Sam Richards: Un experiment radical en l'empatia.

El sociòleg Sam Richards proposa un repte extraordinari portant pas a pas a la seva audiència dels Estats Units a TEDxPSU, per un procés mental. Podran entendre - no aprovar però com a minim entendre - els motius d'un insurgent iraqui? I de fet, pot algú realment entendre i sentir empatia per algú altre?

Sovint els meus alumnes em demanen,

"Què és la sociologia?"

I jo els dic, "És l'estudi

de la manera com les persones

es formen idees sobre coses que no es veuen".

I ells diuen, "Llavors, com puc convertir-me en sociòleg?

Com puc entendre aquestes forçes invisibles?

I jo responc, "Empatia.

Comença per l'empatia.

Tot comença amb l'empatia.

Posar-se en la pell d'un altre,

posa't en la pell d'una altra persona."

Doncs, us posaré un exemple.

Imagino la meva vida,

com si fos cent anys enrere

Xina era el país més poderós del món

i vingueren als Estats Units

buscant carbó,

i el varen trobar, i de fet, en trobàren grans quantitats aquí mateix.

I ràpidament començaren a transportar aquest carbó,

tona per tona

omplint vagó rere vagó, vaixell rere vaixell,

de tornada a la Xina i a altres bandes del món.

I així es varen fer fabulosament rics.

I varen construir belles ciutats

tot impulsat per aquest carbó.

I per aquí en els Estats Units,

veiérem la desesperació econòmica, la privació.

Això és el que jo vaig veure.

Vaig veure gent lluitant per sobreviure,

sense saber què passaria en el futur.

I aleshores em vaig demanar.

Em dic, "Com és possible que poguem ser tan pobres aquí en els Estats Units,

si el carbó és un recurs tan ric,

que dona tants doblers?"

I em vaig adonar,

que els xinesos s'havien integrat

amb una petita classe d'elit aquí als Estats Units

que varen robar tots aquests diners i riquesa per a ells mateixos.

Mentre la resta de nosaltres, la inmensa majoria de nosaltres,

lluitem per sobreviure.

I els xinesos donaren a aquesta petita elit dirigent

un munt d'armes militars i tecnologia sosfisticada

per assegurar-se que la gent com jo

no parlarien en contra d'aquesta relació.

Us sona familiar?

I varen fer coses com entrenar els americans

per ajudar a protegir aquest carbó.

I per tot arreu hi havia símbols dels xinesos,

per tot arreu, un recordatori constant.

I allá per la Xina,

què diuen a la Xina?

Res. No parlen de nosaltres. No demanen sobre el carbó.

Si els demaneu,

us diran, "Bé, això del carbó, ens fa falta.

Vull dir, vinga, no baixaré el meu termostat.

No es pot esperar això!"

Aleshores m'enfado, i m'emprenyo,

igual que molta gent normal.

I ens defensem, i la cosa es posa molt lletja.

I els xinesos responen d'una manera molt lletja.

I abans d'adonar-nos, ells envien els tancs

i llavors les tropes,

i molta gent mor.

i es converteix en una situació molt difícil.

Podeu imaginar-vos com us sentiríeu

si estiguéssiu en la seva pell?

Us podeu imaginar sortir d'aquest edifici

i trobar-vos un tanc aparcat afora

o un camió plè de soldats?

Imagineu com us sentiríeu.

Perque sabeu per què són aquí, i sabeu què hi fan aquí.

I sentiu rabia i sentiu por.

Si podeu, això és l'empatia, l'empatia.

Us heu posat en la meva pell.

I cal que ho sentiu.

D'acord, doncs això és el preescalfament.

És el preescalfament.

Ara farem

l'experiment radical de debó.

Per tant durant la resta de la meva xerrada, el que vull que feu

és posar-vos en la pell

d'un musulmà normal

que viu a l'Orient Mitjà

en concret, a l'Iraq.

i per ajudar-vos,

potser sou membres d'aquesta família de classe mitjana a Bagdad

i l'únic que voleu és el millor pels vostres infants.

Voleu que els vostres nins tinguin una vida millor.

i mireu les noticies, us fixeu,

llegiu els diaris, baixeu a prendre un cafè amb els vostres amics,

i llegiu els diaris de tot el món.

I a vegades inclús mireu la televisió per satèl.lit.

La CNN dels Estats Units.

Per tant teniu una idea sobre el que pensen els americans.

Però en realitat l'únic que voleu és una vida millor.

Això és el que voleu.

Sou musulmans àrabs vivint a Iraq.

Voleu una vida millor.

Doncs, deixeu que us ajudi

Deixeu que us ajudi amb un parell de coses

que potser esteu pensant.

Número 1: aquesta incursió a la vosta terra

aquests darrers 20 anys, i abans,

la raò que a algú li interessi la vostra terra, i en particular els Estats Units,

és el petroli.

Tos es tracta de petroli; vosaltres ho sabeu, tothom ho sap.

La gent aquí als Estats Units sap que es tracta del petroli.

És perque qualcu altre

té un pla per al vostre recurs.

És el vostre recurs, no de ningú més.

És la vostra terra, és el vostre recurs.

Algú té un pla per la seva utilització.

I sabeu per què tenen un pla?

Sabeu per què s'hi han fixat?

Perque ells tenen un sistema econòmic sencer

que depèn d'aquest petroli,

petroli estranger,

petroli d'altres bandes del món, llocs que no són seus.

I què més en penseu d'aquesta gent?

Els americans, ells són rics.

Viuen en cases molt grans, tenen cotxos grossos,

tots tenen pèl ros, ulls blaus, són feliços.

Penseu això. No és la veritat és clar,

però és la impressió que donen els mitjàns, i és el que rebs.

I tenen grans ciutats,

i les ciutats totes depenen del petroli.

I a ca nostra, què veiem?

Pobresa, desesperació, lluita.

Escolteu, no viviu en un país ric.

Això es Iraq.

Això és el que veieu.

Veieu la gent lluitant per a tirar endavant.

Vull dir, no és fàcil; veieu molta pobresa.

I sentiu qualque cosa al respecte.

Aquesta gent té plans per el vostre recurs,

i això és el que veieu?

Un altre cosa que veieu i en parleu;

els american no en parlen d'això, però vosaltres si.

Hi ha una cosa, la militarització del món,

i està centrada just als Estats Units.

I els Estats Units,

és responsable de més de la meitat

de les despeses militars del món,

un 4% de la població del món.

I vosaltres ho sentiu, ho veieu cada dia.

Forma part de la vostra vida.

I en parleu amb els vostres amics.

Llegiu sobre aixó.

I fa temps, quan Saddam Hussein tenia el poder,

als americans no els importava gaire els seus crims.

Quan llençava gas als Kurds i als Iranis

no els importava gens.

Però quan es tractava del petroli,

de qualque forma, de cop i volta es varen interessar.

I el que es veu és un altre cosa;

que els Estats Units

centre de la democràcia del món,

no pareixen estar realment

donant suport als països democràtics de tot el món.

Hi ha un munt de països, països productors de petroli

que no són massa democràtics però que tenen el suport dels Estats Units

És estrany.

Ah, aquestes incursions, aquestes dues guerres,

els 10 anys de sancions,

els 8 anys d'ocupació,

la insurgència que s'ha desencadenat

els centenars de milers

de morts civils,

tot pel petroli.

No podeu evitar pensar això.

En parleu.

Està sempre en els vostres pensaments.

I us dieu, "Com és possible?"

I aquest senyor, és un senyor quasevol,

el vostre avi, el vostre oncle,

el vostre pare, el vostre fill,

el vostre veï, el vostre mestre, el vostre alumne.

Tot d'una una vida d'alegria i felicitat,

es converteix en una de dolor i tristesa.

Tothom en el vostre país

ha estat tocat per la violència,

el vessament de sang, el dolor,

l'horror, tothom.

No queda ningú en el vostre país

sense tocar.

Però encara hi ha un altre cosa.

Hi ha un altre cosa respecte aquesta gent,

aquests americans que són allà.

Hi ha un altre cosa d'ells que vosaltres podeu veure, però ells no.

I què és? Ells són cristians.

Són cristians.

Ells adoren al déu dels cristians, tenen creus, porten la Bíblia.

Les seves Bíblies duen una petita insígnia

que diu "Exèrcit dels EEUU".

I els seus líders, els seus líders:

abans d'enviar els seus fills i filles

a la guerra al vostre país,

i en sabeu la raó,

abans d'enviar-los,

van a una església cristiana, i resen al seu déu cristià,

demanant protecció i orientació d'aquell déu.

Per què?

Doncs, obviament, quan la gent mor en la guerra,

són musulmans, són iraquians --

no són americans.

I vosaltres no voleu que morin americans. Protegir les nostres tropes.

I vosaltres sentiu qualque cosa al respecte,

és clar que sí.

I fan coses meravelloses.

LLegiu sobre això, escolteu coses sobre això.

Ells estan allà per construir escoles i ajudar la gent, i és això el que volen fer.

I fan coses meravelloses, però també fan coses dolentes,

i vosaltres no sabeu la diferència.

Hi ha un home, un tal tinent William Boykin.

Vull dir, aquí hi ha un tipus que diu que el vostre déu és un déu fals.

El vostre déu només és un ídol, el seu déu és el déu de veres.

La solució al problema a l'Orient Mitjà, segons ell,

és que us convertiu tots al cristianisme,

simplement desfer-se de la vostra religió.

I ho sabeu. Els americans no llegeixen sobre aquest home.

No saben res d'ell, però vosaltres sí.

Ho difoneu. Vosaltres difoneu les seves paraules.

Vull dir que és greu.

Va esser un dels comandants líders durant la segona invasió de l'Iraq.

I vosaltres penseu "Jolín, si aquest tipus diu això,

doncs segur que tots els soldats ho diuen."

I aquesta paraula,

George Bush va anomenar aquesta guerra una creuada.

I els americans, diuen, "És clar, una creuada,

Que importa? No ho sé."

Però vosaltres sabeu el que significa això.

És una guerra santa contra els musulmans.

Mirar, envair, subjugar-los, agafar els seus recursos.

I si no es sotmeten, matar-los.

És això del que es tracte

I vosaltres penseu, "Deu meu, aquests cristiàns ens venen a matar".

Fa por.

Vosaltres teniu por. És clar que teniu por.

I aquest senyor, en Terry Jones:

Vull dir, aqui hi ha un home que vol cremar Korans.

I els americans: "No passa res, és un pobre ignorant."

Abans va esser manager d'un hotel;

té només 3 dotzenes de membres en la seva esglesia."

I ells es reien d'ell però vosaltres nos vos rieu d'ell.

Perque dins del contexte de tot l'altre,

totes les peses encaixen.

Vull dir, és clar, és la manera com el veuen els americans,

axi doncs la gent de tot l'Orient Mitjà, no únicament del vostre país,

protesta.

"Aquest tipus vol cremar Korans, el nostre llibre sagrat.

Aquests cristians, qui són aquests cristians?

Són tan dolents, tan cruels,

es això del que van."

I vosaltres com a àrabs musulmans,

com a iraquians.

És normal que penseu així.

Y llavors el vostre cosí diu,

"Eh, mireu aquesta pàgina web.

Heu de veure aquest campament de Bíblies.

Aquests cristians están boijos.

Entrenen els seus nins petits per fer-se soldats de Jesús.

I agafan aquests nins i els fan passar per això

fins que sapiguen dir "Sí senyor, sí",

i coses com llençar una granada, i fer net i mantenir una arma.

Aixi veieu la pàgina web.

Hi diu "Exèrcit dels EEUU".

Vull dir, aquests cristians, estàn biojos. Com els hi fan això als nens petits?".

I vosaltres mireu la pàgina web.

I és clar, els cristians als Estats Units, o qualsevol,

diu, "Ai, es tracta només d'una església petitona a la quinta punyeta."

Vosaltres no sabeu això.

Per vosaltres, així és com son tots els cristians.

Està per a tot arreu a internet, el campament de la bíblia.

I mira això:

fins i tot el ensenyen als seus nins,

els entrenen de la mateixa forma que als Marines nord-americans.

Això és interessant.

I alhora us fa por.

Aquests tipus, els veieu.

Perquè, jo, Sam Richards, jo se quí són aquests.

Són els meus alumnes, amics meus.

Sé en què estan pensant: "Vosaltres no sabeu."

Quan els veieu,

són una altra cosa, són una mica més.

Això és el que són per vosaltres.

Nosaltres no ho veiem aixó als Estats Units,

però vosaltres ho veieu així.

Doncs és aquí.

on heu comès un error.

Esteu generalitzant. És una equivocació.

No els enteneu als americans.

No es tracta d'una invasió cristiana.

No són allà simplement per petroli, hi són per un munt de motius.

Us heu equivocat. Heu badat.

I és clar, la majoria de vosaltres doneu suport a la insurgència;

no esteu d'acord amb la matança d'americans;

no doneu suport als terroristes.

Clar que no. Poca gent hi està d'acord.

Però alguns sí.

I això és una perspectiva.

D'acord, ara farem el següent.

Heu de sortir una vegada més

de la vostra pell

i tornar dins la vostra pell normal.

O sigui, tothom ha tornat a l'aula, d'acord.

Ara vé l'experiment radical.

Sóm a casa nostra.

Aquesta foto, aquesta dona,

home, la sento.

La sento.

És la meva germana,

la meva dona, veïna, cosina.

Ella és algú per a mi.

Aquesta gent de peu, tothom de la foto.

Sento aquesta foto.

Aleshores, això és el que vull que feu.

Torneu una altra vegada al meu primer exemple de la Xina.

Doncs vull que hi aneu.

Per tant, és tracta de carbó, i els xinesos estan als Estats Units.

I el que vull és que us la imagineu com a una dona xinesa

que rep una bandera xinesa

perque qualcu a qui estimava ha mort a Amèrica

durant la revolta pel carbó.

I els soldats són xinesos,

i tots els altres són xinesos.

Com a americans, com us sentiu sobre aquesta foto?

Què penseu d'aquesta escena?

D'acord, proveu això. Torna enrere.

Aquesta és l'escena aquí.

És un americà, soldats americans,

Dona americana que va perdre el seu ésser estimat

a l'Orient Mitjà, a Irak o Afganistan.

Ara, canvieu de pell una altra vegada,

i us poseu en la pell

d'un àrab musulmà vivint a Iraq.

Què sentiu i penseu

sobre aquesta foto,

sobre aquesta dona?

D'acord.

Seguiu-me

perque estic arriscant-me molt aquí.

i us convido a arriscar-vos amb mi.

Aquests homes d'aquí, són insurgents.

Varen esser detinguts per els soldats americans,

mentre intentaven matar americans.

I potser ho varen aconseguir. Potser varen tenir èxit.

Canvieu de pell posant-vos

en la dels americans que els varen agafar.

Podeu sentir la rabia?

Podeu sentir que el que voleu és agafar aquests tipus

pel coll?

Us podeu identificar?

No hauria de ser tan difícil.

Simplement, carai

Ara poseu-vos en la seva pell.

Són assasins brutals

o defensors patriòtics?

Quin dels dos?

Podeu sentir la seva ira,

la seva por,

la seva ràbia

sobre el que va passar al seu país?

Us podeu imaginar

que un d'ells de bon matí

van ajupir-se per abraçar els seus fills

i van dir "Amor, fins després.

Surto a defensar la teva llibertat, la teva vida.

Surto a valer pel nostre país,

pel futur del nostre país."

Us podeu imaginar això?

Podeu imaginar dir això?

Podeu comprendre això?

En que penseu que senten?

Veieu, això és empatia.

És també la comprensió.

Ara, potser us demaneu,

D'acord, Sam, per què fas aquesta mena de coses?

Per què utilitzes aquest exemple de tots els exemples?

I dic, perque .... perque.

Perque us està permès odiar aquesta gent.

Només odiar-la

amb cada molècula del vostre cos.

I si puc aconseguir posar-vos

a la seva pell

i viure un moment,

un segon,

doncs imagineu la mena d'analisis sociològica

que podeu fer amb tot els altres aspectes de la vostra vida?

Podeu vivir un minut en la seva pell

quan és tracte de comprendre

per què aquella persona està conduint a 40 milles per hora

en el carril ràpid,

o el vostre fill adolescent,

o el veí que et molesta

quan talla la gespa els diumenges al matí.

No importa el que sigui, pots fer-ho.

I per tant el que dic als meus alumnes:

és sortiu del vostre petit món.

I entreu dins del petit món

d'algú altre.

I torneu a fer-ho una i altra vegada.

Així que de sobte tots aquests petits móns,

convergeixen en una complexa xarxa.

I junts construireu un món gran, complex.

I de cop i volta, sense adonar-vos-en,

comenceu a veure el món d'una forma diferent.

Tot canvia.

Tot en la vostra vida canvia.

I és tracta d'això, és clar.

Atendre altres vides,

altres visions.

Escoltar altra gent,

il.luminar-nos.

No vull dir

que doni suport als terroristes d'Irak,

però com a sociòleg,

el que vull dir

és que entenc.

I ara, poster, potser, vosaltres també.

Gràcies.

Aplaudiments