Return to Video

Allò que el silenci ens ensenya sobre el so

  • 0:02 - 0:05
    Per molts de nosaltres, ara mateix,
    la vida és més silenciosa que de costum.
  • 0:06 - 0:08
    I el silenci pot ser inquietant.
  • 0:09 - 0:10
    Pot fer que et sentis sol,
  • 0:10 - 0:14
    o potser massa conscient
    de les coses que trobes a faltar.
  • 0:14 - 0:17
    Sempre penso en el so.
  • 0:17 - 0:18
    Sóc enginyer de so,
  • 0:18 - 0:20
    i presento el podcast
    "Vint mil hertzs".
  • 0:21 - 0:25
    Tracta dels sons més reconeixibles
    i interessants del món.
  • 0:25 - 0:29
    Però crec que ara és el moment més adient
    per parlar del silenci.
  • 0:29 - 0:31
    Perquè he arribat a comprendre
  • 0:31 - 0:35
    que el silenci no existeix.
  • 0:35 - 0:38
    I la persona
    que em va obrir els ulls a aquesta idea,
  • 0:38 - 0:41
    és un dels compositors més influents
    de la història.
  • 0:41 - 0:43
    (Música de piano)
  • 0:43 - 0:47
    John Cage ha influenciat profundament
    artistes de molts gèneres,
  • 0:47 - 0:51
    des de músics d'avantguarda
    a dansa moderna o música pop.
  • 0:51 - 0:53
    Ara estem escoltant
    la seva composició de 1948
  • 0:53 - 0:55
    titulada "En un paisatge".
  • 0:55 - 0:58
    Aquesta versió va ser gravada
    el 1994 per Stephen Drury.
  • 0:58 - 1:05
    (Música de piano)
  • 1:05 - 1:09
    En realitat, aquesta peça no és típica
    de l'escriptura de John Cage.
  • 1:09 - 1:12
    És més conegut per les seves innovacions
    i tècniques d'avantguarda.
  • 1:12 - 1:14
    Però malgrat la seva reputació,
  • 1:14 - 1:19
    Ningú estava preparat
    per al que va fer el 1952,
  • 1:19 - 1:22
    quan va crear la composició
    més agosarada de la seva carrera.
  • 1:23 - 1:26
    Es titulava 4 minuts 33 segons
  • 1:26 - 1:31
    i alguns crítics fins i tot es van negar
    a dir-ne "música" d'aquella peça,
  • 1:31 - 1:34
    perquè al llarg
    de la duració sencera de l'obra,
  • 1:34 - 1:35
    el músic no toca
  • 1:36 - 1:37
    res en absolut.
  • 1:38 - 1:42
    Bé, per dir-ho tècnicament,
    en realitat el músic toca pauses.
  • 1:42 - 1:45
    Però, per al públic,
    sembla com si no passés res.
  • 1:46 - 1:48
    «4' 33''», de John Cage,
    es va estrenar
  • 1:48 - 1:50
    l'estiu del 1952,
  • 1:50 - 1:52
    interpretada pel famós pianista
    David Tudor.
  • 1:53 - 1:56
    Va ser a la sala de concerts Maverick
    a Woodstock, Nova York.
  • 1:56 - 2:00
    És un bell edifici de fusta
    amb enormes obertures a l'exterior.
  • 2:00 - 2:02
    David Tudor va aparèixer a l'escenari,
  • 2:02 - 2:03
    es va asseure al piano,
  • 2:04 - 2:05
    i va tancar la tapa del piano.
  • 2:06 - 2:07
    Aleshores va seure en silenci,
  • 2:07 - 2:10
    i només es movia per obrir
    i tancar la tapa del piano,
  • 2:10 - 2:12
    entre cada un dels tres moviments.
  • 2:12 - 2:14
    Quan es va acabar el temps,
  • 2:14 - 2:15
    es va aixecar
  • 2:15 - 2:17
    i va marxar de l'escenari.
  • 2:18 - 2:19
    (Música de piano)
  • 2:19 - 2:22
    El públic no sabia què pensar.
  • 2:22 - 2:26
    La gent es va preguntar si Cage
    es prenia seriosament la seva carrera.
  • 2:26 - 2:28
    Un amic íntim li va escriure,
  • 2:28 - 2:31
    pregant-li que no convertís
    la seva carrera en una broma.
  • 2:31 - 2:34
    John Cage havia "compost"
    si li podeu dir així,
  • 2:34 - 2:35
    una peça de música
  • 2:35 - 2:39
    que desafiava
    idees molt consolidades
  • 2:39 - 2:40
    sobre la composició musical.
  • 2:40 - 2:43
    És una qüestió sobre la qual
    els músics encara discuteixen.
  • 2:44 - 2:47
    Per entendre en què
    pensava John Cage,
  • 2:47 - 2:49
    reculem a la dècada dels 40.
  • 2:49 - 2:50
    En aquells moments,
  • 2:50 - 2:54
    John Cage s'estava fent famós
    component per a un piano preparat.
  • 2:54 - 2:55
    (Música de piano)
  • 2:55 - 2:56
    Per fer música així,
  • 2:56 - 2:59
    John Cage posava objectes
    dins el piano,
  • 2:59 - 3:00
    entre les cordes.
  • 3:01 - 3:02
    Coses que trobem pel voltant,
  • 3:02 - 3:06
    com cargols, cintes o gomes de llapis.
  • 3:06 - 3:08
    De manera que ara
    el piano s'ha transformat
  • 3:08 - 3:11
    d'un instrument tonal
    amb tons alts i baixos,
  • 3:11 - 3:13
    en un conjunt de sons únics.
  • 3:14 - 3:17
    La música que esteu escoltant
    és la "Sonata V" de Cage,
  • 3:17 - 3:19
    de "Sonates i interludis
    per piano preparat".
  • 3:19 - 3:22
    Potser és la seva obra més famosa
    a part de «4' 33''»
  • 3:22 - 3:25
    Aquesta versió va ser interpretada
    per Boris Berman.
  • 3:26 - 3:29
    John Cage va escriure
    instruccions molt detallades
  • 3:29 - 3:32
    de a quin lloc del piano
    s'havia de col·locar cada objecte.
  • 3:32 - 3:36
    Però és impossible que cada intèrpret
    trobi exactament els mateixos objectes,
  • 3:36 - 3:38
    o sigui que el so que s'obté
    sempre és diferent.
  • 3:38 - 3:41
    En essència,
    sempre depèn de l'atzar.
  • 3:41 - 3:44
    Això era força esbojarrat i ben diferent
  • 3:44 - 3:48
    a la manera de fer que ensenyen
    als compositors i als músics.
  • 3:49 - 3:51
    John Cage s'interessava
    cada cop més
  • 3:51 - 3:54
    en la casualitat i l'atzar.
  • 3:54 - 3:56
    i a permetre que fos l'univers
    qui respongués a la pregunta
  • 3:57 - 3:59
    "Quina nota
    hauria de tocar a continuació?"
  • 3:59 - 4:01
    Però per sentir
    la resposta a la pregunta,
  • 4:01 - 4:03
    primer, cal que escoltis.
  • 4:04 - 4:05
    I en els anys quaranta,
  • 4:05 - 4:08
    escoltar l'univers
    cada cop era més difícil.
  • 4:08 - 4:10
    (Música de fons a l'ascensor)
  • 4:10 - 4:13
    L'empresa Musak
    es va fundar als anys trenta.
  • 4:13 - 4:14
    Va tenir molt d'èxit,
  • 4:14 - 4:17
    i ben aviat, gairebé a tot arreu
    se sentia constantment música de fons.
  • 4:18 - 4:20
    Era gairebé impossible fugir-ne.
  • 4:21 - 4:24
    John Cage es va adonar
    que la gent perdia la possibilitat
  • 4:24 - 4:26
    d'aïllar-se
    de la música de fons del món.
  • 4:26 - 4:30
    L'amoïnava que Musak impedís del tot
    a la gent escoltar el silenci.
  • 4:31 - 4:33
    El 1948,
  • 4:33 - 4:35
    quatre anys abans d'escriure «4' 33''».
  • 4:35 - 4:38
    John Cage va comentar
    que volia escriure
  • 4:38 - 4:40
    una peça de silenci
    de quatre minuts i mig
  • 4:40 - 4:42
    i vendre-la a l'empresa Musak.
  • 4:42 - 4:45
    Va començar
    com una afirmació política,
  • 4:45 - 4:47
    o un comentari informal,
  • 4:47 - 4:50
    però la idea li va tocar el cor
    i de seguida va evolucionar.
  • 4:50 - 4:53
    John Cage començava a pensar
    a fons sobre el silenci.
  • 4:54 - 4:57
    I quan va visitar
    un lloc silenciós de debò,
  • 4:57 - 4:59
    va fer una descoberta sorprenent.
  • 5:00 - 5:04
    John Cage va visitar una cambra anecoica
    a la Universitat de Harvard.
  • 5:04 - 5:07
    Les cambres anecoiques
    es tracten acústicament
  • 5:07 - 5:10
    per minimitzar el so a gairebé zero.
  • 5:10 - 5:12
    En aquestes habitacions
    no hi ha sons,
  • 5:12 - 5:15
    o sigui que John Cage esperava
    no sentir res de res.
  • 5:15 - 5:18
    Però de fet va sentir
    la circulació de la seva sang.
  • 5:18 - 5:20
    (Pols)
  • 5:20 - 5:22
    He experimentat personalment
    una cambra anecoica,
  • 5:22 - 5:24
    i és una experiència brutal de debò
  • 5:24 - 5:26
    que et canvia per complet
    les percepcions
  • 5:26 - 5:29
    sobre el so i el silenci.
  • 5:29 - 5:32
    Sentia com si el cervell pugés
    el volum d'un amplificador
  • 5:32 - 5:34
    maldant per sentir alguna cosa.
  • 5:35 - 5:36
    Ben bé com John Cage,
  • 5:36 - 5:40
    podia sentir la sang
    que s'obria pas pel cos.
  • 5:40 - 5:42
    John Cage es va adonar, en aquell moment,
  • 5:42 - 5:46
    que, sigui on sigui que ens trobem,
    fins i tot els nostres cossos fan sons.
  • 5:47 - 5:51
    En el fons,
    no existeix el silenci de debò.
  • 5:51 - 5:53
    Mentre estàs en el cos,
  • 5:53 - 5:55
    sempre sents alguna cosa.
  • 5:56 - 5:59
    I aquí és on l'interès de John Cage
    per l'atzar i la casualitat
  • 5:59 - 6:01
    va coincidir
    amb el seu interès pel silenci.
  • 6:01 - 6:05
    Es va adonar que la creació
    d'un entorn sense distraccions
  • 6:05 - 6:07
    no volia dir crear el silenci,
  • 6:07 - 6:10
    ni tan sols controlar el soroll.
  • 6:10 - 6:13
    Tenia a veure amb els sons
    que ja hi eren,
  • 6:13 - 6:16
    però que de cop
    escoltes per primera vegada,
  • 6:16 - 6:18
    quan estàs disposat de debò a escoltar.
  • 6:19 - 6:22
    Això és el que la gent
    tot sovint no entén de «4' 33''».
  • 6:22 - 6:24
    La gent es pensa que és una broma,
  • 6:24 - 6:27
    però no hi ha res
    més lluny de la realitat.
  • 6:27 - 6:29
    Sona diferent on sigui que el toquis,
  • 6:29 - 6:31
    I aquesta és la qüestió.
  • 6:31 - 6:34
    El que John Cage volia que sentíssim
  • 6:34 - 6:37
    és la bellesa del món sònic
    que ens envolta.
  • 6:37 - 6:40
    (Piuladissa d'ocells)
  • 6:41 - 6:45
    (Veus superposades)
  • 6:45 - 6:49
    (Toc de campanes)
  • 6:49 - 6:53
    (Carrisqueig de grills i xiscle d'òliba)
  • 6:53 - 6:56
    «4' 33''» ha de ser
    una experiència conscient
  • 6:56 - 7:00
    que t'ajudi a centrar-te en acceptar
    les coses tal com són.
  • 7:01 - 7:05
    No és res que un altre
    et pugui dir com has de sentir.
  • 7:05 - 7:06
    És profundament personal.
  • 7:07 - 7:09
    També suscita preguntes importants
  • 7:09 - 7:11
    sobre el nostre món sònic.
  • 7:11 - 7:13
    ¿«4' 33''» és música, és so,
  • 7:13 - 7:15
    és música de sons?
  • 7:15 - 7:17
    I és que hi ha diferència?
  • 7:17 - 7:18
    John Cage ens recorda
  • 7:19 - 7:22
    que la música no és l'únic tipus de so
    que val la pena escoltar.
  • 7:23 - 7:25
    Tots els sons mereixen que hi pensem.
  • 7:25 - 7:28
    Tenim una oportunitat única
  • 7:28 - 7:30
    de reiniciar l'oïda.
  • 7:30 - 7:33
    I si esdevenim més conscients
    del que escoltem,
  • 7:33 - 7:35
    segur que farem
    que el món ens soni millor.
  • 7:36 - 7:40
    El silenci no és tancar la ment al so,
  • 7:41 - 7:43
    sinó quan podem començar
    a escoltar de debò
  • 7:43 - 7:46
    i sentir el món
    en tota la seva bellesa sònica.
  • 7:46 - 7:48
    Doncs amb aquesta actitud
  • 7:48 - 7:50
    tocarem junts «4' 33''»,
  • 7:50 - 7:52
    sigueu on sigueu.
  • 7:52 - 7:53
    Són tres moviments,
  • 7:53 - 7:55
    i us faré saber quan comencen.
  • 7:55 - 7:59
    Escolteu la textura i el ritme dels sons
    que us envolten ara mateix.
  • 7:59 - 8:01
    Escolteu el fort i el fluix,
  • 8:01 - 8:02
    l'harmònic i el dissonant,
  • 8:03 - 8:06
    i tots els petits detalls
    que fan que cada so sigui únic.
  • 8:07 - 8:12
    Feu-ho amb consciència plena i centreu-vos
    en aquest moment sònic de la vida real.
  • 8:12 - 8:16
    Gaudiu de l'esplendor
    de sentir i escoltar.
  • 8:16 - 8:18
    Ara ve el primer moviment,
  • 8:18 - 8:20
    Començant...
  • 8:20 - 8:21
    ara.
  • 8:21 - 8:22
    [I. Tacet]
  • 8:22 - 8:23
    (Sense àudio)
  • 8:50 - 8:52
    I aquest és el segon moviment.
  • 8:52 - 8:54
    Durarà dos minuts i 23 segons.
  • 8:55 - 8:56
    [II. Tacet]
  • 8:56 - 8:57
    (Sense àudio)
  • 11:18 - 11:20
    I aquest és el moviment final.
  • 11:20 - 11:22
    Durarà un minut i 40 segons.
  • 11:23 - 11:24
    [III. Tacet]
  • 11:24 - 11:25
    (Sense àudio)
  • 13:03 - 13:04
    I ja està.
  • 13:04 - 13:06
    Ho hem fet.
  • 13:06 - 13:08
    Gràcies per escoltar.
Title:
Allò que el silenci ens ensenya sobre el so
Speaker:
Dallas Taylor
Description:

Què pots sentir enmig del silenci? En aquesta exploració del so, Dallas Taylor, presentador del podcast "Vint mil hertzs", ens explica la història d'una composició musical que és probablement la més discutida en la història recent: la icònica peça «4' 33''» de John Cage, i us convida a prendre consciència del paisatge de sons que us envolten. Mireu fins al final per viure una interpretació de «4' 33''».

more » « less
Video Language:
English
Team:
TED
Project:
TEDTalks
Duration:
13:22

Catalan subtitles

Revisions