Aventures d'una caçadora d'asteroides

Carrie Nugent, membre de TED, és una caçadora d'asteroides - forma part d'un grup de científics que treballen per descobrir i catalogar als nostres veïns còsmics més antics i nombrosos. Per què no s'han de perdre de vista als asteroides? En aquesta curta xerrada, plena de fets, Nugent explica com aquests impressionants impactes han donat forma al nostre planeta; i com trobar-los en el moment just, podria significar ni més ni menys que salvar la vida a la Terra.

Estic sostenint una cosa
considerablemente antiga.

És més antic que qualsevol artefacte humà,

més antic que la vida a la Terra,

més antic que els continents
i els oceans que els separen.

Això va ser format fa més
de quatre mil milions d'anys

en els primers dies del sistema solar,

quan els planetes encara
s'estaven formant.

Aquest tros de níquel i ferro oxidat
pot no semblar especial,

però quan l'obrim,

podem veure que és diferent
als metalls de la Terra.

Aquest patró revela cristalls metàl·lics
que només poden formar-se a l'espai,

on el metall fos es refreda
de manera summament lenta;

uns pocs graus cada milió d'anys.

Aquest formava part
de un objecte més gran,

un dels milions sobrants
quan es van formar els planetes.

Aquests objectes s'anomenen asteroides.

Els asteroides són els nostres veïns
còsmics més antics i nombrosos.

Aquest gràfic mostra els asteroides
a prop de la Terra en òrbita amb el Sol,

en groc,

i oscil·lant a prop
de la òrbita terrestre,

en blau.

Les mesures de la Terra, el Sol
i els asteroides es van augmentar

perquè els pugueu veure amb claredat.

Equips de científics de tot el món
estàn buscant aquests objectes;

descobrint-ne nous cada dia,

traçant constantment
l'espai proper a la Terra.

Gran part d'aquest treball
es finançat per la NASA.

Buscar asteroides és com un gran projecte
d'obres públiques,

però en lloc de construir una carretera,
tracem l'espai exterior

construint un archiu
que durarà per generacions.

Aquests són els 1.556 asteroides propers
a la Terra descoberts l'any passat.

I aquests són tots els asteroides
propers a la Terra coneguts,

que a l'últim recompte van ser 13.733.

Cadascún d'ells ha sigut
visualitzat, catalogat

i s'ha determinat la seva trajectòria
al voltant del Sol.

Tot i que varia d'asteroide a asteroide,

les seves trajectòries es poden predir
amb dotzenes d'anys.

I la d'alguns asteroides es poden
predir amb una exactitud increïble.

Per exemple, els científics
del Jet Propulsion Laboratory

van predir on estaria
l'asteroide Toutatis quatre anys abans,

a menys de 30 quilòmetres.

En aquells quatre anys,

Toutatis va viatjar
8,5 mil milions de quilòmetres.

Aquesta és una precisió fraccionària

de 0,000000004.

(Rialles)

La raó perquè tinc
aquest bonic fragment d'asteroide

es perquè, com tots els veïns,

els asteroides a vegades
cauen inesperadament.

(Rialles)

Avui fa tres anys,

un petit asteroide va explotar
sobre la ciutat de Chelyabinsk, a Rússia.

Aquest objecte tenia
uns 19 metres de diàmetre,

era tan gran com un supermercat.

Objectes d'aquesta mida colpejen
la Terra cada 50 anys més o menys.

Fa 66 milions d'anys,

un objecte més gran
va xocar contra la Terra,

provocant una extinció massiva.

El 75 per cent de les espècies
de plantes i animals es van perdre,

incloent, tristament, als dinosaures.

Aquest objecte tenia
un diàmetre de 10 quilòmetres

i 10 quilòmetres és aproximadament
l'altitud de creuer d'un Jet 747.

La pròxima vegada que estiguin a un avió,

seguin al seient de la finestra,
mirin cap a fora i imaginin una roca

tan enorme, que estant sobre el sòl,

quasi aconsegueix fregar
l'extrem de l'ala.

Tan ample que l'avió triga un minut
en passar volant sobre aquesta.

Aquesta és la mida del asteroide
que va colpejar la Terra.

Només durant el període de la meva vida,

els asteroides han sigut considerats
una gran amenaça pel nostre planeta.

Des de llavors, es fa un gran esforç

per descobrir i catalogar
aquests objectes.

Tinc la sort de ser part d'aquest esforç.

Sóc part d'un grup de científics,

que utilitza el telescopi
NEOWISE de la NASA.

NEOWISE no va ser dissenyat
per trobar asteroides.

Va ser dissenyat per orbitar la Terra
i veure més enllà del Sistema Solar,

per trobar les estrelles més fredes
i les galàxies més lluminoses.

I ho va fer molt bé
durant els seus set mesos de vida útil.

Però avui, 6 anys després, segueix actiu.

L'hem reutilitzat
per descobrir i estudiar asteroides.

I tot i que és un petit robot
espacial fantàstic,

ara és com un cotxe usat.

El criògen que refrigerava
els seus sensors fa temps que no funciona,

fèiem broma dient que el seu aire
acondicionat no serveix.

Té 920 milions de milles en l'odòmetre,

però encara funciona molt bé

i pren una fotografia fiable
del cel cada 11 segons.

Ha pres 23 fotografies
des de que he començat a parlar.

Una de les raons per les quals
NEOWISE és tan valuós

és perque percep el cel
en infraroig tèrmic.

En lloc de veure la llum solar
que els asteroides reflexen,

NEOWISE veu la calor que emeten.

Aquesta és una capacitat vital,

perque alguns asteroides
són foscos com el carbó

i pot ser difícil o impossible
trobar-los amb altres telescopis.

Però tots els asteroides, brillants
o foscos, brillen per NEOWISE.

Els astrònoms utilitzen
totes les tècniques a la seva disposició,

per descobrir i estudiar els asteroides.

Al 2010, es va aconseguir
una fita històrica.

Tota la comunitat va descobrir
al voltant del 90% d'asteroides,

majors a 1 quilòmetre de diàmetre;

objectes capaços de provocar
una destrucció massiva a la Terra.

Però el treball no ha acabat.

Un objecte de 140 metres o més,
podria destruir a un país de mida mitjana.

Fins ara, només hem trobat
el 25 per cent d'aquests.

Hem de continuar buscant asteroides
propers a la Terra en el cel.

Som la única espècie
capaç d'entendre càlculs,

o construir telescopis.

Sabem com trobar aquests objectes.

Aquesta és la nostra responsabilitat.

Si trobéssim un asteroide perillós,
amb un avís previ significatiu,

podriem desviar-lo del seu curs.

A diferència dels terratrèmols,
huracans o erupcions volcàniques,

l'impacte d'un asteroide pot ser
predit amb precisió

i evitat.

Ara necessitem mapejar
l'espai proper a la Terra.

Hem de seguir buscant el cel.

Gràcies.