-
Title:
El preciós equilibri entre la valentia i la por
-
Description:
Després de rebre el diagnòstic d'una estranya malaltia genètica que deteriora els músculs, a la Cara E. Yar Khan li van dir que havia de limitar les seves ambicions professionals i rebaixar els seus somnis. Ella va ignorar aquests consells i va decidir continuar perseguint les seves ambicions més grans. En aquesta xerrada poderosa i emocionant, comparteix la seva filosofia per treballar en els projectes que li importen més - tot permeten que el coratge i la por coexisteixin. Prepara't per veure el material espectacular i vertiginós d'un viatge on la veuràs viure aquesta teoria al màxim.
-
Speaker:
Cara E. Yar Khan
-
Quan som joves, som valents i innocents
-
i no tenim por de somiar
sobre la vida que ens espera.
-
Potser volies ser astronauta
o enginyer aeroespacial.
-
Potser somiaves viatjar per tot el món.
-
Des que era molt petita,
-
jo volia treballar per les Nacions Unides
-
als països més difícils del món.
-
I gràcies a molt coratge
-
aquest somni es va fer realitat.
-
Però amb la valentia passa una cosa:
¶
-
no sorgeix del no-res quan la necessitem.
-
És el resultat d'una profunda reflexió
i feina de debò,
-
que implica un equilibri
entre la por i el valor.
-
Sense por, faríem estupideses.
-
I sense coratge, mai no exploraríem
allò desconegut.
-
La màgia es troba en l'equilibiri
entre ambdues coses
-
i és un equilibri amb què
batallem cada dia
-
Començaré parlant
d'aquestes precioses rodes.
¶
-
No sempre he fet servir cadira de rodes.
-
Vaig créixer com la majoria,
-
corrent, saltant i ballant.
-
M'encanta ballar.
-
Maladaurament, als vint-i-escaig,
-
vaig començar a patir un seguit de
caigudes inexplicables.
-
I uns anys després,
-
em van diagnosticar una malaltia
genètica recessiva
-
que es diu miopatia hereditària
amb cossos d'inclusió,
-
o HIBM.
-
És una malaltia muscular
degenerativa progressiva
-
que m'afecta tots els músculs del cos.
-
L'HIBM és molt infreqüent.
-
Als EUA n'hi ha menys de
200 casos diagnosticats.
-
Actualment, no existeix cap
tractament ni cura eficaç,
-
i transcorreguts 10 o 15 anys
des que apareix,
-
normalment condueix
a la tetraplegia,
-
i per això ara vaig en cadira de rodes.
-
Després del diagnòstic,
va canviar tot.
¶
-
Em vaig espantar molt
-
perquè no tenia experiència en
malalties cròniques ni en discapacitats.
-
I no tenia ni idea de com
podia avançar la malaltia.
-
Però el que més em desanimava
-
era escoltar com la gent m'aconsellava
-
que limités les meves ambicions i somnis,
-
i que canviés les expectatives i el que
esperava de la vida.
-
"Hauries d'abandonar
la carrera internacional"
-
"Així ningú no es casarà amb tu"
-
"Tenir fills seria egoista per part teva"
-
El fet que algú que no era jo
-
posés límits als meus somnis i ambicions
-
era ridícul.
-
I inacceptable.
-
No els vaig fer cas.
-
(Aclamacions i aplaudiments)
¶
-
-
I vaig decidir lliurement no tenir fills.
-
I vaig continuar la meva carrera
a les Nacions Unides
-
després del diagnòstic,
-
i vaig treballar dos anys a Angola,
-
un país que s'està recuperant
de 27 anys d'una guerra civil brutal.
-
Tot i això, vaig trigar cinc anys
-
en comunicar oficialment
el diagnòstic al meu cap.
-
Perquè tenia por
-
que qüestionarien la meva capacitat
de lideratge i perdria la feina.
-
Treballava a països on la pòlio
havia estat habitual,
-
i quan vaig sentir que algú deia
-
que pensava que potser jo l'havia passat,
-
vaig creure que el meu secret
estava segur.
-
Ningú no em preguntava per la coixesa
-
I jo no deia res.
-
Va caldre més d'una dècada
¶
-
perquè assimilés la gravetat de l'HIBM,
-
malgrat que les tasques i funcions
bàsiques eren cada cop més difícils.
-
Però vaig seguir perseguint el meu somni
de treballar arreu del món,
-
i em van nomenar coordinadora
per la discapacitat
-
de l'UNICEF a Haití,
-
on vaig treballar dos anys després
del devastador terratrèmol del 2010.
-
Després la feina em va dur
als Estats Units.
-
I tot i que la malaltia
progressava clarament
-
i ja necessitava aparells ortopèdics
i caminadors per moure'm,
-
seguia buscant aventures.
-
Aquest cop,
-
somiava en una gran aventura
a l'aire lliure.
-
I que pot ser més gran
que el Gran Canyó?
-
Sabíeu que de cada cinc milions
de persones que el visiten
¶
-
només un 1 % baixa
fins a la base del canyó?
-
Volia formar part d'aquest u per cent.
-
El problema és --
-
-
El problema és que el Gran Canyó
no és precisament accessible.
¶
-
Necessitaria ajuda
-
per fer la baixada de 1500 metres
de terreny vertical i solt.
-
Ara, quan afronto obstacles,
-
la por no sempre arriba de seguida
-
perquè dono per fet que d'alguna manera,
-
me'n sortiré.
-
En aquest cas vaig pensar,
-
bé, si no puc caminar fins a baix,
-
puc aprendre a muntar a cavall.
-
Això és el que vaig fer.
-
I amb aquesta decisió trascendental
¶
-
va començar un compromís de quatre anys,
-
en què alternava la por i la valentia
-
per emprendre una expedició de 12 dies.
-
Quatre dies a cavall
per creuar tot el Gran Canyó,
-
i vuit dies fent 240 km
de ràfting pel riu Colorado,
-
amb un equip de gravació a remolc.
-
Us avanço que ho vam aconseguir.
-
Però no sense demostrar-me
com la por més profunda
-
a vegades implica una resposta
d'un valor equivalent.
-
El 13 d'abril del 2018
-
asseguda a dos metres i mig de terra
-
sobre un cavall mustang
que es deia Sheriff,
-
la meva primera impressió del Gran Canyó
-
va ser d'astorament i terror.
-
No sabia que tenia vertigen.
-
-
Però ja no hi havia marxa enrere.
¶
-
Vaig reunir tot el coratge que tenia dins
-
per impedir que la por em dominés.
-
Partint des de la vora sud,
-
l'únic que podia fer
per mantenir-me serena
-
era respirar a fons, contemplar els núvols
-
i centrar-me en les veus de l'equip.
-
Però llavors, tot just començar,
va succeir el desastre.
-
Incapaç de seguir ben muntada
a la sella
-
en baixar un esglaó enorme,
-
vaig caure endavant i vaig picar de cara
amb el cap del cavall.
-
Em vaig espantar molt,
-
i el cap em feia molt de mal,
-
però el camí era massa estret
per desmuntar.
-
Vam haver d'arribar a
mig camí, als 700 metres,
-
després d'almenys
dues hores més de baixada,
-
per poder aturar-nos i treure'm el casc
-
per veure el bony de la mida d'un ou
que tenia al front.
-
Tant de planejar l'equipatge,
-
i ningú havia pensat en una bossa de gel?
-
-
Per sort per tothom,
el bony va sortir enfora,
¶
-
i se'm va drenar a la cara en forma
de dos fantàstics ulls de vellut
-
que s'avenen molt per un documental.
-
-
(Aplaudiments i aclamacions)
¶
-
No va ser un viatge fàcil ni tranquil,
¶
-
però justament per això tenia sentit.
-
Malgrat que em feia por tornar a la sella,
-
ho vaig fer.
-
La baixada al fons del canyó
-
va durar 10 hores en total
-
i només era el primer
dels quatre dies a cavall.
-
Després tocaven els ràpids forts.
¶
-
El Riu Colorado al Gran Canyó
-
té unes de les aigües braves
més altes del país.
-
Per estar preparats per si bolcàvem,
-
vam fer-me nedar per un ràpid petit.
-
Us puc assegurar que no va ser glamurós.
-
-
Vaig prendre aire a la
zona equivocada de l'onada,
¶
-
em vaig ennuegar amb l'aigua
-
i no vaig poder redreçar-me.
-
Sí, feia por,
-
però també era fantàstic.
-
Cascades, canyons relliscosos
-
i dos mil millions d'anys de roca mare
-
que semblava canviar de color
al llarg del dia.
-
El Gran Canyó es natura en estat pur
-
i és mereix tots els elogis que rep.
-
-
-
tota l'organització i el viatge en sí,
-
em va fer passar una por
que no havia experimentat mai abans.
-
Però sobretot,
-
em va mostrar com de valenta
i atrevida puc ser.
-
El meu viatge al Gran Canyó
no va ser fàcil.
-
No era la imatge d'una amazona
-
obrint-se pas sense esforç
a través d'un paisatge èpic.
-
Era jo plorant,
-
esgotada i colpejada
amb dos ulls de vellut.
-
Era terrorífic,
-
estressant,
-
estimulant.
-
-
es fàcil no donar importància
al que vam aconseguir.
-
Sé que vull tornar a fer ràfting pel riu.
-
Aquest cop, pels 4500 km que té.
-
-
Però també sé que mai tornaria
a muntar a cavall.
¶
-
-
-
Aquest és el meu missatge.
-
No soc aquí només per ensenyar-vos
el que vaig gravar.
-
Soc aquí per recordar tothom
-
que en realitat la vida és només una lliçó
-
en trobar l'equilibri entre por i coratge.
-
I entendre què és i què no és
una bona idea.
-
-
La vida ja fa prou por,
¶
-
i hem de ser valents per
complir els nostres somnis.
-
Tot afrontant les pors
-
i trobant el valor per superar-les,
-
juro que la meva vida
ha estat extraordinària.
-
Viviu al màxim
-
i intenteu que el coratge superi la por.
-
Mai se sap on et portarà.
-
-
(Aplaudiments i aclamacions)
¶