164. i pujar-les a una plataforma web
    de ciència ciutadana.
  165. En un any vam rebre 10 000 fotos
  166. de cargols a Holanda,
  167. i quan vam començar
    a analitzar els resultats,
  168. vam veure com les nostres suposicions
    es confirmaven.
  169. Al centre de les illes de calor,
  170. els cargols han evolucionat més grocs,
    amb closques més clares.
  171. El cargol urbà
    i el ratolí de Manhattan

  172. són només dos exemples,
    d'una llista creixent d'animals i plantes
  173. que han evolucionat
    per adaptar-se a un nou hàbitat,
  174. l'hàbitat de les ciutats
    que hem creat.
  175. En un llibre que he escrit
    sobre això,
  176. sobre l'evolució urbana,
  177. dono més exemples.
  178. Per exemple,
    herbes amb llavors evolucionades
  179. que germinen millor a les voreres.
  180. Llagostes que canten
  181. amb un to més agut
    quan viuen a prop del soroll del trànsit.
  182. Mosquits que han evolucionat
    per alimentar-se de la sang
  183. dels passatgers de metro,
    a les estacions.
  184. Els coloms de ciutat,
  185. que han trobat maneres
    de desintoxicar-se ells mateixos
  186. de la contaminació de metalls pesants,
    movent-los a les plomes.
  187. A tot el món, biòlegs com jo,

  188. ens interessem
    per aquest procés fascinant
  189. de l'evolució urbana.
  190. Ens adonem
    que estem en un moment únic
  191. a la història de la Terra.
  192. Un nou ecosistema
  193. que està evolucionant i adaptant-se
    a l'hàbitat que hem creat.
  194. I no només acadèmics --

  195. estem començant a reclutar
    els milions de mans,
  196. orelles i ulls
    que hi ha a les ciutats.
  197. Ciutadans científics, nens...
  198. juntament amb ells,
  199. estem construint
    una xarxa d'observació global
  200. que ens permet observar
    aquest procés
  201. en temps real.
  202. I al mateix temps,
    també fa veure a la gent,
  203. que l'evolució no és
    una cosa abstracta,
  204. no necessites marxar a les Galápagos
    per estudiar-la,
  205. ni necessites ser un paleontòleg
    per entendre què és,
  206. És un procés biològic ordinari
  207. que està succeint a tot arreu,
    en tot moment.
  208. Al teu jardí, al teu carrer,
  209. a la sortida d'aquest teatre.
  210. Però, hi ha una cara B
    al meu entusiasme.

  211. Quan torno al poble
    on vaig créixer,
  212. ja no trobo aquells camps i aiguamolls
    de quan era jove.
  213. El poble ha quedat absorbit
  214. per la creixent aglomeració de Rotterdam.
  215. Ara trobo centres comercials,
  216. suburbis, carrils-bus.
  217. I molts dels animals i plantes que veia,
  218. han desaparegut,
    incloent-hi l'escarabat-formiga.
  219. Però em reconforta que
    els nens que creixen

  220. en aquest poble avui en dia,
  221. potser no experimenten
    la natura tradicional que jo veia,
  222. però estan rodejats
    per un nou tipus de natura,
  223. un nou ecosistema,
  224. que, per a ells, pot ser tan excitant
    com ho era per a mi l'altre.
  225. Viuen a les Galápagos d'avui.
  226. I si treballen amb altres ciutadans
    científics
  227. i amb biòlegs evolutius com jo,
  228. podrien convertir-se en els Darwins
    del segle XXI,
  229. i estudiar l'evolució urbana.
  230. Gràcies.

  231. (Aplaudiments)