-
Quin honor!
-
Estic molt emocionat.
Gràcies per venir a veure'm.
-
Sí, senyor. Gràcies per invitar-me,
senyor president.
-
Digue'm, François,
com està el teu turmell?
-
- El meu turmell?
- Em van dir que et feia mal. Està millor?
-
La veritat és, senyor, que mai jugues
al 100%, passi el que passi.
-
Sí, en l'esport i en la vida, eh?
-
- Sí, senyor.
- Si us plau, assegui's.
-
Agafi aquest.
Em fa mal mirar a la llum.
-
Senyora Brits,
ets la llum que m'il·lumina cada dia.
-
Sí, senyor.
-
Senyora Brits, ell és François Pienaar,
capità dels Springboks.
-
Vol que li serveixi?
-
No, no. Preferiria fer-ho jo mateix.
-
Moltes gràcies, senyora Brits.
-
Com voldria el te, François?
-
Llet sola, si us plau.
-
Els anglesos ens han donat tantes coses...
-
... incloent el rugby.
-
Però el te de la tarda,
aquest és el millor.
-
Aquí el té.
-
Moltes gràcies,
senyor.
-
Té un treball molt difícil.
-
El tinc?
-
Tinc un negoci.
-
Capità dels Springboks.
-
Un treball molt difícil.
-
Bé, res en comparació amb el seu,
senyor president.
-
Bé, ningú intenta arrancar-me el cap
mentre faig el meu.
-
Sí, senyor.
-
Digue'm, François...
-
... quina és la teva filosofia de liderat?
-
Com inspires al teu equip
perquè donin el millor?
-
Amb exemple. Sempre he pensat
en liderar amb exemple, senyor.
-
Bé, això és correcte.
Això és perfecte.
-
Però com fer-los millors
del que s'imaginen?
-
Això trobo que és molt difícil.
-
Potser la inspiració.
-
Com ens inspirem la grandesa,
quan res més ho farà?
-
Com inspirem a tothom que ens envolta?
-
A vegades penso
que és utilitzant el treball dels altres.
-
A Robben Island...
-
... quan les coses anaven molt malament...
-
... vaig trobar la inspiració en un poema.
-
- Un poema?
- Un poema victorià.
-
Només paraules.
-
Però em van ajudar a aixecar-me
quan tot el que volia fer era estirar-me.
-
No has fet aquest viatge
per escoltar a un home gran...
-
... sobre coses sense sentit.
-
No, no, si us plau, senyor president.
Té molt sentit per a mi.
-
El dia d'un gran partit,
per exemple, una prova...
-
... en l'autobús cap a l'estadi.
Ningú parla.
-
- Sí. Tots es preparen.
- Cert.
-
Però quan crec que estem a punt,
faig que el conductor posi una cançó.
-
Alguna que he escollit.
Una que coneixem tots.
-
I escoltem les paraules tots junts.
-
I ens ajuda.
-
Recordo quan em van invitar, l'any 1992,
als Jocs Olímpics de Barcelona.
-
A l'estadi,
em van donar la benvinguda amb una cançó.
-
En aquell moment, el futur...
-
... el nostre futur, semblava molt trist.
-
Però escoltar aquella cançó,
en les veus de gent de tot arreu...
-
... em vaig sentir
orgullós de ser sud africà.
-
Em va inspirar a tornar a casa
i fer-ho millor.
-
Em va permetre d'esperar més de mi mateix.
-
Puc preguntar-li quina va ser la cançó,
senyor?
-
Bé, era "Nkosi sikelel' iAfrika".
-
Una cançó molt inspiradora.
-
Necessitem inspiració, François.
-
Perquè per construir la nostra nació...
-
... hem de superar
les nostres pròpies expectatives.
Film & TV
