Per què fracassareu en tenir una gran carrera - Larry Smith al TEDxUW

En aquesta conferència divertida i contundent, Larry Smith no es talla en denunciar les absurdes excuses que la gent s' inventa quan fracassen en perseguir les seves passions.

Vull parlar amb vosaltres aquesta tarda

sobre per què fracassareu
en tenir una gran carrera. (Riure)

Sóc un economista. M'encarrego de les depressions.

S'acaba el dia, és moment
de les observacions desesperants.

Només vull parlar a aquells de vosaltres
que voleu tenir una gran carrera.

Sé que alguns de vosaltres ja us heu decidit

voleu una bona carrera.

També fracassareu ― (Riure) ―

perquè… Mare meva,
fracassar us posa contents. (Riure)

Sou un grup de canadencs, no n'hi ha dubte. (Riure)

Aquells que intentin
tenir bones carreres fracassaran,

perquè, la veritat, les bones feines
estan desapareixent ara.

Per una banda, hi ha grans feines i grans carreres,

i per l'altre hi ha aquells tipus de feina
carregosos, estressants,

xucla-sangs i desmoralitzadors,

i pràcticament no hi ha terme mig.

Així que la gent que està buscant
bones feines fracassarà.

Parlaré sobre aquells de vosaltres
que esteu buscant grans feines, grans

carreres, i la raó per la que, per a que fracassareu.

La primera raó és que no importa
quantes vegades la gent us digui,

"Si vols una gran carrera,
has de perseguir la teva passió,

has de perseguir els teus somnis, has de buscar,

la fascinació més gran de la teva vida",

ho escolteu una i altra vegada i llavors decidiu

no fer-ho. És igual quantes vegades
us descarregueu

el discurs de la cerimònia de graduació
a Stanford de Steven J.,

el veieu i encara decidiu no fer-ho.

No estic gaire segur de la raó
per la qual decidiu no fer-ho.

Sou massa mandrosos. És massa difícil.

Teniu por que si busqueu
la vostra passió i no la trobeu,

us sentireu com uns idiotes, de manera
que us inventeu excuses

sobre per què no busqueu la vostra passió.

I són excuses, senyors i senyores.

Revisarem sencera una llista llarga,
la vostra creativitat,

i pensarem excuses per no fer el que de veritat

heu de fer si voleu tenir una gran carrera.

Així que, per exemple,
una de les vostres grans excuses és:

"Bé, les grans carreres són realment,
per la majoria de gent,

només és una qüestió de sort,
així que em quedaré per aquí,

intentaré tenir sort, i si tinc sort,

tindré una gran carrera.
Si no, tindré una bona carrera."

Però una bona carrera es una impossibilitat,
de manera que això no funcionarà.

Llavors, la vostra altra excusa és:
"Sí, hi ha gent especial

que persegueix les seves passions,
però ells són genis.

Són Steven J. Jo no sóc un geni.

Quan tenia cinc anys, pensava que era un geni,

però els meus professors em van treure a cops

aquesta idea del cap fa molt de temps." (Riure) Mm?

"I ara sé que sóc completament competent."

Ara bé, si fórem a 1950,

sent completament competents,

això us hauria donat una gran carrera.

Peró, sabeu què? Estem quasi al 2012, i dir

al món, "Sóc totalment, completament competent",

és condemnar-se un mateix
amb el més feble dels elogis.

I, aleshores, per descomptat, un altra excusa:

"Bé, jo faria això, jo faria això, però, però,

bé, al cap i a la fi, no sóc estrany.

Tothom sap que la gent
que persegueix les seves passions

són una mica obsessius. Una mica estranys?
Mm? Mm? D'acord?

Ja sabeu que hi ha una línia prima
entre bogeria i genialitat.

No sóc estrany. He llegit la biografia de Steven J.

Mare meva. Jo no sóc
aquella persona. Sóc simpàtic.

Sóc normal. Sóc una persona simpàtica i normal,

i la gent simpàtica i normal

no té passió.

Ah. Però, jo encara vull tenir una gran carrera.

No estic preparat per perseguir
la meva passió, així que sé

el que faré, perquè tinc, tinc una solució,

tinc una estratègia.

És la que la mama i el papa em van dir.

La mama i el papa em van dir que si treballava molt,

tindria una bona carrera. Així que, si treballes molt,

i tens una bona carrera, si treballes molt, molt i molt,

tendràs una gran carrera." No us sembla que això

té sentit matemàticament?

Mmh. No. (Riure)

Però us les heu arreglat per a convèncer-vos d'això.

Sabeu què? Us diré un petit secret.

Voleu treballar? Voleu treballar molt, molt i molt?

Sabeu què? Tindreu èxit. El món us donarà

la oportunitat de treballar molt, molt i molt,

però esteu segurs que això us donarà

una gran carrera
quan tota l'evidència diu el contrari?

Així que assumim-ho, posem-nos
amb aquells de vosaltres

que esteu intentant trobar la vostra passió.

De fet, ja enteneu que més us val fer-ho,

les excuses no tenen importància.
Esteu intentant trobar la vostra passió,

i sou tan feliços.

Heu trobat una cosa que us interessa.

Tinc un interès! Tinc un interès! Em dieu.

Dieu: "Tinc un interès!" Jo dic: "Això és meravellós!

I què, què m'estàs intentant dir? Que tu…"

"Bé, que tinc un interès."

Jo dic: "Tens una passió?"

"Tinc un interès", dieu.

"El teu interès és comparat amb què?"

"Bé, estic interessat en això."

"I què n'hi ha de la resta
d'activitats de la humanitat?"

"No estic interessat en elles."

Les has mirat totes, no?"

"No. No exactament."

La passió és el vostre amor més gran.

La passió és la cosa que us ajudarà a crear

la màxima expressió del vostre talent.

La passió, l'interès… no són la mateixa cosa.

Realment us acostareu a la parella i direu:

"Cassa't amb mi! Ets interessant." (Riure)

De cap manera. De cap manera,
i morireu sols. (Riure)

El que voleu, el que voleu, el que voleu,

és passió. Va més enllà de l'interès.

Necessiteu 20 interessos, i llavors un d'ells,

un d'ells us podria atrapar,
un d'ells un podria implicar

més que qualsevol altra cosa,
i llavors potser que hagueu trobat

el vostre amor més gran
en comparació amb totes les altres coses

que us interessen, i això és la passió.

Tinc un amic, li va demanar a la seva noia
que es casés amb ell.

Era una persona econòmicament racional.

Li va dir a la seva xicota: "Casem-nos.

Combinem els nostres interessos".

(Riure)

Sí, ho va fer.

"T'estimo moltíssim", va dir.
"T'estimo profundament. T'estimo

més que qualsevol altra dona que mai hagi trobat.

T'estimo més que a la Mary,
la Jane, la Susi, la Penelope,

l'Ingrid, la Gertrude, la Gretel…

Aleshores jo estava en un programa
d'intercanvi alemany". (Riure)

"T'estimo més que…"

Prou! Ella va marxar de l'habitació
a meitat de la seva enumeració

del seu amor per ella.

Després de superar la seva sorpresa
de ser, ja sabeu,

rebutjat, va concloure que s'havia lliurat pels pèls

de casar-se amb una persona irracional,

encara que es va fer una nota mental
per que el pròxim cop

que es declarés, potser no seria necessari enumerar

totes les dones a les que havia fet
la prova per al paper. (Riure)

Però el punt es això. Cal que busqueu alternatives

de manera que trobeu el vostre destí,

o teniu por de la paraula "destí"?

Us espanta la paraula "destí"?

Això és sobre el que estem parlant, i si no trobeu

la màxima expressió del vostre talent,
si us conformeu

amb "interessant", signifiqui el que signifiqui,

sabeu el que passarà al final
de la vostra llarga vida?

La vostra família i amics es reuniran al cementiri,

i allà, al costat de la vostra tomba
hi haurà una làpida,

i en aquella làpida, la inscripció dirà:

"Aquí descansa un distingit enginyer
que va inventar el Velcro."

Però el que aquella làpida hauria d'haver dit,

en una vida alternativa,

el que hauria d'haver dit
si era la vostra màxima expressió de

talent, seria: "Aquí descansa el darrer
Premi Nobel de física,

que va formular la Teoria de la Gran Unificació

i va demostrar la realitat del motor de curvatura."

(Riure)

Velcro, en efecte.(Riure)

Una va ser una gran carrera.

Una va ser una oportunitat perduda.

Però llavors, hi ha alguns de vosaltres que,

malgrat totes aquestes excuses, trobareu,

trobareu la vostra passió,

i tot i així fracassareu.

I fracassareu, perquè,

perquè no ho fareu,

perquè us haureu inventat una nova excusa,

qualsevol excusa per no fer res, i aquesta excusa

l'he escoltada tantes vegades.

"Sí, perseguiria una gran carrera, però valoro

les relacions humanes més que l'assoliment.

Vull ser un gran amic. Vull ser un gran cònjuge.

Vull ser un gran pare, i no ho sacrificaré

per un gran assoliment."

(Riure)

Què voleu que us digui?

Ara, realment voleu que jo digui, que us digui:

"De veritat, juro que no dono
cops de peu als nens." (Riure)

Hmm? Mireu la visió del món que us heu donat
a vosaltres mateixos.

Sou herois passi el que passi, i jo, proposant,

encara que delicadament, que potser
voler una gran carrera,

dec odiar els nens. No odio els nens.
No els dono cops de peu.

Sí, hi havia un nen petit vagant per aquest edifici

quan vaig arribar aquí, i no,
no li vaig donar una puntada. (Riure)

Per descomptat, vaig haver de dir-li
que l'edifici era només per adults

i que marxés.

Va murmurar alguna cosa sobre la seva mare,

i li vaig dir que probablement
la trobaria fora, de totes maneres.

L'última vegada que el vaig veure,
estava plorant a les escales. (Riure)

Quin covard. (Riure)

Però què vols dir?
Això és el que espereu que us digui.

De veritat penseu, de veritat penseu que és correcte

agafar

els nens i utilitzar-los com un escut?

Sabeu el què passarà un dia,

vosaltres, els pares ideals, vosaltres?

El nen vindrà un dia is us dirà:

"Sé el que vull ser.

Sé el que faré amb la meva vida."

Sou tan feliços. És la conversa

que un pare vol sentir, perquè el vostre fill
és bo en matemàtiques,

i sabeu que us agradarà el que ve després.

Diu el vostre fill: "He decidit

que vull ser un mag.

Vull fer trucs de màgia a l'escenari."

(Riure)

I què li dieu?

Li dieu, li dieu:

"Umm... és arriscat això, nen.

Pots equivocar-te, nen. No faràs
gaires diners amb això, nen.

Saps, no ho sé, nen,

hauries de repensar't-ho una altra vegada, nen,

ets tan bo en matemàtiques, per què no…"

I el noi t'interromp, i diu,

"Però és el meu somni. És el meu somni fer això."

I què direu?

Sabeu el que direu?

"Mira nen. Jo vaig tenir un somni
una vegada, també, però… però."

Llavors, com acabareu la frase
amb el vostre "però"?

"... Però. Vaig tenir un somni també, una vegada,
nen, però tenia por de perseguir-lo."

O, li direu això?:

"Jo vaig tenir un somni una vegada, nen.

Però llavors tu vas néixer." (Riure)

(Riure) (Aplaudiments)

Voleu, de veritat fer servir la vostra família,

voleu de veritat mirar al vostre cònjuge algun dia

i al vostre nen i veure els vostres carcellers?

Hi havia una cosa que podríeu haver dit al vostre fill

quan ell o ella va dir: "Tinc un somni."

Podríeu haver dit, haver mirat al nen a la cara, i dir:

"Fes-ho, nen,

igual que jo ho vaig fer."

Però no podreu dir això

perquè no ho vau fer. Així que no podeu. (Riure)

I així els pecats dels pares

són revisitats pels pobres nens.

Per què busqueu refugi en les relacions humanes

com una excusa per no trobar
i perseguir la vostra passió?

Vosaltres sabeu per què.

Dins el vostre cor, sabeu per què,

i estic sent ben seriós.

Sabeu per què us sentiríeu en un núvol

i us embolicaríeu en relacions humanes.

És perquè esteu…

Vosaltres sabeu el que esteu.

Teniu por de perseguir la vostra passió.

Teniu por de semblar ridículs.

Teniu por d'intentar-ho. Teniu por de fracassar.

Gran amic, gran cònjuge, gran pare, gran carrera.

No és tot un? No és el que sou?

Com podeu ser una cosa sense l'altra?

Però teniu por.

I és per això que no tindreu
una gran carrera, llevat que…

llevat, la més evocadora de totes les paraules…

llevat.

Però la paraula "llevat" també és va

aquella altra aterridora frase,

"I si hagués..."

"I si hagués..."

Si mai teniu aquest pensament rebotant
en el vostre cervell,

farà molt de mal.

Per tant, aquestes són les moltes raons

per les que fracassareu

en tenir una gran carrera,

llevat que…

Llevat.

Gràcies. (Aplaudiments)