Allò que el silenci ens ensenya sobre el so
-
0:02 - 0:05Per molts de nosaltres, ara mateix,
la vida és més silenciosa que de costum. -
0:06 - 0:08I el silenci pot ser inquietant.
-
0:09 - 0:10Pot fer que et sentis sol,
-
0:10 - 0:14o potser massa conscient
de les coses que trobes a faltar. -
0:14 - 0:17Sempre penso en el so.
-
0:17 - 0:18Sóc enginyer de so,
-
0:18 - 0:20i presento el podcast
"Vint mil hertzs". -
0:21 - 0:25Tracta dels sons més reconeixibles
i interessants del món. -
0:25 - 0:29Però crec que ara és el moment més adient
per parlar del silenci. -
0:29 - 0:31Perquè he arribat a comprendre
-
0:31 - 0:35que el silenci no existeix.
-
0:35 - 0:38I la persona
que em va obrir els ulls a aquesta idea, -
0:38 - 0:41és un dels compositors més influents
de la història. -
0:41 - 0:43(Música de piano)
-
0:43 - 0:47John Cage ha influenciat profundament
artistes de molts gèneres, -
0:47 - 0:51des de músics d'avantguarda
a dansa moderna o música pop. -
0:51 - 0:53Ara estem escoltant
la seva composició de 1948 -
0:53 - 0:55titulada "En un paisatge".
-
0:55 - 0:58Aquesta versió va ser gravada
el 1994 per Stephen Drury. -
0:58 - 1:05(Música de piano)
-
1:05 - 1:09En realitat, aquesta peça no és típica
de l'escriptura de John Cage. -
1:09 - 1:12És més conegut per les seves innovacions
i tècniques d'avantguarda. -
1:12 - 1:14Però malgrat la seva reputació,
-
1:14 - 1:19Ningú estava preparat
per al que va fer el 1952, -
1:19 - 1:22quan va crear la composició
més agosarada de la seva carrera. -
1:23 - 1:26Es titulava 4 minuts 33 segons
-
1:26 - 1:31i alguns crítics fins i tot es van negar
a dir-ne "música" d'aquella peça, -
1:31 - 1:34perquè al llarg
de la duració sencera de l'obra, -
1:34 - 1:35el músic no toca
-
1:36 - 1:37res en absolut.
-
1:38 - 1:42Bé, per dir-ho tècnicament,
en realitat el músic toca pauses. -
1:42 - 1:45Però, per al públic,
sembla com si no passés res. -
1:46 - 1:48«4' 33''», de John Cage,
es va estrenar -
1:48 - 1:50l'estiu del 1952,
-
1:50 - 1:52interpretada pel famós pianista
David Tudor. -
1:53 - 1:56Va ser a la sala de concerts Maverick
a Woodstock, Nova York. -
1:56 - 2:00És un bell edifici de fusta
amb enormes obertures a l'exterior. -
2:00 - 2:02David Tudor va aparèixer a l'escenari,
-
2:02 - 2:03es va asseure al piano,
-
2:04 - 2:05i va tancar la tapa del piano.
-
2:06 - 2:07Aleshores va seure en silenci,
-
2:07 - 2:10i només es movia per obrir
i tancar la tapa del piano, -
2:10 - 2:12entre cada un dels tres moviments.
-
2:12 - 2:14Quan es va acabar el temps,
-
2:14 - 2:15es va aixecar
-
2:15 - 2:17i va marxar de l'escenari.
-
2:18 - 2:19(Música de piano)
-
2:19 - 2:22El públic no sabia què pensar.
-
2:22 - 2:26La gent es va preguntar si Cage
es prenia seriosament la seva carrera. -
2:26 - 2:28Un amic íntim li va escriure,
-
2:28 - 2:31pregant-li que no convertís
la seva carrera en una broma. -
2:31 - 2:34John Cage havia "compost"
si li podeu dir així, -
2:34 - 2:35una peça de música
-
2:35 - 2:39que desafiava
idees molt consolidades -
2:39 - 2:40sobre la composició musical.
-
2:40 - 2:43És una qüestió sobre la qual
els músics encara discuteixen. -
2:44 - 2:47Per entendre en què
pensava John Cage, -
2:47 - 2:49reculem a la dècada dels 40.
-
2:49 - 2:50En aquells moments,
-
2:50 - 2:54John Cage s'estava fent famós
component per a un piano preparat. -
2:54 - 2:55(Música de piano)
-
2:55 - 2:56Per fer música així,
-
2:56 - 2:59John Cage posava objectes
dins el piano, -
2:59 - 3:00entre les cordes.
-
3:01 - 3:02Coses que trobem pel voltant,
-
3:02 - 3:06com cargols, cintes o gomes de llapis.
-
3:06 - 3:08De manera que ara
el piano s'ha transformat -
3:08 - 3:11d'un instrument tonal
amb tons alts i baixos, -
3:11 - 3:13en un conjunt de sons únics.
-
3:14 - 3:17La música que esteu escoltant
és la "Sonata V" de Cage, -
3:17 - 3:19de "Sonates i interludis
per piano preparat". -
3:19 - 3:22Potser és la seva obra més famosa
a part de «4' 33''» -
3:22 - 3:25Aquesta versió va ser interpretada
per Boris Berman. -
3:26 - 3:29John Cage va escriure
instruccions molt detallades -
3:29 - 3:32de a quin lloc del piano
s'havia de col·locar cada objecte. -
3:32 - 3:36Però és impossible que cada intèrpret
trobi exactament els mateixos objectes, -
3:36 - 3:38o sigui que el so que s'obté
sempre és diferent. -
3:38 - 3:41En essència,
sempre depèn de l'atzar. -
3:41 - 3:44Això era força esbojarrat i ben diferent
-
3:44 - 3:48a la manera de fer que ensenyen
als compositors i als músics. -
3:49 - 3:51John Cage s'interessava
cada cop més -
3:51 - 3:54en la casualitat i l'atzar.
-
3:54 - 3:56i a permetre que fos l'univers
qui respongués a la pregunta -
3:57 - 3:59"Quina nota
hauria de tocar a continuació?" -
3:59 - 4:01Però per sentir
la resposta a la pregunta, -
4:01 - 4:03primer, cal que escoltis.
-
4:04 - 4:05I en els anys quaranta,
-
4:05 - 4:08escoltar l'univers
cada cop era més difícil. -
4:08 - 4:10(Música de fons a l'ascensor)
-
4:10 - 4:13L'empresa Musak
es va fundar als anys trenta. -
4:13 - 4:14Va tenir molt d'èxit,
-
4:14 - 4:17i ben aviat, gairebé a tot arreu
se sentia constantment música de fons. -
4:18 - 4:20Era gairebé impossible fugir-ne.
-
4:21 - 4:24John Cage es va adonar
que la gent perdia la possibilitat -
4:24 - 4:26d'aïllar-se
de la música de fons del món. -
4:26 - 4:30L'amoïnava que Musak impedís del tot
a la gent escoltar el silenci. -
4:31 - 4:33El 1948,
-
4:33 - 4:35quatre anys abans d'escriure «4' 33''».
-
4:35 - 4:38John Cage va comentar
que volia escriure -
4:38 - 4:40una peça de silenci
de quatre minuts i mig -
4:40 - 4:42i vendre-la a l'empresa Musak.
-
4:42 - 4:45Va començar
com una afirmació política, -
4:45 - 4:47o un comentari informal,
-
4:47 - 4:50però la idea li va tocar el cor
i de seguida va evolucionar. -
4:50 - 4:53John Cage començava a pensar
a fons sobre el silenci. -
4:54 - 4:57I quan va visitar
un lloc silenciós de debò, -
4:57 - 4:59va fer una descoberta sorprenent.
-
5:00 - 5:04John Cage va visitar una cambra anecoica
a la Universitat de Harvard. -
5:04 - 5:07Les cambres anecoiques
es tracten acústicament -
5:07 - 5:10per minimitzar el so a gairebé zero.
-
5:10 - 5:12En aquestes habitacions
no hi ha sons, -
5:12 - 5:15o sigui que John Cage esperava
no sentir res de res. -
5:15 - 5:18Però de fet va sentir
la circulació de la seva sang. -
5:18 - 5:20(Pols)
-
5:20 - 5:22He experimentat personalment
una cambra anecoica, -
5:22 - 5:24i és una experiència brutal de debò
-
5:24 - 5:26que et canvia per complet
les percepcions -
5:26 - 5:29sobre el so i el silenci.
-
5:29 - 5:32Sentia com si el cervell pugés
el volum d'un amplificador -
5:32 - 5:34maldant per sentir alguna cosa.
-
5:35 - 5:36Ben bé com John Cage,
-
5:36 - 5:40podia sentir la sang
que s'obria pas pel cos. -
5:40 - 5:42John Cage es va adonar, en aquell moment,
-
5:42 - 5:46que, sigui on sigui que ens trobem,
fins i tot els nostres cossos fan sons. -
5:47 - 5:51En el fons,
no existeix el silenci de debò. -
5:51 - 5:53Mentre estàs en el cos,
-
5:53 - 5:55sempre sents alguna cosa.
-
5:56 - 5:59I aquí és on l'interès de John Cage
per l'atzar i la casualitat -
5:59 - 6:01va coincidir
amb el seu interès pel silenci. -
6:01 - 6:05Es va adonar que la creació
d'un entorn sense distraccions -
6:05 - 6:07no volia dir crear el silenci,
-
6:07 - 6:10ni tan sols controlar el soroll.
-
6:10 - 6:13Tenia a veure amb els sons
que ja hi eren, -
6:13 - 6:16però que de cop
escoltes per primera vegada, -
6:16 - 6:18quan estàs disposat de debò a escoltar.
-
6:19 - 6:22Això és el que la gent
tot sovint no entén de «4' 33''». -
6:22 - 6:24La gent es pensa que és una broma,
-
6:24 - 6:27però no hi ha res
més lluny de la realitat. -
6:27 - 6:29Sona diferent on sigui que el toquis,
-
6:29 - 6:31I aquesta és la qüestió.
-
6:31 - 6:34El que John Cage volia que sentíssim
-
6:34 - 6:37és la bellesa del món sònic
que ens envolta. -
6:37 - 6:40(Piuladissa d'ocells)
-
6:41 - 6:45(Veus superposades)
-
6:45 - 6:49(Toc de campanes)
-
6:49 - 6:53(Carrisqueig de grills i xiscle d'òliba)
-
6:53 - 6:56«4' 33''» ha de ser
una experiència conscient -
6:56 - 7:00que t'ajudi a centrar-te en acceptar
les coses tal com són. -
7:01 - 7:05No és res que un altre
et pugui dir com has de sentir. -
7:05 - 7:06És profundament personal.
-
7:07 - 7:09També suscita preguntes importants
-
7:09 - 7:11sobre el nostre món sònic.
-
7:11 - 7:13¿«4' 33''» és música, és so,
-
7:13 - 7:15és música de sons?
-
7:15 - 7:17I és que hi ha diferència?
-
7:17 - 7:18John Cage ens recorda
-
7:19 - 7:22que la música no és l'únic tipus de so
que val la pena escoltar. -
7:23 - 7:25Tots els sons mereixen que hi pensem.
-
7:25 - 7:28Tenim una oportunitat única
-
7:28 - 7:30de reiniciar l'oïda.
-
7:30 - 7:33I si esdevenim més conscients
del que escoltem, -
7:33 - 7:35segur que farem
que el món ens soni millor. -
7:36 - 7:40El silenci no és tancar la ment al so,
-
7:41 - 7:43sinó quan podem començar
a escoltar de debò -
7:43 - 7:46i sentir el món
en tota la seva bellesa sònica. -
7:46 - 7:48Doncs amb aquesta actitud
-
7:48 - 7:50tocarem junts «4' 33''»,
-
7:50 - 7:52sigueu on sigueu.
-
7:52 - 7:53Són tres moviments,
-
7:53 - 7:55i us faré saber quan comencen.
-
7:55 - 7:59Escolteu la textura i el ritme dels sons
que us envolten ara mateix. -
7:59 - 8:01Escolteu el fort i el fluix,
-
8:01 - 8:02l'harmònic i el dissonant,
-
8:03 - 8:06i tots els petits detalls
que fan que cada so sigui únic. -
8:07 - 8:12Feu-ho amb consciència plena i centreu-vos
en aquest moment sònic de la vida real. -
8:12 - 8:16Gaudiu de l'esplendor
de sentir i escoltar. -
8:16 - 8:18Ara ve el primer moviment,
-
8:18 - 8:20Començant...
-
8:20 - 8:21ara.
-
8:21 - 8:22[I. Tacet]
-
8:22 - 8:23(Sense àudio)
-
8:50 - 8:52I aquest és el segon moviment.
-
8:52 - 8:54Durarà dos minuts i 23 segons.
-
8:55 - 8:56[II. Tacet]
-
8:56 - 8:57(Sense àudio)
-
11:18 - 11:20I aquest és el moviment final.
-
11:20 - 11:22Durarà un minut i 40 segons.
-
11:23 - 11:24[III. Tacet]
-
11:24 - 11:25(Sense àudio)
-
13:03 - 13:04I ja està.
-
13:04 - 13:06Ho hem fet.
-
13:06 - 13:08Gràcies per escoltar.
- Title:
- Allò que el silenci ens ensenya sobre el so
- Speaker:
- Dallas Taylor
- Description:
-
Què pots sentir enmig del silenci? En aquesta exploració del so, Dallas Taylor, presentador del podcast "Vint mil hertzs", ens explica la història d'una composició musical que és probablement la més discutida en la història recent: la icònica peça «4' 33''» de John Cage, i us convida a prendre consciència del paisatge de sons que us envolten. Mireu fins al final per viure una interpretació de «4' 33''».
- Video Language:
- English
- Team:
- closed TED
- Project:
- TEDTalks
- Duration:
- 13:22
Anna Comas-Quinn approved Catalan subtitles for What silence can teach you about sound | ||
Anna Comas-Quinn edited Catalan subtitles for What silence can teach you about sound | ||
Gracia Llorca Llinares accepted Catalan subtitles for What silence can teach you about sound | ||
Josep Maria Agustí edited Catalan subtitles for What silence can teach you about sound | ||
Josep Maria Agustí edited Catalan subtitles for What silence can teach you about sound | ||
Josep Maria Agustí edited Catalan subtitles for What silence can teach you about sound | ||
Josep Maria Agustí edited Catalan subtitles for What silence can teach you about sound | ||
Josep Maria Agustí edited Catalan subtitles for What silence can teach you about sound |