Return to Video

Com evolucionen els animals i plantes a les ciutats

  • 0:01 - 0:03
    Aquí és on vaig créixer.
  • 0:03 - 0:06
    A un poble petit,
    a prop de la ciutat de Rotterdam
  • 0:06 - 0:07
    a Holanda.
  • 0:08 - 0:12
    Als anys 70 i 80,
    quan era adolescent,
  • 0:12 - 0:14
    aquesta àrea encara era un lloc tranquil.
  • 0:14 - 0:18
    Estava plena de granges,
    camps i aiguamolls,
  • 0:18 - 0:22
    i jo passava el temps lliure allà,
  • 0:22 - 0:24
    feia pintures a l'oli com aquesta,
  • 0:24 - 0:27
    recollia flors, mirava ocells
  • 0:27 - 0:30
    i també recollia insectes.
  • 0:30 - 0:32
    Aquesta era
    una de les meves preuades troballes.
  • 0:32 - 0:34
    És un escarabat molt especial,
  • 0:34 - 0:36
    un escarabat genial,
    anomenat escarabat-formiga.
  • 0:36 - 0:39
    És un tipus d'escarabat
    que viu tota la seva vida
  • 0:39 - 0:41
    dins d'un niu de formigues.
  • 0:41 - 0:44
    Ha evolucionat per "parlar"
    amb les formigues.
  • 0:45 - 0:47
    Utilitza els mateixos senyals químics,
  • 0:47 - 0:50
    la mateixa olor que fan les formigues
    per comunicar-se,
  • 0:50 - 0:54
    i ara mateix, aquest escarabat
    està dient a la formiga obrera
  • 0:54 - 0:56
    "Ei, jo també soc una formiga obrera,
  • 0:56 - 0:58
    tinc gana, alimenta'm".
  • 0:58 - 0:59
    I la formiga accepta,
  • 0:59 - 1:02
    perquè l'escarabat utilitza
    els mateixos senyals químics.
  • 1:02 - 1:04
    Durant aquests milions d'anys,
  • 1:04 - 1:09
    aquest escarabat ha evolucionat
    per viure en una societat de formigues.
  • 1:10 - 1:11
    Al llarg dels anys,
  • 1:11 - 1:12
    quan vivia al poble,
  • 1:12 - 1:16
    vaig aplegar 20 000
    escarabats diferents,
  • 1:16 - 1:19
    i vaig fer-ne una col·lecció
    amb xinxetes.
  • 1:19 - 1:23
    Això va fer que de jove
    m'interessés en l'evolució.
  • 1:23 - 1:29
    D'on surten totes aquestes formes,
    tota la diversitat?
  • 1:30 - 1:33
    Així que em vaig convertir
    en biòleg evolutiu,
  • 1:33 - 1:35
    com en Charles Darwin.
  • 1:35 - 1:39
    I com ell, aviat em vaig frustrar
  • 1:39 - 1:43
    pel fet que l'evolució és una cosa
    que, sobretot, va succeir al passat.
  • 1:43 - 1:47
    Estudiem els patrons
    que veiem avui en dia,
  • 1:47 - 1:50
    per intentar entendre l'evolució
    que va tenir lloc al passat,
  • 1:50 - 1:54
    però mai la veiem
    en temps real.
  • 1:54 - 1:56
    No la podem observar.
  • 1:56 - 1:58
    Com va dir Darwin,
  • 1:58 - 2:01
    "No veiem cap d'aquests canvis lents
    en progrés,
  • 2:01 - 2:05
    fins que la mà del temps
    ha marcat el pas de les eres."
  • 2:06 - 2:07
    O sí que els veiem?
  • 2:08 - 2:10
    Durant les darreres dècades,
  • 2:10 - 2:14
    els biòlegs evolutius ens hem adonat
    que, de vegades,
  • 2:14 - 2:19
    l'evolució és molt més ràpida
    i es pot observar,
  • 2:19 - 2:23
    sobretot quan el medi
    canvia dràsticament
  • 2:23 - 2:26
    i la necessitat d'adaptar-se és gran.
  • 2:27 - 2:29
    I, és clar, avui en dia,
  • 2:29 - 2:32
    nosaltres solem produir
    els grans canvis mediambientals.
  • 2:32 - 2:36
    Seguem, reguem,
    llaurem, construïm,
  • 2:36 - 2:39
    enviem gasos d'efecte hivernacle
    a l'atmosfera
  • 2:39 - 2:41
    que canvien el clima.
  • 2:41 - 2:43
    Alliberem plantes i animals exòtics
  • 2:43 - 2:45
    a llocs on no vivien abans,
  • 2:45 - 2:51
    i pesquem, collim dels arbres i cacem
    per menjar i cobrir altres necessitats.
  • 2:52 - 2:58
    I tots aquests canvis mediambientals
    tenen l'epicentre a les ciutats.
  • 2:59 - 3:03
    Les ciutats són un hàbitat nou
    que nosaltres hem creat.
  • 3:03 - 3:07
    El construïm amb maons,
    formigó, vidre i acer,
  • 3:07 - 3:09
    que són superfícies impermeables
  • 3:09 - 3:12
    on les plantes només poden créixer
    amb gran dificultat.
  • 3:13 - 3:16
    A les ciutats, també trobem
    les concentracions més elevades
  • 3:16 - 3:18
    de contaminació química,
  • 3:18 - 3:21
    llum artificial i soroll.
  • 3:21 - 3:24
    I trobem tota mena d'animals
    i plantes salvatges
  • 3:24 - 3:27
    de tot el món
    que viuen a les ciutats,
  • 3:27 - 3:29
    perquè s'han escapat de jardins,
  • 3:29 - 3:31
    d'aquaris i del mercat de mascotes.
  • 3:32 - 3:35
    I què fa una espècie
  • 3:35 - 3:39
    quan viu en un ambient
    completament diferent?
  • 3:40 - 3:44
    Moltes d'elles, s'extingeixen.
  • 3:44 - 3:46
    Però les que no,
  • 3:47 - 3:49
    s'adapten de formes espectaculars.
  • 3:50 - 3:53
    Els biòlegs, avui en dia,
    comencen a veure
  • 3:53 - 3:57
    que les ciutats són les olles de pressió
    de l'evolució.
  • 3:57 - 4:00
    Són llocs on els animals
    i les plantes salvatges
  • 4:00 - 4:03
    evolucionen davant dels nostres ulls
    molt ràpidament
  • 4:03 - 4:07
    per ajustar-se a aquestes noves
    condicions urbanes.
  • 4:07 - 4:10
    Tal com va fer l'escarabat-formiga
    fa milions d'anys,
  • 4:10 - 4:13
    quan va ficar-se a la colònia
    de formigues.
  • 4:13 - 4:18
    Ara trobem animals i plantes
    que s'han ficat a les colònies humanes
  • 4:18 - 4:20
    i s'estan adaptant a les nostres ciutats.
  • 4:20 - 4:22
    I gràcies a això,
  • 4:22 - 4:23
    comencem a veure
  • 4:23 - 4:27
    que l'evolució pot produir-se
    molt ràpidament.
  • 4:27 - 4:30
    No sempre necessita
    el llarg pas de les eres;
  • 4:30 - 4:33
    a vegades la podem veure.
  • 4:34 - 4:37
    Aquest, per exemple, és
    el ratolí de potes blanques.
  • 4:37 - 4:41
    És un mamífer natiu
    de l'àrea de Nova York.
  • 4:41 - 4:44
    Fa més de 400 anys,
    abans que es construís la ciutat,
  • 4:44 - 4:46
    aquest ratolí vivia pertot arreu.
  • 4:46 - 4:50
    Però avui en dia,
    estan en petites illes verdes,
  • 4:50 - 4:56
    als parcs,
    vorejats per mars d'asfalt i trànsit.
  • 4:57 - 5:02
    Una mica com una versió moderna
    dels pinsans de Darwin a les Galápagos.
  • 5:04 - 5:06
    I com els pinsans de Darwin,
  • 5:06 - 5:10
    els ratolins en cadascun dels parcs
    han començat a evolucionar,
  • 5:10 - 5:13
    s'han començat a diferenciar dels altres.
  • 5:13 - 5:16
    El meu col·lega Jason Munshi-South,
  • 5:16 - 5:17
    de la Universitat Fordham,
  • 5:17 - 5:19
    estudia aquest procés.
  • 5:19 - 5:23
    Està estudiant l'ADN
    dels ratolins de potes blanques
  • 5:23 - 5:25
    dels parcs de Nova York,
  • 5:25 - 5:29
    i intenta entendre
    com comencen a evolucionar
  • 5:29 - 5:31
    en aquest arxipèlag d'illes.
  • 5:31 - 5:34
    Utilitza una mena d'empremta de l'ADN,
    i diu:
  • 5:34 - 5:36
    "Si algú em porta un ratolí,
  • 5:36 - 5:38
    i no em diu d'on és,
  • 5:38 - 5:39
    mirant el seu ADN,
  • 5:39 - 5:42
    jo puc dir exactament
    de quin parc ve".
  • 5:42 - 5:45
    Així de diferents s'han tornat.
  • 5:45 - 5:49
    I en Jason també ha descobert
    que aquests canvis,
  • 5:49 - 5:50
    canvis evolutius,
  • 5:51 - 5:53
    no són aleatoris,
    sinó que signifiquen alguna cosa.
  • 5:53 - 5:56
    Per exemple, a Central Park
  • 5:57 - 5:59
    els ratolins tenen gens evolucionats
  • 5:59 - 6:02
    que els permeten assimilar
    menjar molt greixós.
  • 6:03 - 6:05
    El menjar dels humans.
  • 6:05 - 6:08
    Vint-i-cinc milions de persones
    visiten Central Park cada any.
  • 6:08 - 6:11
    És el parc més visitat
    d'Amèrica del Nord.
  • 6:11 - 6:13
    I aquestes persones deixen
    menjar per picar,
  • 6:13 - 6:16
    fruits secs...
  • 6:16 - 6:18
    i els ratolins han començat
    a alimentar-se d'això,
  • 6:18 - 6:21
    una dieta totalment diferent de la seva,
  • 6:21 - 6:22
    i al llarg dels anys,
  • 6:22 - 6:26
    han evolucionat per digerir
    aquesta dieta tan greixosa dels humans.
  • 6:27 - 6:29
    Un altre animal urbanita:
  • 6:29 - 6:32
    el cargol de jardí europeu.
  • 6:32 - 6:33
    Un cargol comú,
  • 6:33 - 6:37
    que té moltes variacions de color,
  • 6:37 - 6:40
    des del groc pàl·lid al marró fosc.
  • 6:41 - 6:43
    I aquests colors estan
    completament determinats
  • 6:43 - 6:45
    per l'ADN del cargol.
  • 6:46 - 6:50
    I aquests colors també determinen
    la temperatura del cargol
  • 6:50 - 6:52
    que viu dintre de la closca.
  • 6:53 - 6:56
    Per exemple,
    un cargol que seu a la llum del dia,
  • 6:56 - 6:57
    a ple sol,
  • 6:57 - 6:59
    si té una closca groc pàl·lid,
  • 6:59 - 7:05
    no s'escalfa tant com un cargol
    amb una closca marró fosc.
  • 7:05 - 7:09
    Igual que nosaltres:
    en un cotxe blanc estem més frescos
  • 7:09 - 7:12
    que quan seiem en un cotxe negre.
  • 7:12 - 7:15
    Hi ha un fenomen anomenat
    "illes de calor urbanes",
  • 7:15 - 7:18
    que vol dir que
    al centre de les grans ciutats,
  • 7:18 - 7:21
    la temperatura pot ser
    alguns graus més alta
  • 7:21 - 7:22
    que als afores.
  • 7:22 - 7:24
    Això té a veure amb què
  • 7:24 - 7:27
    grans concentracions
    de milions de persones,
  • 7:27 - 7:29
    totes les seves activitats,
    i maquinàries
  • 7:29 - 7:30
    generen calor.
  • 7:30 - 7:34
    També el vent queda bloquejat
    pels edificis alts,
  • 7:34 - 7:38
    i l'acer, els maons, i el formigó
    absorbeixen la calor durant el dia
  • 7:38 - 7:40
    i l'alliberen a les nits.
  • 7:40 - 7:43
    Així que hi ha bombolles d'aire calent
    al centre de les grans ciutats,
  • 7:43 - 7:47
    i els meus estudiants i jo vam pensar
    que potser aquests cargols de jardí,
  • 7:47 - 7:50
    amb les seves diferents closques,
  • 7:50 - 7:54
    s'estan adaptant a les illes de calor.
  • 7:54 - 7:56
    Potser al centre de la ciutat,
  • 7:56 - 7:59
    veiem que els colors de les closques
    canvien
  • 7:59 - 8:02
    per tal de disminuir
    l'escalfament dels cargols.
  • 8:02 - 8:06
    I per estudiar això,
    vam començar un projecte.
  • 8:06 - 8:09
    Vam crear una aplicació
    per al mòbil gratuïta,
  • 8:09 - 8:11
    que permet a la gent d'Holanda
  • 8:11 - 8:14
    fer fotos als cargols,
    als jardins, als carrers,
  • 8:14 - 8:16
    també al camp,
  • 8:16 - 8:19
    i pujar-les a una plataforma web
    de ciència ciutadana.
  • 8:19 - 8:22
    En un any vam rebre 10 000 fotos
  • 8:22 - 8:25
    de cargols a Holanda,
  • 8:25 - 8:28
    i quan vam començar
    a analitzar els resultats,
  • 8:28 - 8:31
    vam veure com les nostres suposicions
    es confirmaven.
  • 8:31 - 8:34
    Al centre de les illes de calor,
  • 8:34 - 8:40
    els cargols han evolucionat més grocs,
    amb closques més clares.
  • 8:42 - 8:45
    El cargol urbà
    i el ratolí de Manhattan
  • 8:45 - 8:51
    són només dos exemples,
    d'una llista creixent d'animals i plantes
  • 8:51 - 8:54
    que han evolucionat
    per adaptar-se a un nou hàbitat,
  • 8:54 - 8:57
    l'hàbitat de les ciutats
    que hem creat.
  • 8:58 - 9:01
    En un llibre que he escrit
    sobre això,
  • 9:01 - 9:02
    sobre l'evolució urbana,
  • 9:02 - 9:04
    dono més exemples.
  • 9:04 - 9:06
    Per exemple,
    herbes amb llavors evolucionades
  • 9:06 - 9:10
    que germinen millor a les voreres.
  • 9:10 - 9:13
    Llagostes que canten
  • 9:13 - 9:17
    amb un to més agut
    quan viuen a prop del soroll del trànsit.
  • 9:18 - 9:22
    Mosquits que han evolucionat
    per alimentar-se de la sang
  • 9:22 - 9:25
    dels passatgers de metro,
    a les estacions.
  • 9:25 - 9:28
    Els coloms de ciutat,
  • 9:28 - 9:31
    que han trobat maneres
    de desintoxicar-se ells mateixos
  • 9:31 - 9:35
    de la contaminació de metalls pesants,
    movent-los a les plomes.
  • 9:36 - 9:38
    A tot el món, biòlegs com jo,
  • 9:38 - 9:41
    ens interessem
    per aquest procés fascinant
  • 9:41 - 9:42
    de l'evolució urbana.
  • 9:42 - 9:46
    Ens adonem
    que estem en un moment únic
  • 9:46 - 9:48
    a la història de la Terra.
  • 9:48 - 9:51
    Un nou ecosistema
  • 9:51 - 9:56
    que està evolucionant i adaptant-se
    a l'hàbitat que hem creat.
  • 9:57 - 9:59
    I no només acadèmics --
  • 9:59 - 10:03
    estem començant a reclutar
    els milions de mans,
  • 10:03 - 10:05
    orelles i ulls
    que hi ha a les ciutats.
  • 10:05 - 10:08
    Ciutadans científics, nens...
  • 10:08 - 10:09
    juntament amb ells,
  • 10:09 - 10:12
    estem construint
    una xarxa d'observació global
  • 10:12 - 10:17
    que ens permet observar
    aquest procés
  • 10:17 - 10:18
    en temps real.
  • 10:19 - 10:23
    I al mateix temps,
    també fa veure a la gent,
  • 10:23 - 10:26
    que l'evolució no és
    una cosa abstracta,
  • 10:26 - 10:28
    no necessites marxar a les Galápagos
    per estudiar-la,
  • 10:28 - 10:33
    ni necessites ser un paleontòleg
    per entendre què és,
  • 10:33 - 10:36
    És un procés biològic ordinari
  • 10:36 - 10:40
    que està succeint a tot arreu,
    en tot moment.
  • 10:40 - 10:42
    Al teu jardí, al teu carrer,
  • 10:42 - 10:44
    a la sortida d'aquest teatre.
  • 10:45 - 10:49
    Però, hi ha una cara B
    al meu entusiasme.
  • 10:49 - 10:51
    Quan torno al poble
    on vaig créixer,
  • 10:52 - 10:57
    ja no trobo aquells camps i aiguamolls
    de quan era jove.
  • 10:57 - 10:58
    El poble ha quedat absorbit
  • 10:58 - 11:01
    per la creixent aglomeració de Rotterdam.
  • 11:01 - 11:04
    Ara trobo centres comercials,
  • 11:04 - 11:07
    suburbis, carrils-bus.
  • 11:07 - 11:10
    I molts dels animals i plantes que veia,
  • 11:10 - 11:14
    han desaparegut,
    incloent-hi l'escarabat-formiga.
  • 11:15 - 11:19
    Però em reconforta que
    els nens que creixen
  • 11:19 - 11:21
    en aquest poble avui en dia,
  • 11:21 - 11:26
    potser no experimenten
    la natura tradicional que jo veia,
  • 11:26 - 11:28
    però estan rodejats
    per un nou tipus de natura,
  • 11:28 - 11:30
    un nou ecosistema,
  • 11:30 - 11:34
    que, per a ells, pot ser tan excitant
    com ho era per a mi l'altre.
  • 11:34 - 11:38
    Viuen a les Galápagos d'avui.
  • 11:38 - 11:41
    I si treballen amb altres ciutadans
    científics
  • 11:41 - 11:45
    i amb biòlegs evolutius com jo,
  • 11:45 - 11:48
    podrien convertir-se en els Darwins
    del segle XXI,
  • 11:48 - 11:51
    i estudiar l'evolució urbana.
  • 11:51 - 11:52
    Gràcies.
  • 11:52 - 11:55
    (Aplaudiments)
Title:
Com evolucionen els animals i plantes a les ciutats
Speaker:
Menno Schilthuizen
Description:

A les ciutats, l'evolució es veu constantment, ja que les plantes, els animals i els insectes s'adapten de maneres increïbles als hàbitats creats pels humans. El biòleg evolutiu Menno Schilthuizen ens parla de ratolins que mengen "fast food", i cargols que regulen la seva temperatura per il·lustrar les formes en què la vida salvatge es transforma, i explica com podem veure aquest fenomen gràcies a una xarxa global de ciutadans científics.

more » « less
Video Language:
English
Team:
TED
Project:
TEDTalks
Duration:
12:07

Catalan subtitles

Revisions