Catalan subtitles

← Quin paper té l'aztar a la teva vida?

Get Embed Code
38 Languages

Showing Revision 44 created 11/21/2020 by Anna Comas-Quinn.

  1. Hola a tots.
  2. És un plaer estar aquí
    i parlar amb vosaltres.
  3. Avui us parlaré
    sobre la sort i la justícia,
  4. i de com estan relacionades.
  5. Fa uns anys,

  6. un antic estudiant meu
    em va trucar
  7. per parlar de la seva filla.
  8. Estava acabant el batxillerat,
  9. volia entrar a Swarthmore,
  10. on jo donava classes,
  11. i volia saber si jo creia
    que hi podria accedir.
  12. Swarthmore és una escola
    on és molt difícil entrar.
  13. Vaig dir-li: «Explica'm coses sobre ella»,
  14. i em va dir
  15. quines notes treia,
    les assignatures que feia,
  16. les activitats extraescolars, etc.
  17. I tot el que deia sonava perfecte,
  18. una noia meravellosa.
  19. Vaig dir-li:
    «Tot el que em dius sona genial.
  20. És el tipus d'estudiant
  21. que Swarthmore voldria tenir.»
  22. I em va preguntar:
    «Això vol dir que hi entraria?»
  23. Vaig dir-li: «No.
  24. No hi ha places suficients
    a Swarthmore
  25. per a tothom qui és bo.
  26. Ni a Harvard, Yale,
    Princeton o Stanford.
  27. No hi ha suficients places
    a Google, Amazon o Apple.
  28. No hi ha prou places
    a les conferències TED.
  29. Hi ha moltíssimes persones molt bones,
  30. però algunes
    no aconseguiran mai accedir-hi.»
  31. I em va dir:
    «Aleshores, què hi podem fer?»
  32. «És una molt bona pregunta»,
    li vaig respondre.
  33. Què se suposa que hem de fer?

  34. Sé què fan algunes universitats.
  35. En pro de la justícia,
  36. apugen els estàndards,
  37. perquè no és just
    admetre persones poc qualificades
  38. i rebutjar-ne de molt qualificades,
  39. així que s'apugen els estàndards
    més i més
  40. fins que són tan alts
    que només admeten
  41. el nombre d'estudiants que hi caben.
  42. Això vulnera allò que molta gent
    considera just.

  43. A la societat americana
    hi ha opinions diferents
  44. sobre què significa
    que un procés sigui just,
  45. però crec que la majoria
    està d'acord en una cosa:
  46. que en un sistema just,
  47. la gent té el que es mereix.
  48. I el que jo volia dir
    al meu antic estudiant

  49. és que, pel que fa
    a les admissions a les universitats,
  50. no és cert
    que la gent té el que es mereix.
  51. Alguns ho tenen, però d'altres no.
  52. Això és així.
  53. Quan apuges tant els estàndards
    com han fet les universitats,

  54. es crea una competició boja
  55. entre els estudiants,
  56. perquè no està bé ser bo,
  57. no està bé ser suficientment bo,
  58. s'ha de ser millor que tots els altres.
  59. I el que passa,
  60. el que provoca,
  61. és una mena d'epidèmia
    d'ansietat i depressió
  62. entre els adolescents.
  63. Estem marcant una generació
    amb aquestes competicions.
  64. Al reflexionar sobre això,

  65. se'm va ocórrer
    que hi ha una manera d'arreglar-ho.
  66. Podríem fer això:
  67. quan la gent
    vulgui entrar a la universitat,
  68. podem diferenciar entre els estudiants
    que són prou bons per ser exitosos
  69. i els que no ho són,
  70. i rebutjar els que no són prou bons.
  71. I aleshores podríem considerar
    tots els altres noms,
  72. posar-los dins un barret,
    triar-los a l'atzar
  73. i admetre'ls.
  74. És a dir, escollim qui entra per loteria,
  75. i podem donar feines per loteria,
  76. i –quina bogeria, no?–
  77. potser triar qui fa TED Talks
    per loteria.
  78. Però no em malentengueu,

  79. una loteria com aquesta
    no eliminaria pas la injustícia.
  80. Encara hi hauria moltíssima gent
    que no tindria el que es mereix.
  81. Però com a mínim és honest.
  82. Mostra la injustícia tal com és,
    en comptes de pretendre el contrari,
  83. i evita aquest increïble globus de pressió
  84. sota el qual viuen els estudiants.
  85. Per què aquesta proposta,

  86. perfectamente raonable,
  87. no es considera seriosament?
  88. Crec que en sé el perquè.
  89. Crec que odiem la idea
  90. que les coses realment importants
    a la vida passin per atzar o per sort,
  91. que les coses realment importants
    no estiguin sota el nostre control.
  92. Jo odio aquesta idea.
  93. No és sorprenent
    que la gent també l'odiï,
  94. però la cosa funciona així.
  95. Primer, entrar a les universitats
    ja és una loteria.

  96. Només que
    els qui decideixen qui hi accedeix
  97. fan veure que no ho és.
  98. Siguem honestos.
  99. I segon,

  100. si veiéssim que és una loteria,
  101. ens faria apreciar
    la importància de tenir bona sort
  102. en les nostres vides.
  103. Us explicaré el meu cas.

  104. La major part dels fets
    més importants a la meva vida
  105. han estat, en gran part,
  106. el resultat de tenir bona sort.
  107. Quan anava a l'ESO,
    la meva família va marxar de Nova York
  108. i vam anar a Westchester County.
  109. Just al començament del curs,
  110. vaig conèixer una noia
    i ens vam fer amics,
  111. després vam ser millors amics,
  112. després va ser la meva parella
  113. i després ens vam casar.
  114. Estem feliçment casats
    des de fa 52 anys.
  115. Jo no vaig tenir gaire a veure amb això.
    Va ser fortuït.
  116. Vaig anar a la universitat,
    i al primer semestre

  117. vaig apuntar-me a una classe
    d'introducció a la psicologia.
  118. Jo no sabia què era la psicologia,
  119. però encaixava al meu horari
    i em deixaven fer-la,
  120. així que la vaig agafar.
  121. I, per atzar, la classe la donava
  122. un professor genial, una llegenda.
  123. I per això vaig començar
    a agafar assignatures de psicologia.
  124. I em vaig graduar.

  125. Estava acabant la carrera,
  126. i un amic que treballava a Swarthmore
  127. va decidir abandonar la docència,
  128. ho va deixar per començar medicina.
  129. La seva plaça va quedar lliure,
  130. la vaig sol·licitar,
    i em van donar la feina,
  131. l'única entrevista de feina
    que he fet mai.
  132. He estat 45 anys
    donant classes a Swarthmore,
  133. una institució
    que ha marcat molt la meva carrera.
  134. I, per donar un altre exemple,

  135. vaig fer una xerrada a Nova York
  136. i algú del públic
    va venir a parlar-me a l'acabar.
  137. Es va presentar.
  138. «Em dic Chris.
  139. Voldries fer una xerrada a TED?»
  140. I jo vaig respondre-li: «Què és TED?»
  141. M'ho va explicar.
  142. Aleshores, TED no era el que és ara.
  143. Però en els anys següents,
  144. més de 20 milions de persones
  145. han vist les xerrades
    que he donat a TED
  146. Així que la conclusió és
    que sóc un home amb sort.

  147. He tingut sort amb el meu matrimoni,
  148. amb els meus estudis,
  149. amb la meva carrera professional.
  150. I tinc sort d'haver tingut veu
    a una plataforma com TED.
  151. Em mereixo l'èxit que he tingut?

  152. Segurament que sí,
  153. igual que vosaltres mereixeu el vostre.
  154. Però molta altra gent
    també se'l mereix
  155. i no l'ha tingut.
  156. Les persones tenim el que ens mereixem?

  157. La societat és justa?
  158. És clar que no.
  159. Treballar de valent i seguir les normes
    no és garantia de res.
  160. Si valorem com son d'inevitables
    aquestes injustícies
  161. i com és de vital tenir bona sort,
  162. ens podem preguntar:
  163. quines responsabilitats tenim
  164. cap als qui ara durant la pandèmia
    veiem com a herois,
  165. quan una malaltia greu
    cau sobre les seves famílies
  166. per assegurar-nos que resisteixen
    i les seves vides no s'escapcen
  167. pel cost de fer front a la malaltia?
  168. Què devem a les persones
    que ho passen malament,
  169. treballen intensament
    però tenen menys sort que nosaltres?
  170. Fa 50 anys,

  171. el filòsof John Rawls va escriure
    el llibre 'Teoria de la justícia',
  172. en què parlava del concepte
    del vel de la ignorància.
  173. Es feia la pregunta següent:
  174. si no sabessis quina serà
    la teva posició a la societat,
  175. quina societat voldries crear?
  176. I suggeria que,
  177. quan no sabem si,
    dintre de la societat,
  178. ocuparem una posició alta o baixa,
  179. el que voldrem és
    una societat igualitària al màxim,
  180. en la qual els qui no tinguin sort
  181. puguin viure vides riques i decents.
  182. Per tant, els qui tenim sort i èxit,
    apliquem això a les nostres comunitats

  183. i fem el que puguem per cuidar i honorar
  184. les persones que es mereixen
    tant èxit com nosaltres
  185. però no han tingut tanta sort.
  186. Gràcies.