Return to Video

Fem que el món retorni al seu estat salvatge

  • 0:01 - 0:05
    Els meus fills i jo vam criar-nos
    a la granja del besavi
  • 0:05 - 0:06
    a Califòrnia.
  • 0:07 - 0:10
    Era un paisatge
    de la nostra família i la nostra llar.
  • 0:10 - 0:13
    Quan vam veure
    que ningú de la nostra generació
  • 0:13 - 0:16
    volia agafar les regnes
    i el pes de la granja,
  • 0:16 - 0:18
    vam vendre la granja
    a un veí.
  • 0:19 - 0:22
    L'ancoratge de les nostres vides
    va quedar tallat,
  • 0:22 - 0:26
    i sentíem que anàvem a la deriva
    sense la granja.
  • 0:26 - 0:31
    Per primer cop, vaig comprendre
  • 0:31 - 0:34
    que quelcom valuós
    es pot entendre millor
  • 0:34 - 0:37
    no per la seva presència,
  • 0:37 - 0:39
    sinó per la seva absència.
  • 0:40 - 0:42
    Era impossible saber
  • 0:42 - 0:47
    que el poder de l'absència
    de les coses que estimem
  • 0:47 - 0:51
    impactaria tant en el meu futur.
  • 0:52 - 0:56
    Durant 23 anys, la meva feina
    era amb Yvon Chouinard.
  • 0:56 - 0:59
    Vaig començar a dissenyar i fabricar
  • 0:59 - 1:01
    equipament tècnic d'escalada
    de roca i gel
  • 1:01 - 1:04
    en un cobert metàl·lic
    prop de les vies del tren a Ventura.
  • 1:04 - 1:07
    I quan l'Yvon va decidir
    començar a fer roba d'escalada
  • 1:07 - 1:10
    i batejar el negoci Patagònia,
  • 1:10 - 1:13
    vaig ser una de les sis
    primeres treballadores
  • 1:13 - 1:15
    i després directora general,
  • 1:15 - 1:18
    i vaig ajudar a construir una empresa
  • 1:18 - 1:22
    on crear els millors productes
    i fer coses bones pel món
  • 1:22 - 1:24
    era més que un eslògan.
  • 1:24 - 1:29
    En Doug Tompkins, que amb els anys
    va convertir-se en el meu marit,
  • 1:29 - 1:33
    era un vell amic
    i company d'escalada de l'Yvon
  • 1:33 - 1:35
    i també un emprenedor.
  • 1:36 - 1:39
    Va cofundar The North Face
    i Esprit.
  • 1:39 - 1:41
    Tots 3 negocis
  • 1:41 - 1:45
    van ser creats per persones
    que havien crescut en el anys 60,
  • 1:45 - 1:50
    amb els moviments pels drets civils
    antibèl·lics, feministes i pacífistes.
  • 1:50 - 1:54
    I aquests valors els vam assimilar
    durant anys
  • 1:54 - 1:58
    i els vam abocar en els valors
    d'aquestes empreses.
  • 1:58 - 2:00
    A finals dels anys 80,
  • 2:00 - 2:02
    en Doug va decidir deixar
    totalment el món dels negocis
  • 2:02 - 2:06
    i dedicar l'última part de la seva vida
    al que ell anomenava
  • 2:06 - 2:08
    "pagar el lloguer
    de viure en aquest planeta".
  • 2:08 - 2:12
    Gairebé al mateix temps,
    quan vaig fer 40 anys,
  • 2:12 - 2:15
    estava preparada per fer una cosa nova
    a la meva vida.
  • 2:16 - 2:19
    El dia després de jubilar-me
    de l'empresa Patagonia,
  • 2:19 - 2:24
    vaig volar més de 9650 quilòmetres
    a la mateixa Patagònia
  • 2:24 - 2:30
    per unir-me al projecte conservacionista
    d'en Doug
  • 2:30 - 2:32
    a la part final de la seva vida
  • 2:32 - 2:36
    Allí estàvem, refugiats
    del món corporatiu,
  • 2:36 - 2:39
    entaforats en un refugi de la costa
    del sud de Xile,
  • 2:39 - 2:41
    envoltats de boscos verges
  • 2:41 - 2:44
    amb alerços que viuen milers d'anys.
  • 2:44 - 2:47
    Érem enmig de terra verge
  • 2:47 - 2:51
    en una de les dues úniques interrupcions
    de l'autopista panamericana,
  • 2:51 - 2:54
    entre Fairbanks, Alaska i el cap d'Hornos.
  • 2:54 - 2:56
    Es va produir un canvi radical
    a les nostres vides
  • 2:56 - 2:59
    a mida que ens adonàvem
  • 2:59 - 3:02
    que s'estaven destruint
    la bellesa i la diversitat
  • 3:02 - 3:04
    a tot arreu.
  • 3:04 - 3:07
    Els últims espais protegits de la terra
  • 3:07 - 3:09
    encara eren verges
  • 3:09 - 3:13
    potser perquè el desenvolupament
    imparable
  • 3:13 - 3:15
    no havia arribat encara.
  • 3:15 - 3:18
    En Doug i jo vivíem en un dels llocs
    més remots del planeta
  • 3:18 - 3:21
    i al voltant del parc Pumalín,
  • 3:21 - 3:24
    el nostre primer esforç conservacionista,
  • 3:24 - 3:28
    l'aquacultura industrial
    s'estenia com una plaga.
  • 3:28 - 3:32
    Aviat altres amenaces
    van arribar a la regió de la Patagònia.
  • 3:32 - 3:36
    Mines d'or, projectes de pantans
    en rius impol·luts
  • 3:36 - 3:38
    i cada cop més conflictes.
  • 3:38 - 3:44
    La vibració del creixement econòmic
    a nivell mundial
  • 3:44 - 3:48
    podia sentir-se fins les latituds
    més elevades del Con Sud.
  • 3:49 - 3:54
    Sé que el progrés s'aprecia
    com quelcom positiu,
  • 3:54 - 3:57
    com una evolució optimista.
  • 3:58 - 4:00
    Però, en la nostra experiència,
  • 4:00 - 4:03
    el creixement industrial
    té una part fosca.
  • 4:03 - 4:08
    I quan la visió industrial
    s'aplica als sistemes naturals
  • 4:08 - 4:11
    que recolzen la vida,
  • 4:11 - 4:13
    comencem a tractar la Terra
  • 4:13 - 4:18
    com una fàbrica que produeix
    el que necessitem.
  • 4:19 - 4:22
    Dissortadament, som conscients
  • 4:22 - 4:27
    que les conseqüències d'aquesta visió
    destrueixen el benestar de les persones,
  • 4:27 - 4:30
    els nostres climes i la vida salvatge.
  • 4:31 - 4:34
    En Doug deia que aquest era
    "el preu del progrés".
  • 4:34 - 4:36
    Així és com vèiem les coses,
  • 4:36 - 4:39
    i volíem ser part de la resistència,
  • 4:39 - 4:42
    oposant-nos a aquestes tendències.
  • 4:42 - 4:45
    La idea de comprar terra privada
    per donar-la
  • 4:45 - 4:47
    i crear parcs nacionals
  • 4:47 - 4:48
    no és nova.
  • 4:48 - 4:54
    Qualsevol que hagi estat al
    parc nacional Grand Teton, a Wyoming,
  • 4:54 - 4:57
    o acampat al parc nacional Acadia
    a l'estat de Maine
  • 4:57 - 5:00
    ha pogut gaudir d'aquesta increïble idea.
  • 5:00 - 5:02
    Amb la nostra fundació,
  • 5:02 - 5:06
    vam anar comprant terreny
    a Xile i Argentina.
  • 5:07 - 5:10
    Com a seguidors de la biologia
    de la conservació,
  • 5:10 - 5:13
    buscàvem un gran impacte
    en la vida salvatge i la interconnexió.
  • 5:14 - 5:17
    Certes zones estaven en bones condicions,
  • 5:17 - 5:19
    d'altres necessitaven temps
    per guarir-se,
  • 5:20 - 5:22
    i tornar a ser salvatges.
  • 5:22 - 5:25
    Finalment, vam comprar
    més de dos milions d'acres
  • 5:25 - 5:27
    de venedors compromesos
  • 5:27 - 5:31
    i els vam unir per formar
    zones protegides.
  • 5:31 - 5:36
    Construíem infraestructures de parcs,
    com ara terrenys d'acampada i rutes
  • 5:36 - 5:39
    de futur ús públic.
  • 5:39 - 5:40
    Com més, millor.
  • 5:41 - 5:46
    El nostre objectiu: fer donació de terra
    per convertir-la en parcs nacionals.
  • 5:46 - 5:52
    Podem descriure-ho com un moviment
    capitalista jujitsu.
  • 5:53 - 5:57
    Usàvem la riquesa privada
    des del món dels negocis
  • 5:59 - 6:02
    i la usàvem per protegir la natura
  • 6:02 - 6:08
    i evitar que fos devorada
    per l'economia global.
  • 6:08 - 6:09
    Què bonic sonava això,
  • 6:09 - 6:12
    pero a principis dels 90, a Xile,
  • 6:12 - 6:15
    la "filantropia de les terres salvatges",
    així vam batejar el fenomen,
  • 6:15 - 6:17
    era completament desconeguda
  • 6:17 - 6:21
    i ens enfrontàvem a la desconfiança,
  • 6:21 - 6:24
    des de molts fronts,
    i fins i tot hostilitat.
  • 6:24 - 6:28
    Amb el temps, vam anar
    fent el que predicàvem
  • 6:28 - 6:30
    i així ens vam guanyar la gent.
  • 6:31 - 6:33
    En els últims 27 anys,
  • 6:33 - 6:37
    hem protegit permanentment
    uns 15 milions d'acres
  • 6:37 - 6:39
    de selves temperades,
  • 6:39 - 6:42
    de pastures de la Patagònia,
  • 6:42 - 6:43
    de zones costaneres,
  • 6:43 - 6:45
    d'aiguamolls,
  • 6:45 - 6:48
    hem creat 13 parcs nacionals
  • 6:48 - 6:51
    amb l'ajuda de donacions de terra
  • 6:51 - 6:55
    i terrenys federals
    adjacents d'aquests territoris.
  • 6:55 - 6:59
    Després de la mort d'en Doug
    en un accident de caiac
  • 6:59 - 7:00
    fa 4 anys,
  • 7:00 - 7:04
    vaig experimentar el poder de l'absència.
  • 7:04 - 7:09
    Però els Conservacionistes de Tompkin
    vam fer nostra la pèrdua
  • 7:09 - 7:11
    i vam accelerar els nostres esforços.
  • 7:11 - 7:14
    Entre ells, al 2018,
  • 7:14 - 7:20
    vam crear parcs nacionals marins
    d'uns 25 milions d'acres
  • 7:20 - 7:22
    al sud de l'oceà Atlàntic.
  • 7:22 - 7:25
    No hi ha pesca comercial
    ni extraccions de cap tipus.
  • 7:26 - 7:31
    El 2019 vam acabar el major regal
    de terra privada de la història,
  • 7:31 - 7:35
    quan l'últim milió d'acres
    dels conservacionistes a Xile
  • 7:35 - 7:37
    va passar a mans del govern,
  • 7:37 - 7:40
    una societat pública-privada
  • 7:40 - 7:44
    que va crear 5 nous parcs nacionals
    i va expandir-ne 3 dels existents.
  • 7:44 - 7:48
    Això representa
    una zona més gran que Suïssa.
  • 7:48 - 7:52
    Tots els nostres projectes
    són el resultat d'associacions,
  • 7:52 - 7:56
    principalment amb els governs
    de Xile i Argentina.
  • 7:57 - 7:59
    I això requereix lideratge
  • 7:59 - 8:03
    que comprengui el valor de protegir
    les joies dels països,
  • 8:03 - 8:06
    no per avui,
    sinó pel futur, a llarg termini.
  • 8:08 - 8:12
    Les associacions amb filàntrops
    igualment conscienciats
  • 8:12 - 8:15
    han jugat un paper crucial.
  • 8:15 - 8:16
    Fa 15 anys,
  • 8:16 - 8:18
    ens preguntàvem:
  • 8:18 - 8:20
    "Més enllà de protegir l'entorn,
  • 8:20 - 8:26
    què hem de fer per crear
    ecosistemes que funcionin bé?"
  • 8:26 - 8:30
    Ens preguntàvem,
    per tot arreu on treballàvem,
  • 8:30 - 8:31
    què hi falta,
  • 8:32 - 8:34
    quines espècies han desaparegut,
  • 8:35 - 8:39
    o quines especies tenen població baixa
    o fràgil.
  • 8:39 - 8:41
    També preguntàvem:
  • 8:41 - 8:43
    "Com eliminem la raó real
  • 8:43 - 8:46
    per la qual aquestes espècies
    es van extingir?
  • 8:46 - 8:49
    El que ara sembla evident,
  • 8:49 - 8:53
    abans era un trencaclosques
    per nosaltres.
  • 8:54 - 9:00
    I això va canviar l'essència
    de la nostra tasca,
  • 9:00 - 9:01
    completament.
  • 9:01 - 9:06
    A menys que tots els membres
    de la comunitat estiguin bé,
  • 9:06 - 9:11
    no podrem posar en marxa sistemes
    plenament operatius.
  • 9:11 - 9:16
    Des d'aleshores, hem reintroduït
    diverses espècies natives
  • 9:16 - 9:18
    als aiguamolls
    al parc nacional d'Iberá,
  • 9:18 - 9:19
    ossos formiguers,
  • 9:19 - 9:21
    cérvols de la Pampa,
  • 9:21 - 9:22
    porcs senglars
  • 9:22 - 9:28
    i finalment, un dels més difícils,
    el guacamai roig d'ales verdes,
  • 9:28 - 9:33
    que feia més de 100 anys
    que estava absent de l'ecosistema.
  • 9:33 - 9:37
    I avui, ha tornat, lliure
    i escampant llavors,
  • 9:37 - 9:40
    desenvolupant-se, com ha de ser.
  • 9:40 - 9:43
    La pedra angular d'Iberá
  • 9:43 - 9:47
    és el retorn dels grans carnívors,
    al seu lloc corresponent.
  • 9:47 - 9:50
    Els jaguars a terra ferma,
    la llúdria gegant a l'aigua.
  • 9:50 - 9:55
    Després d'anys de prova i error
    hem aconseguit cadells joves
  • 9:55 - 9:58
    que seran alliberats
  • 9:58 - 10:01
    per primer cop en més de mig segle
  • 10:01 - 10:02
    en els aiguamolls d'Iberá,
  • 10:02 - 10:08
    i ara, els 1,7 milions d'acres del Parc
    donaran cabuda
  • 10:08 - 10:13
    a la recuperació de poblacions de jaguars
    amb poc risc de conflicte
  • 10:13 - 10:15
    amb els ranxers del veïnat.
  • 10:15 - 10:18
    Els projectes de retorn
    a la vida salvatge a Xile
  • 10:18 - 10:21
    guanyen terreny amb pocs exemplars
    de diverses espècies crucials
  • 10:21 - 10:23
    de la Patagònia.
  • 10:23 - 10:27
    El cérvol andí meridional
    gairebé extingit,
  • 10:27 - 10:28
    els nyandús
  • 10:28 - 10:33
    i recuperar poblacions de pumes i guineus.
  • 10:34 - 10:38
    El poder dels absents no ens ajudarà
  • 10:40 - 10:43
    si només ens proporciona
    nostàlgia i desesperació.
  • 10:45 - 10:46
    Però serà útil,
  • 10:47 - 10:50
    si ens motiva
  • 10:50 - 10:55
    en treballar per retornar
    el que havíem perdut.
  • 10:55 - 10:58
    Naturalment, el primer pas
  • 10:58 - 11:02
    és sempre imaginar-nos
    que una cosa és possible.
  • 11:02 - 11:06
    Que l'abundància de les espècies
    que ens expliquen els llibres
  • 11:06 - 11:10
    no són històries
    arraconades en el temps.
  • 11:12 - 11:13
    Ens ho podem imaginar?
  • 11:15 - 11:20
    Pensem que el món
    pot ser més bonic,
  • 11:20 - 11:22
    més equitatiu?
  • 11:23 - 11:25
    Jo sí.
  • 11:25 - 11:26
    Perquè ho he vist.
  • 11:27 - 11:28
    Un exemple:
  • 11:28 - 11:31
    Quan vam comprar un dels ranxos
    més grans
  • 11:31 - 11:34
    de Xile i la Patagònia, al 2004,
  • 11:34 - 11:35
    estava així.
  • 11:35 - 11:39
    Durant un segle, aquesta zona
    havia patit sobrepastura de bestiar,
  • 11:39 - 11:42
    com moltes zones de pastura del món.
  • 11:42 - 11:44
    L'erosió del terreny era evident,
  • 11:44 - 11:47
    centenars de quilòmetres de tanques
  • 11:47 - 11:53
    impedien que les espècies salvatges
    es puguessin desenvolupar lliurement.
  • 11:53 - 11:56
    I això amb la poca fauna salvatge
    que hi quedava.
  • 11:56 - 12:00
    Les guineus i els lleons de muntanya,
    perseguits durant dècades,
  • 12:00 - 12:02
    i el nombre d'espècies
    era molt baix.
  • 12:02 - 12:08
    Avui, aquestes terres són 763.000 acres
    del parc nacional de la Patagònia,
  • 12:08 - 12:09
    i és així de bonic.
  • 12:09 - 12:12
    L'Arcelio, el gautxo que hi havia,
  • 12:12 - 12:18
    encarregat de trobar i matar
    lleons de muntanya en el passat,
  • 12:18 - 12:23
    avui és el cap de rastrejadors
    de l'equip de vida salvatge del parc,
  • 12:23 - 12:28
    i la seva història té el cor robat
    a persones de tot el món.
  • 12:28 - 12:30
    Això és possible.
  • 12:30 - 12:36
    Comparteixo imatges i pensaments
    no pas per felicitar-me
  • 12:36 - 12:38
    sinó per enviar un missatge
  • 12:38 - 12:40
    i proposar-vos un repte urgent.
  • 12:41 - 12:43
    Si la supervivència és el que importa,
  • 12:43 - 12:48
    la supervivència de la diversitat
    i la dignitat humana
  • 12:48 - 12:51
    i les comunitats humanes saludables,
  • 12:51 - 12:54
    aleshores la resposta ha d'implicar
    el retorn a la vida salvatge.
  • 12:56 - 12:59
    Tan aviat i tan ràpidament com es pugui.
  • 13:00 - 13:03
    Tothom hi juga un paper,
  • 13:04 - 13:08
    però especialment els privilegiats,
  • 13:08 - 13:12
    amb poder polític,
  • 13:12 - 13:13
    riquesa,
  • 13:14 - 13:19
    perquè, per bé o per mal,
  • 13:19 - 13:22
    aquí és per on va el joc d'escacs
    del nostre futur.
  • 13:24 - 13:26
    I això apunta al centre de la pregunta.
  • 13:27 - 13:31
    Estem preparats per fer el que toca
    per canviar el final d'aquesta història?
  • 13:32 - 13:35
    Els canvis que el món ha fet
    en els últims mesos
  • 13:35 - 13:37
    per frenar el contagi de la COVID-19
  • 13:37 - 13:39
    em semblen encoratjadors,
  • 13:39 - 13:44
    ens demostren que podem unir forces
    en circumstàncies desesperades.
  • 13:45 - 13:50
    El que estem vivint ara
    podria ser un precursor
  • 13:50 - 13:55
    d'un mal potencial a més gran escala
    com a resultat de la crisi climàtica.
  • 13:57 - 13:58
    Però sense advertències, globalment
  • 13:58 - 14:03
    estem aprenent a treballar junts
    de maneres inimaginables.
  • 14:04 - 14:06
    Hem vist gent jove
    de tot el món
  • 14:06 - 14:09
    revoltant-se i sortint al carrer
  • 14:09 - 14:15
    per recordar-nos la nostra culpa
    i castigar-nos per la nostra passivitat
  • 14:15 - 14:17
    El jovent és el que m'inspira.
  • 14:17 - 14:20
    Ho sé, això ja ho heu sentit abans.
  • 14:20 - 14:24
    Però si hi ha un moment
    per despertar-nos a la realitat
  • 14:24 - 14:28
    que tot està connectat amb tot,
  • 14:29 - 14:30
    és precisament ara.
  • 14:30 - 14:33
    Tota la vida humana
    queda afectada per les accions
  • 14:33 - 14:37
    de la resta de vides humanes
    a tot el món.
  • 14:37 - 14:41
    I el destí de la humanitat
    està unit a la salut del planeta.
  • 14:43 - 14:45
    Tots tenim un destí comú.
  • 14:45 - 14:47
    Podem guanyar tots
  • 14:47 - 14:48
    o podem patir-ho tots.
  • 14:50 - 14:52
    Sigui el que sigui, ho farem junts.
  • 14:52 - 14:54
    Aquesta és la veritat.
  • 14:54 - 14:59
    Ja hem passat la línia
    en què una acció individual és opcional.
  • 15:00 - 15:03
    Jo crec que és un imperatiu moral
  • 15:03 - 15:06
    que cadascun de nosaltres
  • 15:06 - 15:10
    faci un pas endavant per repensar
    el nostre lloc en el cercle de la vida.
  • 15:10 - 15:13
    No en el centre,
    sinó com a part de un tot.
  • 15:14 - 15:15
    Hem de recordar
  • 15:15 - 15:18
    que el que fem és qui elegim ser.
  • 15:19 - 15:21
    Hem de crear una civilització
  • 15:21 - 15:25
    que faci honor al valor intrínsec
    de la vida.
  • 15:26 - 15:28
    No importa qui ets,
  • 15:28 - 15:31
    no importa la teva feina,
  • 15:31 - 15:34
    aixeca't cada matí,
  • 15:34 - 15:38
    i fes alguna cosa que no sigui
    per tu mateix,
  • 15:38 - 15:44
    sinó que tingui a veure
    amb les coses que estimes.
  • 15:44 - 15:47
    Així no ens equivocarem.
  • 15:47 - 15:51
    Hem de ser els que imaginem
    que el progrés humà
  • 15:51 - 15:54
    ens pot empènyer a la plenitud,
  • 15:55 - 15:56
    a la salut,
  • 15:56 - 15:58
    a la dignitat humana.
  • 15:59 - 16:01
    I sempre,
  • 16:01 - 16:03
    per sempre més,
  • 16:03 - 16:05
    la bellesa, salvatge.
  • 16:06 - 16:08
    Gràcies.
Title:
Fem que el món retorni al seu estat salvatge
Speaker:
Kristine Tompkins
Description:

La terra, la humanitat i la natura estan connectats entre sí inexorablement. Si volem recuperar la salut, necessitem que el món retorni al seu estat salvatge, explica l'activista del medi ambient Kristine Tompkins. La Kristine ens fa un recorregut per la seva vida des que era directora de Patagonia fins a la seva apassionada tasca com a conservacionista. Comparteix la seva tasca per establir parcs nacionals de milions d'acres de terra (i mar) a Amèrica del Sud, i ens parla del rol crucial que tots tenim en curar el planeta. "Tots tenim un destí comú", diu, "Podem gaudir o patir, però ho farem tots plegats".

more » « less
Video Language:
English
Team:
TED
Project:
TEDTalks
Duration:
16:22
Anna Comas-Quinn approved Catalan subtitles for Let's make the world wild again
Anna Comas-Quinn edited Catalan subtitles for Let's make the world wild again
María Pérez del Cura accepted Catalan subtitles for Let's make the world wild again
María Pérez del Cura edited Catalan subtitles for Let's make the world wild again
Mariona Sabate-Carrove edited Catalan subtitles for Let's make the world wild again
Mariona Sabate-Carrove edited Catalan subtitles for Let's make the world wild again
Mariona Sabate-Carrove edited Catalan subtitles for Let's make the world wild again
Mariona Sabate-Carrove edited Catalan subtitles for Let's make the world wild again
Show all

Catalan subtitles

Revisions