-
Title:
Gabriel Vanegas de la Biblioteca San Javier. Part 2
-
Description:
Gabriel Vanegas de la Biblioteca San Javier. Part 2
-
(...)
-
-Una cosa d'evolució...
-
-Hola Catalina.
-
-Hola.
-
-Bé, seguim.
-
-Hi ha documentació...
-
-Nasquérem sent un grup d'usuaris en una
biblioteca inquiets,
-
preguntaires i problemàtics
i arrancàrem fent exercicis
-
de memòria local fins més o menys 2007.
-
En 2007 quan arriba la proposta
-
d'Hiperbarrio, ens sumàrem a ella i
bàsicament a mesura
-
que anàrem desenvolupant des de la
biblioteca, ens convertírem en
-
no només en una unitat sinó en la columna
vertebral del projecte, perquè
-
bàsicament teníem el 98% dels
-
facilitadors i la majoria de gent que
-
apostava per un somni, que avui encara
creiem en ell,
-
però enfront del qual ens tocà
prendre una distància
-
i avui tres anys després, definim què
volem.
-
Per això et dic que avui tenim tres línies
de treball molt clares,
-
tardàrem uns tres anys en definir això.
-
Eh...
-
Més o menys en 2009, iniciàrem un procés
de sistematització
-
de l'experiència en termes d'apropiació,
-
en contextos de l'apropiació social
-
de ciència i tecnologia que treu
Colciencias i Maloka
-
i que finalment ens converteix en un model
de comunicacions virtuals.
-
Però el problema no és aquest, sinó que no
ens quedem aquí,
-
és a dir, hem anant evolucionant en el
procés.
-
Avui ja tenim bona part de les noies
dedicades
-
a terminar les seves universitats, a
graduar-se.
-
És a dir, dotze anys després ja prenen
les decisions que esperàvem
-
que eren estudiar, treballar, reproduir-se
-
assumir les drogues, prendre les armes, és
a dir
-
totes les decisions crítiques que han de
definir un adult,
-
això ja fa temps que ocorre.
-
I l'interessant són
-
els distints escenaris on estan, ja que
són altres subjectes.
-
No tots pensen igual, no tots
-
tenen les mateixes característiques però
són subjectes que com que
-
han participat en aquests processos, és
interessant veure com es mouen
-
en diferents escenaris.
-
Què passa avui? Avui, el nostre procés
tendeix bàsicament a
-
ser un 98% dones,
-
és a dir és un projecte... com ho veieu
vosaltres mateixes, una ginecocràcia.
-
Eh... d'aquest,
-
d'aquest grup de persones que participen
en aquest procés,
-
ocorre que la majoria són itinerants i
-
hi ha una realitat i és que, com ja tenen
altres compromisos,
-
sabem que disposem d'ells però no tots
sempre estan en l'escenari
-
i és molt divertit perquè finalment és
articular en l'altra avui.
-
Quan començàrem, ens tocava telefonar
tots i sempre insistir
-
que hi havia reunió, hi havia treball.
-
Però avui canviant la lògica, trobem que
-
el nostre major repte és tornar a estendre
la base d'aquest projecte
-
i seguir treballant cap avant. Avui és un
projecte
-
autònom, independent, que funciona en una
biblioteca.
-
Que és impossible dedicar-la
-
a la possibilitat que la veu s'inicie i
-
que com el projecte tendeix a això, al
voltant dels problemes locals
-
a seguir treballant en aquestes tres
línies que parlava: d'història,
-
de memòria i de periodisme
-
comunitari en el laboratori. Finalment,
-
el que volem és una cosa: avui tenim clar
que si no és
-
divertit, no ho fem.
-
Això és bàsicament l'eix central del
treball que tenim.
-
Sabem que jugar amb el coneixement i
construir un nou coneixement,
-
implica molt de treball però ens ha permès
avançar avui
-
en aquesta idea de fer-ho divertit, perquè
finalment
-
no volem ni formalitzar-ho ni convertir-ho
en quelcom institucional,
-
sinó en alguna cosa que ens permeti que
-
com a exercici tendeixi a
-
les recerques que cadascú té en aquest
escenari de la vereda La Loma
-
i en l'espai on estiguin. Perquè,
finalment
-
un és on habita i ja són moltes hores i
moltes estones
-
que ixen de les cases. Jo recordo molt
quan
-
deien que: "A mi... de la casa a la
universitat
-
i de la universitat a la biblioteca". I ja
en casa no la troben,
-
i a la biblioteca fa temps que no ve. I
això
-
és una cosa que és bona,que està ocorrent.
Molts creixen,
-
fan passos cap als seus projectes de vida.
-
I el més important és avui aportar a les
realitats
-
locals que tenim, perquè avui la idea és
que es prenen decisions
-
sobre el territori, sobre les
problemàtiques que es tenen.
-
I és un projecte que té
-
aquesta idea d'arriscar-se per
-
construir un coneixement.
-
-Bé. Gràcies Gabriel.
-
-A tu.