Return to Video

Christopher McDougall: Hem nascut per córrer?

  • 0:00 - 0:03
    Córrer és "ara dreta, ara esquerra", oi?
  • 0:03 - 0:05
    Ho hem fet durant 2 milions d'anys,
  • 0:05 - 0:08
    i potser és un pèl agosarat pensar
  • 0:08 - 0:10
    que hi tinc res a dir,
  • 0:10 - 0:13
    que altres no hagin dit abans.
  • 0:13 - 0:15
    El millor de córrer, per experiència,
  • 0:15 - 0:17
    és que hi passen
  • 0:17 - 0:19
    coses estranyes sovint. Un exemple:
  • 0:19 - 0:22
    Fa mesos, a la Marató de Nova York,
  • 0:22 - 0:24
    us asseguro que hi hauríeu vist
  • 0:24 - 0:27
    una cosa absolutament mai vista.
  • 0:27 - 0:29
    Una dona etíop, la Derartu Tulu,
  • 0:29 - 0:31
    es presenta a la línia de sortida.
  • 0:31 - 0:33
    Té 37 anys,
  • 0:33 - 0:35
    i en fa 8 que no ha guanyat cap marató.
  • 0:35 - 0:37
    Uns mesos abans
  • 0:37 - 0:39
    gairebé va morir en donar a llum.
  • 0:39 - 0:42
    La Derartu Tulu era a punt de retirar-se,
  • 0:42 - 0:44
    però va decidir apostar fort
  • 0:44 - 0:46
    per embutxacar-se una bona picossada
  • 0:46 - 0:48
    a la prova més important,
  • 0:48 - 0:50
    la Marató de Nova York.
  • 0:50 - 0:53
    Ves per on, la Derarta Tulu no era l'única.
  • 0:53 - 0:55
    També hi era la campiona olímpica,
  • 0:55 - 0:58
    i la Paula Radcliffe, una fera,
  • 0:58 - 1:02
    la maratoniana més ràpida de la història.
  • 1:02 - 1:04
    A 10 minuts del rècord mundial masculí.
  • 1:04 - 1:07
    La Paula Radcliffe és invencible.
  • 1:07 - 1:09
    És la seva prova.
  • 1:09 - 1:12
    En començar, la Derartu no és ni entre les aspirants,
  • 1:12 - 1:14
    ella en va al darrere.
  • 1:14 - 1:16
    Però l'aspirant a aspirant resisteix.
  • 1:16 - 1:19
    I al km 35 d'una cursa de 42,
  • 1:19 - 1:21
    la Derartu Tulu és allà,
  • 1:21 - 1:23
    amb el grup capdavanter.
  • 1:23 - 1:26
    Llavors passa una cosa ben estranya.
  • 1:26 - 1:29
    La Paula Radcliffe, que ben segur que li prendrà
  • 1:29 - 1:32
    el premi a l'aspirant Derartu Tulu,
  • 1:32 - 1:35
    de sobte, s'agafa la cama i es va quedant enrere.
  • 1:35 - 1:37
    Tots sabem què cal fer, oi?
  • 1:37 - 1:39
    Clavar-li un cop de colze
  • 1:39 - 1:41
    i sortir disparats cap a la meta.
  • 1:42 - 1:44
    Però la Derartu Tulu se salta el guió.
  • 1:44 - 1:46
    En lloc d'accelerar,
  • 1:46 - 1:48
    espera la Paula Radcliffe,
  • 1:48 - 1:50
    i l'anima: "Vinga. Vine. Tu pots".
  • 1:50 - 1:52
    La Paula Radcliffe, per desgràcia, se'n surt.
  • 1:52 - 1:54
    Connecta amb les líders
  • 1:54 - 1:56
    i corre cap a la meta.
  • 1:56 - 1:58
    Però, llavors es torna a quedar.
  • 1:58 - 2:00
    La Derartu l'agafa i li marca el pas.
  • 2:00 - 2:02
    La Paula Radcliffe li diu:
  • 2:02 - 2:04
    "No puc. Vés-te'n."
  • 2:04 - 2:07
    Quina gran història, tots en sabem el final.
  • 2:07 - 2:09
    Ella perd el premi,
  • 2:09 - 2:11
    però se'n torna amb una cosa més important.
  • 2:11 - 2:14
    Llavors, la Derartu Tulu es torna a saltar el guió.
  • 2:14 - 2:17
    En lloc de perdre, avança les líders com una fletxa
  • 2:17 - 2:19
    i guanya la Marató de Nova York,
  • 2:19 - 2:21
    i se'n torna a casa amb el xec.
  • 2:21 - 2:23
    És una història encoratjadora,
  • 2:23 - 2:25
    però si us hi fixeu bé,
  • 2:25 - 2:28
    el que va passar us hauria de sorprendre.
  • 2:28 - 2:30
    Dos valors atípics en un organisme,
  • 2:30 - 2:32
    no és casualitat.
  • 2:32 - 2:35
    Que fos més competitiva i més compassiva
  • 2:35 - 2:38
    que les altres de la cursa, tampoc ho és.
  • 2:38 - 2:41
    Si un animal és palmípede i té brànquies,
  • 2:41 - 2:43
    l'aigua hi té a veure.
  • 2:43 - 2:46
    Algú amb aquest cor... Hi ha d'haver una connexió.
  • 2:46 - 2:48
    I la resposta, crec que
  • 2:48 - 2:51
    es troba a les Barrancas del Cobre, a Mèxic,
  • 2:51 - 2:53
    on viu una tribu solitària,
  • 2:53 - 2:55
    els indis tarahumares.
  • 2:55 - 2:58
    Els tarahumares destaquen per tres coses.
  • 2:58 - 3:00
    La primera és
  • 3:00 - 3:02
    que han estat vivint igual
  • 3:02 - 3:04
    en els darrers 400 anys.
  • 3:04 - 3:07
    Els conqueridors d'Amèrica deixaven dues opcions:
  • 3:07 - 3:10
    plantar-los cara i lluitar o fugir.
  • 3:10 - 3:12
    Els maies i els asteques hi van lluitar,
  • 3:12 - 3:15
    per això en queden ben pocs.
  • 3:15 - 3:17
    Els tarahumares tenien una altra estratègia.
  • 3:17 - 3:19
    Van fugir i es van amagar
  • 3:19 - 3:21
    en una xarxa laberíntica,
  • 3:21 - 3:23
    una teranyina de canyons
  • 3:23 - 3:25
    anomenada Barrancas del Cobre,
  • 3:25 - 3:28
    i s'hi van quedar cap al 1600,
  • 3:28 - 3:32
    i viuen gairebé igual des de llavors.
  • 3:32 - 3:35
    El segon tret destacable és
  • 3:35 - 3:38
    que a edats avançades, 70, 80 anys,
  • 3:38 - 3:40
    aquests paios no fan maratons,
  • 3:40 - 3:42
    corren megamaratons.
  • 3:42 - 3:44
    No corren 42 km,
  • 3:44 - 3:47
    en fan 160 o 250 d'una tirada,
  • 3:47 - 3:50
    i sense lesions ni problemes.
  • 3:50 - 3:52
    El seu darrer tret destacable
  • 3:52 - 3:54
    és que dels problemes actuals,
  • 3:54 - 3:56
    tot allò que intentem solucionar
  • 3:56 - 3:59
    fent ús de la tecnologia i del nostre cervell:
  • 3:59 - 4:01
    malalties cardiovasculars, càncer,
  • 4:01 - 4:04
    el crim, la guerra, la violència i les depressions...
  • 4:04 - 4:07
    Els tarahumares no n'han sentit mai a parlar.
  • 4:07 - 4:09
    Estan alliberats
  • 4:09 - 4:11
    de les malalties modernes.
  • 4:11 - 4:13
    I doncs, quina és la connexió?
  • 4:13 - 4:15
    Un cop més, els valors atípics.
  • 4:15 - 4:17
    Hi ha d'haver algun tipus de causa-efecte.
  • 4:17 - 4:19
    Hi ha equips de científics
  • 4:19 - 4:21
    a Harvard i a la Universitat de Utah
  • 4:21 - 4:23
    trencant-se el cap per esbrinar
  • 4:23 - 4:26
    el que els tarahumares sempre han sabut.
  • 4:26 - 4:29
    Intenten resoldre els mateixos misteris.
  • 4:29 - 4:32
    Un misteri, embolicat en un altre misteri...
  • 4:32 - 4:35
    Potser la clau per a la Derartu Tulu i els tarahumares
  • 4:35 - 4:38
    està amagada en tres misteris més.
  • 4:38 - 4:40
    Tres coses. Si ho sabeu, agafeu el micro,
  • 4:40 - 4:42
    perquè ningú en sap la resposta.
  • 4:42 - 4:45
    I si ho sabeu, sereu els més llestos del món.
  • 4:45 - 4:47
    Misteri número u:
  • 4:47 - 4:50
    Fa 2 milions d'anys, el cervell va créixer de cop.
  • 4:50 - 4:52
    L'Australopitecus el tenia com un cigró.
  • 4:52 - 4:54
    Llavors, apareixen els humans, l'Homo erectus,
  • 4:54 - 4:56
    amb un cap com un meló.
  • 4:56 - 4:58
    Per a un cervell tan gran,
  • 4:58 - 5:01
    cal una font de calories concentrada.
  • 5:01 - 5:03
    És a dir, els primitius menjaven animals morts,
  • 5:03 - 5:05
    no n'hi ha dubte, és evident.
  • 5:05 - 5:07
    L'únic problema és
  • 5:07 - 5:10
    que les primeres armes tenen 200.000 d'anys.
  • 5:10 - 5:13
    Així que durant 2 milions d'anys,
  • 5:13 - 5:16
    vam matar animals sense armes.
  • 5:16 - 5:18
    No era gràcies a la força
  • 5:18 - 5:20
    perquè som els més figa de la selva.
  • 5:20 - 5:22
    Qualsevol altre animal és més fort.
  • 5:22 - 5:25
    Tenen ullals i urpes, són àgils i ràpids.
  • 5:25 - 5:28
    Que l'Usain Bolt és ràpid? Un esquirol l'apallissaria.
  • 5:28 - 5:30
    No som ràpids.
  • 5:30 - 5:32
    Podria ser prova olímpica: persecució d'esquirol.
  • 5:32 - 5:35
    Si algú l'agafa, guanya l'or.
  • 5:35 - 5:38
    Sense armes, velocitat, força ni ullals.
  • 5:38 - 5:41
    Com els mataven? Misteri número u.
  • 5:41 - 5:43
    Misteri número dos:
  • 5:43 - 5:46
    Fa temps que les dones participen als Jocs,
  • 5:46 - 5:48
    però hi ha un tret comú a totes les esprinters:
  • 5:48 - 5:50
    fan pena, són terribles.
  • 5:50 - 5:52
    No hi ha cap dona ràpida al món,
  • 5:52 - 5:54
    i no n'hi ha hagut mai cap.
  • 5:54 - 5:57
    La dona més ràpida va fer els 1500 en 4:15.
  • 5:57 - 5:59
    A qualsevol institut trobes marrecs
  • 5:59 - 6:01
    que corren per sota de 4:15.
  • 6:01 - 6:03
    No sé per què, les ties sou molt lentes.
  • 6:03 - 6:05
    (Rialles)
  • 6:05 - 6:08
    Tornem a la marató de què parlàvem,
  • 6:08 - 6:10
    només fa 20 anys que podeu fer maratons.
  • 6:10 - 6:12
    Perquè, abans dels anys 80,
  • 6:12 - 6:15
    la medicina deia que si una dona corria 42 km...
  • 6:15 - 6:17
    Sabeu què podia passar si corríeu 42 km?
  • 6:17 - 6:21
    Per què us van prohibir participar-hi abans de 1980?
  • 6:21 - 6:24
    (Públic: Tindria un esquinçament d'úter)
  • 6:24 - 6:26
    Esquinçament dels òrgans reproductius.
  • 6:26 - 6:29
    L'úter cauria literalment del cos.
  • 6:29 - 6:31
    He corregut moltes maratons,
  • 6:31 - 6:33
    i encara és hora que ho vegi.
  • 6:33 - 6:36
    (Rialles)
  • 6:36 - 6:39
    Així que, només fa 20 anys que en poden córrer.
  • 6:39 - 6:41
    En tan poc temps,
  • 6:41 - 6:44
    heu passat d'òrgans esquinçats,
  • 6:44 - 6:46
    a ser tan sols a 10 minuts
  • 6:46 - 6:48
    del rècord del món masculí.
  • 6:48 - 6:50
    Si anem més enllà dels 42 km,
  • 6:50 - 6:53
    una distància letal segons la medicina,
  • 6:53 - 6:55
    Filípides va morir en córrer 42 km,
  • 6:55 - 6:57
    per exemple 80 o 160 km,
  • 6:57 - 6:59
    llavors és una altra lliga.
  • 6:59 - 7:02
    Si agafem l'Ann Trason, la Nikki Kimball o la Jenn Shelton,
  • 7:02 - 7:05
    en una cursa de 80 o 160 km contra qualsevol,
  • 7:05 - 7:07
    és una loteria saber qui guanyarà.
  • 7:07 - 7:09
    Us en posaré un exemple.
  • 7:09 - 7:11
    Fa anys, l'Emily Baer es va inscriure
  • 7:11 - 7:13
    a la cursa Hardrock 160.
  • 7:13 - 7:16
    El nom ho diu tot de la cursa.
  • 7:16 - 7:18
    Et donen 48 hores per acabar-la.
  • 7:18 - 7:20
    L'Emily Baer, de 500 corredors,
  • 7:20 - 7:22
    va acabar la vuitena, al top 10,
  • 7:22 - 7:24
    malgrat aturar-se a tots els avituallaments
  • 7:24 - 7:27
    per alletar el seu nadó durant la cursa.
  • 7:27 - 7:29
    En va guanyar 492.
  • 7:29 - 7:31
    Segon misteri: Per què les dones milloren
  • 7:31 - 7:33
    quan les distàncies augmenten?
  • 7:33 - 7:35
    El tercer misteri:
  • 7:35 - 7:38
    A la Universitat de Utah, van estudiar les marques
  • 7:38 - 7:40
    dels corredors de marató.
  • 7:40 - 7:42
    I van descobrir
  • 7:42 - 7:44
    que si en comences a córrer als 19,
  • 7:44 - 7:46
    cada any ets més ràpid,
  • 7:46 - 7:48
    fins arribar al teu màxim als 27.
  • 7:48 - 7:50
    Després, ja no aguantes,
  • 7:50 - 7:52
    l'edat et passa factura.
  • 7:52 - 7:54
    I llavors ets cada cop més lent,
  • 7:54 - 7:57
    fins que tornes a la velocitat dels 19.
  • 7:57 - 7:59
    Trigues set, vuit anys a fer el cim,
  • 7:59 - 8:01
    per ensorrar-te gradualment,
  • 8:01 - 8:04
    fins que tornes al punt d'inici.
  • 8:04 - 8:07
    Penseu que calen 8 anys per tornar a l'origen?
  • 8:07 - 8:10
    Potser 10? No, en són 45.
  • 8:10 - 8:12
    Els homes i les dones de 60 anys
  • 8:12 - 8:15
    corren tan ràpid com quan en tenien 19.
  • 8:15 - 8:18
    Us repto a trobar altres activitats físiques,
  • 8:18 - 8:22
    el golf no compta, alguna activitat dura,
  • 8:22 - 8:24
    on els veterans ho facin tan bé
  • 8:24 - 8:27
    com quan eren adolescents.
  • 8:27 - 8:29
    Doncs tenim tres misteris.
  • 8:29 - 8:31
    Hi ha cap peça del trencaclosques
  • 8:31 - 8:33
    que resolgui tota l'equació?
  • 8:33 - 8:35
    Cal anar amb molt de compte,
  • 8:35 - 8:38
    quan algú es basa en la prehistòria per explicar-se,
  • 8:38 - 8:40
    com que és la prehistòria,
  • 8:40 - 8:42
    qualsevol bajanada pot anar a missa.
  • 8:42 - 8:44
    Us vull plantejar això:
  • 8:44 - 8:46
    Amb una peça del trencaclosques,
  • 8:46 - 8:49
    de sobte, tot comença a tenir sentit.
  • 8:49 - 8:51
    Si us pregunteu per què els tarahumares
  • 8:51 - 8:53
    no moren de malalties del cor,
  • 8:53 - 8:56
    per què una pobra etíop, la Derartu Tulu,
  • 8:56 - 8:59
    és alhora la més compassiva i la més competitiva,
  • 8:59 - 9:01
    i per què érem capaços
  • 9:01 - 9:03
    de trobar menjar sense armes,
  • 9:03 - 9:05
    potser és perquè els humans,
  • 9:05 - 9:08
    tot i que ens sentim els amos de l'univers
  • 9:08 - 9:10
    hem evolucionat igual que
  • 9:10 - 9:12
    una gossada de gossos de caça.
  • 9:12 - 9:14
    Potser hem evolucionat
  • 9:14 - 9:16
    com una manada d'animals de caça.
  • 9:16 - 9:18
    L'avantatge que tenim a la natura,
  • 9:18 - 9:20
    no són els ullals, les urpes, ni la velocitat,
  • 9:20 - 9:23
    l'únic que fem genial és suar.
  • 9:23 - 9:26
    Som els millors suant i fent ferum.
  • 9:26 - 9:29
    Millor que cap mamífer, suem de conya.
  • 9:29 - 9:31
    Però l'avantatge
  • 9:31 - 9:33
    d'aquesta incomoditat social és
  • 9:33 - 9:35
    que a l'hora de córrer
  • 9:35 - 9:38
    llargues distàncies quan fa calor,
  • 9:38 - 9:41
    som genials, els millors del món.
  • 9:41 - 9:43
    Un cavall en un dia calorós,
  • 9:43 - 9:45
    després de 8 o 10 km, ha de triar.
  • 9:45 - 9:48
    O respirar, o refrescar-se,
  • 9:48 - 9:50
    però no ho pot fer tot. Nosaltres, sí.
  • 9:50 - 9:53
    I si hem evolucionat com una gossada de caça?
  • 9:53 - 9:57
    I si l'únic avantatge que teníem
  • 9:57 - 9:59
    era que podíem formar un grup,
  • 9:59 - 10:02
    sortir plegats a la sabana africana, triar un antílop
  • 10:02 - 10:05
    i empaitar-lo plegats fins que morís?
  • 10:05 - 10:07
    És tot el que podíem fer,
  • 10:07 - 10:09
    córrer distàncies llargues sota la calor.
  • 10:09 - 10:12
    Si fos cert, altres coses també ho serien.
  • 10:12 - 10:15
    La clau d'un grup de caça és: "grup".
  • 10:15 - 10:17
    Si aneu sols a empaitar un antílop,
  • 10:17 - 10:20
    ben segur que hi haurà dos cadàvers.
  • 10:20 - 10:22
    Cal treballar en equip.
  • 10:22 - 10:24
    Calen els més veterans, 64, 65 anys,
  • 10:24 - 10:26
    que tenen molta experiència,
  • 10:26 - 10:28
    per saber quin és l'antílop que empaites.
  • 10:28 - 10:31
    El ramat es forma i es desfà constantment.
  • 10:31 - 10:33
    Els rastrejadors experts eren imprescindibles.
  • 10:33 - 10:35
    No podien ser a 15 km.
  • 10:35 - 10:37
    Les dones i els joves hi eren
  • 10:37 - 10:40
    perquè qui aprofita més les proteïnes animals,
  • 10:40 - 10:43
    són les mares recents i els nois en creixement.
  • 10:43 - 10:45
    No és lògic tenir un antílop mort
  • 10:45 - 10:47
    i els que tenen gana a 80 km,
  • 10:47 - 10:49
    han de ser al grup.
  • 10:49 - 10:51
    Calen homes forts de 27 anys,
  • 10:51 - 10:53
    per matar la presa,
  • 10:53 - 10:55
    i els adolescents hi han de ser
  • 10:55 - 10:57
    per aprendre com es fa.
  • 10:57 - 10:59
    El grup ha d'estar unit.
  • 10:59 - 11:02
    Una altra realitat: el grup no pot ser egoista.
  • 11:02 - 11:05
    No pots emprenyar-te empaitant l'antílop.
  • 11:05 - 11:08
    El grup no pot estar malavingut.
  • 11:08 - 11:10
    Res de:"Jo no empaito el seu antílop"
  • 11:10 - 11:12
    "Ja s'espavilarà tot sol amb l'antílop".
  • 11:12 - 11:15
    El grup s'ha d'empassar l'ego,
  • 11:15 - 11:17
    ha de treballar en equip.
  • 11:17 - 11:20
    El resultat final, si fa no fa,
  • 11:20 - 11:22
    és una cultura força semblant
  • 11:22 - 11:24
    als tarahumares,
  • 11:24 - 11:26
    una tribu que no ha canviat
  • 11:26 - 11:28
    des de l'edat de pedra.
  • 11:28 - 11:30
    És una tesi colpidora,
  • 11:30 - 11:32
    potser els tarahumares fan
  • 11:32 - 11:35
    el que havíem fet més de 2 milions d'anys.
  • 11:35 - 11:38
    Que és ara, que ens hem desviat del camí.
  • 11:38 - 11:41
    Veiem el córrer com una cosa estranya,
  • 11:41 - 11:44
    el càstig per menjar pizza ahir a la nit.
  • 11:44 - 11:46
    Però potser no.
  • 11:46 - 11:49
    Potser hem agafat aquest avantatge innat
  • 11:49 - 11:51
    i l'hem fet malbé.
  • 11:51 - 11:54
    Com? Com es fan les coses malbé?
  • 11:54 - 11:56
    Intentant fer-ne diners.
  • 11:56 - 11:58
    Ho emboliquem, ho fem maco
  • 11:58 - 12:00
    i ho venem a tot déu.
  • 12:00 - 12:02
    Llavors vam començar a fer
  • 12:02 - 12:04
    unes joies amb esmorteïment
  • 12:04 - 12:07
    per córrer millor, les sabatilles de córrer.
  • 12:07 - 12:10
    El que m'emprenya de les sabatilles
  • 12:10 - 12:13
    és que n'he comprat milions i encara em lesiono.
  • 12:13 - 12:15
    Crec que, si algú d'aquí corre...
  • 12:15 - 12:17
    Abans en parlava amb la Carol,
  • 12:17 - 12:20
    hem xerrat dos minuts, de la fascitis plantar.
  • 12:20 - 12:23
    Parleu amb un corredor mig minut,
  • 12:23 - 12:25
    i ja esteu parlant de lesions.
  • 12:25 - 12:28
    Si som éssers corredors i tenim aquest do,
  • 12:28 - 12:31
    Per què som tan negats? Per què em lesiono?
  • 12:31 - 12:33
    El curiós de córrer i lesionar-se
  • 12:33 - 12:36
    és que les lesions són de la nostra època.
  • 12:36 - 12:38
    Si llegiu mites i folklore,
  • 12:38 - 12:40
    mites i llegendes de tot tipus,
  • 12:40 - 12:42
    córrer sempre s'associa
  • 12:42 - 12:45
    a la llibertat, a la joventut i al vigor etern.
  • 12:45 - 12:47
    Només en l'actualitat
  • 12:47 - 12:49
    s'associa amb la por i el dolor.
  • 12:49 - 12:51
    Gerónimo deia:
  • 12:51 - 12:54
    "Les cames són les úniques amigues en qui confio".
  • 12:54 - 12:56
    Això és perquè una triatló apatxe
  • 12:56 - 12:58
    eren 80 km de cursa pel desert,
  • 12:58 - 13:00
    combat cos a cos, robar cavalls
  • 13:00 - 13:02
    i cavalcar cap a casa a tota llet.
  • 13:02 - 13:04
    Gerónimo no deia mai:
  • 13:04 - 13:07
    "Ai, el taló... He de descansar una setmana",
  • 13:07 - 13:09
    "He de fer cross training".
  • 13:09 - 13:12
    "No he fet ioga. No estic a punt".
  • 13:12 - 13:14
    Els humans han corregut tota la vida.
  • 13:14 - 13:16
    Som aquí. Amb la tecnologia digital.
  • 13:16 - 13:18
    Els nostres coneixements existeixen
  • 13:18 - 13:20
    perquè els nostres avantpassats eren capaços
  • 13:20 - 13:22
    de fer coses extraordinàries cada dia,
  • 13:22 - 13:24
    confiaven en els peus descalços i les cames
  • 13:24 - 13:26
    per recórrer llargues distàncies.
  • 13:26 - 13:28
    Com podem tornar-hi?
  • 13:28 - 13:30
    Proposo començar per
  • 13:30 - 13:33
    desfer-se de l'embolcall i el màrqueting.
  • 13:33 - 13:35
    Desfer-se del coi de sabatilles.
  • 13:35 - 13:37
    Prou de maratons urbanes,
  • 13:37 - 13:40
    si les fas en 4 hores, fas pena.
  • 13:40 - 13:42
    Però en 3:59:59 ets boníssim,
  • 13:42 - 13:44
    perquè et classifiques per a la propera.
  • 13:44 - 13:47
    Hem de recuperar el plaer, la diversió,
  • 13:47 - 13:50
    i, també la nuesa
  • 13:50 - 13:52
    que ha convertit els tarahumares
  • 13:52 - 13:55
    en una de les cultures més sanes d'avui dia.
  • 13:55 - 13:57
    I què en traiem? Què?
  • 13:57 - 14:00
    Cremar el gelat d'ahir a la nit?
  • 14:00 - 14:03
    Potser té altres beneficis.
  • 14:03 - 14:06
    No em vull fer pesat,
  • 14:06 - 14:08
    imagineu un món
  • 14:08 - 14:10
    on poguessim sortir
  • 14:10 - 14:12
    a fer el tipus d'esport
  • 14:12 - 14:15
    que ens fa estar relaxats i serens,
  • 14:15 - 14:17
    trobar-nos millor,
  • 14:17 - 14:19
    cremar l'estrès...
  • 14:19 - 14:21
    Sense anar a la feina com feres,
  • 14:21 - 14:23
    ni tornar a casa estressats.
  • 14:23 - 14:26
    Potser hi ha un punt mitjà entre com som
  • 14:26 - 14:29
    i com han estat sempre els tarahumares.
  • 14:29 - 14:31
    No cal tornar a les Barrancas del Cobre,
  • 14:31 - 14:34
    a viure de blat de moro, el preferit dels tarahumares
  • 14:34 - 14:36
    però potser hi ha un punt mitjà.
  • 14:36 - 14:38
    I si el trobem,
  • 14:38 - 14:41
    potser algú rebrà el Premi Nobel.
  • 14:41 - 14:44
    Si algú troba la manera
  • 14:44 - 14:46
    de recuperar aquest do innat
  • 14:46 - 14:48
    del qual n'hem gaudit gairebé sempre,
  • 14:48 - 14:50
    fins més o menys els anys 70,
  • 14:50 - 14:52
    els beneficis socials, físics,
  • 14:52 - 14:55
    polítics i mentals,
  • 14:55 - 14:57
    podrien ser increïbles.
  • 14:57 - 15:00
    El que hem vist avui és que neix una subcultura
  • 15:00 - 15:03
    d'atletes descalços, que es desfan de les sabatilles.
  • 15:03 - 15:05
    La majoria ha descobert que
  • 15:05 - 15:08
    un cop fora les sabatilles, fora l'estrés,
  • 15:08 - 15:10
    fora lesions i patiments.
  • 15:10 - 15:12
    I descobreixes una cosa
  • 15:12 - 15:14
    que els tarahumares fa temps que saben,
  • 15:14 - 15:16
    que us ho podeu passar de conya.
  • 15:16 - 15:18
    Jo mateix ho he experimentat.
  • 15:18 - 15:21
    Sempre m'he lesionat i als 40, sabatilles fora.
  • 15:21 - 15:23
    Les lesions també han desaparegut.
  • 15:23 - 15:25
    Espero que tots en puguem sortir guanyant.
  • 15:25 - 15:28
    I us agraeixo que m'hagueu escoltat. Moltes gràcies.
  • 15:28 - 15:30
    (Aplaudiments)
Title:
Christopher McDougall: Hem nascut per córrer?
Speaker:
Christopher McDougall
Description:

Christopher McDougall explora els misteris del desig humà per córrer. De quina manera córrer va ajudar els primers éssers humans a sobreviure, i quines necessitats dels nostres remots avantpassats encara ens esperonen avui dia? A TEDxPennQuarter, McDougall explica la història de la maratoniana del cor d'or, de la ultrafondista increïble, i de la tribu oculta de Mèxic que corre per viure.

more » « less
Video Language:
English
Team:
TED
Project:
TEDTalks
Duration:
15:31
Jordi Bosch Díez added a translation

Catalan subtitles

Revisions