Jordi Cantavella Cusó Interview (Unedited)

Com et dius? (0:04)

Bé, em dic Jordi Cantavella. (0:06)

Pregunta (0:54)

Doncs sí. El meu pare sempre va ser una persona extremadament republicana. Tenia un amor molt especial a la bandera tricolor. (1:06)

Aleshores ell explicava, sobretot, insistia molt en el tema de les escoles. Perquè ell va viure una escola que realment en aquella època era moderna (1:19)

Penseu que la república va ser molt innovadora a nivell social també. En molts aspectes, fins i tot en el tema sexual i en el tema d'igualtat d'homes i dones (1:32)

Realment va ser una època molt moderna. Espanya era potser el país més modern d'Europa en aquelles èpoques. I mon pare recordo que insistia en el seus professors d'escola (1:45)

Els hi tenia un afecte increible. Els recordava realment amb amor, cosa que va canviar? moltissim quan va acabar la guerra perquè la majoria de professors que li van tocar o eren deporats? o ex-combatents (2:00)

Mutilats de guerra. Era gent carregada d'odi i en els nanos el que els hi transmetien era senzillament odi. En canvi els altres eren amor pel coneixement (2:11)

Pregunta (2:17)

Si m'han explicat alguna cosa? Bé, et podria comentar que no fa gaire, farà cosa d'uns 4 o 5 anys que fent una mica de neteja,vaig trobar (2:29)

el document, el carnet de la CNT de la meva àvia de l'any 1934 o 35, no m'enrecordo exactament. Era abans de la Guerra. Que sortia ella molt joveneta i (2:43)

el va guardar, curiosament. I en acabar la dictadura, ja mort Franco, ella el primer que va fer ser anar corrent a fer-se el carnet de la CNT una altra vegada. (2:56)

I tinc el seu carnet de la CNT ja com a iaia, com a senyora gran (3:00)

Personalment que m'hagin explicat els meus pares coses o els meus avis sobre l'anarquisme... Bueno, ara que ho penso, Déu n'hi do. (3:12)

La meva familia per part de mare eren tots anarquistes. Llavors el meu tiet avi, en Pascual Cusó? Almendrado va estar al front d'Aragó (3:28)

I era un comandament important anarquista. Per aquesta raó, quan la república començava a perdre la Guerra i Catalunya era envaida pels feixistes (3:41)

La meva familia va haver de marxar cap a França. Internats als camps de concentració del sud, que en el seu cas va ser Algeres? i curiosament aquest tiet avi meu després (3:56)

va fer la guerra contra els alemanys. Va formar part d'un grup de resistents, la majoria eren espanyols, del maquisa?? francès. (4:06)

Pregunta (4:15)

Els bombardejos de Barcelona... No va haver-hi un, van haver-hi molts. Van haver-hi molts. doncs et podria explicar com a anècdota per part de pare i per part de mare (4:26)

Per part de mare, la meva mare era molt petitona. Ella va nejer al desembre del 1936. Aleshores va haver una vegada, que deuria ser l'any 38, que van ser els pitjors bombardejos (4:40)

que la gent estava tan cansada que... La meva àvia, vivia en la Sagrera en aquella època. Una nit va dir: un altre bombardeig. Mira, si ens han de matar, que ens matin a tots aquí. Però s'ha acabat (4:57)

Van passar dues coses: que una bomba va caure molt a prop i la finestra va sortir volant i va passar a centimetres de la cara de la meva mare (5:09)

sort que era molt petitona. Però el fet de no haver baixat al refugi, això els hi va salvar la vida. Perquè molta gent aquell dia es van refugiar a un refugi que no estava del tot preparat (5:27)

i les escales estaven fetes de fang. Però va diluviar. Aquell dia, les escales es van desfer, la gent va intentar sortir com va poder però tothom que va baixar al regufi aquell de la Sagrera, tothom va morir ofegat. (5:43)

Això és per part de mare. I per part de pare. El meu pare m'explicava que cada dos per tres venien els avions italians a bombardejar. Em va explicar una vegada també curiosament que (5:57)

es veu que un veí havia instal·lat una metralladora en un terrat i diu que va abatre més d'una avioneta italiana. No m'ho acabo de creure (6:10)

Però bé, el meu pare es refugiava sobretot en el metro. El metro o el mercat, el mercat nou. Per allà havia una parada just al costat de la seva casa i allà es refugiaven (6:21)

Pels bombardejos. Eren molt sovint. Arribava un moment que no sabien s'hi s'acabava el bombardeig i podien sortir o si venia una altra onada d'avions a bombardejar. Va ser una època terrible (6:32)

Si vols et parlo de tema de postguerra. Perquè el meu pare vivia justament en el que era l'estació de tren de renfe de Sants. I l'home m'explicava des de primer, des de l'optimisme del principi de la guerra (6:50)

que la gent anava a acomiadar als voluntaris que anaven al front d'Aragó. I després la derrota. Com començaven a venir els ferits de la batalla de l'Ebre, que allò ja era la desfeta. M'explicava el meu pare la podor que feia (7:04)

de la carn cangrenada, dels ferits com estaven estesos a terra. Sempre compara aquella esplenada amb la pel·lícula Lo que el viento se llevó. Que es veu aquella esplanada de ferits i el meu pare m'explicava que era així (7:18)

realment. L'estació de Sants. Acabada la Guerra, la quantitat de suicidis que hi havia eren impresionants. Quan veien algú que s'acostava a les vies, es treia l'americana i la plegava cuidadosament (7:33)

Quan veien això, el meu pare i el meu avi ja baixaven corrents per intentar impedir que aquella persona se suicidès. Perquè normalment posaven el cap a la via, es treien la corbada, i passava el tren (7:45)

I bueno, hi ha més anècdotes però són un pèl escabroses. Millor que no us les expliqui (7:50)

Pregunta (7:58)

La meva familia? A casa mon pare va ser bastant terrible perquè clar. El meu avi patern, per part del meu pare, va ser dels primers voluntaris que van anar al front. (8:11)

Va estar al front de Madrid i a la Batalla de Guadalajara. És una persona que mai va parlar de la Guerra, només un parell de vegades. Que, precisament, aquella vegada que va parlar va ser ,em va quedar grabat al cap (8:24)

Perquè era terrible i m'ha servit moltissim per escriure el llibre del Brigadista. Sobre la Guerra Civil. Molt del material que tinc allà és del meu propi avi. (8:33)

Doncs clar, el meu avi quan va tornar del front, va ser condemnat a mort, va estar empresonat, no al Castell de Montjuïc, sinó a una fàbrica que hi havia a Poble Nou (8:45)

La van transformar en pressó. I l'havien de matar. L'havien de fussellar, al meu avi. El que passa és que al principi de la Guerra, ell i la meva àvia van amagar a casa un capellà (8:58)

Que els hi queia bé, a més no tenia culpa de res. I li van salvar la vida. Ara bé, un cop acabada la Guerra i el meu avi condemnat a mort, aquell capellà no volia parlar (9:09)

I va costar molt que al final aquell home obrís la boca. No sé com ho van fer. Però va ser arrel que aquest home va parlar que a ell el van deixar anar. (9:17)

Clar, viure en el franquisme... Doncs complicat, complicat perquè eren gent que havien ?? perquè eren d'esquerres. I ho van tenir bastant complicat perquè de tant en tant (9:32)

l'anaven a buscar a casa. Se'l duien, l'empressonaven, el torturaven, i després el deixaven anar. I el meu avi doncs arribava a casa fet merda. Un cas curiós (9:44)

va ser, el meu pare tindria uns 14 anys. Si el meu pare va néixer al32, debia ser al 46, a punt d'acabar la II Guerra Mundial (9:55)

Un any després, estava en el tranvia i mon pare i mon avi doncs anaven parlant en català. I tot d'una es va acostar un falangista (10:09)

Vestit amb l'uniforme, amb la camisa blava. Petit, un retaco així. I li va fotre dues osties al meu avi, dues bufetades humiliants, davant del meu pare (10:22)

I li va dir:" perro, eres un perro porque solamente hablas como los perros. Habla la lengua del imperio" I mon avi, que havia estat al front (10:34)

que havia portat una ametralladora, que havia matat gent. Va haver de callar. Mossegar-se la llengua. I mon pare que amb 14 anys ja era un gallito, ja s'aixecava per trencar-li la cara a aquell troç de merda (10:48)

I mon avi: No, no,no, seu. I va haver de dir-li: sí señor, como usted mande. I suposo que aquestes petites humiliacions van continuar durant tot el franquisme (11:04)

Jo el vaig viure molt poquet perquè jo quan vaig néixer. Quan va morir Franco jo tenia 8 anys. Jo vaig néixer al 67 i el capullo aquest va morir al 55. Llavors jo era petit. (11:15)

Records personals... La única cosa que jo recordo és potser la por que hi havia a casa, d'amb qui parlava, quines cançonetes cantava perquè a vegades fent broma amb els companys de classe cantavem cançonetes "Franco, Franco, se tiró del barranco" i tonteries d'aquestes (11:34)

però em deien: "sh, cuidado devant de qui cantes aquestes coses". I jo pensava: bueno, què raro. Jo no era conscient de que hi havia un dictador. Jo pensava que era el president d'Espanya (11:46)

Però no,no, a poc a poc ja em vaig adonar de qui era el personatge. (11:51)

(12:15) Pregunta

A veure. En el llibre hi ha un moment en el que el personatge principal, quan el fan parlar, perquè és un avi, és un veterà que davant de la familia doncs se li ha escapat una sèrie d'informació i acaba explicant de què (12:29)

va formar part del Batalló Abraham Lincon, dels nord-americans que van venir a lluitar aquí. I aquell home diu: mireu, de la guerra, tothom en parla, exepte els que la vam fer (12:43)

Els que vam fer la guerra, callem i mirem d'oblidar. AIxò li he sentit en el meu avi. Li he sentit aquesta frase, per això ho vaig posar en el llibre. (12:53)

Sempre es negava a parlar de la guerra i mira que a mon pare li encantava el tema. Després t'explico una altre del meu pare. I va haver-hi un dia que per nadal, al meu avi li vam posar una mica més de cava del que estava acostumat i l'home es va alegrar una miqueta (13:08)

I aquell dia sí que va parlar. I ens va començar a explicar autèntiques salvatjades. Ell va ser una persona que portava una Maxim. La maxim va ser una ametralladora. Imaginat la quantitat de gent que pots arribar a matar (13:21)

Va explicar-me com van derrotar els italians a la batalla de Guadalajara, de com els despullaven per treure-lis les botes, es posaven els pantalons dels italians. Van voler agafar un de presoner però ell va preferir agafar una granada i posar-se-la al ventre per a que no l'agafesin (13:44)

I va explotar i els va deixar a tots plens de restes humanes. Perquè es veu que els Italians i també els marroquins? els hi deien, que si els agafaven presoners, els republicans els torturarien fins la mort (13:57)

Cosa que no era certa. Perquè tingues en compte que aquí va haver-hi una petita guerra civil italiana, una petita guerra civil alemanya, una petita guerra civil irlandesa... I bueno. Et volia comentar una altra cosa (14:12)

Jo sempre dic a la gent: feu el favor de parlar amb les vostres families. Feu el favor de parlar amb els vostres avis. Perquè els records que ells tenen, és un tresor que també és vostre. (14:24)

És la vostra història genètica. Doncs, quan faltaven un parell d'anys perquè morís mon pare, recordo un dia que estaven veient una pel·lícula, no sé si francesa o d'on era. Que parlaven de com amagaven pilots italians? a cases (14:43)

I després els treien per mirar de fer-lis creuar el canal, de fer-lis creuar la frontera suïssa allà a França. I jo recordo que el meu pare va dir: "Ah mira, això és el que feia jo". (14:54)

I clar, jo em vaig quedar: què? que tu feies, què? I em va explicar que aquí, al mateix carrer de Sants. No recordo el nom del carrer. El carrer Miquel Àngel. Em va ensenyar la casa i tot (15:08)

Allà s'amagaven pilots aliats que havien abatut a França. La resistència els hi va fer passar els Pirineus i els portaven fins a Barcelona. Aleshores era qüestió de que aquests pilots, vestits de paisà (15:23)

Els portaven al Consolat britànic, al Consolat Nord-Americà o en el port a veure si havia algun vaixell que era o neutral o aliat. (15:34)

A aquests pilots els treien de diverses maneres. Potser amb una noia que l'agafava del braçet com si fos la xicota, o un nen que agafat de la maneta d'aquell senyor el portava fins a la salvació (15:49)

I un d'aquests nens era el meu pare. El meu pare debia tenir en aquella època, doncs calcula, doncs 12 anys, més o menys. Això ho vaig saber doncs de casualitat perquè un dia veient una pel·lícula el meu pare i jo se li va escapar el tema i li vaig preguntar (16:04)

Pregunta (16:21)

Bé, jo recordo amb il·lusió, no només això. Em sembla que tinc por ahí fins i tot una xapa del dia de la Constitución. Que és una curiositat. I la tinc allà, és una xapa així de grossa, molt hortera. Però sí, té la seva conya (16:36)

Aquesta constitució que ara ens està axafant als Catalans, precisament. Jo tinc la sensació que vivim en una dictadura constitucional, no? Que clar, bueno, en aquella època va fer molta il·lusió (16:47)

Sortiem d'una dictatura i de cop i volta hi havia unes lleis en teoria democràtiques. Però si analitzem una miqueta, què vols que et digui. Aquesta constitució està del tot obsoleta (17:01)

Perquè la van crear un seguit de polítics que estaven acollonits. Que tenien por. Que tenien por de que en qualsevol moment un militar els hi fotès una pistola al cap.I aleshores clar, aquesta constitució estava bé per una certa època i ja té més de 40 anys i (17:16)

hora de canviar-la, per no dir-li fotre-la pel vàter. Això una banda. Records d'aquella època? Recordo molt bé el dia de la Constitució, recordo el primer 11 de Setembre (17:26)

Que es va fer a Barcelona, perquè el primer es va fer a Sant Boi, l'any 1976. Jo recordo l'11 de Setembre de 1977, en que amb els meus pares vam anar a la manifestació i jo i la meva cosina que com no teniem banderes catalanes perquè (17:44)

no les trobaves. Osigui les havies d'anar a comprar però no les havien fet. Doncs les vam fer nosaltres amb troços de llençols i amb tacs?, amb unes pintures de cera. I aleshores vam fer unes banderes catalanes bastant així hererodoxes (17:57)

I anavem bellugant-les i anavem deixant a tothom vermell i groc pintat. Era una època de molta il·lusió, de molta esperança, que després amb els anys ha acabat en desil·lusió i amb ??. (18:13)

Pregunta (18:23)

Quan jo era petit. Quan jo tenia l'edat del meu fill petit, em va tocar anar a un col·legi que els meus pares es pensaven que era tipus anglès perquè no era de capellans (18:39)

portaven uniforme amb corbata. I els meus pares van pensar: doncs mira, és un col·legi anglès. Però era un col·legi fatxa. Clar, en aquella època Franco estava viu i (18:49)

ens explicaven doncs marevelles del caudillo. I clar, jo era un nen petit i me les creia, de la mateixa manera que creia en els Reis Mags, en Santa Claus. I recordo un dia que jo estava radere del cotxe, mon pare conduïa (19:04)

I vaig comentar: sí papa, perquè Franco ens va salvar dels dolents. Mon pare mai a la vida es va girar mentre conduïa, aquell dia ho va fer. I em va dir: eh, Jordi, nosaltres som els dolents (19:18)

Què t'estan explicant en aquest col·legi? I aleshores jo vaig començar a dir doncs això, això altre i ens expliquen el que era la formació del espíritu nacional i clar, el meu pare em va treure d'aquell col·legi i em va ficar a un de capellans catalanistes (19:32)

Els escolapis. Ho que recordo jo d'aquella època és que ens pegaven, els professors pegaven als nens, no pallises, però sí que alguna bofetada grossa s'havia escapat, et picaven amb un regle aquí a les mans (19:50)

Era "la letra con la sangre entra" que diuen els castellans. Pues era una miqueta així, no tant animal com el que debien viure els meus pares els pocs anys que van estar escolaritzats (20:01)

però bueno, Déu n'hi do. És diferent. Jo penso que, els meus fills van a col·legi públic i la sensació que tinc jo és que el professorat no només és respectuós amb els nens sinó que (20:16)

els forma com a ciutadans, els forma com a persones. Com a persones solidàries i jo francament, l'educació actual, que reben els meus fills, jo estic molt content, m'agrada molt perquè el professorat és molt humà (20:30)

Pregunta (20:47)

Al principi tot era en castellà i va ser quan ja era bastant grandet que van començar a introduïr assignatures en català o llengua catalana o literatura catalana (21:01)

Ja bastant gran. Aleshores jo era catalanoparlant perquè és la llengua que jo he parlat sempre a casa meva, amb els meus pares, amb la meva familia i em vaig trobar que em costava molt escriure'l (21:14)

I escrivia molt millor en castellà. Si volia fer un diari l'escrivia en castellà, perquè si l'escrivia en català feia moltes errades ortogràfiques. Clar, de tota manera doncs vaig passar els examens, vaig acabar la meva escolaritat (21:29)

I quan em va venir la falera d'escriure llibres, doncs recordo que el primer llibre que vaig escriure era impresentable. Perquè podia cometre 20 o 30 errades ortogràfiques per pàgina. (21:45)

Perquè era horrorós com escrivia. Aleshores em vaig posar les piles i jo mateix em vaig començar a documentar, vaig repassar les gramàtiques catalanes, que potser les havia estudiat un o dos anys, potser tres, no m'enrecordo exactament, fa molts anys. Però (22:02)

En canvi vaig haver de fer un autoaprenentatge una altra vegada. I ara en canvi per exemple sóc corrector d'altres escriptors. He après a dominar perfectament la meva pròpia llengua (22:20)

a nivell escrit també. Els meus pares per exemple, mon pare no va poder llegir gairebé cap llibre meu, perquè tot i ser català i catalanoparlant, estava acostumat a llegir en castellà. No? era molt lector (22:31)

La meva mare, sí, li va costar bastant però ara ja es capaç de tranquil·lament llegir les novel·les que fa el seu fill. No podia. I això sempre ho he trobat, ostia, molt dur, que a la gent li robis la teva cultura (22:50)

Però bueno. ?? això. (22:53)

Pregunta (23:28)

Bé, pensa que quan va morir Franco jo era bastant petit. No se'm parlava encara d'història. No havia tingut l'assignatura d'història. Quan vaig rebre l'assignatura d'història, Franco ja potser portava dos tres anys mort (23:46)

I el professorat que vaig tenir en aquesta escola de capellans, els professors eren bastant progres. I aleshores doncs utilitzaven llibres d'història normal i corrents però ens explicaven la història de Franco tal com va ser (24:06)

El professor que tenia jo no deia "els nacionals", deia "els feixistes". I jo estic d'acord. Què passa que amb la guerra civil hi havia nacionals i els altres què eren? Estranjers? Eren espanyols els uns com els altres. (24:18)

Això de nacionals a mi no em va, eren els colpistes, eren els isurrectes, eren els franquistes, eren els feixistes, digues el que vulguis, exepte nacionals. (24:27)

Aleshores bé, jo penso que la història que vaig rebre, de com es parlava de Franco, quan jo era petit. També sempre depèn de quin professor et toca. (24:40)

Interrupció (25:04)

L'escola aquest com s'enfocava la història de Franco, de manera molt diferent. (25:11)

Quan jo era molt petitó, en teoria no m'entrava la classe d'històrica. Ho únic que estudiavem era la història de Castella. La història de Catalunya, no es tocava. Si estudiaves geografia (25:23)

Et parlaven del riu Guadiana, Guadalquivir, Duero però jo no sabia on neixia el Llobregat. Jo no sabia on neixia el riu Ter. Només es tocava la geografia peninsular. (25:37)

La història de Catalunya no es tocava, i si es tocava era en castellà. ???. Però era bàsicament la història realment de Castella. (25:51)

Pausa (26:59)

Jo era capaç d'escriure realment. Jo sóc bilingüe, totalment. Jo puc escriure en català, puc escriure en castellà. Sense dificultat. En anglès i francès no perquè tot i que els parlo una miqueta no són les meves llengües i no tinc nivell (27:15)

Però per què el català? Perquè realment m'és més fàcil. Que potser feia més errades ortogràfiques al principi perquè tenia més dificultat de no haver estudiat però el meu cervell pensa més aviat en català (27:34)

Era canviar el xip. Jo puc escriure en castellà però a la que me'n oblido, continuo escrivint en català. Llavors he de canviar tot una atre vegada. (27:43)

És senzillament perquè estic acostumat. Vaig preferir escriure en català i això sí, el que acostumo a fer és que quan acabo el llibre, després jo mateix me'l tradueixo i el porto a la meva agent literària (28:00)

que miri a veure si en català o castellà. Sí que en vaig escriure un directament en castellà, un llibre per encàrrec, que és la biografia d'un pilot de rallies per Editorial Planeta (28:10)

I aquest sí que el vaig fer directament en castellà. Sense cap problema i encantat. (28:15)

Per exemple els guions que vull fer de cinema i tal. El primer em va sortir directament en castellà. Ara estic fent un altre i en català. Però bueno, no tinc ni un odi ni un amor especial per cap de les llengües (28:37)

Són eines de comunicació boniques (28:44)

Pregunta (28:45)

No especialment. Potser sempre consideraré la llengua catalana la més pròpia perquè és la que parlo amb els meus pares amb la meva familia, és la que tinc més al cor.Ara, la llengua castellana és una llengua preciosa (28:59)

Una llengua que domino, que m'agrada ? fins i tot encara més i llegeixo molt en castellà. I gaudeixo molt de la llengua catalana, la seva poesia i la seva literatura (29:10)

Pregunta (29:17)

Ostres, bé, jo era molt jove i no passava de conya. Era fantàstic. Els nanos de 14, 15,16 anys podiem beure alcohol a tot arreu i no ens deien res, era horrorós en aquest sentit (29:28)

Ara m'escandalitzo de mi mateix. Les coses que feia...Era molt divertida, jo diria que fins i tot era més lliure perquè els locals no tenien uns horaris de tancament tan estrictes com ara (29:41)

Barcelona era poster més bruta, més porca, més canalla, però tenia un punt molt interesant. Jo recordo els anys 80 com anys molt bojos. Clar, pensa que l'any 1985 jo tenia 18 anys (30:01)

A més a més en aquella època jo vaig anar a viure uns 6 mesos a Madrid. I allà també m'ho vaig passar molt bé. Però clar, quan tens 18 anys tot es guapisim, tot és fantàstic (30:13)

Sí les noies et fan cas, si no et fan cas és terrible. (30:16)

Pregunta (30:25)

Bé, jo mai he estat una persona de discoteques. Mai, mai mai. Hi havia anat alguna vegada clar, perquè la majoria dels meus amics els hi agradava. Ben aviat vaig començar a descobrir locals (30:38)

que tenien una aoreola màgica, un sabor molt especial en el casc antic de Barcelona. Alguna vegada me'n havia anat a Gràcia però especialment anava al barri xino que deien en aquella època, que ara és el Raval (30:53)

Anavem pel barri gòtic. Eren locals carregats d'història i carregats de missatge. Anava molt a un bar que es deia El Nus que sé que fa molt poc que han canviat d'amos (31:05)

Per obrir el meu bar, que va ser el meu bar durant 21 anys, amb el meu avi?. Jo em vaig inspirar especialment en aquells bars i tabernes del barri gòtic i del casc antic en general (31:21)

Aviam, et recolzaves a una paret i allò era muralal romana. Hi havia altres que tenien encara la instal·lació de la llum de gas. Eren molt pocs encara els que hi són. Mira el bar El Mirall és un bar de 1870 (31:38)

que encara hi és. Hi ha bars que són autèntiques joies històriques, que és una pena que es tanquin o s'enderroquin els edificis (31:47)

Pregunta (31:58)

Londres és una ciutat que té un encant molt especial. Però una de les coses que té Londres que cuida moltíssim, són els seus pubs històrics. (32:10)

Són maravellosos. Suposo que a tot el Regne Unit es gairebé semblant, però hi ha tasques? on anava Dickens, això és fanàstic. Encara hi són, estan intactes. Doncs aquí tanquen el negoci, xapen, potser tiren l'edifici a terra i construeixen un edifici de maons més lleig (32:26)

que un llit sense fer. I això és terrible perquè perdem història, perdem la nostre riquesa cultural també. L'oci és cutura també, s'hauria de tenir una miqueta més de cura. (32:38)

Pregunta (32:59)

Dinero. Els diners. Pasta, ho de sempre. Per què van permetre a empreses com Núñez y Navarro que es carreguesin la majoria dels xafrans de Barcelona? Xafrans que potser hi havien edificis preciosos (33:16)

Modernistes per fotre uns edificis que no tenen cap mena de gràcia, que passen els anys i cada vegada són més lletjos. Per què ho han permès això? Per diners (33:26)

El problema que hi ha naturalment és per part dels nostres governants que bueno, per embutxacar-se diners són capaços de qualsevol cosa. També la gent. Aquí al costat mateix (33:43)

Tinc un veí que ja no viu en el seu pis i lloga doncs el seu apartament a turistes. Per què? Perquè es guanya molt més la vida. Llavors el diner fàcil, a un pais on hi ha una crisi galopant com aquest és un bon llaminer per segons quines persones (33:59)

Realment hauria d'haver una llei que fes un top amb els lloguers, perquè arribarà un moment que la gent d'aquí no tingui diners per poder pagar. Per què va esclatar la primera crisi de la bombolla? (34:13)

Perquè la gent no tenia diners ni per comprar-se un pis, ni per pagar un lloguer. Esclar, si no pagues ni un pis ni un lloguer, no pots comprar rentadores, ni televisors, ni mobles, no pots comprar res. (34:22)

El pais s'envà a la merda. Doncs està tornant a passar exactament el mateix. No hem après la lliçó. I ara en aquest cas és això. Pisos de lloguer per turistes o senzillament, que aumenten els preus dels lloguers (34:36)

No és qüestió de culpar als turistes, no és qüestió de fotre'ls la culpa de res. Ells venen aquí a gaudir de la nostra ciutat, igual que nosaltres som turistes quan anem a París, quan anem a Dublin, quan nem a Nova York... També ens agrada i a vegades ens agrada llogar un apartament (34:52)

Ells no tenen culpa. La culpa és de que no hi ha unes lleis ben fetes(34:59)

Pregunta (35:18)

Home, imagina't el que debia ser. Hi havia gent tancada a la pressó per autèntiques xorrades. Deies: Mare de Déu, com han fotut aquesta persona a la pressó? Imagina't com deuria ser la pressó a l'any 1977 (35:35)

Debia ser, terrible. Els guàrdies debien ser autèntics torturadors. Doncs clar, allò va ser increible. Jo recordo a les manifestacions d'aquella època.. què deiem? Era: "sí, sí, llibertat, amnistia total" (35:55)

Defensàvem que s'alliberesin els presos polítics. I mira, justament avui acaben de dir per tel·levisió que la pressó Model ha deixat de ser pressó. Només queden 20 presos dintre que estan netejant el que hi ha (36:11)

I a partir d'ara formarà part de l'ajuntament i serà dels ciutadans. Aquesta pressó és un símbol. Allà va estar tancat el meu besavi, el meu avi, va estar tancat molta gent per històries polítiques (36:28)

Doncs l'amnistia era una cosa que s'havia de fer. Només faltaria (36:34)

Pregunta (36:51)

No hi estic gaire d'acord eh. Franco era un mal parit, era un assassí, una mala bèstia, un monstre i realment es va mantenir en el poder perquè provocava por. Perquè era una persona que (37:09)

Desconeixia totalment el significat de la paraula empatia. Era una persona que era capaç de fer afussellar a un familiar seu que no estava d'acord amb les seves idees. Aleshores clar, un personatge així (37:22)

En el poder, doncs no crec que sigui tan manipulable. Que en un moment donat més que titella ha fet? soborns? Segurament. Però tinguès en compte que tenia prou poder com per que la seva dona entrès a qualsevol joieria i diguès: ai mira, m'agrada aquest collar de perles (37:42)

doni-me'l, i se'n nava sense pagar. Va haver una associació de joiers a Barcelona que entre tots pagaven el que costaven aquells collars que s'enduia aquella bandarra. Aleshores dubto molt que fos un titella (37:58)

Actualment sí que són titelles els polítics, titelles dels bancs, titelles de les grans empreses a les que després ells mateixos van a treballar, perquè els hi ha permès tot. Per això paguem la llum que paguem, paguem l'aigua que paguem. Perquè estan venuts (38:15)

Els polítics en aquestes empreses. Però Franco no sé si era una persona realment venuda. Era un cabró, era un malparit, i segurament es deixava comprar i donava els favors que volguès i tal però tant com titella, no ho crec, eh? No, no,no,no. No ho penso (38:36)

No va ser un titella dels bancs, no. Era un tio que va agafar tot el poder a les seves mans. Igual que Mussolini i tots els grans dictadors. Stalin Titella?, ostia, diga-li titella a un tio així, no sé, no sé. Tenia els pitjors defectes del món, eh (38:54)

Començant per assassí, però tant com titella... No sabria dir-te (38:58)

Pregunta (39:22)

Hi havia molts poders en aquella època i havia diferents tendències polítiques fatxes, no? Uns eren els falangistes i altres eren els carlins, els rquetes? Què va fer? Els va unir. Llavors ell va crear una espècie de partit polític nou (39:42)

Que era una barreja de tot, que era com barrejar oli amb aigua. Llavors per això ell va posar la camisa blava i la boina vermella dels requetés. Ho va aglutinar tot (39:58)

Va utilitzar ell a l'Esglèsia o l'Esglèsia els va utilitzar a ells? Mira, no sé. Al Pais Basc va fer afussellar 600 capellans. La qual cosa dius: fins a quin punt l'esglèsia podia dominar aquest tio? Aquest tio tenia tot el poder a les seves mans (40:15)

Aleshores, era un cateto, era un ignorant, però era llest. I va saber tenir-los a tots al seu puesto a base de por diria jo, eh. Corrumpte fins la mèdula, segur, forma part d'aquest pais la corrupció, però tant com titella? No, no no, aquest tio (40:42)

Ho va dominar tot, eh? Penso jo, eh? (40:45)

Perque podia afussellar a qui volguès, a qui li fes ombra, si diuen que va fer matar al seu germà, al líder de falange, no recordo com es diu. El Primo de Rivera (41:03)

Tenia tot el poder a les seves mans aquest tio. (41:10)

Pregunta (41:22)

No?? era a l'escola, perquè molta gent tenia por d'anar al col·legi. Me'n recordo com si fos ahir del cop d'estat del Tejero. I bé, vaig anar a classe, no hi havia classe, estavem els nanos que haviem anat, que poster erem la meitat de la classe (41:43)

Unes tres quartes parts de la classe estavem allà. Hi havia un capellà escoltant la ràdio, fluixeta i anava dient: "ay, cómo mienten al pueblo, cómo mienten al pueblo" i al final doncs un company es va aixecar i va dir: perdoni, això és història (42:01)

Nosaltres hem vingut aquí, hem complert amb la nostra obligació com a ciutadans, ens agradaria escoltar-ho. I el capellà, que era un imbècil aquell tio, m'enrecordo, però va haver d'acceptar que tenien tota la rao i va pujar el transistor, va pujar i recordo tota la classe al voltant d'un transistor escoltant el que estava passant (42:23)

Era, va ser un esdeveniment realment històric. (42:34)

Pregunta (43:00)

L'Hipercor, quan van posar la bomba... ?? que va morir molta gent aquell dia. Doncs això va ser al barri de Sant Andreu i just davant vivien els meus avis. Al carrer Dublin. (43:16)

I des de casa d'ells es veia doncs l'entrada de l'Hipercor i que surtia fum i que els bombers entraven, sortien i sortia gent plena de sang (43:30)

Doncs els meus avis podrien haver estat ells. No hi ha cap ideal polític, cap causa que tingui dret a fer ús del terrorisme. De posar una bomba i fer així (43:47)

I que mori qui sigui, que aquesta bomba pugui deixar sense cames o sense braços a una criatura. Doncs això ningú té dret. La meva reacció en aquell moment va ser de fàstic (44:00)

Però què feu? Esteu bojos? Pots tenir sentiments o simpaties cap a l'independentisme basc però la violència, no. I et diré una cosa, a més l'actual conjuntura?: Catalunya està molt més a prop de la independència que el Pais Basc (44:18)

Després de tants anys de violència, què han conseguit? Res. Jo penso que la violència no porta en lloc a no ser que hi hagi una guerra declarada i t'hagis de defensar (44:30)

Aleshores mira quin remei, no? Però, la guerra bruta, que és la guerra contra la població civil... No em mereix cap respecte. (44:40)

Pregunta (44:59)

Què va canviar a Barcelona? Barcelona realment els jocs olimpics van posar Barcelona al mapa del món, abans es que no hi era. barcelona va canviar en el sentit de que sí, molt més neta, van aprofitar per carregar-se barris, especular i després constuïr tal (45:15)

Un negoci molt rudó per uns quants, això segur. Jo recordo en aquella època que treballava a l'aeroport. Jo vaig entrar al 1989 a treballar a Iberia i les Olimpiades al1992 em van enganxar treballant a British Airways (45:31)

La companyia britànica. I recordo de les Olimpiades, que vaig veure passaports americans ??, passaports australians, passaports canadencs, passaports japonesos que eren rarisims de veure realment. (45:49)

Llavors Barcelona era una ciutat més o menys conegudeta dins d'Europa, però no era coneguda en el món i en aquest sentit Barcelona es va obrir al món i el món ha descobert una ciutat interessant (46:01)

Que abans de les Olimpiades potser ho era més, d'interessant, per això que t'he comentat abans. Com els anys 80, que era una ciutat que tenia un xic més de llibertat en aquell sentit d'oci. A partir de les Olimpiades van començar a regular els horaris dels locals (46:16)

Que si les músiques en directe, que si tal. Jo penso que Barcelona potser va pedre una miqueta d'autenticitat. Per altra banda doncs sí, la van arreglar una miqueta i és la Barcelona actual que coneixem. Això és l'inici, per dir-ho d'una manera (46:32)

I ara sí, ve molta gent, es parlen molts més idiomes, podem gaudir de la companyia de persones que abans no haurien vingut potser, si no fos per les Olimpiades (46:45)

Tot té la seva part negativa i la seva part positiva (46:48).

Pregunta (47:16)

La meva dona és francesa i un dia va venir un oncle seu aquí a casa a sopar. I recordo que ell, l'home que en aquella època tindria uns 80 anys estava alucinat (47:29)

He vingut a Barcelona i m'he trobat una ciutat Europea. I jo pensava: Bueno, noi, es que estem a Europa. Què et pensaves trobar tu aquí? (47:45)

Pausa (47:50)

Sí, Barcelona ha sigut una ciutat molt moderna en general perquè ha estat a prop de França. Aleshores ha hagut molta immigració catalana cap a França i quan aquesta gent torna, porta totes les idees de modernitat (48:08)

En ple franquisme molta gent anava cap a França, doncs a comprar llibres, a veure les pel·lícules que no es podien veure aquí, estem a dues hores de la frontera. És per això que Barcelona jo penso que gairebé sempre ha estat una ciutat moderna (48:24)

No ho era amb el franquisme perque estava ofegada, estava castrada. Però és una gran ciutat i ho ha estat sempre. El que passa és que no ens haviem donat a coneixer en el món i va ser a partir de les Olimpiades que va ser el boom de Gaudí (48:37)

A Gaudí nosaltres ja el coneixiem. Ja sabiem què era la Pedrera i la Sagrada Familia. I si venia algun amic de fora doncs li ensenyava però el boom tot això, la gran pantalla de Barcelona, això ho va oferir les Olimpiades. (48:54)

Pregunta (49:28)

No sabria dir-te. El meu fill t'ho podria dir millor. Les arts, de fet, en aquest pais penso que vivim en un pais de mediocres (49:44)

La música en directe per exemple està gairebé prohibida, no es pot fer enlloc. Qualsevol músic americà al metro de Nova York val mil vegades més que qualsevol músic famós d'aquí (50:01)

S'ha fet un culte a la mediocricitat. A nivell de tel·levisió. Osigui no es valora que una persona porti 10, 15 anys fent música, o escrivint llibres. Tot això s'ha transformat en una gran indústria per fer diners (50:16)

Aleshores, el que és la qualitat musical o la qualitat literària d'un llibre importa poc. El que importa és els diners que dongui. Per aquesta raó, en el cas de la literatura (50:25)

Es dóna molt més recolzament a publicar llibres de persones que són senzillament famoses, però que igual no saben escriure. Que a gent que realment porta anys escrivint, que tenen coses que explicar (50:40)

No tenen cap mena de recolzament. Que gairebé no surten a la media. En aquest sentit, jo penso que ens estem equivocant. Ens estem equivocant. Per què el cinema català, amb poques exepcions, no arriba a fer gran cosa? (50:56)

Per què la literatura catalana actualment està com en un impàs? Per què la música catalana...? Ostia, realment penso que és bastant fluixeta. (51:07)

Doncs perquè en aquest sentit no s'està cuidant la cultura prou bé en aquí. Les escoles bé, jo vec els meus fills que tenen inquietuts artístiques. El meu fill gran és músic. Té un do amb la guitarra (51:26)

I penso que farà coses interessants a nivell musical. Però perquè està fent classes particulars en escoles de música. No pel que li donen exactament al col·legi. Potser li han creat una curiositat (51:39)

que ja la tenia de casa, perquè a casa la música és algo sagrat. Penso que hauria de ser una assignatura, les arts i la música, més important. No únicament per donar unes petites nocions, sinó per realment recolzar. (51:57)

De la mateixa manera que els idiomes. Som un pais que tenim un problema tirant a greu amb el nivell d'idiomes. No parlem anglès aquí, parlem altres idiomes (52:06)

Costa una miqueta. Jo penso que s'hauria de mirar. Però bueno. Millor ara que abans (52:14)

Pregunta (52:35)

Manca de diners, certament. Els ?? s'ajuden a tot, a qualsevol mena d'educació, per potenciar la cultura. Malhauradament, bé, es diu que Catalunya dóna a l'Estat Espanyol molts més diners que el que rep (52:52)

Segurament sí. Però ostres... Si a Catalunya, i a tota Espanya en general, els diners, els nostres impostos, tot el que hem pagat, haguessin anat on havien d'anar, aquest pais seria riquissim. (53:07)

El que passa és que ens han robat tot. És un pais ara mateix palperrim? en molts sentits perquè uns quants lladres s'han apropiat de tot. El que està passant aquí amb el tema de la corrupció (52:23)

Es que això arriba a passar l'any 36, i haurien més de 2000 morts, tots polítics. Perquè els haurien penjat pel coll amb ganxos. Perquè això és impresentable, imperdonable (53:35)

Realment assasinant a gent, perquè si estan els hospitals com estan, saturats, es perquè no hi ha calers, perquè els diners no han anat allà, sinó que han anat a butxaques, per comprar finques, per comprar xalets (53:53)

Per enviar aquests diners a països com Panamà, com Andorra... És vergonyós. Aquesta gent si els jutjen, passen 3 anys a la pressó i no tornen un duro, quan surten són multimillonaris (54:07)

És un bon negoci, no? 3 anys a la pressó, surts i ets multimillonari. És increible. En aquest pais jo penso que algún dia passarà una cosa molt grossa. Perquè fins i tot jo no entenc com no ha sortit una persona desesperada a carregar-se algú (54:22)

Perquè és impressionant com ens han robat, com ens han estafat... Al·lucinant. Si sepiguessim les dades i els números reals de tot el que ha anat a parar a mans alienes, ens quedariem esparparats? (54:36)

Clar que fa falta diners, però fa falta que ens els tornin (54:41)

Pregunta (55:05)

Tingues en compte que jo tinc uns 16 llibres publicats. Aleshores, la immensa majoria ha sigut humor, però era un humor molt caustic?, era un humor políticament incorrecte i aleshores em ficava amb els polítics i (55:23)

hi havia fins i tot novel·les que matava a politics. Per dir-ho d'alguna manera. Recordo, la primera novel·la que vaig publicar, es deia El Manuscrit de Nova Patria. Tractava d'uns pirates del segle XVII (55:39)

que per un bypass en el temps que era l'holandès errant, va anar a parar a Barcelona de principis del segle XXI. Què passava amb aquests pirates que anaven sempre amb bandera negre? Que eren uns anarcos (55:51)

Acostumats a tallars colls. Llavors aquesta gent doncs mira es va dedicar a carregar-se fatxes.Clar, és una cosa molt incorrecte, no pots dir-ho, però clar és ficció i es ve aquí a fer divertimento i tal (56:05)

Sí, em passava doncs moltissim. Però per escriure El Brigadista, aleshores, em vaig inspirar amb història, tot i que és un llibre de ficció, són personatges ficticis, excepte els secundaris que la majoria són personatges reals. (56:20)

Fins i tot inloc? les fotografies. Doncs, aquí parlo de política però a nivell seriós. Hi ha una cosa que per exemple m'ha sobtat dels Nord-Americans (56:33)

Quan tenia el bar, molt sovint preguntava a un Nord-Americà: Saps qui era Oliver ??. Doncs no ho sabia. Oliver ?? va ser el primer nord-americà nerge que va comandar tropes blanques en tota la història dels Estats Units (56:49)

El primer. I no se'l coneix. Jo no trobo al·lucinant. Ho trobo una cosa increible. Estats Units, que sempre són tan mitòmans amb els seus herois i les seves heroïnes (57:02)

Fins i tot han fet pel·lícules de gangsters perquè no tenen prous herois, que hagin oblidat a un personatge com aquest. Ho trobo al·lucinant, una persona que als anys 30 era considerat com a res. Que aquest home, arrisqués la seva vida, doncs la va donar (57:16)

per lluitar per la llibertat de persones blanques. Ho trobo d'una generositat tan fora de sèrie que vaig haver d'escriure una novel·la sobre aquest tio. En aquest cas és una novel·la seriosa. A la gent no li agradava les novel·les de riure? Doncs ara els faré plorar. (57:36)

Pregunta (57:53)

Nem a veure. El cas de les brigades internacionals, en el cas concret del batalló Abraham Lincon, que eren els nord-americans, no sé sap exactament quants van venir, sempre hi ha una xifra de números, uns 4000, potser van arribar a venir com a màxim (58:10)

La meitat van morir en combat. Estem parlant de gairebé 2000 persones. Doncs què va passar amb aquest contingent de tropes nord-americanes quan van tornar als Estats Units? (58:22)

Doncs va ser la primera vegada també en tota la història dels Estats Unist que combatents americans van ser mal rebuts, pel seu propi pais. Per què? Perquè van ser antifeixistes ?? (58:34)

La majoria eren comunistes i clar, el comuniste a Estats Units que és el pais més capitalista del món, doncs no està ben vist. La majoria van ser qualificats com a sospitosos (58:47)

I de fer fins i tot activitats anti-americanes. Molts d'ells van patir la caça de bruixes, molts d'ells van ser engarjolats¿ ??, humiliats, no els van deixar lluitar a la II Guerra Mundial a molts d'ells (59:03)

I van ser castigats per venir a lluitar a la Guerra Civil espanyola. Jo trobo que és una de les parts més fosques de la història dels Estats Units (59:16)

Tant la caça de bruixes com el que va passar amb el batalló Abraham Lincon (59:21)

Pregunta (59:39)

Un dels 10 de Hollywood era Alba Pessi?, un dels personatges de la novel·la. Que va escriure curiosament una pel·licula que es deia ???? Objetivo Birmania i la pel·licula va ser protagonitzada per ??. I ?? també és personatge de la novel·la. Perquè això es sap, ell (1:00:01)

va recollir un milio i mig de dolars per la causa republicana. (1:00:07)

I noseque una maleta (1:00:09)

Pregunta (1:01:27)

No tinc dret a considerar-me una víctima del franquisme en el sentit de que jo no el vaig viure directament, jo no vaig ser apallisat per la seva policia, jo no vaig ser engarjolat (1:01:39)

No em van censurar res perquè jo era un nen petit en aquella època, aleshores el que està molt clar, és que els que vivim aquí mai més hem de permetre que ens ? (1:01:51)

Mai més. Aleshores jo estic veient ara mateix com ens estan ficant por en el cos. En el sentit de van crear una Llei mordasa, i estem tornant enrere si ens fixem, estem tornant una miqueta al franquisme. Tingues en compte que els que ens governen (1:02:09)

Els que governen l'estat espanyol, són els néts o nets??? de Franco. Són gent franquista. No t'ho diran en públic, però se'ls hi veu la vena falangista per tot arreu (1:02:25)

Un Aznar, tota aquesta gent... Tenen simpaties per Franco. Com pot ser que en un pais com aquest encara hi hagi la Fundació Francisco Franco i rebi diners? Com pot ser que rebin diners de l'Estat dels nostres impostos? (1:02:41)

Això és vergonyós. Llavors, els que som creatius, els que ens dediquem a la cultura, siguem músics, siguem escriptors, siguem guionistes de cinema, no ens hem de tallar mai. Hem de ser valents. Que amb la Llei Mordassa aquesta ens poden acusar, ens poden denunciar i ens poden portar a la garjola, què hi farem? (1:03:00)

És part del nostre ofici. És increible que això estigui passant. Que una persona per fer un acudit a Twitter sobre Carrero Blanco, li caigui una multa i la puguin posar fins i tot a la presó (1:03:13)

És vergonyós, aquest pais. És vergonyós. Aleshores, ja va dir Karl Marx que l'oblit? de la seva història està condemnat a que es torni a repetir. Doncs aquest pais estem tornant una miqueta enrere, eh (1:03:29)

Europa en general, però aquí, Déu n'hi do... (1:03:34)

Pregunta (1:03:40)

La Llei Mordassa va ser una llei que es va treure el govern del partit popular. El PP és un partit de dreta, per no dir directament ultra-dreta, que penso jo que està inspirat encara en el franquisme (1:03:57)

Tenen encara molts dels defectes del franquisme, tenen molta gent dins que són franquistes. persones que poden sortir un moment donat, els pots veure a Twitter fent ?? absolutament feixista. Que quan fan a vegades meetings d'aquesta gent (1:04:14)

Es cola més d'una bandera amb l'àguila de Franco. Doncs aquesta gent va treure una cosa que es diu la Llei Mordassa. Consisteix en que no pots fer segons quina mena de crítiques, no pots grabar un policia per exemple mentre està fent la seva feina (1:04:35)

Encara que estigui apallisant una persona. No pots cridar segons quines consignes, no et pots manifestar en segons quin moment si no demanes permís, i si el demanes no te'l donen. Estant fent que (1:04:48)

tot sigui molt còmode per ells. Perquè no hagi crítica, estant intentant eliminar la crítica ?? Llavors una persona que escrigui, faci una broma per Twitter o per Facebook. Doncs aquesta persona se l'està jugant (1:05:06)

Se l'està jugant. És arriscat. Et poden posar una multa inmens.No pots fotografiar un policia apallisant una criatura, només perque surtin un cotxe de policia que estiguin aparcats per exemple en una zona que no es pot aparcar, com donant mal exemple. (1:05:26)

Et pot costar un problema. Hi ha gent intel·lectual i gent normalment d'esquerres que segons quina crítica han fet els hi ha costat una multa molt seriosa i fins i tot amenaçes de presó. En canvi, un grup d'ultra-dreta (1:05:44)

es carreguen una reunió cultural catalana, i no els hi passa res. Per què en aquest sentit la justicia és política també? Tenim encara molta herència de Franco molt viva. Espanya encara té mentalitat d'imperi (1:06:08)

i franquista. Fins que no faci neteja molt important d'això, aquest pais anirà enrederit. I l'encaix Catalunya-Espanya serà encara més dificil si no es fa neteja. (1:06:23)

Pregunta (1:07:10)

Pel·licules que hagi vist jo... Per mi, la millor pel·licula que s'ha fet sobre el tema de la Guerra Civil és Tierra y libertad de ???. Curiosament la millor pel·licula sobre la Guerra Civil l'ha fet un britànic (1:07:23)

Perquè realment la va encertar. I una pel·licula penso jo que no està feta amb gaires mitjans. Molt bona. Va explicar perfectament el ?, el cacao i el sidral que hi havia aquí durant la guerra. (1:07:38)

La millor pel·licula que s'ha fet sobre la Guerra Civil és aquesta. La millor pel·licula que s'ha fet fins ara. Tinc ganes de veure Incerta glòria, encara no l'he vist. El llibre és fantàstic que tampoc l'he llegit (1:07:50)

Però, si per una persona que no hagi llegit mai sobre la Guerra CIvil o sobre el franquisme, penso que pel·licula bona, Tierra y libertad, la millor. Una novel·la molt bona en la que em vaig inspirar bastant per escriure el Brigadista és La Colina de ?? (1:08:11)

Va ser conmandant del batalló Abraham Lincon i va escriure una de les seves biografies. És interessantisim aquell llibre. Molt bo. Ara m'agafes una miqueta ?? (1:08:25)

Pregunta (1:08:47)

Almodóvar va ser realment un mirall dels anys 80, era trencar amb tot. Els anys 70 havien estat una cultura de lluita, de lluita contra la censura, contra el franquisme, de reivindicar. Els anys 80 van ser una bojeria(1:09:03)

va ser: ja som lliures, treiemnos la caspa, nem a disfrutar, nem a riure, ja està bé. Doncs els anys 80 van ser això. Cap als anys 90 jo penso que va començar l'avorriment, la mediocritat (1:09:19)

Quan el govern vacomençar a tancar horaris de locals i tal, ???afluixa, afluixa. Això el que deiem abans. Que si a les escoles no es potencia el tema cultural, musical i tal, serem una cultura de mediocres. Si el disc és en català et donarem uns dinerets (1:09:41)

i de l'altre manera, no. Què passa? La cultura no es fa a cop de talonari, la cultura està en que sigui molt més assequible pels estudiants, que tinguin curiositat i si una persona té coses a dir a nivell d'escriure, beques, ajuda, recolza'l. Un escriptor (1:10:01)

Per exemple, ja fa dos anys que vaig començar una novel·la i ara ho he de deixar correr? Per què? Perquè no tinc feina. He de fer classes en un lloc, he de fer informes ??, mal pagats. Llavors no tinc temps d'escriure, no el tinc (1:10:21)

Perquè no guanyo diners en aquest sentit. I bueno, la època actual... No sabria que dir-te. La pel·licula Pa negre, ambientada a la post-guerra, aquella foscor és realment un resum del que era l'ambient claustrofòbic d'un pais que sortia d'una dictadura (1:10:43)

Anys de fam, anys de misèria. Penso que Pa negre és una pel·licula que diu molt sobre el tema de la Guerra Civil. (1:10:49)

Que és un llibre, per cert. (1:10:52)

(1:11:06)

L'escriptor que més m'ha inspirat, tinguès en compte que jo vinc de l'humor. Jo vaig començar a fer humor. El que més m'ha inspirat tota la vida ha sigut Pere Calders. I el considero tota la vida un geni tan desaprofitat, era un personatge tan tan genial (1:11:23)

En tots els sentits, en majúscula i en lletres de neó. És una pena que no se l'hagi donat més a conèixer a nivell internacional. El problema que hi ha en la majoria dels artistes catalans és que només els coneixem aquí. Dius:ah, doncs que no haguessin escrit en català (1:11:43)

Escolta, hi ha traductors, eh? Es poden publicar tranquilament en altres idiomes. Però s'ha quedat així tancadet. Però ja et dic, per mi el millor autor de les lletres catalanes és Pere Calders. Un humor tan modern, tan divertit (1:12:01)

Tan asequible a tots els públics, que és el que més m'ha inspirat a mi com autor. I Boris Bian?, el que passa que aquest és francès. (1:12:10)

Pregunta (1:15:32)

Si Franco haguès perdut la guerra. Doncs segurament Espanya hauria entrat en la segona guerra mundial al costat dels aliats. Segurament hauriem estat envaits pels nazis. Aleshores hauriem lluitat contra Hitler (1:15:53)

La guerra s'hauria acabat abans. Perquè hauria tingut un altre pais en contra i un cop els americans haguessin entrat i haguessin alliberat Europa, Espanya inclosa, hauriem entrat al pla Marshall. I hauriem estat ajudats, no hauriem estat (1:16:12)

aillats 40 anys de la resta del món. Sinó que hauriem format part dels guanyadors de la segona guerra mundial. I sí, seria molt diferent, el pais, però molt molt diferent (1:16:25)

Clar, pensa que l'herència del franquisme és tal, a nivell de corrupció, a nivell de moltes coses. La corrupció aquesta que ha empobrit tan al pais potser (1:16:39)

no seria del mateix nivell?. Posiblement Espanya seria un dels països més rics d'Europa. Juntament amb Alemanya i juntament amb França. Posiblement. És un pais ric (1:16:51)

el problema és que està en mans de pirates. Imagina't com hauria canviat (1:17:00)

Igual hauria estat completament destruïda per l'aviació alemana. No existiria la Sagrada Familia, estaria tot derruit. I ara seria una ciutat molt més lletja, molt més moderna. Jo no hauria nascut segurament (1:17:13)

Com hauria canviat el món, eh. Això és un exercici que faig molt amb els meus alumnes quan els hi donc classes de com escriure novel·les. És dir: què hauria passat si? És una tècnica, això de canviar la història. (1:17:29)

Colon no haguès "descobert" America. Ostres, ???. Ens hauriem descobert ells a nosaltres. (1:17:47)

Pregunta (1:18:00)

Els gitanos... bé, jo vaig tenir un bar a zona gitana, al barri de Gràcia. Els gitanos són els que parlen millor català de tota Barcelona. Parlen el català més maco, directament. Perquè l'han mantingut. La rumba catalana és gitana (1:18:24)

Musicalment, els gitanos tenen molt a dir. Però a nivell de literatura també. Sabies que en Joan Salvat Papasseït era mig gitano? És un dels millors poetes en llengua catalana. I moltes de les seves poesies han estat adaptades per Joan Manel Serrat (1:18:43)

Que és un dels millors cantautors que tenim aquí. Aleshores, el gitano, molta gent tendeix a indentificar-lo únicament amb la música. no, no no. Estan a tot arreu. Són una comunitat que va arribar aquí fa 500 anys (1:18:58)

I són catalanisims, tan catalans com puc ser jo, com qualsevol altre paio. I culturalment han enriquit moltissim també la societat catalana. (1:19:13)

Pregunta (1:20:02)

Critiquem sempre, critiquem sempre al Govern. Critiquem tot. Només faltaria. Som animals socials. Pensa que som en ple clima mediterrani, aleshores la gent no es queda tancada a casa perquè fa calor (1:20:15)

Tens ganes de sortir a la fresqueta. Aleshores es tradició mediterranea estar a les places, a l'àgora, que deien els antics grecs. Llavors és el mateix. Per què a la gent li agrada tan Gràcia? Perquè té moltes places. (1:20:32)

Aquí a Sants en tenim, potser no tantes, tenim una miqueta de gelosia, però ens agrada reunir-nos al carrer i xerrar amb la gent. Pensa que a més a més, la hospitalitat sempre, l'hospitalitat catalana, l'hospitalitat (1:20:46)

mediterranea és al carrer. Per què? Pel que t'he dit abans, perquè fa calor. Aleshores tu, quan vols convidar una persona, t'agrada convidar-la a una carn a la brasa, a un alioli, a un ?, una miqueta de vi fresquet si pot ser. En una taula on hi caben 4, hi caben 24 (1:21:09)

Això és el que fem. Tu vas a països més freds i que és l'hospitalitat? És una llar de foc, és un menjar calent. És un alcohol més fort, un whysky. És hospitalitat també però són una miqueta diferents (1:21:26)

Però clar,al haver l'aire lliure fem el vermut, sempre hi ha algú al costat, pots xerrar amb algú, pots xerrar amb algu altre. Suposo que és una miqueta això i el català a Barcelona potser és més tancat que el de poblet de la Garrotxa (1:21:43)

És gent encara més oberta. (1:21:44)

Pregunta (1:22:15)

A veure, Vivències d'un barceloní emprenyat(?) va ser un llibre d'encàrrec que em van oferir. Parles de la prehistòria eh? Potser és el tercer o quart llibre que vaig publicar. Fa molts anys. L'editorial ja no existeix (1:22:28)

Està descatalogadissim. I aquest llibre me'l va encarregar un home que era de CIU. De dreta catalana. Jo sóc d'esquerres, sóc molt desquerres. Però clar, m'estaven oferint publicar un llibre. I era un llibre en que jo havia de criticar a l'ajuntament, perquè era socialista (1:22:50)

El que passa que com a tio d'esquerres, jo considerava els socialistes gairebé de dretes. Sí que vaig criticar, sí que vaig posar experiències inventades i no. Eren contes curts la majoria (1:23:02)

Vaig aprofitar i vaig fotre una crítica demolidora contra l'ajuntament socialista però des del punt de vista d'un escriptor d'esquerres. I aquell home, es va llegir el llibre, el que em pagava l'encarrec (1:23:15)

I em va dir: no és el que t'he demanat, eh? Però ho has fet bé cabron. Llavors me'l va haver de publicar al meu gust. Va ser una victòria doble, primera perquè vaig conseguir publicar i segona perquè vaig publicar el què em va donar la gana. Però no és un llibre sobre barris de Barcelona. El que em preguntes tu és un altre llibre que (1:23:33)

es diu "Els barris de Barcelona i els seus carrers". Aquest me'l va publicar edicions 68. (1:23:46)

Pregunta (1:25:04)