Return to Video

Quin paper té l'aztar a la teva vida?

  • 0:01 - 0:02
    Hola a tots.
  • 0:02 - 0:06
    És un plaer estar aquí
    i parlar amb vosaltres.
  • 0:06 - 0:12
    Avui us parlaré
    sobre la sort i la justícia,
  • 0:12 - 0:14
    i de com estan relacionades.
  • 0:14 - 0:16
    Fa uns anys,
  • 0:16 - 0:19
    un antic estudiant meu
    em va trucar
  • 0:19 - 0:21
    per parlar de la seva filla.
  • 0:21 - 0:23
    Estava acabant el batxillerat,
  • 0:23 - 0:29
    volia entrar a Swarthmore,
  • 0:29 - 0:30
    on jo donava classes,
  • 0:30 - 0:35
    i volia saber si jo creia
    que hi podria accedir.
  • 0:35 - 0:40
    Swarthmore és una escola
    on és molt difícil entrar.
  • 0:40 - 0:42
    Vaig dir-li: «Explica'm coses sobre ella»,
  • 0:42 - 0:44
    i em va dir
  • 0:44 - 0:47
    quines notes treia,
    les assignatures que feia,
  • 0:47 - 0:49
    les activitats extraescolars, etc.
  • 0:49 - 0:51
    I tot el que deia sonava perfecte,
  • 0:51 - 0:54
    una noia meravellosa.
  • 0:54 - 0:56
    Vaig dir-li:
    «Tot el que em dius sona genial.
  • 0:56 - 0:59
    És el tipus d'estudiant
  • 0:59 - 1:02
    que Swarthmore voldria tenir.»
  • 1:02 - 1:05
    I em va preguntar:
    «Això vol dir que hi entraria?»
  • 1:06 - 1:08
    Vaig dir-li: «No.
  • 1:09 - 1:13
    No hi ha places suficients
    a Swarthmore
  • 1:13 - 1:15
    per a tothom qui és bo.
  • 1:15 - 1:19
    Ni a Harvard, Yale,
    Princeton o Stanford.
  • 1:19 - 1:23
    No hi ha suficients places
    a Google, Amazon o Apple.
  • 1:23 - 1:28
    No hi ha prou places
    a les conferències TED.
  • 1:28 - 1:30
    Hi ha moltíssimes persones molt bones,
  • 1:30 - 1:33
    però algunes
    no aconseguiran mai accedir-hi.»
  • 1:35 - 1:37
    I em va dir:
    «Aleshores, què hi podem fer?»
  • 1:38 - 1:41
    «És una molt bona pregunta»,
    li vaig respondre.
  • 1:42 - 1:44
    Què se suposa que hem de fer?
  • 1:44 - 1:48
    Sé què fan algunes universitats.
  • 1:48 - 1:51
    En pro de la justícia,
  • 1:51 - 1:56
    apugen els estàndards,
  • 1:56 - 2:02
    perquè no és just
    admetre persones poc qualificades
  • 2:02 - 2:05
    i rebutjar-ne de molt qualificades,
  • 2:05 - 2:09
    així que s'apugen els estàndards
    més i més
  • 2:09 - 2:11
    fins que són tan alts
    que només admeten
  • 2:11 - 2:16
    el nombre d'estudiants que hi caben.
  • 2:16 - 2:22
    Això vulnera allò que molta gent
    considera just.
  • 2:22 - 2:25
    A la societat americana
    hi ha opinions diferents
  • 2:25 - 2:29
    sobre què significa
    que un procés sigui just,
  • 2:29 - 2:33
    però crec que la majoria
    està d'acord en una cosa:
  • 2:33 - 2:36
    que en un sistema just,
  • 2:36 - 2:38
    la gent té el que es mereix.
  • 2:38 - 2:41
    I el que jo volia dir
    al meu antic estudiant
  • 2:41 - 2:45
    és que, pel que fa
    a les admissions a les universitats,
  • 2:45 - 2:49
    no és cert
    que la gent té el que es mereix.
  • 2:49 - 2:53
    Alguns ho tenen, però d'altres no.
  • 2:53 - 2:56
    Això és així.
  • 2:56 - 3:00
    Quan apuges tant els estàndards
    com han fet les universitats,
  • 3:00 - 3:03
    es crea una competició boja
  • 3:03 - 3:05
    entre els estudiants,
  • 3:05 - 3:08
    perquè no està bé ser bo,
  • 3:08 - 3:10
    no està bé ser suficientment bo,
  • 3:10 - 3:14
    s'ha de ser millor que tots els altres.
  • 3:14 - 3:16
    I el que passa,
  • 3:16 - 3:18
    el que provoca,
  • 3:18 - 3:22
    és una mena d'epidèmia
    d'ansietat i depressió
  • 3:22 - 3:25
    entre els adolescents.
  • 3:25 - 3:28
    Estem marcant una generació
    amb aquestes competicions.
  • 3:29 - 3:31
    Al reflexionar sobre això,
  • 3:31 - 3:34
    se'm va ocórrer
    que hi ha una manera d'arreglar-ho.
  • 3:34 - 3:36
    Podríem fer això:
  • 3:37 - 3:40
    quan la gent
    vulgui entrar a la universitat,
  • 3:40 - 3:45
    podem diferenciar entre els estudiants
    que són prou bons per ser exitosos
  • 3:46 - 3:47
    i els que no ho són,
  • 3:47 - 3:51
    i rebutjar els que no són prou bons.
  • 3:51 - 3:55
    I aleshores podríem considerar
    tots els altres noms,
  • 3:55 - 3:57
    posar-los dins un barret,
    triar-los a l'atzar
  • 3:57 - 3:59
    i admetre'ls.
  • 3:59 - 4:03
    És a dir, escollim qui entra per loteria,
  • 4:03 - 4:08
    i podem donar feines per loteria,
  • 4:08 - 4:10
    i –quina bogeria, no?–
  • 4:10 - 4:14
    potser triar qui fa TED Talks
    per loteria.
  • 4:16 - 4:18
    Però no em malentengueu,
  • 4:18 - 4:22
    una loteria com aquesta
    no eliminaria pas la injustícia.
  • 4:22 - 4:26
    Encara hi hauria moltíssima gent
    que no tindria el que es mereix.
  • 4:26 - 4:29
    Però com a mínim és honest.
  • 4:29 - 4:35
    Mostra la injustícia tal com és,
    en comptes de pretendre el contrari,
  • 4:35 - 4:38
    i evita aquest increïble globus de pressió
  • 4:38 - 4:42
    sota el qual viuen els estudiants.
  • 4:43 - 4:47
    Per què aquesta proposta,
  • 4:47 - 4:49
    perfectamente raonable,
  • 4:49 - 4:51
    no es considera seriosament?
  • 4:52 - 4:53
    Crec que en sé el perquè.
  • 4:54 - 4:57
    Crec que odiem la idea
  • 4:57 - 5:03
    que les coses realment importants
    a la vida passin per atzar o per sort,
  • 5:03 - 5:08
    que les coses realment importants
    no estiguin sota el nostre control.
  • 5:08 - 5:09
    Jo odio aquesta idea.
  • 5:09 - 5:12
    No és sorprenent
    que la gent també l'odiï,
  • 5:12 - 5:16
    però la cosa funciona així.
  • 5:17 - 5:22
    Primer, entrar a les universitats
    ja és una loteria.
  • 5:22 - 5:24
    Només que
    els qui decideixen qui hi accedeix
  • 5:24 - 5:25
    fan veure que no ho és.
  • 5:25 - 5:27
    Siguem honestos.
  • 5:27 - 5:29
    I segon,
  • 5:29 - 5:32
    si veiéssim que és una loteria,
  • 5:32 - 5:37
    ens faria apreciar
    la importància de tenir bona sort
  • 5:37 - 5:39
    en les nostres vides.
  • 5:39 - 5:41
    Us explicaré el meu cas.
  • 5:42 - 5:47
    La major part dels fets
    més importants a la meva vida
  • 5:47 - 5:48
    han estat, en gran part,
  • 5:48 - 5:50
    el resultat de tenir bona sort.
  • 5:51 - 5:54
    Quan anava a l'ESO,
    la meva família va marxar de Nova York
  • 5:54 - 5:57
    i vam anar a Westchester County.
  • 5:57 - 5:58
    Just al començament del curs,
  • 5:58 - 6:01
    vaig conèixer una noia
    i ens vam fer amics,
  • 6:01 - 6:04
    després vam ser millors amics,
  • 6:04 - 6:07
    després va ser la meva parella
  • 6:07 - 6:09
    i després ens vam casar.
  • 6:09 - 6:13
    Estem feliçment casats
    des de fa 52 anys.
  • 6:13 - 6:17
    Jo no vaig tenir gaire a veure amb això.
    Va ser fortuït.
  • 6:18 - 6:21
    Vaig anar a la universitat,
    i al primer semestre
  • 6:21 - 6:25
    vaig apuntar-me a una classe
    d'introducció a la psicologia.
  • 6:25 - 6:27
    Jo no sabia què era la psicologia,
  • 6:27 - 6:30
    però encaixava al meu horari
    i em deixaven fer-la,
  • 6:30 - 6:31
    així que la vaig agafar.
  • 6:31 - 6:33
    I, per atzar, la classe la donava
  • 6:33 - 6:38
    un professor genial, una llegenda.
  • 6:39 - 6:42
    I per això vaig començar
    a agafar assignatures de psicologia.
  • 6:42 - 6:44
    I em vaig graduar.
  • 6:44 - 6:46
    Estava acabant la carrera,
  • 6:46 - 6:49
    i un amic que treballava a Swarthmore
  • 6:49 - 6:51
    va decidir abandonar la docència,
  • 6:51 - 6:54
    ho va deixar per començar medicina.
  • 6:55 - 6:58
    La seva plaça va quedar lliure,
  • 6:58 - 7:00
    la vaig sol·licitar,
    i em van donar la feina,
  • 7:00 - 7:03
    l'única entrevista de feina
    que he fet mai.
  • 7:03 - 7:06
    He estat 45 anys
    donant classes a Swarthmore,
  • 7:06 - 7:11
    una institució
    que ha marcat molt la meva carrera.
  • 7:11 - 7:13
    I, per donar un altre exemple,
  • 7:13 - 7:17
    vaig fer una xerrada a Nova York
  • 7:17 - 7:21
    i algú del públic
    va venir a parlar-me a l'acabar.
  • 7:21 - 7:22
    Es va presentar.
  • 7:22 - 7:24
    «Em dic Chris.
  • 7:24 - 7:26
    Voldries fer una xerrada a TED?»
  • 7:27 - 7:30
    I jo vaig respondre-li: «Què és TED?»
  • 7:31 - 7:33
    M'ho va explicar.
  • 7:33 - 7:37
    Aleshores, TED no era el que és ara.
  • 7:37 - 7:39
    Però en els anys següents,
  • 7:39 - 7:41
    més de 20 milions de persones
  • 7:41 - 7:44
    han vist les xerrades
    que he donat a TED
  • 7:44 - 7:47
    Així que la conclusió és
    que sóc un home amb sort.
  • 7:47 - 7:49
    He tingut sort amb el meu matrimoni,
  • 7:49 - 7:50
    amb els meus estudis,
  • 7:50 - 7:52
    amb la meva carrera professional.
  • 7:52 - 7:59
    I tinc sort d'haver tingut veu
    a una plataforma com TED.
  • 7:59 - 8:01
    Em mereixo l'èxit que he tingut?
  • 8:01 - 8:02
    Segurament que sí,
  • 8:03 - 8:05
    igual que vosaltres mereixeu el vostre.
  • 8:05 - 8:11
    Però molta altra gent
    també se'l mereix
  • 8:11 - 8:13
    i no l'ha tingut.
  • 8:14 - 8:16
    Les persones tenim el que ens mereixem?
  • 8:16 - 8:18
    La societat és justa?
  • 8:19 - 8:21
    És clar que no.
  • 8:21 - 8:27
    Treballar de valent i seguir les normes
    no és garantia de res.
  • 8:27 - 8:31
    Si valorem com son d'inevitables
    aquestes injustícies
  • 8:31 - 8:34
    i com és de vital tenir bona sort,
  • 8:34 - 8:36
    ens podem preguntar:
  • 8:36 - 8:38
    quines responsabilitats tenim
  • 8:38 - 8:44
    cap als qui ara durant la pandèmia
    veiem com a herois,
  • 8:44 - 8:48
    quan una malaltia greu
    cau sobre les seves famílies
  • 8:48 - 8:52
    per assegurar-nos que resisteixen
    i les seves vides no s'escapcen
  • 8:52 - 8:56
    pel cost de fer front a la malaltia?
  • 8:56 - 8:59
    Què devem a les persones
    que ho passen malament,
  • 8:59 - 9:03
    treballen intensament
    però tenen menys sort que nosaltres?
  • 9:04 - 9:06
    Fa 50 anys,
  • 9:06 - 9:10
    el filòsof John Rawls va escriure
    el llibre 'Teoria de la justícia',
  • 9:10 - 9:15
    en què parlava del concepte
    del vel de la ignorància.
  • 9:15 - 9:16
    Es feia la pregunta següent:
  • 9:16 - 9:22
    si no sabessis quina serà
    la teva posició a la societat,
  • 9:22 - 9:26
    quina societat voldries crear?
  • 9:26 - 9:28
    I suggeria que,
  • 9:28 - 9:31
    quan no sabem si,
    dintre de la societat,
  • 9:31 - 9:33
    ocuparem una posició alta o baixa,
  • 9:33 - 9:37
    el que voldrem és
    una societat igualitària al màxim,
  • 9:37 - 9:39
    en la qual els qui no tinguin sort
  • 9:39 - 9:43
    puguin viure vides riques i decents.
  • 9:43 - 9:49
    Per tant, els qui tenim sort i èxit,
    apliquem això a les nostres comunitats
  • 9:49 - 9:56
    i fem el que puguem per cuidar i honorar
  • 9:56 - 10:00
    les persones que es mereixen
    tant èxit com nosaltres
  • 10:00 - 10:02
    però no han tingut tanta sort.
  • 10:02 - 10:04
    Gràcies.
Title:
Quin paper té l'aztar a la teva vida?
Speaker:
Barry Schwartz
Description:

L'atzar juga un paper més important a la vida del que volem admetre; aquesta és la tesi del psicòleg Barry Schwartz. Treballar de valent i seguir les normes pot dur-nos lluny -- però la resta es redueix a tenir bona sort. Schwartz examina la relació entre la sort, el mèrit i l'èxit i ens dóna una solució intrigant a com igualar les oportunitats, que pot aplicar-se a com admetem els estudiants a les universitats.

more » « less
Video Language:
English
Team:
TED
Project:
TEDTalks
Duration:
10:16

Catalan subtitles

Revisions